diumenge, 6 de juliol del 2014

Plugim i solitud...

Ha estat un cap de setmana rar, sedentari com fa molt que no feia. A la casa no hi ha ningú, només a petits moments bé la Janne, la mare, algun amic....

Molts temps per escriure, per passejar, fins i tot per recuperar costums perduts com dibuixar o intentar anar a correr, sentir la teva gent a la distància i gaudir de la solitud i el silenci... però al mateix temps trovar a faltar molt aquells que estan lluny. Internet dona actualment molta companyia, parlar amb els teus, sentir notícies amb el teu idioma o poder seguir el futbol o una sèrie... però no podrà mai substituir un somriure, un aroma, una mirada, una abraçada, un...

Direu que estic trist, no, com a molt melancòlic per la distància, enyorança. Però em sento bé, suposo que trobant-me a mi mateix. Això és el que feien en certa forma els anacoretes i ermitans, cal reivindicar-ho sense necessitat de vincuar-ho amb la fe.

El temps tanpoc m'ha acompanyat gaire, núvol i plovisqueig tot i això alguna cosa he pogut fer. Per començar adonar-me que no podia fer l'spanish omelet, perquè no he comprat ous, grrrr. Descobrir que els nòrdics no tanquen la porta casi mai, però ser incapaç de no tancar-la quan es fa fosc. Trobar un platjeta a 10 minuts de la casa, amb tot equipat, trampolins, barquetes, plataforma, barbacoa i una letrina. I per cert, trobar-la en el millor moment i ser incapaç de deixar de pensar amb en Jo Nesbø, i la seva headhanter, durant els pocs segons que soc capaç de seure-hi... i al sortir encara miro enrera no sigui que vegi una mà. A la tarda descobreixo un petit super a poca distància i baixo a veue el futbol, per cert algú hauria d'assessorar els pentinats dels bèlgas, vaja pinta que porten el 6, el 8 i el 2!!! I tornada caminant, es el que passa quan prefereixes una beer a un bus...

Avui, si fa no fa, un dia semblant (a estones crec que se'm farà molt llarg) em serveis per planificar la setmana, preparant dinars, escriure i escoltar el silenci, que curiosament té un sò estrany. Petita cursa frustrada, ha estat els 10' que han plogut més en tot el cap de setmana!!! I intentant reobrir vells projectes... i amb ganes, cuan arribi demà, de poder flairar els aromes de malta recent partida o la frescura del llúpol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada