dimecres, 25 de gener del 2006

Bona música i mala lletra,

El departament de política territorial i obra pública ha posat sobre la taula el nou pla d’infraestructures del transport, i el que sembla un bon pla en els seus plantejaments teòrics, en que es planifica la mobilitat de forma progressista i sostenible, es té en compte l’impacte ambiental i altres elements que aporten esperances en la millora de la mobilitat i el respecte del medi ambient, deixa de ser-ho quan veiem l’aplicació pràctica que en fan.

Em sorprenen diverses coses.

  1. La manca d’aposta pel transport ferroviari. Se que alguns diran que més del 60 % de les inversions planificades seran en trens, que es contempla la línia orbital i la transversal, Però la realitat és que:
    • El 50% d’aquesta inversió és en la línia d’alta velocitat, la major inversió per el transport que té menys usuaris!
    • Aquestes infraestructures (orbital i transversal) venen tard, quan l’eix viari transversal fa anys que ja existeix i parts de l’orbital també (Túnel viari de parpers fa 16 anys que existeix) encara haurem d’esperar més de 10 anys per iniciar les obres d’aquestes infraestructures.
    • Actuacions en certa mesura contradictòries, per exemple al maresme es planifica el trasllat de la línia cap a l’interior fins a Mataró i en canvi es preveu el desdoblament a partir de Mataró, perquè no planifiquem ja la interior fins a Malgrat?
  1. Seguim sense preveure l’eliminació de peatges, anem a fer desdoblaments i vies paral·leles i en canvi, tonant a prendre l’exemple del Maresme, no s’actua activament per eliminar el peatge de la c-32, o fer-lo només troncal (lliure pels residents), ja fa 37 anys que el paguem!, o a fer carrils VAO (per vehicles amb més de tres ocupants) a tota la C-32 i no només en el seu últim tram.
  1. S’aposta un altre cop per un model de mobilitat que prioritza el vehicle privat, tornant a posar sobre la taula el quart cinturó molt abans que el tren orbital que pot ser un alternativa, planificant els laterals de la C-32, i prioritzant les actuacions en carreteres abans que les vies de tren.

Sembla que tot i que els plantejaments teòrics son interessants segueixin defensant un model territorial antic. Alguns no han entès que un embut més gran no resol el problema. Per més que posem més carrils, més carreteres, més vies ràpides sinó preveiem formes alternatives de transport provoquem i fomentem diverses situacions:

  1. Els punts d’arribada són els mateixos, desplaçarem els taps circulatoris però seguiran existint, augmentarem el nombre de vehicles en els carrers de les grans ciutats sense tenir més espai per circular-hi (la ciutat no admet més carrils paral·lels) i sense tenir espai real on aparcar-lo.
  2. Augmentar els vehicles privats en circulació, i cercant aparcament, suposa augmentar les emissions de gasos i per tant seguir incomplint kyoto.
  3. Si seguim apostant pel vehicle privat, seguim facilitant la mobilitat a un sector de la societat, aquells que tenen vehicle i carnet, i seguirem posar-los difícil a aquells que no, joves, gent gran, classes baixes,...

Esperem que en els pocs dies d’exposició pública que queden pugui canviar, o si més no sempre em quedarà la convicció que aquest model antic té irremediablement un final, el col·lapse del sistema viari i que els usuaris demanem un canvi necessari. La llàstima és que aquesta última opció ens requereix més temps, esperem no perdre una oportunitat.

dimarts, 24 de gener del 2006

Amb l’estatut a tocar dels dits...

Una foto a preu de principis.
Aquest diumenge els mitjans ens sorprenien amb un titular, Mas i Zapatero han pactat l’estatut, aquesta frase amb diferents formes encapçala la majoria de diaris del quiosc.

I em sorprèn per tres coses:

  1. Perquè desprès de veure el que han pactat, en els mitjans de diumenge i de dilluns i de diferents converses amb companys la conclusió és clara el que varen pactar la matinada de dissabte ha diumenge no suposa un avenç substancial en el text de l’estatut.
  2. Perquè després de fer el numeret de durs en el tema de finançament fins el 30 de setembre i estirar la corda per subscriure una proposa d’estatut que suposi un canvi de model en el finançament han acabat pactant una proposta de finançament que té molts dels elements que el govern de la generalitat posava en el text de la ponència. En aquell moment inacceptable per ells, ara acceptable... que ha canviat? Una foto.
  3. Perquè han pactat amb el president espanyol una definició de la condició de nació de Catalunya que més o menys ve a dir que algú (el parlament) creu que Catalunya és una nació. Ja no és que no estigui en l’articulat sinó que no ens deixen definir com a nació de forma directe i clara ni en el preàmbul. Sobta aquest canvi en una força pretesament nacionalista, i que té unes joventuts que es declaren clarament a favor de la independència. Que ha canviat? Un afany de protagonisme.

Un salt qualitatiu a l’estatut

Tot i això, i gracies al text acordat en ponència i aprovat al parlament i defensat amb les ungles per els partits que donen recolzament al govern de la Generalitat. Tenim sobre la taula una proposta d’Estatut que suposa un avença en molts camps, algun exemple:

  • Estableix els drets històrics com a fonament del poble català.
  • Situa la llengua catalana com a llengua oficial i estipula el dret i el deure de conèixer-la. L'equipara al castellà que és oficial a tot el territori espanyol.
  • Estableix un capítol de drets i deures que situa aquest text legal com un dels més avançats del món. En ell podem garantir l’acció dels governs catalans que han de vetllar pel compliment d’aquest drets i desenvolupar les polítiques tenint en compte els principis rectors. En ells podem trobar el dret a morir amb dignitat, dret a una escola pública laica, dret a elecció de metge, dret a l’emancipació, dret a la formació profesional o el principi rector que garanteix la protecció de les diferents modalitats de família, el principi rector de garantir a les dones decidir sobre el seu propi cos, entre d’altres.
  • L’estatut comportarà un canvi de model judicial de l’estat i per tant la descentralització del poder judicial. Pendent encara de les ultimes negociacions.
  • Respecte a les competències s’ha assolit un text que limita en gran part la capacitat de l’estat espanyol d’incidir-hi i de laminar-les. Alhora que s’han aconseguit competències fins ara impensables, per exemple la gestió dels trens de rodalies o la inspecció de treball.
  • I pel que fa el finançament, a l’espera de si es pot aconseguir alguna millora, la proposta que hi ha sobre la taula suposa una millora en la capacitat de finançament de Catalunya, estableix un marc general del que ha de ser la solidaritat territorial a l’estat espanyol i sembla que obre la porta a tenir una agència tributària pròpia o consorciada.

I ara que queda fer, seguir negociant:

Tot i que sembla que la fi és propera queda seguir negociant per diversos motius.

  1. Per veure si som capaços de millorar, tot i que és molt difícil, les renuncies de convergència en definició de nació i en finançament.
  2. Perquè cal tancar alguns temes pendents, les competències que fan referència al síndic de greuges, temes de poder judicial, les competències en educació i d’altres...
  3. Per defensar els maldits articles de duran, donat que sembla que unió i el bisbat no accepta que les dones puguin decidir sobre el seu propi cos, que es defensin tots els models de família o que la gent pugui morir amb dignitat.

I començar a celebrar-ho, donat que podem dir que des de les esquerres (ICV-EUiA-ERC-PSC i el PSOE a Espanya) hem fet un gran salt que ens situa en bon lloc per seguir avançant com la nació que tots sabem que som (encara que alguns no ho vulguin entendre).

I com sempre cal seguir somrient, o rient, que la vida segueix i en Ferreres està encertat i cada matí ens fa somriure...

dilluns, 9 de gener del 2006

Reis o savis

Tot i ser clarament republicà he de dir que tinc certa simpatia amb els reis de l’orient, suposo que en part la seva capacitat de ser a tot arreu em porta a pensar que aquests tenen alguna cosa de poble, que hi ha una mica de tots dins d’ells, suposo que pot ser perquè (com deia per ràdio fa pocs dies en Marius Serra) tenen més de savis i d’astròlegs (miraven les estrelles) que de reis, l’església ha fet miracles canviant o interpretant els fets escrits, suposo que perquè sempre han tingut la ironia de portar més allò que volen que el que un vol i que per tant els desitjos d’un any poden esvair-se durant els 365 dies fins que arribem al dia 6 i els “savis” ens porten un patinet en comptes d’una bici, un parxís en comptes de la psp o una subscripció a una revista en comptes d’una ràdio.

Tot i així vull comentar-vos dos llibres que els reis van anar a buscar al Robafaves el dia 4, tarja en mà, i que varen deixar entre els paquets entre les pauses de les Excuses d’en Sànchez i en Joan

Escolta’m d’en Jorge Bucay.

Vaig descobrir-lo el Sant Jordi de fa quatre anys amb unes pàgines interessantissimes que recollien les reflexions compartides entre ell i l’escriptor Marcos Aguinis. “El cochero” és un llibre viu, que recull el resultat de sis xerrades per Argentina, diàlegs constants amb els espectadors i els dos autors que passegen per molts dels sentiments i preocupacions de les persones, rol de la dona, separació, mort, família, fidelitat, soledat, culpa,... I ja vaig descobrir, com molts, la capacitat d’aquest psiquiatra de trobar sempre un conte, una faula, una petita història que descriu d’una forma clara i senzilla la situació dibuixant o apuntant sortides. El llibre de reis és el primer que va editar i recull 50 petites històries que ajuden al psicoanalitzat pacient de “el Gordo”... hauré de degustar-lo lentament que és com millor senten els bons plats.

El color de la sorra,

És un conte que li vaig veure fa uns dies a en Toni, enamorat com està ell de la gent del Sàhara havia de ser interessant. Al fullejar-lo descobreixo un doble interès, per una banda una història senzilla, acurada, tendre, que parla als nens (i als no tant nens) de la vida a les colònies sahrauís de les necessitats que tenen (en aquest cas papers i colors) i de com se’n surten amb el que tenen (sorra) i ho fa repassant la vivència lluny de la seva terra, del mar, de la guerra que ha viscut l’avi, de la sequera ... Alhora que és el producte del projecte d’una gent (fundació art and life) que treballen per apropar l’art als nens i nenes d’arreu del món, busquen fomentar el sentit creatiu, el procés cognitiu i emocional dels menors i amb la intenció de fer-los més feliços... passejant per la seva web, una sorpresa més tenint col·laboradors i voluntaris per tot el món no m’esperava veure que la central estava a Mataró (Jaume Recoder) felicitats per la feina feta i per la forma de fer-la arribar a les nostres cases, explicaré aquest conte al Pere i l’Aina esperant que properament puguin entendre millors als nens Sahrauís (o d’altres països o zones).

dilluns, 2 de gener del 2006

Jesús Zapatero.

Una nova benvinguda, en Jesús Zapatero company d'ICV a Dosrius ha fet el seu blog. Espero poder-hi trobar, i compartir amb tots, el seu bon seny, els coneixements i la capacitat d'analisis política que ens ha demostrat en reunions i cafes...

diumenge, 1 de gener del 2006

La notícia de l'any... passat.

Desprès de dies de donar-hi voltes i esperant que fins a ultima hora la gran notícia de l’any... ha arribat el moment de donar la meva opinió sobre quina ha estat la notícia de l’any. Com deia en un post anterior, crec que tot depèn de les ulleres que porti al fer valoració. Per exemple i de forma telegràfica:

Des de Mataró, en podria triar dues el bom dels blogs de gent de la ciutat o el cruïlla de cultures.

Des del Maresme; podria parlar del desencallament definitiu de la depuradora de l’alt maresme, i el debat sobre la TDT al maresme...

Des de la laïcitat, la presentació del llibre de 64 propostes per a la laïcitat, que desenvolupa diferents accions a fer per viure en una societat més laica, més respectuosa i amb més convivència.

De caràcter català, parlaria de l’estatut i de la valenta proposta de llei per l’habitatge.

De caràcter espanyol; la lamentable actitud de crispació mediàtica i política de certs sectors de la capital i la pretensió eclesiàstica de control sobre la societat, o també les imatges de la frontera de Melilla alguns s’entesten a posar tanques al mar...

Des de l’esport, el gran any del Barça (destacant Eto’o) i el campionat de F-1.

Des d’Europa parlaria de la frenada, per sort, del tractat constitucional i l’alçament dels barris perifèrics de França

Així podríem anar desbrossant temàticament les notícies més importants de l’any, però donat que toca comentar-ne una em quedaria amb:





El pas del Katrina per e
ls EEUU,
concretament les imatges i notícies que ens varen arribar des de New Orleans, per tres motius

1. Preocupació per la sostenibilitat al planeta.
Perquè esdevé l’evidència de que no podem jugar amb el planeta, sembla que hi ha un gran debat obert sobre si aquest caos climàtic que vivim amb temporades fortes d’huracans i ciclons, amb sequeres severes, amb desglaç dels casquetes, amb desertització, amb forts terratrèmols i tsunamis i altres desastres ecològics son causa del impacte de l’activitat humana i pel sobreescalfament del planeta o si estem en un moment cíclic que es repeteix cada alguns milers d’anys. Però tant si és una cosa com una altre les imatges com les del New Orleans desprès del Katrina, o les de Indonèsia desprès del tsunami, o les d’algun dels terratrèmols de l’orient mitjà ens han de posar sobre avís, com he llegit a algun lloc hem de tenir clar que no som propietaris de la terra sinó que en som usufructuaris i per tant l’hem de cuidar per poder passar als que ens seguiran.
















2.
Necessitat de fortalesa de l'estat i dels serveis socials.
Veient el primer motiu podria haver cercat qualsevol de les altres notícies sobre desastres climatològics que he citat, però el katrina tenia un element que el diferenciava de la resta i és el fet que ha afectat a un estat del mal denominant primer mon, teòricament sobre preparat tant pels recursos que podrien destinar a la prevenció i solució d’aquest conflictes com pel fer que és un país més estructurat socialment. Però alhora de la veritat d’encarar-se a un desastre natural el gran occident havia fet servir els recursos per evitar-ho en una guerra injusta i a més una gran ciutat com new Orleans va estar durant molts dies en un gran caos, algunes veus apuntaven (crec que amb cert encert) com a motiu una societat que ha abandonat els serveis socials públics, que ha fomentat l’empresa privada. És cert que la tasca de coordinació, de responsabilitat i d’agilitat en la resposta no és la mateixa quan existeix una estructura administrativa que pot respondre davant de fets inusuals i inesperats.

3. Les debilitats dels essers humans.
Perquè durant aquestes setmanes de caos varem poder observar les millors i les pitjors coses dels essers humans, durant aquells dies varem succeir notícies de robatoris, de trets i morts, de violacions però alhora hi va haver-hi solidaritat, amor pels altres, gent que no volia abandonar els seus animals i els seus records. Ens demostra fins a quin punt poder ser, i quins son aquells aspectes que hem de controlar i quins els que hem de fomentar.