Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internet. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 de setembre del 2005

La perversió del sistema…

Avui m’he trobat a un amic, en Raul, m’ha dit que ha vist el meu blog i que potser de tant en tant hi faria un cop d’ull i fins i tot un comentari. He agraït el comentari, anima a escriure de tant en tant, ara l’he hagut d’avisar en el meu blog per fer comentaris cal donar-se d’alta com usuari de blogspot (un tràmit com qualsevol altre) i és una acció a consciència.

Utilitzo constantment internet, em serveix com element d’informació, de debat, de treball, de lleure, de comunicació, de participació, per comprar, per viatjar,... és a dir comença a ser un element imprescindible en el meu dia a dia. Tot i això com tot sistema té els seus defectes, costa corroborar les informacions, cerques quelcom i pots trobar-te amb webs no firmades que no pots saber d’on treuen la seva informació. Passeges per webs que permeten els fòrums oberts sense control, i no hem refereixo a censura, que eviti l’insult, la demagògia, la falsedat o la difamació. He arribat a veure webs de reconegut prestigi que basen les seves informacions en webs anònimes de dubtosa contrastació de la informació, iniciant articles dient segons publicava ahir la web.... a Canet hi ha embolic polític X.


És a dir estem davant d’un mitjà que si no hi ha primer un ús responsable, és a dir a consciència de no penjar informació corroborada, veraç, no demagògica i respectuosa amb la resta, i segon una administració ràpida que eviti aquests elements estarem matant el mitjà.

Un element interessant i preocupant és l’anonimat, interessant i positiu si és responsable aplicant criteris de respecte i d’informació contrastada .I preocupant i negatiu quan és fa servir per tirar la pedra i amagar-se, per insultar, per crear zitzània a organitzacions, famílies, amics...Massa vegades m’he trobat amb aquest últim escenari com per no permetre, en el meu cas i responsabilitat, l’anonimat, l’amagar-se en el meu petit espai d’internet.