dimarts, 31 d’octubre del 2006

Dia de reflexió... doncs alguns si que ho fan fet!

Aquestes són les reflexions d'un amic i company, veig que, per alguns, realment és útil el dia de reflexió!

QUE VOTEM DEMÀ?

Demà no triarem si un candidat cau bé, o si el candidat és més agressiu en les formes, o si porta la clenxa més ben feta i un altre no en té, o si un té més cintura o l’altre domina més la jerga... El dia 1 de novembre triarem quines polítiques manaran a Catalunya. Es podra escollir tirar pel camí de la dreta, pel camí de l’esquerra o per un camí que no se sap on porta. Es podrà elegir si volem que Catalunya continuï el canvi en la política social endegat a partir del 2003, o tornar a les polítiques del passat que de política social ben poca cosa.
Es podrà decidir si es vol un avenç en la justifica social o en un increment de les desigualtats socials. Si es vol un Govern de la Generalitat que aposti per la defensará els interessos de sectors econòmics poderosos, de corporacions... o per un Govern que es cregui la defensa dels drets dels treballadors i treballadores, i de les classes populars.
Si volem una Catalunya sostenible ecològicament o una Catalunya o un país que es ven tot el territori a inversionistes, rentistes i constructors sense pietat amb el medi.
Si volem un Govern que aposti pels drets dels joves, pel dret a poder accedir a un habitatge digne, a poder formar-se en una escola pública, laica i de qualitat, o per un govern que aposti per a l’especulació, per una escola d’èlit per a uns pocs...
Jo ho tinc clar, no vull tornar enrera en les polítiques socials adreçades a les persones, en les polítiques ecológiques, en les polítiques del dret a l’habitatge, en les polítiques de benestar, no vull un altre Govern que patrimonialitzi les institucions catalanes...

Si ho tens tan clar com jo votarem el mateix, votaràs ICV-EUiA.

Jordi

En tot cas hauríem de fer com firma els seus mails la Victòria, que és la que m'ha fet arribar el text,

"...si no vives como piensas acabarás pensando como vives..."

I els números del Sr Àrtur Mas, també canten!!!!

1 de Novembre, la decisió és fàcil, els números canten!

QUINZE RAONS PER VOTAR ICV-EUiA

15 RAONS PER NO VOTAR CONVERGÈNCIA I UNIÓ, QUINZE RAONS PER VOTAR ICV-EUiA

En Quim Fernandez ens dona quinze raons per votar al sr. Àrtur Mas, crec que si fem una mica de memòria podem entendre que aquestes poden tenir una forma diferent de mirar-se:

1. Perquè necessitem un Govern no sucursalista, no supeditat al govern espanyol.
Caldria recordar els 8 anys de dependència del Govern de CIU al Sr. Aznar amb una pactes que entre altres coses no ens vàren permetre avançar en l’autogovern i en la millora del nostre estatut.

2. Perquè Catalunya no es pot permetre un nou tripartit.
Un tripartit que ha aturat el transvassament, que planifica el territori amb criteris sostenibilistes i no economicistes, que ha avançat en tres anys en els temes socials el que no havien estat capaços de fer en 23, que ha millorat el finançament i l’autogovern el que CIU no havia pogut... potser la raó hauria de ser Catalunya no es pot permetre un nou tripartit (Convergencia+ Unió+ PPC o Conevergència+ unió+ PSC)

3. Perquè estimem Catalunya i perquè volem un bon Govern.
Ara resulta que el estimar Catalunya només es patrimoni d’alguns, i la capacitat de bon govern l’han demostrat en Saura i en Milà més que el sr. Àrtur Mas (que eliminava partides socials per a millorar la publicitat de la seva persona...) a més cal estimar Catalunya, però sobretot cal estimar als Catalans...

4. Perquè CiU és l’única garantia d’un Govern fort,
Que dependrà del PPC, que dependrà dels sectors econòmics catalans...

5. Perquè només hi ha dues alternatives.
Per sort no estem en un país presidencialista (encara que ens ho vulguin fer creure) i les alternatives amb representació són cinc, la veritat és que optar per un partit “petit2 pot garantir que el gran faci opcions més a la dreta o a l’esquerra... i a més les normes del joc defineixen que és president qui té una majoria parlamentaria i no qui guanya les eleccions...

6. Perquè cal un govern nacionalista que sigui capaç de treure el màxim profit del nou Estatut i per seguir avançant cap a la plena sobirania de Catalunya.
El que cal és un govern social, d’esquerres, que garanteixi l’aplicació del estatut més social i més avançat en drets i deures del ciutadà.

7. Perquè tenim el millor programa.
El millor programa per qui? Per les persones o per les empreses? Per tothom o per els seus sectors? Pel ciment o pel territori?... Aquesta és completament subjectiva, jo crec que el millor programa social, sostenible, obrer, és el nostre...

8. Perquè proposem solucions imaginatives per al tema de l’habitatge.
Tenir imaginació es crear un departament que no existia, és destinar 200 milions d’euros a un pressupost que era 0. Per altra banda la seva primera proposta en 27 anys va al xec, a pagar una part de la hipoteca als joves que poden comprar-se un pis... i els que no es poden pagar un pis de 300.000 euros?????

9. Perquè considerem que la família és a la societat el que l’empresa és a l’economia, proposem unes polítiques modernes d’ajut a les famílies.
És refereixen al concepte cristià de família? Al que defensa i ha defensat sempre en Duran Lleida? El que cal és unes polítiques modernes d’ajut a la persona (més enllà de si pertany a la família tradicional catòlica, si és una família monoparental, o una família homosexual,...) que té unes necessitats socials concretes, cal incidir en temes de pobresa 0 (molts de cops son persones soles, sense família), d’atac a al diferència social...

10. Perquè tenim el millor líder,
Una altra de subjectiva, però alguna dada, potser si que tenen el millor líder per a ells (prepotent i mal educat amb els altres, sinó mireu el debat de candidats de TV3, que tanca el país a les persones, amb la proposta del carnet per puts als immigrants, que busca la seva foto al preu que sigui per Catalunya, com es va resoldre a Madrid el tema de l’estatut,...) Per mi en Saura és el millor líder que sap treballar pel conjunt, que sap estar quan toca i cedir protagonisme quan fa falta, que aporta serenitat i estabilitat al govern...

11. Perquè José Montilla no defensa els interessos de Catalunya,
Per que Àrtur Mas defensa els interessos de les empreses, de la dreta i de CIU... i el que cal es defensar els interessos dels Catalans!

12. Perquè Catalunya necessita un President catalanista i Montilla no ho és,
El que necessita Catalunya és un govern que faci polítiques d’esquerra, socials, que miri a les persones abans que a la terra, que pensi amb els ciutadans abans que en les empreses...

13. Perquè Mas coneix Catalunya, i Montilla no. Mas fa molts anys que dedica bona part del seu temps a conèixer Catalunya i la seva gent.
Perquè les propostes de CIU demostren que només coneixen una Catalunya, propostes que van contra el sector públic, que generen més divisió social i diferències, perquè desconeixen que hi ha gent que no pot pagar-se un pis, perquè desconeixen els horaris laborals de molts immigrants (7 dies a la setmana) que no els permet fer cursos de català per a “integrar-se”, perquè haver passejat per tots els pobles no vol dir conèixer els problemes de les persones...

14. Perquè volem un President per un sol poble.
Perquè cal presidir per a 7 milions de persones.

15. Perquè un Govern de CiU no serà sectari i no utilitzarà les institucions per a un ús partidista.
Perquè un govern de CIU ha estat sectari i partidista, alguns exemples: subvencions a la premsa sense criteris polítics, política d’adigsa destinada a fer vots en el cinturo metropolità, les formes de finançament d’Unió i els molts casos “foscos” que han arribat al jutjat...

En tot cas crec que si ens les mirem bé certament s són 15 raons per NO votar CIU, son 15 raons per a defensar un govern d’esquerres amb una ICV-EUiA forta...

dilluns, 30 d’octubre del 2006

Porra política

Avui s'acaba la campanya electoral, aquest dies em vist enquestes de tots tipus amb diferents resultats, crec que casi totes només coincideixen en una cosa: la majoria de la societat catalana és d'esquerres i progressista, per tant entenc que el més normal (tot i les pataletes d'alguns) serà que mantinguem un govern d'esquerres després de l'1-N.

També hem pogut veure aquest dies porres polítiques en diferents mitjans, entre amics i la novetat de poder apostar sobre el resultat, qui serà president o quin govern hi haurà. Fins i tot l'Oriol comas ens propossa, des del programa d'en Xavier grasset a Catalunya Ràdio una forma entretinguda d'esperar els resultats electorals amb els xinos de l'Oracle, que us podreu descarregar des de la seva web a partir d'avui mateix.


Una porra té quelcom de intuïció o anàlisis i quelcom de desig, és per tant en tot cas completament subjectiva està formada per aquest dos factors interns la percepció de la realitat (i cadascú té la seva pròpia percepció) i el desig (que sol estar guiat per la filiació política). En tot cas després del que es pot entendre com una justificació apunto la meva porra personal, i alhora ho faig en forma de Meme i llenço el repte de fer la seva porra abans del dia 1 a les 20:00 al Saul Gordillo, l'Oriol Burgada, en Quim Fernandez, en Ramon Bassas i en Vermutnegre

La meva porra:

CIU 46-49
PSC 39-42
ERC 18-20
ICV 13-15
PPC 11-14

divendres, 20 d’octubre del 2006

El meu carnet de Catalanitat!

Mas anuncia un sistema de crèdits perquè els immigrants “vagin obtenint avantatges a mesura que es van integrant a la nostra societat”

Aquest va ser el titular d’ahir i per molt que des de la web de CIU es miri de suavitzar els conceptes, encara i podem trobar la notícia original. Així podem recuperar aquestes perletes:

• ha anunciat des del barri del Raval de Barcelona un sistema de crèdits perquè els immigrants “vagin obtenint avantatges a mesura que es van integrant a la nostra societat”,
• (...) com més facilitats per obtenir determinats permisos de residència o accedir a algunes prestacions socials no bàsiques
• “ (...) d’aquí coses com conèixer la nostra cultura i la nostra llengua o aconseguir un contracte de treball en origen l’ajudaran molt gràcies al nostre sistema de crèdits”
Ja se que pel Sr Artur jo no dec ser immigrant, però ja que per una banda si mirem el meu arbre genealògic algun ascendent dec tenir que vingui de terres llunyanes i per altra pel dret a la igualtat amb que m’empara la constitució, demano que valorin els meus punts del carnet de Catalanitat... apunto algunes coses que crec que han de puntuar:

1. Conec el Català, fins i tot en el seu moment m’han donat un certificat convalidable amb el nivell C.
2. Parlo en català a fills, companya, família i amics... i en general no canvio quan em parlen en castellà (m’agrada la conversa bilingüe)
3. Compro llibres amb català, veig teatre català i en català, si tinc opció vaig al cinema en català i miro els dvd en català.
4. Miro TV3 ( i evidentment està al botó 3 del comandament) i escolto Catalunya ràdio (tot i que alguns cops em passo a Mataró Ràdio)
5. Llegeixo la premsa en Català, i el periòdic el trio blau.
6. Soc membre de la colla del Drac de Mataró.
7. Vaig tres o quatre cops a l’any a veure castells, i em poso a la pinya!
8. Escolto música en Català
9. Tots els meus contractes de treball els he aconseguit en origen (Catalunya)
10. Se qui és Dalí, Pla i Àngel Guimerà... per cert he vist Mar i Cel quatre vegades!
11. Participo de les Santes (festa major de Mataró, pels qui no ho sàpiguen)
12. Vaig a festes majors d’altres pobles.
13. He estat un cop a la Patum.
14. He vist i trepitjat, Montserrat, Runes de Tarragona, Sant Pere de Rodes, Poblet, Santes Creus, Ripoll, els volcans de la Garrotxa...
15. Crec que he estat, o passat, per les 41 comarques de Catalunya.
16. He pujat a més de tres cims del Pirineus (tot i que em faltaria la Pica d’estat i el Pedraforca, menys un punt), he caminat pel cap de creus, pel Delta, pel Montseny, Beseit, La serra de Prades...
17. Conec els principals personatges i moments històrics, des de Guifré el Pilós fins a Companys passant per Jaume I, Ferran el Catòlic o Ferrer i guàrdia, des de la conquesta de Mallorca o els Almogàvers fins a la proclamació de la república, passant per la revolució industrial, la guerra del francès o el 1714.
18. ...

Suposo que podríem seguir i seguir....

En tot cas per aquest i d’altres motius crec que puc garantir prous punts per començar a donar-me serveis socials no bàsics... em demano algunes cosetes:

1. Un abonament de transport públic anual, o al seu defecte un teletac gratuït que sona més lliberal.
2. El carnet i la quota del RACC gratis! Això em garanteix un servei mèdic telefònic privat i l’assistència a carretera i la llar.
3. Xecs serveis gratuïts per educació, sanitat i per pagar la hipoteca al meu banc... o seria millor que els donessin els diners directament als empresaris?
4. Un curs d’angles a l’EOI, fins arribar al First (així puc accedir després a la bonificació de la declaració, sinó per preu i temps no ho podré fer)
5. Un assistent o assistenta a casa per ajudar-me a les tasques domèstiques.
6. La entrada al cinema o al teatre, en català, a meitat de preu.
7. ...

diumenge, 8 d’octubre del 2006

Motius per l’apostasia

Avui poques paraules fan falta, la veritat és que poques vegades he vist unes imatges que substitueixin i resumeixin també algunes de les meves idees, argumentacions i opinions respecte al fet, des del meu punt de vista equivocat, de apuntar a algú en una professió religiosa de la qual després no serà fàcil esborrar-se.





No afiliat els meus fills a ICV, no els he fet socis del barça i molt menys els he fet ateus (al no ser-ho no podia fer-los catòlics). Espero que vagin aprenent de la vida i que aquestes decisions les prenguin per si sols en el moment que ho vulguin fer, aquestes solen conformar el seu propi perfil i no són com fer-se del club super3 o fer el forat d’una arracada.

No soc il·lús, se que el seu entorn els condicionarà que la proximitat amb unes idees i professions els marcarà tant per apropar-s’hi com per a cercar les contràries com a refús al que es coneix. Però espero que aprenguin a ser lliures, conscients i responsables de les seves pròpies decisions i crec que en el fet contrari només hi ha la voluntat de perpetuar unes idees, de fer-los hereus inconscients d’una ideologia.