dilluns, 20 de maig del 2013

Hem de defensar l'Escola Pública!


La notícia d'aquests dies en el món de l’educació de la nostra ciutat gira al voltant de la preinscripció, amb la recuperació de la segona línia de l’escola Coromines, i quan parles amb gent del nostre sector o mires comentaris als mitjans sembla que estem en una batalla de capelletes on cada centre ha de defensar lo seu i només mirar els seus interessos, això quan defensen el seu centre i no es queden en els seus interessos personals!. I moltes vegades obviem que aquesta forma de veure les escoles públiques les debilita, ja que la força d’una escola sola i petita no és la mateixa que la de 20-25 centres units defensant els interessos de tots. I hem de tenir clar que seguiran venint amenaces des de la pròpia administració, sinó només cal escoltar al nostre regidor que diu “·"El tancament d'una línia de P3 haurà de recaure l'any que ve en una altra escola" i tingueu clar que el model de CIU es de fer-ho en una pública...
Per altra banda ens arriba la llei Wert, que no només és una llei contra la immersió lingüística catalana, sinó que també es un atac frontal a l’escola laica i a l'escola pública. Personalment, dubto si la nostra estimada consellera farà tanta guerra amb la religió a l’escola o amb el finançament dels centres privats que segreguen per gènere com diu que ho farà per defensar la llengua.
I tot i aquests, evidents, mostres de bel·ligerància respecte l’escola pública encara hi ha poques veus que demanin la unitat de les comunitats educatives dels centres públics per a defensar el model d’escola pública. Cal que deixem de veure la necessitat del propi centre per lluitar per la defensa de la xarxa pública d’educació. 
Cal defensar la pública, hem de tenir clar que no té sentit tancar centres públics i pagar l’escolarització en els centres privats, concertats o no. Cal recordar que els concerts tenen el seu sentit en aquells llocs on no hi ha, o hi havia, prou oferta pública... un cop hi ha oferta quin sentit té tancar línies a la pública i mantenir concerts?
Però aquesta defensa passa perquè direccions, mestres, ampes, s’unifiquin al voltant del model d’escola pública... Mentre els permetem que ens disgreguin, mentre els donem la satisfacció d’estar batallant entre nosaltres, cadascú des de la seva Taifa, els qui decideixen actualment tenen les mans lliures per anar desballestant l’escola pública.

dissabte, 11 de maig del 2013

Sortida a les Agudes, pels castellets



Desprès d’un parell d’intents, el primer frustrat pel temps (vaig pujar fins l’aparcament i estava tot nevat) i l’altre per agendes repletes a última hora. Aquest matí m’he dit, a la tercera no pot fallar... i després de consultar la ruta a seguir a la web de http://www.senderisme.tk he agafat motxilla, cotxe i després de parar a mig camí per fer un cafè a les 8 arribava al aparcament de les ferreres, poc abans de Sant Marçal.

 


No m’aturaré a descriure la ruta ja que no ho sabre fer millor que la gent de senderisme i teka, que ja van fer fa uns anys aquest recorregut (les agudes), però si  de les sensacions de recuperar la muntanya, que feia mesos que tenia pendents...


Ha estat pujar les primeres rampes i poder gaudir de l’aire de la muntanya, de la vista del Matagalls, de sentir la teva pròpia respiració, de sentir-te a prop de la natura i del paisatge... Aquesta és una excursió molt complerta, permet gaudir d’una bona vista, grimpar en diferents (cal ajuda d’una cadena en un petit punt més complicat) moments donant a la sortida un punt de dificultat... En poc més d’una hora he arribat a les agudes, podent copsar allà el vent, els núvols que amb dificultats salten la carena, observant la plana de vic i el Vallès coberts de bromes i amb les valls del Montseny interior solejades...










Tot seguit he dirigit els meus passos a un turó del home que s’amagava entre boires, el camí traçat, planer i clar et permet apuntar alguna petita cursa... I un cop allà camí avall per la pendent nord-est de les agudes, gaudint d’una impressionant fageda plena de camins abandonats que dificulten una mica l’orientació, per retrobar l’aparcament poc més de tres hores després del inici!
En definitiva una sortida curta que permet gaudir de la natura, del paisatge i de la muntanya a pocs quilometres de casa! Ideal per a treure el mono de muntanya!