dijous, 3 de juliol de 2014

Objectiu Arendal!

Avui ha estat un dia rarot... per començar casi m'adormo, bon inici hagues estat de no arribar al vol, no? Però, el nostre cap té un sisè sentit q m'ha fet obrir els ulls amb el temps just d'arribar... i ha estat així, de fet hem tingut temps de tornar enrera... m'havia deixat el bitllet!!!!
Res, que arribo al aeroport i encara em fan fer cua per embarcar, jo que ho he fet tot per no fer cues!
Tres hores més tard, quatre passades de carro-shop i 14 o 15 (reconec que he perdut el compte) corredisses pel passadis d'un parell de nens molt petits, he aterrat a Noruega... a 350 km, o més, del meu desti. Entestat com estic de conèixer la gent del pais descarto la opció bus... que millor que fer dit per copsar els autòctons.
Iniciem bé el viatge, en pocs minuts es para un mercedes esplendorós al costat amb un senyor amb moltes ganes de xerrar que resulta que ha treballata una cervessera, parlem del temps, del meu viatge, de futbol ifins i tot de la crisis i de la consulta separatista...fins que em deixa a una benzinera amb parada de bus...
Fa vent, però no tinc temps a notar al fred que ja han parat dos cotxes... el primer es fa enrera al detectarque costarà entendrem (nota al peu, cal ser més expeditiu altres vegades), i un segon q em porta fins passat Oslo. Aquest també té ganes de xerrar; de la curiositat pel meu vitge passem al futbol, al que coneix de catalunya, la consulta, els fills i les seves activitats (té un fill que fa ballet a l'opera d'Oslo) i mentre creuem Oslo, es salta un tunnel potser per ensenyar-me els principals edificis, ens dona temps de parlar de models polítics (monarquia vs república)... i així arribem a una benzinera passat la capital, torno a fer dit.
Aquest costa més però al final un senyor gran, amb cotxe matricula espanyola i camisa blanca, sort perquè si anés vestit de vermell hagués jurat que era el Pare Noël. Aquests cop el cansament, o les poques ganes del conductor, fant que parlem poc, però el meu viatge, lo car que és la vida aquí i que al setembre baixa amb cotxe fins Alacant on hi viurà tot l'hivern...
Em deixa en una àrea de servei, a partir d'aquí molts canvis de cotxe i trajeces curts, primer un home de la meva edat que baixa el seu vaixell fins al lloc de vacances, una parella poc xerraire, un senyor jovial que té una retirada al amo del hotel fawlty però sense bigoti i molt cofoi del seu cotxe elèctric, una mare i una filla molt rossetes amb un mercedes descapotable, una parella de nois que ràpidament em parlen de Sitges... i finalment un lituà que ha anat a Oslo a renovar el passaport ique viu a Arendal! Finalment 12 hores després d'agafar l'avió arribo a Arendal, m'assec a un bar del port a veurem una molt merescuda cervessa i constato que la vida és realment cara, 74 kr una pinta, uns 8-9 € al canvi. Truco a la Janne que m'acollirà i mentre l'espero, amb un somriure de satisfacció repasso mentalment el dia i arribo a diferents pensaments:
Sort del meu rellotge interior.
- Parlar en anglès es esgotador...
- Barça i mundial poden substituir el tema temps als ascensors.
- El tema català ha arribat a 3.000 km de casa.
- Els noruecs creuen que el seu país es car, ho corroboro al glopejar unabirra normal a preu d'excepcional.
- En pocs anys les zones del litoral de la peninsula estaran plenes al hivern.
- Quan més t'apropes a destí més curts són els trams, potser per les ganes d'arribar o per atzar dels cotxes que s'han aturat.
- Després de ... ui arriba la Janne, demà , no se si millor, però mès (que puc ser molt pessat)

Cap comentari:

Publica un comentari