Mediterrània, ritme de festa!

Amine & Hanza amb Tactequeté:
Els primers , que no els coneixia, son músics tunisians que toquen el llaut àrab i el Kanun. Els de Tactequeté ja els havia gaudit en concerts familiars a Mataró, són un grup de percussió magnífica.

La combinació és espectacular, una hora continuada de ritmes i que fan que el cos vagi saltant a ritme a la cadira del Kursaal. Com deia alguns d’ells els músics tunisians sembla que els hagin posat un glaço per l’esquena i porten un ritme frenètic al cos que ens traslladen a tots amb els seus ràpids moviments de dits, la veritat és que els sis músics de Tactequeté estan a l’alçada amb els múltiples instruments de percussió amb que omplen l’escenari.

L’hora i el cansament fa que els petits no aguantin tot el concert, però crec que el que han sentit els ha captivat almenys casi tant com a mi i a la Núria. Hem de tornar cap a Mataró, agafem carretera i a començar a pensar en com ens ho muntarem l’any vinent i en que ens seguirà oferint la fira d’arrel tradicional.

Mediterrània, circ a la basca!

Zirko Lluna de Hortzmuga teatroa

Varem acostar-nos-hi pensant que anàvem a veure circ, i salvant que aquest és principalment un espectacle de Teatre, ens varem trobar amb una història tendre i molt ben resolta.

Quatre artistes de Circ ens faran reviure els seus records en el moment en que han d’abandonar definitivament un circ en decadència, fan servir diferents recursos senzills per portar-nos elefants, homes bales, malabaristes, i ens apropen els sentiments d’alegria i de nostàlgia que els records els ofereixen. Alhora que en acabar la història trista, en el moment que tanquen i s’allunyen definitivament del circ ens ofereixen també una segona forma de veure-ho, la vida segueix i tot depèn de com ho vulguis mirar.

Mediterrània, terrabastall!

Terrabastall XXL de Xarop de Canya

Espectacular passacarrers amb tres elements que ens criden l’atenció, primer un gran far movible que ens portarà per els grans ports de la Mediterrània, seguit per un amplíssim grup de músics que ens acompanyarà i posa ritme al viatge amb percussió, gralles i altres instruments de vent, i per acabar uns incansables xanquers que faran de mariners, barques o cavalcaran cavallets de mar.

El ritme et porta a ballar i seguir el camí que ens indica el far i de tant en tant parem per fer alguna acció que ens portarà a illes i ports diversos, des de representar les festes de Sant Joan de Ciutadella, fins a les havaneres de molts ports catalans.
Aquest és un espectacle ideal per dinamitzar espais de festa, per portar la gent amunt i avall, fent-los entrar a les festes amb gran disbauxa, ens fa pensar en que és un espectacle interessant pel Sarau de Santes (ho compartim amb alguns dels molts mataronins que ens hem trobat per Manresa).

Un altre element a destacar és la sonorització dels músics, tots amb el seu micro inalambric i amb els altaveus al “carro” del far, altres passa carrers funcionen igual (un d’ells amb els altaveus integrats en un canó francès de la època napoleònica). El PMC s’ho hauria d’estudiar per la tant polèmica sonorització de l’escapada (es podrien posar els altaveus en una motxilla al Robafaves, :-))

Mediterrània, una odissea

Una odissea de Butxaca del teatre de l’home dibuixat:

Aquest espectacle fa una aproximació a la Odissea d’Ulises, de forma atractiva i acurada fa que els infants coneguin aquesta història. Només per aquest fet ja caldria destacar-la, doncs donar a conèixer els clàssics de forma que sigui i interessant per a totes les edats no és senzill

Però cal destacar també que un sol actor sap captar l’atenció del públic, creant una obra dinàmica i atractiva per als infants, els enganxa a les cadires i els fa viure alguns dels moments d’aquesta història, la guerra re Troya, el sac dels vents, o la cova del ciclop son tractats amb petits teatre, argamboys, mascares, text rimat, cançons i altres elements que fan molt amena i atractiva la hora que dura l’espectacle.

La única pega és la insistència d’alguns muntatges d’inserir “bromes” per els grans que en molts de casos no poden esser captades pels més petits ja sigui per la ironia o ja sigui perquè fan referència a elements de la nostra infància.

Mediterrània, 10 anys!

Aquest any hem tornat a anar a la fira d’espectacles d’arrel tradicional que es fa cada any a Manresa. I la veritat és que ha tornat a ser un encert, ha estat un cap de setmana intens de feta, cultura, teatre, música,...

Durant quatre dies pels carrers de Manresa hi podem trobar qualsevol acte cultural que té com a referència la cultura popular, de la nostra tradició catalana i de la mediterrània que compartim.

Per tant divendres varem fer cap a Manresa, arribem cap al migdia, anem a recollir les entrades d’algun espectacle i ens situem a la Fira, dinar a l’arbreda que hi ha al costat de la Seu i de cap al centre d’operacions de la Fira, la taberna on contínuament sentim dolçaines, sacs de gemecs, acordions,... Un passeig pel passeig Pere III on podem trobar firaires, des de la parada de Xarop de Canya fins a les coques del Pont de Cabrianes. I cap als altres pols d’atenció, per una banda els teatres i sales de la ciutat que tenen activitat quasi continuada, i els carrers i places on podem observar des de les dinàmiques més espectaculars fins a petits espectacles de titelles.

Aquest any hem encertat en quasi tot el que em anat a veure i voldria comentar-ne durant els propers dies algun de forma específica, però seria injust no citar els altres que també m’han semblat interessant, des de les ombres xineses de la Lluna la Pruna (molt interessants per a públic molt infantil), les divertides i fresques titelles d’Axioma Teatro (adaptant obres curtes d’autors com Garcia Lorca), la Música per ballar “en taberna” de 21BOuTONS(música d’acordions de diferents racons d’europa) o d’Es Revetllers (des de les illes), les cançons versionades pel Belda i els Badabadocs o els passacarrers d’artristas o del Viatge dels Aquasomnis (que varen omplir els carrers de Manresa de animals o de personatges imaginaris del mar.)