Per escoltar... no calen paraules!

ICV s’ha mogut... però prou?

Un cop han passat uns dies de l’assemblea es el moment de valorar com ha anat, i per fer-ho potser caldria pensar en que n’esperava d’aquesta assemblea.

A grans trets esperava:

1. Debat ideològic; parlar de les idees, redefinir el partit i situar-lo en espais de lluita social i de combat al capitalisme.
2. Resituar el partit en un espai polític propi, ben diferenciat de la resta de formacions politics del nostre país amb perfil propi identificable i capacitat d’impuls de les propostes pròpies del nostre espai polític.
3. Reforçar l’espai orgànic del partit, aconseguir veure que hi ha més vida més enllà de la participació en els diferents governs i administracions, recuperar l’activitat i funcionament orgànic de la nostra formació política.
4. Recuperar els nostre referents socials o com a mínim veure que ens tornem a mirar en ells i que es recuperen ponts de diàleg.

I en part s’ha aconseguit, per tant estic moderadament satisfet ja que hem fet :

Un treball de debat interessant, on hem pogut expressar les nostres idees, discutir-les, confrontar-les i on he pogut recollir amb interès les opinions de la resta de companys del partit.

On en certa mesura hem estat redefinint ICV, resituant-la en el seu espai polític i plantejant debats interessants sobre la crisis, el perfil roig d’ICV, el discurs nacionalista,... recollint en els documents definitius aquest debats i fent-ho amb una valoració autocrítica (que tot i que podria ser més profunda té, com a mínim, poc cofoisme)

L’organització s’ha mogut, busca adaptar-se per evitar l’allunyament de la militància, rellançar el treball d’equip i recuperar la proximitat als referents socials i de carrer. Aquí s’han recollit tesis que, entre d’altres, exposàvem des de manifest de maig cercant una organització més propera a la militància, evitant dualitat de càrrecs, tenint gent dedicant-se exclusivament al treball orgànic de partit i entenent que la direcció hi ha d’haver la veu directa de la militància (sense dependència als càrrecs)

Alhora se’ns ha proposat una nova executiva nacional que ofereix certes garanties en organigrama i en part dels seus noms. El relleu a la secretaria General i a les d’organització, conjuntament amb la dedicació exclusiva d’aquesta última i de la secretaria de moviments socials cerca garantir una tasca interna imprescindible pel bon desenvolupament del partit.

Però encara falta, en diferents aspectes:

Primer en el format de la pròpia assemblea, no pot ser que no siguem capaços d’aplicar-nos les formes de debat i treball que impulsem des dels àmbits de participació de diferents administracions i que seguim treballant en un format de comissions i debat d’esmenes llarg, poc àgil i que genera masses vegades avorriment o cansament.

Podríem ser mes agosarats en la nostra definició política, ser clars amb les paraules i en les propostes sense por al que diran. No ser porucs en conceptes com l’anticapitalisme o en el nostre discurs nacional...

Masses vegades en la mateixa assemblea o en el treball amb altres partits, ens dona la sensació que ens dobleguem a la voluntat del gran, que no expressem la nostra veritable posicionament. Varem poder observar discursos molt durs en la critica a l’informe de gestió que es resolien amb un vot favorable, des del meu punt de vista força incomprensible... suposo que aquestes actituds desprès les apliquem amb la resta de forces polítiques, i així ens va...

Tot i que el debat va ser força crític, encara ens costa reconèixer els errors i encara cerquem masses vegades emmascarar-ho amb paraules suaus en els documents finals...

Respecte als resultats algunes reflexions:

Vot a la nova secretaria política; un de cada quatre delegats pressents ( i cal tenir en compte que casi la meitat no varen assistir a la votació) no varen aprovar la proposta del president, i això és significatiu mes encara si tenim en compte que només hi havia una proposta... i crec que això ve donat per diverses coses. Primer per fer una proposta sense tenir en compte als territoris, on moltes direccions comarcals, o agrupacions es sorprenien pels noms que teòricament els representaven, segon perquè tot i els canvis que es podien veure per ICV seguien sorprenent algunes noms vinculats a formes de fer o d’aplicar polítiques que voldríem deixar enrere. Tercer, perquè es donava responsabilitats en alguns temes a persones que no han sabut resoldre responsabiliats similars. Quart perquè tot i que es va votar la proposta (i això per si sol ja va ser un avenç al no fer-ho en el Consell Nacional) encara molts reclamavem poder fer-ho de forma unipersonal, almenys per aquelles principals responsabilitats de gestió del partit (Secretaria General, vicepresidències, organització, campanyes, finances...)

Pel que fa la Manifest de Maig, satisfacció per haver portat més debat a l’assemblea, consciència de ser un grup petit de treball i ilusió per seguir treballant pel debat i impuls d’una esquerra transformadora de la qual ICV n’hauria de ser un bon exponent.

El meu vot serà en Blanc…. Tot i que podria haver estat en contra

Podria parlar de molts motius però per ser concret podem parlar de:

Un candidat a president que no em mostra la motivació necessària per impulsar la Iniciativa que volem.

Una candidatura que no em mostra la radicalitat política que ens hauria de definir.

Una opció que no em demostra una capacitat de demostrar un perfil propi, diferenciant dels nostres socs de govern

Una alternativa que no em mostra quins han de ser els mecanismes per recuperar l’espai de carrer i els referents propers que ens han dut a ser la força política que som...

Una candidatura que no em mostra quin equip de gent, nova, engrescadora, propera i amb iniciativa em farà recuperar la il•lusió per fer política

En definitiva hem demanen un vot a favor de seguir amb la mateixa grisor dels últims anys... i això no hi estic disposat. I per això optaré pel vot en Blanc... i per això us demano a tots aquells militants i amics d’ICV que esteu cridats a fer el mateix entre avui i demà a que ho feu igual.

I per això comparteixo i impulso l’opinió de la gent del Manifest de Maig:

Comunicació del Corrent d’Opinió MANIFEST DE MAIG
davant la candidatura de Joan Saura com a presidenciable d’ICV.

El corrent d'opinió MANIFEST DE MAIG, davant la presentació de la candidatura del company Joan Saura a presidir ICV, informen que el nostre vot serà en blanc, i així ho fem saber als adherits i adherides, amics i amigues d'ICV, als quals recomanem un vot en la mateixa línia.

Aquesta recomanació de vot està fonamentada en la valoració crítica que els components del corrent fem del període més recent de la política d'ICV que ha suposat - a parer nostre - una involució del projecte del partit en relació als seus objectius de ser referent de l'esquerra transformadora, d'esdevenir força de govern i de lluita i de dotar-nos d'un funcionament i d'una dinàmica de treball més lligada als elements que caracteritzen el nostre projecte diferenciat de les altres forces polítiques.

ICV ha reproduït en excés unes formes d'actuació que no corresponen a una trajectòria acumulada de compromís social, referència política i innovació organitzativa. El segon govern d'esquerres ha marcat una línia de desafecció entre la militància i un considerable augment de l'aïllament del partit en relació al seu entorn i, especialment, entre els sectors socials organitzats que ens han tingut com a punt de referència.

Els episodis relacionats amb la gestió de la sequera, els punts d'indefinició en temes territorials i d'infrastructures, algunes intervencions del departament d'interior en relació a moviments socials i polítics no violents i altres casos, han contribuït a un increment del rebuig envers ICV per part de sectors fins ara propers, exigents i combatius.

Aquesta trajectòria erràtica té molt a veure amb la manera de gestionar el partit, amb la deriva institucionalista, l'acumulació de càrrecs descapitalitzant el partit, i la manca de projecció externa d'un perfil diferenciat a partir dels nostres trets que són els d'una esquerra roja, verda, violeta, nacional i alternativa.

Des de la nostra condició de corrent d'opinió que vol un debat d'idees a fons, ens volem significar com a part activa d'un partit que necessita un rellançament, uns canvis de maneres de fer, de comunicar i de treballar.

En consonància amb aquests arguments, demanem el vot el blanc a la candidatura de Joan Saura i ens comprometem a treballar per un rellançament del partit que el situï en millors condicions per afrontar els reptes de canvi social, de lluita contra el capitalisme i de governança d'esquerres.

El corrent d’opinió Manifest de Maig valora en el mateix sentit les altres formes

Perquè encara tinc el carnet d’ICV a la cartera?

Vinc de l’assemblea de constitució del grup Manifest de maig, corrent d’opinió dins del marc d’ICV, i aquest és actualment el principal motiu pel que encara mantinc la meva militància a Iniciativa.

Perquè si miro enrere la veritat és que el panorama no es gaire encoratjador... nomes per posar algun exemple breu:

Agost 2008:

Sorprenent actuació de la conselleria d’interior envers els participants a els 25ens campaments internacionals de joves revolucionaris/es.

Agost 2008:

Joan Saura “salva” al president Zapatero de donar explicacions a les corts sobre el finançament en un pacte en un hotel de Vilanova amb un estil molt similar als que fa CIU (pacte moncloa, pacte ritz...) tant criticat pels nostres dirigents en el seu moment. Alhora deixa descol·locat l’estratègia que es treballava des del nostre grup parlamentari a Madrid.

Primavera 2008 (per posar una data)

Conjunt de despropòsits de la conselleria de Medi Ambient en la gestió de la sequera, estaques desmentits aclariments semàntics sobre el concepte transvasament, convidar a militants a deixar el partit...

Tardor 2007

Foto del senyor conseller de Medi Ambient i Habitatge amb el Sr. Enric Reina per escenificar el pacte sobre habitatge... les qüestions poden ser diverses, perquè amb els constructors i no amb els agents socials (sindicats, cooperatives,...) que també hi tenen molt a dir? I quin cost té aquesta fotografia, és a dir a que renuncia el pla d’habitatge per això?

I podria dir més, sense necessitat d’anar molt lluny en el temps, tant de la forma de fer política a la majoria d’institucions com del treball intern del partit.

Però alhora, si miro endavant, el panorama tampoc és més esperançador amb una assemblea que pot significar només un lleu maquillatge d’algunes idees, un retoc dels discursos però un continuisme en les formes, en el fer i en les persones.

L’únic fet encoratjador que aquest dies em mantenen amb el carnet a la mà és l’aparició d’aquest grup, ara per ara petit, però seriós, coherent i amb bones idees i formes que pretén dignificar el fet de fer política, recuperar el perfil propi d’ICV i tornar-la a connectar amb els referents socials i de carrer que no hauríem d’haver perdut.

Jo també demano la dimissió del conseller (Felicitats i adhesió als companys de Terres del Ebre)

Dia de declaracions creuades i de forma pública entre dirigents d’ICV, i tot i que sé que alguns companys no deuen entendre la conveniència de fer públics aquestes discrepàncies i del necessari seny (o por...) que alguns demanaran per no escenificar certes discussions o climes de suposades i no volgudes crisi. Vull dir que comparteixo en gran part els plantejaments dels meus companys de les terres del Ebre.

Comparteixo els plantejaments que ens exposen en el seu comunicat (que reprodueixo tot seguit), tot i que alguns ens poden titllar d’insolidaris amb la gran metròpoli, per diferents motius:

1. Perquè em nego a creure que la única opció de resolució de la situació de sequera sigui un transvasament (sigui del Ebre amunt –Segre- o del tram final del Ebre –Delta-).
2. Perquè, si aquesta és la unica solució, en la gestió d’aquest problema hi ha hagut molts tics d’aquella forma de fer política que no ens agrada.
1. Un dirigent d’ICV, partit defensor de la laïcitat del estat i de l’administració, encomanant-se a les verges per demanar aigua.
2. Un govern d’esquerres, que ha fet seva la bandera de la nova política de l’aigua, prenent decisions incoherents amb el discurs que es va assumir des del primer tripartit. I ICV no només n’és còmplice sinó que som protagonistes d’aquestes decisions.
3. Un Govern que va a remolc del que decideixen els senyors de Madrid.
4. Un conseller i un govern fer-nos creure que les paraules no volen dir el que diu el diccionari.
5. Una nefasta gestió política i mediatica de la decisió que, més enllà de si aquesta és encertada o no, ens porta a prendre-la sense parlar-ne amb el territori, que ens posa completament a la defensiva, a remolc, del que diuen els mitjans i la resta d’agents.
6. Un dirigent d’ICV responent amb actitud prepotent que si no ens agrada ja podem marxar! Jo soc d’aquells que pensa que si no m’agrada he de mirar de canviar-ho, i espero que els companys de Terres del Ebre també ho vegin així (cal recordar que tenim un procés assembleari a les portes).
3. Perque la gestió de la sequera no és un fet puntual en les meves discrepancies en com està actuant la direcció de l’ACA i del departament de Medi Ambient i Habitatge. Masses vegades al territori veiem com no se’ns té gaire en compte i només es juga al joc del que dicten certs alcaldes o alcaldesses, o costa moltíssim fer entendre coses evidents als nostres dirigents. Algun exemple:
1. La depuradora del Alt Maresme, varem decidir des del departament no fer-la al lloc que estava previst perquè era insostenible i ineficient des d’un punt de vista ecològic. I desprès de mil voltes, discussions, debats i de fer cremar a molta gent nostra al territori l’acabarem fent a la pedrera de Montpalau (que és el projecte que no volíem!)
2. La canalització de la riera de Malgrat, l’ACA corregeix el seu posicionament després de que els veïns de Malgrat i els dirigents locals i comarcals d’ICV fem mil gestions, pressions i explicacions del que hauria de ser una forma de gestió de la canalització de rieres que hauria d’estar en el llibre de ruta del ACA des del primer dia que ICV va assumir-ne la direcció (per molt dèficit econòmic que ens hi deixessin).
3. Molts veiem estorats com es corre a fer una foto amb el senyor Riena, dirigent dels constructors i promotors, per firmar el pacte per l’habitatge. Una foto que molts haguéssim volgut que es fes amb els principals agents socials que també poden treballar en aquest tema.
4. ... i així en podem anar apuntant moltes més...
4. Perquè si un conseller convergent, o d'algun soci de govern, hagues fet el mateix ja haguessim demanat públicament la seva dimissió. I no des de una direcció territorial sinó que hagués estat des del carer ciutat!
5. Perquè fa pocs mesos estavem fent una gran campanya, "hem guanyat la batalla del ebre" que ha quedat en paper mullat!
   

És per això que jo també firmaria un comunicat com el que els dirigents de les terres del Ebre han fet públic aquest matí demanant la dimissió del conseller i hi afegiria també la de la direcció de l’ACA, encara que per això em puguin convidar a abandonar el nostre partit (d’això se’n diu acceptar la critica, el debat i la cultura democràtica, no?). I els felicito per la valentia que altres vegades hauríem d’haver tingut des dels territoris que rebíem la peculiar gestió ecosocilista de les polítiques de l’aigua.

Comunicat d’ICV a les terres del Ebre:

INICIATIVA TERRES DE L’EBRE MANIFESTA LA SEVA OPOSICIÓ FRONTAL A LA INTERCONNEXIÓ DE XARXES I DEMANA LA DIMISSIÓ DEL CONSELLER DE MEDI AMBIENT

ICV Terres de l’Ebre demana a la seva direcció nacional que abandoni el Govern si es tira endavant una canonada permanent i es vulnera, així, el “Compromís per l’Ebre”. En cas contrari, les organitzacions locals d’ICV a les Terres de l’Ebre obriran un període de reflexió per tal de revisar la seva vinculació a ICV.

Davant l’anunci d’un acord entre el Govern Espanyol i la Generalitat per tal d’interconnectar de manera permanent el sistema del CAT amb el d’ATLL, Iniciativa per Catalunya Verds Terres de l’Ebre vol manifestar:

• Que rebutja la interconnexió de les xarxes del CAT i ATLL. Aquest projecte és un transvasament permanent, irreversible, i contrari al model de gestió d’aigua que ha vingut defensant el govern del nostre país.

• Que creiem que aquesta obra no s’acabarà a temps i no podrà atendre a temps les possibles necessitats d’aigua a l’àrea metropolitana, però quedarà a disposició dels successius governs, que podran fer una utilització de la infraestructura que atempti contra els interessos del territori. El Govern Espanyol aprofita, per tant, la situació de sequera per fer una obra de caràcter estructural i irreversible que podria justificar noves transferències d’aigua fora de la conca a partir dels sobrants de concessions de regadiu.

• Que aquesta imposició del Govern Espanyol posa en dubte la capacitat d’autogovern del nostre país.

• Que s’ha menystingut el territori, ja que ni els responsables de la Conselleria de Medi Ambient, amb el Conseller al capdavant, ni els responsables del Ministerio que han decidit apostar per aquesta infraestructura, han vingut a les Terres de l’Ebre per informar la ciutadania.

• Que ICV Terres de l’Ebre demana públicament que s’obri un període de reflexió dins d’ICV sobre la seva permanència dins del Govern de Catalunya. ICV Terres de l’Ebre demana a la seva direcció nacional que abandoni el Govern si es tira endavant una canonada permanent i es vulnera, així, el Compromís per l’Ebre. En cas contrari, les organitzacions locals d’ICV al territori obriran un debat per tal de revisar la seva vinculació a Iniciativa per Catalunya Verds.

• Demanem la dimissió del Conseller de Medi Ambient i Habitatge per la seva gestió política i comunicativa.

• Finalment, emplacem a totes les forces polítiques de les Terres de l’Ebre que exigeixin públicament a les seves direccions nacionals que respectin el “Compromís per l’Ebre” i els principis de la Nova Cultura de l’Aigua.

Reflexions sobre els resultats i el post-electoral:

Uns dies després de les eleccions potser ens toca parlar de diverses raons o elements de la campanya que ens haurien de preocupar, tant pel que fa als resultats que ens han de suposar un toc d’atenció que hem de tenir en compte com pel que fa a alguns elements de la campanya o de la pròpia nit electoral.

Evidentment no caldria dir que els resultats en unes eleccions no es poden reduir a un únic factor o causa, ja que cada votant pren la decisió personal de votar-nos o no segons els seus propis elements de reflexió que no han de ser, necessariament, els mateixos que el votant següent. Tot i això cal fer un esforç per discernir quins son els grans factors que han portat a una davallada d’un 22% del vot absolut d’ICV-EUiA quan la davallada en nombre de votats absoluts només era d’un 8% (totes aquestes dades les tindré en compte prenent de referència el resultat 2004, per tant el càlcul és diferencial 2004-2008 per 100 i partit per resultat 2004).

Per tant un primer element que ens ha afectat ha estat el descens del electorat (1.6%) i de la participació, ja que part del propi descens haurà estat generat per aquells votants d’ICV-EUiA que s’han quedat a casa. És a dir que com a força política no hem sabut mobilitzar al nostre votant tradicional.

Per altra banda s’ha argumentat que una causa principal de la pèrdua de vot ha estat la campanya de la por generada per el PSC, les dades de forma global avalen aquesta teoria el PSC ha estat la única força política que ha augmentat en valor absolut els seus votants (més de 86.000, el que suposa un 5.42%), aquest efecte ha estat major fora de la província de Barcelona, on la llei electoral (que no la llei d’hont, per la qual cosa us proposo la lectura d’un article d’en Miguel) genera una situació histriònica on el vot a forces petites és inútil doncs la possibilitat d’obtenir representació es molt minsa pels que no representen l’Espanya dual. Aquest ha de ser realment un dels factors a valorar dels resultats, molta gent haurà decidit el vot no tant pel que volia sinó pel que no volia aconseguint l’efecte contrari doncs com s’ha vist a Barcelona la pèrdua d’un diputat d’ICV-EUiA ha beneficiat a la Dreta (han estat el PP i CIU qui s’han disputat fins a ultima hora aquest seient), i el que em preocupa més és quin interès té el PSC (que ha de ser sobradament coneixedor d’aquestes dades) en generar una realitat dual i fer desaparèixer una força d’esquerres, els molesta el pluralisme?

Tot i que aquest factor ha de ser considerat amb fermesa, i així ha estat, no podem obviar tres elements més que ens han de preocupar.

Per una banda l’evolució del vot comparat amb el moviment demogràfic de gent que marxa de la segona corona cap a pobles o ciutats que estan més allunyats i que han anat prenent un caràcter més residencial, així ICV ha fet baixades importants en la majoria de ciutats del anomenat cinturo roig, la majoria per sobre del 30 % (Santa Coloma 45,63%, Hospitalet 40,91%, Badalona 36,2% en son un bon exemple) i en canvi experimenta creixements percentuals importants (que no en nombre absolut de vots) en municipis com Vic 32%, Gelida 36%, La Garriga 17%, Arenys de Mar 16% o Vilafranca del Penedès 6%.

Per altra banda la comparativa de vots a PSC i a ICV-EUiA en alguns municipis i comarques, sobretot de la corona roja. En molts de casos podem observar que al contrari que ens faria pensar la hipòtesis del vot de la por la pèrdua de vots d’ICV no es poden atribuir directament al creixement de vots del PSC. Podem destacar el Barcelonès on ICV perd més de 22 mil voyts, casi tants com CIU, una mica més que el PP i molt lluny del PSC (18.000) o el baix Llobregat on els 9.000 vots que perd ICV contrasta amb els 600 que guanya el PSC, on van a parar la resta de votants d’ICV?

Una ultima dada a tenir en compte és el creixement, de forma paral•lela al decreixement d’ICV, del vot a altres forces polítiques Barcelona ciutat on perdem 12.000 vots i els partits petits guanyen 19.000, o Sabadell on perdem 1.800 vots i els altres en guanyen 1.900 o Terrassa on perdem 1.500 vots i la resta de partits en guanyen 2.200 o Mataró 1.100 vots menys i 1.000 més dels que no han obtingut representació. És cert que gran part d’aquest creixement s’ha d’imputar a Ciutadans, no hem d’obviar que entre aquest hi ha sectors de votants que ens son propers o ho podrien ser que han augmentat més d’un 13 % els seus votants (els verds-l’alternativa ecologista, els verds-los verdes. Partit antitaurí contra el maltractament animal, partit comunista dels països catalans,...)

Això ens ha de portar a introduir dos elements més de reflexió, com a mínim, al ja dit del vot de la por. Per una banda ser conscients que hi ha cert votant que ens reclama diferenciar-nos del PSC, que en siguem una alternativa, que els forcem a fer polítiques d’esquerres de debò. Aquest votant haurà optat per quedar-se a casa, per votar opcions més radicals a la nostra o per votar el PSC (quans de cops ens hem hagut de sentir que per votar la còpia voto l’original). Ens reclama per tant que siguem més incisius en les nostres accions i opcions de govern, als municipis, a la Generalitat, al Estat o a al resta d’administracions.

Per altra banda un allunyament del nostre partit de les classes socials treballadores o de les més desafavorides. La tendència de guanyar vot allà on hi ha mobilitat geogràfica i perdre’l al cinturó roig, ens hauria de portar a pensar que mantenim el votant de classe mitja o benestant i que en canvi perdem suport en aquells que han de ser el centre de les nostres polítiques, en aquells sectors que estan en competència pels serveis i pels recursos.

Del post electoral em varen sorprendre dos coses, per una banda que, tot i que les dades son des del meu punt de vista clares, ens hem quedat a tenir en compte només el vot de la por com a factor explicatiu del nostre resultat. Tot i que crec que haurà estat un factor rellevant hem de tenir en compte també la necessitat de remarcar més les nostres polítiques a la Generalitat i alhora que hem de fer un esforç important per recuperar l’espai perdut entre les classes treballadores.

Per altra banda durant aquella nit la Roda de premsa es va fer esperar, tots creiem que era perquè patíem per l’esco de la Núria Buenaventura i que esperàvem que aquest estigues assegurat, va sorprendre que es fes en el pitjor moment, és a dir que sortim al mateix temps que la locutora ens deia que perdíem un diputat. La veritat és que no era difícil deduir que aquest diputat l’acabaríem perdent (cada 1% escrutat ens retallaven entre 50 i 100 vots tant CiU com PP) i varen fer sortir en Joan Herrera al moment en que estàvem a uns 50 vots i quedaven 8% de vots per escrutar. En tot cas es podia haver sortit amb un discurs cautelós, avisant que la nit seria llarga i que, tot i que el resultat en nombres absoluts no era dolent tenint en compte la campanya de la por, no teníem assegurat el segon diputat. Però sortim amb un discurs eufòric que es desfà amb les paraules de la Terribas i que ens fa quedar a tots (inclosos als que estan fent la roda) amb cara de tontos...

Almenys dies després ens arriba alguna reacció, hi haurà relleu a la candidatura a Barcelona ciutat i en Ricard Gomà assumeix el lideratge de la política municipal de Barcelona. No tardarem a veure resultats d’aquest pas positiu per ICV

Vota sense por!

Raons per Votar Herrera…

1. Perquè està fent un missatge clar i contundent amb propostes realistes i properes. El missatge, però sobretot el contingut, està fet amb el llenguatge que entenem al carrer... perquè està fet des del carrer. Les propostes són clares i volen resoldre els problemes de tots... podeu comprovar-ho amb una lectura ràpida de les 30 propostes prioritaries.

2. Perquè està recuperant un discurs d’esquerres que molts han oblidat, cal repartir la riquesa, cal treballar pels drets dels treballadors, cal eixamplar l’estat del benestar, encara el repte de la immigració des del prisma social (la dificultat no està en la procedència sinó en l’estatus social del nouvingut), entén el món i l’entorn més proper com el bé més preuat per compartir i llegar a als que precedim, perquè parla de persones i no d’estats, perquè no vol drets preferents per l’església o per la monarquia, perquè aposta per un estat federal...

3. Perquè encara que molts ens volen fer creure que estem en un estat bipolar la realitat en la que vivim és plural i només des d’un congrés plural es pot treballar per a una ciutadania plural. Un estat amb dues úniques forces tendeix a un estat de crispació i de monòlegs, que és el que ens arriba des d’una Espanya que ha transformat a la gran majoria de les seves províncies en dicotòmiques.

4. És la garantia que el PSOE faci polítiques d’esquerres, durant quatre anys ICV-EUiA i IU han fet possible amb el seu suport que les lleis socials tinguessin un clar caràcter progressista, mentre que altres forces polítiques han fet que les lleis i actuacions econòmiques tinguin un perfil de centre dreta. L a conseqüència ha estat clara i la conclusió fàcil, cal que a l’esquerra del PSOE hi hagi una força política que amarri el PSOE i eviti la seva deriva cap al centre.

5. La sensació és que en aquesta campanya poc propositiva, en que el PP ha radicalitzat el seu discurs cap a les tesis zaplanistas amb la por a la immigració, amb el discurs del trencament d’Espanya, amb la por a l’evolució de l’economia, amb la rebaixa d’impostos (sobretot pels que tenen més), el PP ha perdut bona part del contacte amb els votants de centres. Cada cop és més clara la derrota del sr Rajoy i per tant més innecessari el discurs de la por al seu retorn.

6. Perquè votar Herrera és treure un diputat al PP, almenys això és el que s’afirma a un SMS que m’ha arribat aquest vespre “ATUREM A LA DRETA. Segons les enquestes nomes el vot a BCN per Herrera farà que el PP no obtingui el darrer diputat de la provincia. PASSA-HO"

7. I si no en tenim prou, perque votar ICV-EUiA afavoreix la salut sexual. Segons un estudi "los hombres que votan a partidos distintos del PP y el PSOE obtienen mucho placer en las relaciones sexuales (42%), frente al 31% de los que votan al PSOE y un 29% de los que votan al PP.". Doncs ja tenim un argument més per convèncer a amics a votar IU :p. També diu que agnòstics i no practicants disfrutem més encara, quin luxe ;) visca el laïcisme. (Aquesta ultima raó es manllevada d’en Marc...el text complert el trobareu al seu blog).

El canvi climàtic

Sort que el cosi de l'Herrera deu tenir més seny i sentit comú que d'altres "primos"...je,je,je

Lemes i partits, a qui correspon que?

Si féssim venir un estranger o extraterrestre a Catalunya i veiessin els nostres carrers plens de cartells, pancartes i banderoles, segurament ens preguntaríem que estem fent... Llavors els intentaríem explicar que són les eleccions, perquè serveixen, com ens governem que és la democràcia i moltes altres coses.

Si desprès d’això encara ens han entès i volen seguir escoltant-nos potser els podríem explicar que a Catalunya és presenten molts partits, formacions o coalicions, que els que varen obtenir representació al congrés són cinc.

Que entre aquests cinc n’hi ha dos de dretes, un de nacionalista espanyol i un de nacionalista català, que hi ha tres que son d’esquerres un de socialista, un de nacionalista català i un comunista i ecologista (ecosocialista). Tot seguit intentariem, amb poques paraules, fer-los entendre els principis elementals d’aquestes diferències ideològiques de cada partit. Si em fet tot això (sense haver-los relacionat amb unes sigues o colors) i els acompanyem pel carrer segurament seran incapaços d’encertar a qui corresponen cada un dels cartells, dels lemes, dels sublemes o d'algun dels anuncis televisius.

Perquè jo entenc que una campanya ha de ser propossitiva, fer un esforç per definir amb poques paraules, amb missatges publicitaris quin és el model de país que voldrem impulsar si els ciutadans ens donen la confiança per fer-ho. I la veritat és que la majoria de lemes, cartells o anuncis poden ser firmats per qualsevol. Algun exemple del que he vist penjat a les banderoles dels fanals aquests dies:

Ideas Claras... suposo que tots poden dir que les seves son clares i les dels demes espesses. En tot cas ideas claras pot voler dir expulsar tots els immigrants, o obrir totes les fronteres... o pot voler dir privatitzar les escoles públiques o fer públiques totes les privades... buf les seves estaran clares, però desprès d’això les meves sobre ells no gaire!

Si tu no vas ells venen o la Catalunya optimista... si no hi vaig qui ve, tornarà Franco o Gonzalez? Vindran els comunistes o els falangistes? Vindrà Eta o el Gal? En tot cas és una “perogrullada” que a sobre puc entendre-la a la meva manera! I La Catalunya optimista era també la del barça fa tres dies (abans de perdre amb l’atletico...) o no?

El teu vot farà respectar Catalunya o el respectaran Catalunya... i quina força política s’atreviria a dir el contrari? Tornem a veure una evidència que a part d’això podria firmar-la tothom (tot i que alguns amb poca credibilitat, ho se!), en tot cas tres o quatre forces ho farien sense ruboritzar-se.

Objectiu: un país de 1a (per això volem la independència)... però quin país? Ens ho diu el PP o el PSOE sobre l’estat espanyol? Ens ho diuen des del PSPV o del PPV reclamant més diferències com la de la llengua catalana i valenciana? I en tot cas suposo que si tots es presenten és per fer un país de primera, o és que he de pensar que alguns es presenten per altres interès que el treball comunitari? Sort que entre parèntesis ens ho aclareixen... però la independència a qualsevol preu? I sobretot un país de primera sobre quin model de País el del centre dreta català o un model progressista... buf masses dubtes, va miraré l’espot de TV a veure si m’aclareixen quin perfil polític tenen, quin model...

Solucions justes, lògiques i valentes.... + transport públic – canvi climàtic, o salari mínim 1000 euros, o més impostos als més rics millors serveis per a tothom. En un primer moment el lema general també es poc concret, segurament des d’un punt de vista subjectiu tots creuen que les seves solucions son justes, lògiques i valentes... i segur que per a alguns ho son més que d’altres! Però la concreció que aporta el sublema em deixa les coses més clares... treballaran per l’ecologia, pels drets dels treballadors i per la redistribució de la riquesa... vaja aquests cartells no generen dubte, els meus amics estrangers (o extraterrestres) per fi veuen alguna cosa clara, propera, que connecta i que fa fàcil d’entendre el procés electoral. Ara només falta que connecti amb més gent!

Se que alguns que llegireu això pensareu que em traeixen les meves simpaties i el carnet que porto a la cartera. Però tots sabeu en el fons del vostre cor i del vostre cap que si mireu els cartells, i alguns dels vídeos (no us perdeu el del dia de pluja del PSOE o el de la novia amb el cor trencat del PP), veureu que l’esbiaix que la meva militància em porta no és tant gran com us sembla. Per cert aprofito per convidar-vos a tots a firmar el manifest de suport al Joan Herrera.

Que menja un mileurista?

Per aquells qui no l'hagueu llegit ja us aconsellor l'article que sobre el tema escriu en Jordi Merino

El dia 9 a votar, a votar Herrera!

Per aquells que encara dubteu sobre quin ha de ser el sentit del vostre vot, o per aquells que el tingueu clar (encara sou a temps de canviar la vostra decisió) us aconsello que mireu la entrevista que aquest dijous li feia la Mònica Terribas al Joan Herrera.

Tot i que ella va començar en excés incisiva, no recordo que hagi estat tant tallant i en certa mesura impertinent amb gaire gent, i espero veure-la igual amb la resta de caps de llista. I en Joan una mica dubitatiu, la veritat és que aquest ha anat prenent cos i força a mesura que anava desgranant un discurs clar amb les idees socials i ecològiques com a gran força. Recuperant un discurs que no ha deixat cap dels temes que els progressistes de debò volem que impulsin des de Madrid, pobresa cero, sous mínims, habitatge, sostenibilitat, drets socials i dels pobles (per exemple els sahrauís), estat federal, relacions amb església, model d’estat i laïcitat... jo ho tenia molt clar, però estic segur que des de dijous (i en certa mesura divendres al debat) molts més també ho tenen clar i d’altres potser comencen a dubtar el seu sentit de vot!

Ànims Joan, aquesta és la força que ens mereixem!

Nou espai de debat, neix verdiroig.blogspot.com

Des de divendres la gent d’esquerres i progressistes properes a Iniciativa per Catalunya Verds tenim un nou espai de reflexió i debat, aquest és el blog verdiroig.blogspot.com. En ell es pot debatre de forma oberta i franca sobre l’acció política d’ICV, sobre els referents d’esquerra o sobre el nostre país. La millor forma de expressar-ho crec que és amb les seves pròpies paraules.

“Aquest blog vol ser un espai de reflexió política, emmarcat en l’espai ideològic d'Iniciativa per Catalunya Verds, que permeti el debat sobre els conceptes i practiques polítiques de manera que transformem de forma real el nostre entorn.

Per això volem recuperar, tornar a definir, deconstruir i dur a la pràctica els vells i els nous conceptes de l’esquerra transformadora que ICV ha de ser; la igualtat, el progrés, la justícia social, la sostenibilitat, la democràcia o la participació poden ser alguns dels elements de reflexió.

Aquest és un espai obert on, des del respecte, tothom pot participar, debatre o proposar. Us convidem doncs a fer les vostres aportacions que vagin des del debat teòric fins al discurs propositiu, des de l’elogi de l’acció política fins la critica constructiva de les actuacions en curs...”

Des de la modèstia del meu blog us convido a tots i a totes a donar-hi un volt, a participar-hi o a adherir-vos hi. La forma de contactar és a traves del mail verdiroig@hotmail.com.

La depuradora de Pineda... tornem al inici!

Una notícia més que em crida l’atenció, una d’aquelles que per sabuda no deixa de destacar-me al veure-la negre sobre blanc a el punt d'ahir.

I em destaca perquè sé que aquest projecte arriba a la llum tard, fa més de 23 anys que l’alt maresme està tirant l’aigua bruta, només es retiren els sòlids, al mar. I per tant cal felicitar-nos perquè per fi això deixarà de ser així.

Però alhora em destaca per que sé que hem perdut dues oportunitats per tenir la millor depuradora d’europa si tenim els criteris mediambientals. Els projectes treballats per a fer-la al Pla de Batet implicava una actuació integral d’alt valor mediambiental, sense impacte visual, de sorolls o d’olors, però es va deixar perdre la oportunitat en el moment que es podien haver impulsar.

Em destaca també perquè aquesta proposta sorgeix desprès que algunes forces polítiques utilitzessin en les ultimes municipals de forma interessada i electoralista l’emplaçament definitiu de la depuradora. Sense tenir en compte els acords previs, sense considerar quin era el millor projecte pel territori amb l’únic objectiu de aconseguir més vots i de desacreditar a altres forces.

I cal tenir en compte diversos elements que, per mi, fan que aquest no sigui un bon projecte. Primer de tot la decantadora seguirà estant on està, al costat del cementiri de Pineda, s’hi intervindrà o seguirà fent sorolls i olors? Seguirà provocant episodis puntuals d’emissions d’aigües fecals? Però a més la depuradora a Montpalau implica el bombeig d’aigua bruta de cota 0 a més de cota 40, amb la despesa energètica que això comporta i a més si es planteja un terciari s’haurà de tornar a bombar per fer-la arribar als usuaris o la Tordera, el millor accés als aqüífers seria per Fogars de la Selva un altre cop muntanya amunt. I tercer l’afectació que aquesta obra pot tenir en la riera de Pineda, a la zona agrícola i als pous que estan al voltant.

Més Bustos!!

Un company em porta un retall de El País d’avui, on parla de la reelecció de Bustos a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). M’agradaria destacar-ne algun estracte, Lluís Tejedor, (...) "es el PSC el que debe considerar si el candidato es una figura de suficiente peso político".o una altre part “La disconforme era la coalición local de ICV-EUiA, que hace casi tres semanas reclamó que Bustos dejara la presidencia de la FMC porque "no está a la altura"

La veritat és que no m’agrada que ICV doni el seu vot al nomenament de Bustos, i menys que es justifiqui amb les Paraules del Lluís Tejedor. Ja se que té raó, en certa mesura, en que el PSC ha de ser qui consideri el pes polític de la persona que proposen, i se que evidentment pertoca al PSC, majoritari a la FMC qui li pertoca triar un presidenciable, però al mateix temps a ICV li toca valorar si el seu vot valida el “pes polític” de qui ocupa un càrrec públic.

Per altra banda conec, en part, les formes de fer política i els arguments que segurament porten a la nostra agrupació local a dir que “no està a l’altura” i encara entenc menys que amb la decisió de recolzar a Bustos a la FMC es deixi en dubte el criteri i el discurs polític de l’agrupació local de Sabadell.

La qüestió a valorar és fins a quin punt hem de reforçar, validar i fer costat en uns organismes allò que en d’altres critiquem...

Per un consell comarcal d’esquerres, no a la sociovergencia maresmenca.

El proper dilluns 30 de juliol es constituirà el consell comarcal del Maresme, configurant-se un govern sociovergent, amb l’afegit d’ERC. Des d’ICV-EUiA ens hi hem quedat al marge per diferents motius:

Primer de tot per coherència amb el nostre discurs dels últims anys, al 2003 i al 2004 (relleu del Sr. Mas de la Presidència) ja varem expressar que creiem que el consell havia d’estar liderat per algun alcalde d’algun ajuntament que tingués la capacitat de liderar, implicat en els grans reptes del futur de la comarca i que sigues capaç de generar consens i diàleg entre partits, ajuntaments, agents socials i la resta d’administracions que havien de resoldre temes com la mobilitat o la llei de promoció de l’autonomia personal, malconeguda com llei de la dependència.

Perquè hem demostrat en aquests últims mandats que el consell pot ser un lloc per aplicar polítiques coordinada amb els ajuntaments dels territori. Aquests últims anys hem estat els responsables de les polítiques socials del consell i la nostra gestió ha portat el pressupost de l'àrea a prop dels 8 milions d'euros (partíem de tres milions), amb mes de 30 serveis i programes en funcionament, molts d'ells nous, i amb clares perspectives i plans de futur. Serveis com l'Oficina Comarcal d'Habitatge, el servei d'Immigració, el de violència domèstica, els serveis complementaris d'Educació, entre d'altres són creació d'aquesta etapa. També cal recordar la millora en la gestió d'altres serveis.

Hem demostrat, per tant, que el consell pot ser - i ha de ser - una eina política al serveis dels maresmencs i les maresmenques, on es creïn i coordinin serveis, on es mancomunin projectes, on es discuteixi dels debats estratègics de la comarca. I no una administració que serveixi pels interessos particulars dels partits polítics del Maresme.

Desprès d’aquestes últimes eleccions municipals, marcades per un distanciament del electorat (baixa participació), per una pèrdua generalitzada de vots, i on iniciativa ha mantingut el seu pes polític a la comarca i ha augmentat la seva participació en governs municipals; Se’ns ha proposat participar en un govern comarcal on la capacitat de fer política de la nostra coalició era mermada amb una retallada considerable de les nostres competències i alhora no es tenien en compte les nostres tesis sobre el lideratge del govern comarcal, i la nostra defensa de l’administració pública i la prestació de serveis de qualitat per als ciutadans i ciutadanes.

La nostra insistència en fer del Consell Comarcal una eina real de fer política i de ser coherents amb les nostres posicions han portat al PSC a tancar un pacte amb Convergència. En aquest Pacte es posa en mans de la dreta les polítiques socials i de benestar del consell comarcal. Aquest acord sociovergent ha estat desprès obert, com un lleuger maquillatge, a ERC i a nosaltres mateixos. ICV-EUIA-EPM no pot, ni vol, participar en una tornada cap endarrere, ni en una operació que prima el repartiment de poder polític per sobre de les demandes i les necessitats reals dels ajuntaments de la comarca i dels maresmencs; per sobre de la defensa de les politiques progressistes, en disonància amb el govern de la Generalitat de Catalunya.

Per tant anirem a fer política des de l’oposició del Consell Comarcal i esperarem que els partits d’esquerra de la comarca siguin capaços de replantejar els seus errors i es plantegin un veritable govern d’esquerres i progrés pels ciutadans i ciutadanes del maresme.

Policia democràtica al servei dels ciutadans

Aquests dies estem presenciant com és linxa mediaticament al departament d’interior pel fet de garantir els drets de les persones, per evitar per una banda els casos de maltractament de detinguts i per altra banda les possibles acusacions falses al cos dels Mossos d’esquadra,

El mitjans estan ajudant a conformar una idea de mala gestió per part d'ICV, al front del departament d'Interior, de tal magnitud, que recorda fins i tot la campanya del PP i les seves mentides respecte a l’onze de març. Però no ens enganyem el que es pretén és atacar una força política i alhora dinamitar el Govern d'Esquerres a la Generalitat.

Des de sempre ICV ha defensat una Policia democràtica al servei dels ciutadans, una Policia que garanteixi la seguretat de tothom, garantint les llibertats, actuant amb ètica, amb respecte als drets humans i basant la seva actuació en l'estricte compliment de la Llei.

És evident que els Mossos d'Esquadra, en la seva immensa majoria son complidors fidels d’aquests principis, però com a tot col·lectiu de persones hi poden haver conductes reprovables i sancionables, i aquest ha estat el cas.

La policia ha d’estar per defensar les llibertats i els drets de les persones, i sols pot emprar legítimament la força en aquesta direcció i quan l’exerceix ha de fer-ho utilitzant la que sigui estrictament necessària. Es obligació de qualsevol governant democràtic assegurar que això es així, perquè això es garantir les llibertats.

Els polítics que tanquen els ulls davant de fets delictius i de clars abusos d’autoritat o d’us de la força inadequat i abusiu, fan poc favor a la societat, a la defensa de les llibertats i als principis democràtics.

La immensa majoria de la Policia de Catalunya compleix bé amb la seva tasca, Catalunya pot considerar-se un dels països més segurs del món, i els nostres companys en el Departament d’interior poden fer-ho encara millor. Però hem de denunciar els atacs corporativistes i de la dreta ultramuntana i oportunista doncs són desproporcionats i reaccionaris.

En tot cas cal que el propi cos faci un esforç per eradicar aquelles pràctiques que no fan altra cosa que desprestigiar el bon nom dels Mossos d’Escuadra. Més enllà de l’oportunisme polític, de la utilització electoralista o del corporativisme cal aplicar aquelles pràctiques que faran del cos una policia moderna, transparent i justa.

Per altra banda cal que polítics, periodistes, comentaristes i altres generadors d’opinions reflexionin sobre el que estan dient. És a dir que és el que està per sobre dels drets humans dels detinguts, i d’evitar acusacions falses sobre els Mossos? Cal que es preguntin a qui estan fent el favor al generar un estat d’opinió que reprodueix en certa mesura la tant criticada crispació de Madrid, i segurament estan oblidant reivindicacions de fa pocs anys.

Des del meu punt de vista la línia d’opinió hauria de ser clara:

1. Aquesta és una mala pràctica, que dur a terme un grup reduït de persones, que cal eradicar de la nostra policia.
2. La proposta de càmeres a les casernes, que es vigent a diferents policies europees o al país basc mateix, és una forma d’evitar maltractaments i denuncies falses.

I aquest és el quid de la qüestió i no emmascarar el debat parlant de qui ha filtrat les imatges o donant força i espai a missatges corporatius. Aquest no és un tema de qui ha gestionat millor o pitjor un conflicte sinó que el que és important és si hem de permetre o evitar certs comportaments impropis (tant pel que fa a falses acusacions, com pel que fa a maltractaments)

Eleccions en viu

8:00 matí.

Sona el despertador, és un dir ja que a casa el nostre despertador es diu Pere, i després de fer una mica el “ronso” acabo aixecant-me ja que avui és el dia, portem tres anys treballant per aquest moment, per poder fer possibles polítiques d’esquerres als ajuntaments de la comarca.

9:00 matí

Ja fa uns minuts que he arribat al local, cal arreglar els últims papers d’apoderats d’algun poble, hi ja fa estona que hi ha moviment endreça, últims retocs, recollida de papers d’apoderats....

9:15 matí

Al jutjat, més moviments gent trucant, preparen els torns, comprovant que totes les taules s’han pogut obrir (bé una d’elles s’obra 25 minuts més tard,a l’escola els capellans no trobaven el conserge...). Em signen els últims apoderats, desprès de 15 dies anant i venint ja semblo una part més del mobiliari o de la plantilla, la veritat és que més enllà dels papers, al·legacions, impugnacions i altres “papeleos” i/o disgustos la relació amb la gent de la junta ha estat divertida i afable.

Ningú ha trucat i això sempre és bona senyal, tot funciona i fins i tot el sol sembla que ens vol acompanyar, després de la tempesta d’ahir (i no em refereixo a la que repartien en Casqueiro i cia del Getafe, amb el permís benèvol del Sr Lòpez Burrull)

9:40 Matí

Ara si, agafem cotxe i amb en Merino ens anem a veure la gent que s’ho ha estat currant en el dia a dia de la campanya, en el carrer, en els actes, en els debats i en la discussió política municipal que se’ns dubte és la més dura i difícil i alhora més agraïda, canvies el teu poble, transformes el entorn més proper però alhora aquesta proximitat és la més dura ja que hi poses la teva imatge personal i en part la de la teva família. En tot cas ara mateix estem a la C-32 anant a veure la gent de la zona del delta de la Tordera (Malgrat, Palafolls, Santa Susanna i Pineda).

11:51: Matí

Cap a Santa Susanna, després de veure la gent de Malgrat i la de Palafolls, es respira il·lusió i emoció, la veritat és que s’ha fet bona feina i la gent espera la nit electoral com si fos la nit de reis, saps que t’has portat bé tot l’any i que per tant tindrem un regal segur, no sabem de quin “tamany” però segur.

Al últim col·legi m’ha sorprès una “mala pràctica” educada però èticament reprobable. Els apoderats de CIU agafen la carta del cens i acompanyen a la gent fins a la mesa, és de bona educació però pot semblar que els “coaccionis”. Hauriem de tenir tots clars que ja hi ha gent per informar i que em de deixar a tothom exercir el seu vot amb tranquil·litat.

13:00 Matí

Pineda de mar, estem al IES de poblenou, venim de parlar amb la gent de Santa Susanna i comentem amb en Jordi la grata sorpresa del moviment de gent en els col·legis, de fet durant la campanya ens planava la incertesa de si hi hauria una baixa participació, les eleccions no han estat un tema de cafè, i ara veig que hi ha una activitat frenètica als col·legis i les dades de participació similars al 2003. A part d’això algunes anècdotes, gent amb mobilitat reduïda emprenyada. amb raó, perquè no pot accedir al seu col·legi electoral. Gent que no troba el DNI, un conflicte a la porta del col·legi perquè suposadament una persona que no sap llegir demana ajuda a un apoderat i hi ha la confusió sobre si ha ajudat o no, en tot cas es resolt bé la situació, les eleccions sempre son un niu de situacions conflictives, divertides o anècdotes.

Del primer cas el tema de mobilitat, em fa pensar en la proposta que varem llençar fa uns mesos sobre la possibilitat de fer urnes mòbils i que la gent gran amb o amb dificultat de mobilitat poguessin inscriure’s i que aquesta urna anés a buscar el vot a casa de la gent que no pot accedir-hi. Després parlem de la baixa participació, però a certs col·lectius no els possem facil de fer-ho!

14:44 Migdia

Vaig a votar, evidentment no només he d’exercir les meves responsabilitats orgàniques i per tant mirar de contactar amb totes les nostres llistes, sinó que també he d’exercir el meu deure democràtic de decidir qui governarà el Mataró que vull i així ho he fet. Per cert, suposo que era l’hora, però destacar que no hi havia ningú, només he coincidit amb dues persones. Concretament amb una parella de vot, en la línia d’una campanya que crec que fa SOS-Racisme un votant de la meva ciutat ha optat per no votar per tal que ho fes una persona immigrant, és a dir ella ha posat la papereta que volia i l’ha posat a la urna.

15:00 Tarda

Arribo a casa, avui els veure poc la veritat és que aquesta és la part dolenta de la política... A més marxen aviat al cine, miro les notícies, comprovo que la dinàmica ens posa com a Autonomia amb més abstenció, la veritat que segur que hi ha molts motius però no entenc com som incapaços tots de ser conscients de la importància de la gestió de lo públic, i alhora com som incapaços de motivar a la gent a exercir el seu deure. Algunes trucades per repassar que tot va bé i tornaré a marxar, aquest cop cap al baix maresme (El Masnou, Premià de Mar i Vilassar de mar). Per acabar a les 20:00 al consell comarcal i/o al espai Valerià pujol per seguir els resultats i celebrar el que segur que serà una bona pujada.

Per en Jordi m’ha fet arribar alguna imatge, les adjunto,

17:30 Tarda
De camí cap al local truco als caps de llista o responsables que em queden. Tot va amb normalitat només cal destacar algun incident a el Cros on alguns apoderats han sortit a donar el vot a la gent. Arribo al local on estan ultimant preparatius, aquestes hores a diversos punts del maresme s’estan preparant per la festa ja sigui en local propi ja sigui en espais públics (carrer, bar, restaurant...)

18:15 Tarda
Arribem al Masnou, com a tot arreu la tònica general de normalitat amb incidències i anècdotes petites, estan posant les begudes en fresc. Passi al que passi hi ha la sensació que cal celebrar-ho. Cal fer un canvi d’agenda, lo d’Argentona pot ser més greu que el que semblava inicialment, cal acostar-nos-hi a veure que passa. Per tant cap a el Cros d’Argentona que potser haurem d’anar a denunciar a la Junta Electoral. Haurem de deixar la visita a Premià de Mar i a Vilassar de Mar pels moments de festa d’aquesta nit.

19:15 Tarda
Arribem al Cros, hi ha bon ambient gent entrant i sortint tot i que apunten que la participació ha estat menor. Els interventors de l’Entesa ens expliquen que ha passat, han fet constar en acte algun fet rar i això ha provocat que no es repetissin, per tant no cal fer més gran el que es pot resoldre amb poca cosa.

20:00 Vespre

Cap al Consell Comarcal on farem seguiment de primeres dades abans d’anar al espai Valerià Pujol, crec que ara per ara aquí acabarà la meva crònica ja que es preveu un vespre mogut de telèfons i celebracions. En tot cas ara ja està tot fet i només falta analitzar els resultats i evidentment celebrar que tot ha anat bé. A partir de demà toca mirar resultats i veure on podem fer possibles polítiques d’esquerres.

27 de maig

Avui diumenge es ja el dia de les votacions, avui s’han de transformar en vots tots els esforços per transmetre les idees, les propostes i les il·lusions per transformar el nostre entorn, els pobles, la comarca...

La veritat és que ha estat una campanya encoratjadora en molts sentits, tot i que com sempre hi ha mals moments, però en els actes molt sovint es captava un ambient d’il·lusió i alegria, la gent que hi ha participat estaven animats per transformar la nostra societat. No només es una qüestió de quantitats de persones actes en pobles petits amb 30 persones, o llocs on ens presentem de nou amb 70 o llocs on tenim l’alcadia amb 500, sinó que també és del sentiment que flotava en l’ambient i de les idees i discursos motivadors que hi hem sentit. Hem fet carrers, mercats, sopars, debats, mitings, concerts... en tot cas aquí en teniu un exemple.

Però de fer no toca parlar de política, o ja si... en tot cas un enllaç per seguir les dades a la comarca. I un altre per pensar en altres coses, com ja sabeu alguns formo part de la colla del drac de Mataró i aviat tindrem descendència, estem tots molt il·lusionats, el drac el que més de tots, i podreu anar seguint el creixement del dragalió dia a dia al seu blog.

ICV i la xarxa, una eina de treball democràtic

Fa pocs dies que des d’ICV s’han llançat a la xarxa dues eines més de difusió i expressió de les propostes, idees i opinió de diferents agrupacions o militants. Estic parlant de la blogosfera ecosocialista on podreu veure les últimes entrades dels més de 50 blocs de militants, i el canal youtube d’Iniciativa on s’estan penjant, de moment, els vídeos de la campanya de les municipals. I que espero que properament, un cop s’acabi aquesta voràgine d’actes, passejades, repartides de materials i altres, s’hi vagin penjant els videos d’actes i accions que es facin a les agrupacions locals.

Per tant no cal més que felicitar-nos per la iniciativa i oferir-vos l’enllaç. En tot cas comentar que la feina feta en els videos és increïble per l’originalitat i la qualitat en continguts i en forma que ens ofereixen. Fa uns dies ja us posava el de Arenys de Mar, i avui us penjo un altre... a veure que us sembla.