M'adhereixo i impluso el MSAPNAFNB (el podeu trobar al Facebook)

MSAPNAFNB (Moviment Satíric per l’Alliberament de Pares Noel i Altres Figures Nadalenques de Balcó)

Alliberem els pares Noels, Reis i altres elements dels balcons de les postres ciutats!

Arribat aquestes dates proliferen, com els bolets a la tardor, en els balcons de les nostres ciutats diferents figures que pretenen decorar els nostres carrers.

Des d’aquí volem proclamar la necessitat d’alliberar aquests personatges, de retornar-los al espai lliure i innocent de les memòries col•lectives de tothom i principalment dels infants, per:

1. Recuperar l’esperit lliure d’aquestes figures nadalenques.
2. Vetllar pel bon gust i evitar interferències en el ja prou degradat paisatge urbà.
3. Demanar la presència d’aquest personatges (Reis, Tions i Pares Nöel) en el moment i lloc que els correspon.
4. No confondre la innocent imaginació dels nostres infants.

Es per això que demanem la retirada i alliberament d’aquestes figures de Balco.

El MSAPNAFNB es proclama seguidor del FLNJ (Front d’Alliberament de nans de Jardí)

Reflexions sobre les festes, el reciclatge i la recollida

Després d’unes quantes setmanes de blog-vacances, recupero un tema que fa dies que vull comentar. Els residus, el reciclatge i la recollida de deixalles, el Nadal té diversos temes de debat o polèmica tant al moment de fer el cafè com al mateix blog, així l’any passat li va tocar a l’oportunitat de lligar administració pública i representació religiosa (la polèmica entre post i comentaris sobre el pessebre a la casa gran va ser un hit el nadal del 06), altres anys pot ser el excés de consumisme (regals, compres i més compres!) o els innombrables àpats familiars i la cada cop major semblança al ninot de Michelin que aquest provoquen en el nostres físic (almenys al meu), o el debat sobre les formes en que s’ha de fer el Amic Invisible (si notetes o no, si cal descobrir qui ets...).

En tot cas, amb el permís d’en Jordi Merino, aquest any tinc algunes preguntes entorn el tema de les deixalles i el reciclatge. Cal tenir clar la premissa que aquest no és un tema exclusiu de les festes de Nadal, però el creixement exponencial de consum d’aquestes dates comporta un creixement exponencial de deixalles i una major visibilitat del problema.

El primer element de reflexió és a l’entorn dels que generem les piles de deixalles, primer pel fet de ser incapaços de reduir els embalatges, tan ens costa que la carnisseria ens embolcalli les hamburgueses amb un únic paper, i no amb la safata, els plàstics, el paper film i la bossa. Però també pel fet de acumular les bosses de deixalles al costat dels contenidors, si està ple ens podem apropar al següent? I si està vuit perquè no fem l’esforç d’obrir-lo i deixar la nostra bossa a la panxa, o de plegar les caixes, cartrons i altres elements per encabir-los a dins?

El segon element de reflexió és a l’entorn de la recollida dels contenidors, en uns dies completament previsibles respecte a la quantitat de deixalles cal un reforç adequat tant per evitar que els contenidors estiguin plens en els moments puntes (Nadal, cap d’any o reis) i un reforç en les recollides que permeti recollir l’excés en el moment de pas del camió. En tot cas hauríem d’evitar piles de brossa al costat de contenidors vuits i, com es pot constatar a la imatge, veure que s’ha retirat les piles per poder buidar el contenidor (encara que hagi estat de forma mecànica)

I un tercer punt de reflexió es sobre la recollida de voluminosos, fins ara hi havia l’opció d’avisar al telèfon del civisme i de baixar-lo al carrer al vespre on el passarien a recollir. Era un bon sistema, ja que era còmode pels usuaris que feien bon us d’aquest protocol (trucar-baixar), actualment truques i t’ho venen a buscar a casa, en tot cas aquest sistema comporta dues pèrdues respecte l’anterior per una banda ho fa més lent, pots tardar fins a tres dies a desfer-te d’una tele o d’un sofà (amb lo que “incordia” en els nostres pisos de menys de 90 metres) per altra banda has de quedar amb la gent que ho recull i per tant en lliga a estar a casa (crec que era de 9 a 14 o de 15 a 18). En tot cas ens ho complica, ja sigui per la gent que deixava objectes sense avisar, ja sigui perquè el sistema és mes còmode o barat pels gestors...

Cal, honestament, fer esment de la celeritat amb que es varen recollir els excessos de la nit de reis, a les poques hores d’avisar (dilluns 8 al matí) ja estava retirat i de la bona forma de fer de la recollida de voluminosos.

Aquest post el podria allargar amb altres temes sobre el reciclatge, però deixarem per un altre dia la recollida d’orgànica que té alguns punts calents, des de la campanya explicativa fins a la decepció de veure contenidors en que alguns han tirat de tot (plàstics, rebuig, vidre...)

Desintoxicació!

Ara si ja hem començat les vacances, piscina i platja cada dia, gelats, dormir tard i llevar-nos més tard encara... la veritat és que toca descansar a finals d’agost haurem de començar a escalfar motors ja que tenim un any amb dues comtesses electorals importants.

Avui m’ha arribat un mail d’en jordi amb aquestes fotos de Santes, ara que creia que estava començat el procés de desintoxicació de Santes, m’ha provocat una recaiguda, he anat a buscar la casaca del Drac, el mocador del correfoc, la samarreta de la ruixada, la samarreta de Santes i m’he passat mitja hora abraçat a ells, la olor de pólvora, els colors m’han portat als records d’aquestes santes....

Aquells que no siguem capaços de superar-ho només ens queda donar voltes com a zombis per altres festes (començant per Argentona), agafar-nos a records (olors, fotos,...) per rememorar els dies de festa o pensar que 360 dies passen ràpid i que aviat podrem trobar anar enllaçant festes per arribar a la traca final de Santes (Carnestoltes-Sant Jordi-Festes de barri...)

PD. Les fotos d’aquest post són d’en Jordi Bertran (gràcies Jordi!)

29-7 Ara si, això s’acaba!

Avui ja és l’últim dia, hem arribat amb prou forces, podrem descansar un parell de dies i o anem de vacances o podem seguir la festa a Argentona.

Primer de tot hi havia la xeringada, s’ha desplaçat de lloc i té alguns beneficis, per una banda hi toca més el sol, l’espai és ample (però hi arriba molta gent) i no cal tallar el carrer. Per altra banda al apropar-nos més a la font del parc es potencia un mal ús d’aquesta i veiem com nens i no tant nens l’utilitzen pel que no està pensada, per banyar-se! I corren un risc d’accidents innecessari. No és el primer dia que veig actituds que posen la festa en risc, l’actitud d’alguns a l’escapada que van a mirar de trencar el cordó de seguretat, o els que van al correfoc amb samarreta de tirants i xancletes en són un bon exemple...

A la nit hem anat a tancar les figures, no se com han anat les altres, però al voltant del drac moltes ganes de provar-lo i gent amb ganes de fer-se portador... sobre tot nens i nenes que ja volen portar el drac que està a l’ou... Per tots aquells que vulgueu ser portadors o músics del drac (gran o petit) i de qualsevol altre figura, cap el patronat a omplir una instància i a la que hi hagi plaça cap a sota!

Bé ara ja només em queda acabar de tancar les vacances, desitjar tenir més sort que en Miquel (que havia d’agafar un avió el dia de la descontrolada i excessiva vaga dels treballadors de terra d’Iberia) i carregar piles pel nou curs, que políticament es presenta interessant i carregat.

28-7 hem fet el cim! comença la baixada

Els focs són un punt d’inflexió, d’alguna forma hem fet el cim i comencem la baixada, una baixada plena d’actes i de coses, però tots som conscients que això s’acaba... tot això avui tenim quatre punts de màxim interès.

Primer de tot els que encara tenen forces a fer la cursa, uns cinc o sis quilometres al voltant del que són les rondes de la ciutat. Ja fa uns anys que és fa la sortida des del parc, i crec que això li dona més dificultat (abans la cursa acabava en baixada i ara és en pujada). Els temps poden ser diversos, menys de 20 minuts pels que la guanyaran, apropar-se a un meritós vint i poc per aquells que no pretenen guanyar-la, sobre els 30 per un gruix important, apropar-se als trenta per aquells que van resacosos d’hores de son i festa i baixar dels 39 pel drac! (llàstima que aquest any no érem prous per intentar-ho)

Després cap a Sant Josep, els que els agrada les sardanes amb prou temps per fer-ne i desfer-ne algunes, els que no les ballem amb ganes de veure els gegants com la ballen i de seguir-los fins a la dormida... la del 28 és la més transgressora, la Geganta pren el protagonisme que normalment en Robafaves no li deixa i tanca ella l’entrada de la Família, el ball a la plaça amb la Banda, en Cugat (com a successor d’en Pep) fent-se un “solo” al mig i un ball de bequetero que acaba de fer embogir a la gent!

A la tarda el tria menut i la postal de gegants omple les places de nens amb ganes de veure espectacles. Triem les titelles a la plaça e la peixateria l’espectacle està molt bé però l’espai torna a quedar-se petit. O fem més espectacles o cerquem places més grans, perquè no a l’esplanada?

I a la nit el festeig del drac, aquest és un dels actes nous de la festa (n’és la tercera edició) i ens deparà dues sorpreses la primera és l’èxit de gent, la porta de l’ajuntament és plena de nens, nenes, pares, mares i altres acompanyats (hi ha tres actes nocturns que tenen cert caràcter familiar, l’escapada, els focs i el festeig) i al arribar a la plaça de les treses encara s’evidencia més la quantitat de gent que s’hi ha acostat. La segona sorpresa és que aquest any sí, per tant el vinent hi haurà un drac petit i hem de començar a pensar si el drac ha de seguir festejant víbries o ha d’esdevenir un cap de família normal...

27-7 Ulleres i granissat!

Avui és el dia de les ulleres de sol, al matí quan les colles es troben davant de l’ajuntament en veiem de dos tipus, les ulleres on forma de bossa sota dels ulls i les de sol que cerquen tapar les primeres... I és que per aquells que no tenim l’excusa dels nens avui és la segona nit en blanc o quasi, molts i moltes hauran dormit 3-4 hores en dos dies!

Aquest és un dia llarg, i amb la calor encara se’ns enganxen més les lleganyes i ens pesa l’aire sobre el cap. Anem a ofici a l’entrada de l’ajuntament la banda fa sonar uns compassos a l’entrada dels regidors i altres autoritats (encara que el president del Consell Comarcal mira de passar desapercebut!) al arribar a santa Maria toca saludar amb el drac a l’àliga i a les autoritats... compte que amb el soroll i les presses no sento en Ramon, saludo tard i casi la “picotejo”, com podeu comprovar l’angle de visió no hi ajuda molt (foto).

Desprès tots ens escapem de la calor de la plaça per passar el llarg ofici en la fresca de Can Xavi amb una estrella glaçada i una buti amb seques... això si que és tenir ofici! A la tarda la Passada, la sortida més llarga, la pluja fa dubtar a la sortida, però al final el sol ens voldrà acompanyar, enfilem la riera esperant el desitjat granissat i orxata que ens ha promès en Jordi al arribar a Santa Anna.

Al acabar la dormida, la colla d’en Robafaves ens felicita el 15 aniversari amb el ram e la Geganta, i apa a sopar i canviar-nos el més ràpid possible per poder anar a fer ah! I oh! A la platja (corrent el risc de perdre punts del carnet de Santero!)... El cansament entra en escena pels petits, i també pels més grans, quatre notes dels concerts, 5 minuts del dansa aèria i 5 minuts per agafar un tall de xíndria i cap amunt que tots estem que ens caiem! I aquest any no hem aprofitat el matí per deixar el cotxe en bon lloc, sort que l’Eva i la Mireia ens pugen que sinó en veig tot el camí portant dos nens dormint en braços!

Avui ja ho sabeu, cursa, tria menut i el festeig del drac... que diuen que aquest any si! Després d’anys de provar-ho tindrem un ou fecundat... i diuen que cal un any de covar-lo per poder tenir dracs petits!

26-7 Descans i nans!

Avui ha estat un dia més tranquil, al matí ha tocat anar a currar, amb els llençols enganxats, amb la pudor de pólvora entaforada als forats del nas, amb el xiulet dels últims petards ressonant a les orelles... No se que és el que fa que els dies ressacosos siguin els més calorosos de l’any...

Després al migdia piscina, al Sorrall per treure la son i la calor del cos, la veritat és que la son a tornat a perseguir-me abans de l’escapada dels nans.

Avui tocava als més petits de la família, ha estat un encert d’aquest últims anys fer aquesta escapada pels més petits i més encert el format d’aquest any amb jocs i activitats al voltant d’aquestes figures. La veritat és que la meva memòria em porta a recordar altres activitats de caràcter infantil. Per una banda un record difós, devia tenir molt pocs anys, del ball dels nans a la plaça Santa Anna, quan els hi havíem de donar un duro perquè ballessin davant teu! Desprès el record salta a les grans porcades (crec que es deien així) que suposaven una gran gimcana en que els més petits o menys petits se les veien de valent per superar proves diverses...

La veritat és que potser pels més petits hi ha hagut més varietat i canvis en model d’activitat, aquesta revolta de nans-correguspira-ruixada infantil n’és un pas interessant, espero que en els propers anys es consolidi i sigui un acte de referència com ho és la nit boja... i esperem que l’any vinent hi participi una nova figura de la ciutat (el drac petit!) que sembla que ja comença a covar-se l’ou!

La veritat és que els anys ja pesen i els fills són una bona excusa per que la nit del 26 no sigui com la d’altres anys, ball, banyada a pel a la platja i empalmar matinades i ofici per anar a dormir tres hores (alguna cosa bona té un ofici tant llarg!) per tant aquesta nit hem fet bondat i a les 11 ja dormitava al sofà... a les 12 cap al llit i a les vuit del matí cap a ofici...però això ho explicaré demà!

25-07 Paraules, sensacions i bogeries!!!

Ara si que ja podem dir que la festa s’ha iniciat, molts mataronins i mataronines esperem la nit boja amb delit i l’endemà de “perpetrar-la” ja estem pensant en la del següent any. La veritat és que la d’ahir va deixar veure tots els petits elements que fan especial aquest primer dia de festa.

La crida, paraules i polèmiques.
Els primers elements que ja coneixia de la crida són les sempre esperades mirades cap el que hi haurà avui, aquest any ha estat un altre cop l’any de la Bandera, pancarta enorme a una façana i gent am cartells...El segon element ja conegut és la crida de l’alcalde, en el seu segon any ja no m’hauria de sorprendre, però la veritat és que ha tocat el que havia de tocar, agraïment a les persones que ho fan possible (les santes com a moltes altres coses són com una orquestra i tothom té un paper important pel bon funcionament de la festa, la gent que porta l’aigua per exemple una tasca que passa desapercebuda però que faríem sense ells en el moment de sortir de la figura?) el record per la castellera accidentada, els aniversaris de colles o figures... però també ha tingut paraules, com a mínim, curioses com ara el record a palestina. La veritat és que, com fa el PSOE a nivell nacional, la gent del PSC s’apunta a la crida a la PAU de forma peculiar quan hi ha una foto, quan hi ha milers de persones a la plaça, quan es pot fer cert electoralisme amb el tema hi són... però quan hi ha la concentració de suport al poble palestí, on son? Per altra banda torna a fer gala de “recolzament” als regidors del seu govern, ja hi torna a haver promeses, potser fins i tot no consensuades, que comprometen o contradiuen el que alguns regidors estan fent... la veritat és que espero amb delit el drac petit, tant jo com el meu fill, però anunciar-ho allà i d’aquella forma...

La crida, des d’un altre angle
Però aquesta crida va tenir un altre angle, el de fer-ho des de la colla del Drac i sobretot pel fet d’estrenar-me amb el ball, veure-ho des de la plaça i a través de la petita finestra al món que és la reixeta del drac. Els nervis els solc portar bé, però hi són i sempre pateixes per si et fan una mala jugada, la veritat és que em van deixar gaudir del moment... també em va permetre agafar la banyeta, molt n’havia sentit parlar però sense poder-la fullejar, la tornada a casa va ser divertida, amb somriures i alguna que altra riallada, no deixen ningú sobre qui ironitzar...

Nit boja, nit de colors, olors i sensacions
La nit va començar com sempre sentint l’escalforeta i les olors que es concentren en la part baixa de la riera, i de fet aquest és un tret característic d’una festa que ens entra pels 5 sentits

La olorem, la suor de la gent, l’olor dels petards, l’aigua amb la sorra del parc...
La palpem, al buscar les figures de foc o la diablessa que ens porti riera amunt, al tocar-nos per fer-nos pas i espai en la baixada i la pujada, en el cordo de seguretat que les passa magres protegint figures i músics...
L’escoltem, amb el ritme del bequetero, que no serà mai superat per cap polifònic del mòbil, en la música de la coixinera, en el retronar del petards, en les converses que som capaços de mantenir amb coneguts i desconeguts en mig de les notes del bequetero o el crit de la gent, la música passada per aigua...
La degustem, les galetes de santes i el vi que ens ofereix la família Robafaves, o els molts litres de cervesa, aigua i d’altres líquids que corren per la nit... i els melons d’en Jordi que per fi he pogut tastar!
La veiem sobretot en els blancs, vermells, groc, del correfoc, en la pantalla de la ruixada, en la gent que fa temps, o poc, que no veiem...

24-7 acaba l'escalfament... arriba la FESTA!

Avui he anat a veure el concert de Gospel, la veritat és que ha estat força bé, ja que per començar la festa sentir les veus d’aquest grup de gent i veure que son gent que coneixes de vista (com diu la Núria a un post recent, aquells que ens creuem moltes vegades pels carrers de Mataró i que en una nit de Santes podem arribar a xerrar com si ens coneguéssim de sempre), és una forma de plasmar el que son les Santes!

Però com les Santes també tenen una part de polèmica tres crítiques, per una banda l’espai que s’ha fet petit, i era un fet evident ja que entre que el grup el formen 70 persones (i evidentment això arrastra molta gent!) i les ganes de començar la festa han portat a la plaça molts capgrossos!

Un segon és el so, en part condicionat pel fet de la molta afluència de gent, hem estat a un lateral i es perdia tota la força del concert, crec que en la part de davant es sentia millor... però la veritat és que molts ens hem perdut una part important del concert al no poder ni sentir bé els solistes, ni sentir el director, i al perdre part de l’energia del grup.

Un tercer el poc respecte de la gent, la xaxara, el soroll, les converses, fins i tot el contestar el mòbil... no espero estar al liceu, i per tant no cal el silenci, però si un mínim ambient de respecte a la feina de la gent i de seguir el concert...

Bé i ara ja toca anar preparant el dia 25, que té tots els ingredients que el fan el gran dia de Santes. Per una banda un ball infantil, veure la cara dels més petits amb la il·lusió de l’inici de la festa i la proximitat de la família Robafaves i la resta de colles. Per altra banda la Crida que té diversos ingredients l’expectativa del que passarà (reivindicacions, la crida, o altres possibles polèmiques...), el típic no n’hi ha prou per evitar que en Robafaves marxi, els ulls dels nens i les corredisses per estar dins la plaça, i per mi aquest any els nervis d’estrenar-me en el ball del drac... i per acabar l’escapada, la bogeria col·lectiva de la gent saltar, cridar, cantar, ballar, suar,... El ball i per tant la persecució de la galeta i del porro, la pujada ja amb una copa de més? El correfoc, que encén la nit i la ruixada que l’apaga (si és que pot!)... ja sabeu els que ho vulgueu viure encara hi sou a temps!!!! Sinó, l’any vinent!

Les SANTES…

Després de 360 dies de compte enrere ja tenim la festa aquí, de fet ja fa uns dies que escalfem motors, ja fa anys que la prèvia de la festa que era el 24 s’ha allargassat amb dos dies d’actes festius i esportius en el cap de setmana previ...

Més enllà de les típiques discussions, debats i polemiques sobre el cartell, sobre la crida, sobre el model, sobre el concert o el teatre que ens porten, tots tornem a gaudir de la FESTA...

Divendres varem poder veure algunes accions teatrals de la gent de l’aula de teatre, i seguir les proves de so dels flabiols dels gegants (per més que insistien en que eren proves els més petits ho gaudien com si en Robafaves i cia estiguessin allà fent els seus balls).

Dissabte, sortim de casa per anar a veure la gegantada i ens trobem com cada any amb la Marató per relleus (crec que ni recolzant-me en un equip seria capaç d’assolir els més de 41 km d’aquesta prova, realment lloable i més amb la calorada que fa aquest dies). A la Gegantada ens retrobem amb els gegants de la ciutat, aquells amb qui hem anat compartint les festes de barri, sant jordi,... tot i que trobo a faltar alguna figura, en Guardavinyes per exemple. I evidentment retrobem la Família Robafaves, nens i no tant nens s’acosten a mirar sota les faldilles, a tocar-los la ma, a agafar l’espasa o a donar-li les pipes... Veure la Família plantada davant de la casa gran és el primer coet d’avis de la festa.

Diumenge, diada castellera, cartell de luxe amb els de Vilafranca i els xiquets de Tarragona i l’esperança de poder veure una jornada memorable amb castells de gama alta i extra. La jornada comença bé, em poso a la pinya ells fan la feina i jo acoto el cap, hi ha ganes de participar una mica de l’emoció que els seus castells, alhora sentir un castell des de la pinya té unes sensacions diferents, el so, el contacte, la força, la vibració del castell, fa que aquest es visqui més que es senti. D’aquesta forma carreguen i descarreguen el 3 de 9 amb folre, i m’apunto al intent de 4 de 9 amb folre, de més lluny veig el 5 de 8. Els castells tenen això, per una banda els vius, sents l’emoció i la força dels que el carreguen, per altra banda el ritme de la plaça és lent, i el sol encara hi ajuda menys, i fa que els nens i nenes els costi de seguir... per tant m’evito veure la caiguda en tercera ronda. Per sort no m’he perdut, des de primera fila, la torre de 9 dels de Vilafranca...

Anem escalfant motors, el 24 entrarem ja en la festa tradicional (m'acostaré al concert de Gospel i si arribem a fer un cremat (de fet una de les rareses de Santes en vec tot i que és una veguda que no m'ha atret mai, el que fa la festa!) per arribar a l’esperada crida i sobretot a l’escapada... A més aquest any tornaré a viure la festa des d’una figura, en aquest cas amb el drac, aquesta és una forma molt diferent de viure la festa... alguns diuen que no es viu la festa de forma complerta fins que no ho has fet així... la veritat és que hi ha defenents formes de viure la festa que fa que amb el temps la vegis de forma global (des d’una figura, com a nen, acompanyant un nen, en colla,...)

Reflexions de festes...

Boicot?
Ahir al vespre vaig veure l’anunci de les campanades de Telecinco i m’ha entrat un gran dubte, és casualitat o un boicot amagat? El cas és que ho anuncien dient que aquesta any les campanades ho celebraran amb Sidra i hi posen diversos arguments, l’Alonso, el 25 aniversari dels premis príncep d’Asturies, i no se si alguna cosa més. Potser estic susceptible però amb el context d’un injust boicot em sembla poc correcte, de forma conscient o inconscient potencien i fomenten aquest boicot.
Entenc que davant d’un acte d’irresponsabilitat que ningú acaba de firmar i que només fomenta el trencament i la discòrdia els mitjans de comunicació, com han fet alguns polítics o personatges públics haurien de fer-ne una crítica clara, evitar el foment del boicot i fer accions de discriminació positiva... però massa sovint em sorprenen en anuncis o series comentaris com aquest que només tiren benzina al foc, una llàstima després ens demanen que siguem políticament correctes!

Imatge vs paraules
Quan una imatge és bona li sobren les paraules, només un agraïment a la gent de Vilassar de Mar que ha fet una campanya que expressa el sentiment compartit per molts durant les festes de Nadal. Però com deia abans millor la imatge:

QUE NO ET CONSUMEIXIN

PENSA ABANS DE COMPRAR