divendres, 31 de desembre del 2010

"I'm Not Like Everybody Else"

Perquè no tothom és igual, perquè existeix la diferència, perquè sempre hi ha una alternativa. És per això que celebro la iniciativa de Stimulo. Així si nois! Felicitats!



Visca en Gaspar!



I visca els Kinks!


Stimulo Català » Home

dimecres, 29 de desembre del 2010

Mas; promeses electorals i altres element per començar...

Encara no fa uns dies que ha pres possessió el senyor president que ja ens han donat unes quantes perles.

80 per hora; Van prometre que ho eliminarien i ara en Puig diu que només ho flexibilitzaran...

Conselleres vs Consellers; 11 conselleries i una presidència, més dos càrrecs importants (secretari govern i de presidència) i la golejada de mascles és considerable (11-3)...

Consellera de justicia; Campanya sobiranista, en que apostaven pel pacte fiscal i fa cants de sirena cap al catalanisme (per no dir independentisme) i posa de consellera de justicia a la persona que va havia ordenat als seus subordinats a l'Advocacia de l'Estat, que s'opossessin a la consulta d'Arenys de Munt...

Govern dels millors; Almenys això va dir i ens trobem amb moltes negatives a estar al govern, amb fitxatges mediatics provinents d’altres partits i amb el matis en el discurs de presentació del govern dient que aquesta era una promesa subjectiva...

Vicepresdenta; Fa uns mesos bel·ligerància amb la figura del vicepresident del govern Montilla, el mateix Sr. Homs va presentar bateries de preguntes en contra d’aquesta figura, i ara nomenarà una vicepresidenta (i no una consellera de la vicepresidència)...

Semana blanca; La sr. Rigau abans de prometre el càrrec ja va dient que la derrogarà, fins i tot per aquest curs, no té en compte que els nostres alumnes ja han fet aquests cinc dies de classe al setembre...

Ètica i mossos; Puig revisarà el Codi Ètic dels Mossos d'Esquadra, de la instal·lació de les càmeres de seguretat i la comissió o consell assessor de l’ètica. Qui vetllarà a partir d’avui per la feina dels mossos...

Per no parlar del prometo amb j'ajuda de deu d'alguns consellers o conselleres. Però no us preocupeu que segur que anirant allargant aquesta llista.

dijous, 23 de desembre del 2010

dissabte, 11 de desembre del 2010

Falten 170 dies ... Com a mínim s’hauria d’intentar!

Desprès del que comentava ahir i pensant amb les municipals visiono un escenari en que hi haurà:

Una lluita entre la dreta (PP i part de CIU) i l’extrema dreta (PxC), per veure qui capitalitza el discurs populista, contra els immigrants i sobre la seguretat.

Un PSC, debilitat que per no mirar d’aturar les diferents vies de pèrdua de vot centrarà encara més el seu discurs i en alguns moments entrarà al cos a cos amb les propostes populistes.

Una batalla per veure qui enarbora la bandera independentista, que oblidarà les polítiques que es poden fer des dels ajuntaments per barallar-se per sortir el balcó a proclamar la independència. Cal dir que des que a Madrid demostren que no tenen cap ganes de federalismes estan desplaçant-me d’aquesta proposta al nacioalisme, però que tinc molt clar que aquest tipus de polítiques s’han de liderar des del parlament i no des dels ajuntaments.

I per acabar una esquerra que en certa mesura s’ha debilitat ella mateixa, en que ICV-EUiA(tot i la perdua de referents cap a altres forces polítiques, com la CUP) hi té un paper predominant, però amb múltiples plataformes, partits i moviments. Demostrant un cop més la incapacitat per a concentrar les forces i crear un únic espai, plural, que agrupi les idees a l’esquerra d’un PSC que cada cop està més al centre i més allunyat de les polítiques d’esquerres.

Un exemple, si al 2007 haguessin concorregut totes o casi totes les forces d’esquerres de forma conjunta, haguessin tret entre 5 i 7 regidors, esdevenint la tercera o la segona força política del consistori.

Per tant és molt demanar que algú faci l’esforç de liderar una llista conjunta que faci propostes realistes per a encarar la sortida de la crisis dels mataronins i del ajuntament des de perspectives socials i d’esquerres? Una plataforma que millori i racionalitzi la gestió de l’ajuntament, que garanteixi els drets i serveis socials, que impulsi la recuperació econòmica del municipi, que vetlli per afavorir els drets bàsics a tots els ciutadans...

Com a mínim s’hauria d’intentar...

Falten 170 dies

Queden 170 dies per a les municipals, gairebé sis mesos. I tot i que és evident que no podem extrapolar els resultats de les eleccions al parlament cal que se’n treguin algunes conclusions.

L’ascens de la dreta és evident i en escenaris de crisis sol ser més aguditzat... suposo que està inherent en el més animal dels nostres essers actuar en defensa de les nostres necessitats més primàries i per tant que el discurs de les necessitats, de la reducció d’impostos, de la seguretat i del racisme trobi, en general, un terreny més abonat.

La debilitat del PSC, evidenciada en aquestes eleccions, passa per la manca d’un discurs clar que s’agafi als seus principis socialistes i que sàpiga confrontar-se a les propostes populistes de la dreta. Mirant els resultats sembla que les vies de pèrdua de vot del PSC han estat diverses, per na banda una part del votant s’ha quedat a casa, una altre part seduïda per un discurs nacionalista espanyol i populista ha marxat cap a reforçar el PPC i fins i tot a discursos més bel·ligerants en contra dels immigrants, i probablement una part a anat a engrossir les idees de la necessitat d’un canvi en el govern.

La presentació disgregada de forces amb discurs independentista i propostes diverses des de l’esquerra fins al lliberalisme (ERC, Reagrupament, Solidaritat) han comportat un fort trencament de l’espai independentista i un debilitament de les seves propostes i de la seva incidència en la vida política del país. Entenc que de cara a les municipals el discurs nacionalista no hauria de tenir un gran protagonisme, ja que no serà des de l’administració local que es declari la independència del nostre país.

Per altra banda ICV-EUiA en part a aguantat la tirada, però al seu voltant encara hi ha diverses llistes o col·lectius (els verds, des de baix, Revolta global,...) que fan bones propostes des de l’esquerra i que no es poden menystenir.