divendres, 29 de setembre del 2006

Vaga del sector de la construcció, contra la sinistralitat i la precarietat.

Avui hi havia convocada una vaga en el sector de la construcció per dos motius que masses vegades estan agafats de la mà, per una banda perquè és un sector que té una alt índex de subcontractació empresarial, és a dir que masses vegades unes empreses subcontracten a unes altres, i aquestes a unes terceres i generen una cadena que comporta retallades econòmiques que solen estar fonamentades en dos aspectes, la precarietat dels treballadors i l’empitjorament de les mesures de seguretat.

Desprès he repassat dades que son més que significatives :

  • El sector té el 2% de les empreses catalanes, que acullen el 11,6% de la població ocupada, acumulen el 37% dels accidents laborals, el 49% dels accidents mortals i el 84% dels accidents greus
  • S’estima que el cost de la sinistralitat a Espanya és del 3.8%del PIB (segons dades publicades pel Foro Nacional para la Prevención de Riesgos Laborales (Prevención 2005).
  • Índex d’incidència en el sector de la construcció ha estat els últims anys 23,2 (2002), 18,3 (2003), 20,4 (2004), 13,6 (2005) i 13, 6 durant el primer semestre del 2006. Aquest índex és el nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social

Per això cal fer diverses coses, per una banda cal incidir en disminuir la sinistralitat. Així cal millorar la inspecció de treball, que per cert es una de les noves competències del nou estatut, millorant les condicions de salut i seguretat en el treball i per tant augmentant els recursos d’aquesta inspecció, crear les figures dels delegats o delegades sindicals de prevenció de riscos, millorar la participació dels treballadors en les empreses (la implicació pot portar moltes millores en la seguretat laboral), crear registres d’empreses amb alta sinistralitat i tenir-ho en compte de cara a la contractació des de les administracions, tenir en compte la prevenció en les negociacions col·lectives, aplicar la normativa de prevenció de riscos laborals a la Generalitat de Catalunya, i formar als treballadors en prevenció.

Per altra banda cal atacar la precarietat, i això només es pot fer reduint al mínim imprescindible de la subcontractació i la precarietat a l’administració pública, millorar la transició i l’estabilitat laboral dels joves, fer una reforma laboral que reconegui la condició de fixes als treballadors/es que en un període de 30 mesos hagin estat contractats per la mateixa empresa més de 24 mesos amb o sense solució de continuïtat, potenciar el sector primari, el turístic i el de patrimoni natural, incrementar els pressupostos per a polítiques actives d’ocupació.

La veritat és que al matí ha estat tranquil, la gent ha anat parant les construccions, ara molts han esperat a que vinguessin els sindicats per fer-ho, hi ha hagut alguna mala paraula(tot i que l’acció és per millorar la seva seguretat) i algun exemple de precarietat (grups d’immigrants sortint per portes laterals)...

Un pas més en una lluita activa i continuada per millorar el nostre entorn proper, cal felicitar a CCOO (i també a UGT) per l’èxit de la convocatòria)

dijous, 28 de setembre del 2006

Rubianes/Mujica/l’església

Rubianes som tots!

Avui si Rubianes hem estat tots, la veritat és que fa dies que volia parla d’ell i de la Censura. Avui (espero ja que encara no he sentit notícies sobre el tema) i gràcies a la intervenció de CCOO, rubianes ha pogut presentar el “Lorca eran todos” tot i la intransigència, intolerància i censura d’alguns dirigents polítics i d’algun pretès periodista (dic pretès per respectar a molts amics i coneguts que son periodistes amb criteri i independència).

Fa uns dies la maquinària sectària del PP i de l’església capitanejada pel Voldemort de les ones varen provocar que es tragués de la cartellera una obra de teatre que més enllà del possible to, més enllà del possible bon gust, més enllà del possible insult és l’expressió d’una opinió. Però alguns “vencedors” creuen que encara estan en aquella època en que ens podien fer callar, en que el censor actuava impunement i sinó els grisos venien al darrera, no han entès que en aquest últims 30 anys, i gràcies a la lluita dels nostres pares, hem construït un estat de dret que es dota d’una legislació que defensa la llibertat d’opinió i d’expressió(recollit a la constitució) i que es dota d’un sistema judicial que ha de resoldre les col·lisions dels drets que la constitució ens dota. Aquest, tot i els seus possibles defectes, és el sistema i no d’utilització del poder del micròfon i de la tribuna de la ràdio per vetar, insultar i censurar tots aquells que no pensen com ells o que els poden recordar el que els seus pares varen fer.


Una postal pel defensor!

El defensor del poble actua contra un estatut que ens dota de la millor carta de drets i deures de les democràcies... aquesta si que és una paradoxa, és per una visió de centralisme? És per la por a perdre competències? És per una croada personal contra els nacionalismes, o millor dit alguns (el nacionalisme espanyol resta impune)? La veritat és que aquest senyor no em defensa, hi era quan s’han aprovat lleis que limiten els drets d’algunes persones? Actua davant de la vaga del Prat?...











Es per això que us convido a enviar una postal a aquest personatge, adheriu-vos (com he fet jo mateix) a la campanya d’ICV.

No vull creueta a la meva declaració de la RENDA.

No vull tenir l’opció de posar una creu a la meva propera declaració, ja que crec que l’estat no ha d’actuar de recaptador d’una organització privada, ja que crec que l’estat no ha de deixar de recaptar el 0.7% dels impostos dels catòlics, ...

Crec que ens han volgut vendre gat per llebre, uns ens diuen que l’església només serà finançada pels catòlics, però la veritat és que els diners que rebrà l’església seran descomptats dels impostos que els creients aporten a l’estat... en al fons sortirà d’allà mateix, de la bossa comuna de l’estat... de conya.

Uns altres ens volen vendre l’església com una gran ONG per tal que marquem la creueta, no negaré la tasca solidària que aquesta organització dur a terme però cal que tots siguem conscients que les principals organitzacions, ONG, Fundacions i associacions catòliques que fan aquesta tasca ja reben una part important del seu finançament de la creueta que posem per a “otros fines sociales” i que la creueta a l’església va destinada al manteniment d’una estructura que està criticada tant pels de fora com pels de dins (moviments catòlics de base), i pel finançament dels Voldemorts de les ones...

Això si, una alegria, per fi l’església començarà a pagar IVA... ara si que començaré a pensar que tots som iguals davant del fisc!!!


diumenge, 17 de setembre del 2006

Revetlla postmarxista? O espai de debat Roig-Verd...

Fa dies que tinc una mica abandonat el blog, aquest dies han passat moltes coses de les que parlar aniversari de blog, de la coixinera i el meu, festes de llinars (burricada inclosa), retrobaments d’amics, debats interessants fins a altes hores, inici del curs polític, ... i canvis personals que un altre dia explicaré.

Però avui vull parlar de la Festa de treball, el que alguns han titllat avui de revetlla postmarxista, la veritat és que ha estat arribar de les vacances i tirar-nos de cap a la piscina, organitzar la festa de treball i començar a preparar la campanya. I sort que de la festa només tocaven les coses del Maresme, no vull pensar en els maldecaps d’en Pep per a tenir-ho tot a punt.

La veritat és que ha estat una oportunitat per debatre, a les taules rodones i als grups que es formaven davant de les parades d’entitats i organitzacions territorials, des de la relació entre marxisme i l’ecologisme, des de la visió nacionalista d’ICV (que si, per molt que pesi a alguns, en tenim!), de la propera campanya i dels preparatius de cara a les municipals, del Sàhara, del dret a vot de tots els ciutadans i ciutadanes,...

Alguns parlen de centenars, i la veritat és que no m’importa el nombre sinó el moment que varem compartir, però quatre dades: més de 1200 persones al dinar, més de 100 maresmencs (sense tenir en compte els que no conec) passejant pel passeig dels til•lers,... i cares de persones propers a ICV o amb carnets d’altres formacions que feia anys que no veia...

Míting de punt de partida i ja estem de cap a les eleccions al parlament. La veritat és que començo a intuir detalls que apunten a que alguns temen el bon resultat que ICV-EUiA tindrà el proper 1 de novembre. I aquest detalls també estan als mitjans, cròniques curioses de la Festa de Treball o la desaparició de Joan Saura del Polònia en poden ser alguns dels exemples...