Aquesta ha estat la imatge, la frase i el moment de la setmana i es possible que tinguin un lloc destacat en els resums de l’any 2007 que aviat començaran a emetre per ràdios i televisions.
En tot cas vull destacar tres sensacions, per una banda la actitud xulesca i impresentable d’en Chaves, més enllà de si té o no té raó en el tracte de les empreses o del propi Aznar cap al seu país i la seva persona no puc compartit cap dels exabruptes que aquest personatge ens acostuma a deixar anar dia si dia també.
Per altra banda la visceralitat i inconsciència dels dirigents del PP que cerquen ofuscats qualsevol excusa per atacar el govern de Zapatero. Estic cansant de no sentir alternatives de govern, encara que estiguin a les antípodes dels meus plantejaments polítics, i de només sentir atacs, critica destructiva, insults i discursos plens de retrets i ancorats en la nostàlgia del que no tenen.
I un últim element de reflexió el podem agafar a partir de la “broma” de pensar que hem invertit molt en l’educació i formació d’un monarca perquè en el moment que més ho requereix no sàpiga estar al seu lloc. És evident que amb actituds i amb la demostració del poc saber fer fa oblidar el paper del 23-F (aquell dia va prendre cert valor la monarquia) i a la contra em fa creure més fervorosament en la necessitat de reclamar un canvi de model d’estat que es fonamenti en la igualtat de tots (la república) i en el reconeixement de les identitats nacionals (federalisme).
Però el que realment és preocupant és que, amb raó, estiguem parlant més del exabrupte del rei i no del fons (la forma evidentment era completament equivocada) de les paraules d’en Chaves i del Sr. Ortega, hauríem d’analitzar acuradament quin va ser el paper del Govern Aznar en el cop d’estat a Chaves del 2002 i quin és el paper que juguen els empresaris espanyols al continent sud-americà, no se si en certa mesura acabaríem donant-los la raó en el fons del que diuen...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris republica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris republica. Mostrar tots els missatges
dimarts, 13 de novembre del 2007
divendres, 12 d’octubre del 2007
Monarquia? República? Cal un debat sobre el model de l’estat!
Estava per escriure un post sobre la polèmica sobre el valor democràtic de la monarquia i sobretot sobre les manifestacions, més aviat publicitària o folklòrica, en contra de la casa reial amb la crema de fotografies, quan he vist que en Miguel se’m ha avançat amb paraules més que encertades. Un altre cop expressa, i justifica molt bé plantejaments que comparteixo.
En tot cas alguna reflexió més, per reforçar o per repetir-me.
Entenc que els episodis histriònics de crema de fotografies i de la resposta judicial, mediatica i política (com els videos i proclames del PP, de les nuevas generaciones o dels Jimenez Lossantos de torn) que han generat no són més que moments de rebel•lia adolescent sense un discurs clar de model d’estat. Els mateixos que cremen els símbols d’un model de traspàs de poder hereditari s’ompliran la boca amb la figura de Jaume I o d’altres nissagues dinàstiques catalanes (els conceptes com MTV o els potes negres d’alguns municipis en poden ser un exemple).
Es cert que la monarquia va saber estar al seu lloc el 23 de febrer del 1981, altrament entenc que era el que havia de fer com a principal figura de la nova democràcia que estàvem adquirint. Però en aquests més de trenta anys sense democràcia aquesta ha estat la seva gran aportació, i no crec que en puguem trobar d’altres que un president elegit per sufragi no hagués pogut protagonitzar d’igual forma. En canvi podem trobar-ne d’altres que si que ens ha aportat, casaments i bateigs d’estat amb pompa i fastuositat, i amb contradicció al fer-ho pel ritus catòlic (quan la constitució no ens defineix com a estat catòlic), nodrim contínuament les pàgines de la premsa rosa, el cap de l’estat i la seva família al costat de la Pantoja, o altres personatges similars, o ens hem de trobar amb debats apresurats (pels embarassos de la princesa) sobre el canvi necessari de la constitució per permetre la igualtat entre generes en la successió monàstica...
Soc dels que cada 14 d’abril faig el gest, potser folklòric, de penjar la bandera republicana al meu balcó i no com a record d’un moment de la història d’espanya, ni com a contraposició a la monarquia o democràcia actual sino per recordar i reclamar que hi ha un altre forma d’organització de l’estat que ha de ser possible. Com diu en Miguel “El republicanismo se fundamenta, principalmente, en la libertad, el derecho y la defensa de lo público, en la ley en definitiva, a la que está sujeto incluso el gobierno. También se debe hacer énfasis en otros valores como la participación ciudadana, el civismo y la oposición a la corrupción” i això cal fer-ho des del respecte a la legalitat vigent, per tant reclamant un debat sobre la constitució que ens porti a un model republicà i federal de l’estat en que convivim persones i les realitats culturals, nacionals i històriques molt diferents.
Per això proposo que més que cremar fotografies, i en resposta al discurs tardofranquista de la dreta espanyola, pengem la bandera republicana al balcó per reclamar un canvi en el model de l’estat que sigui més respectuós amb les persones i ofereixi un encaix a les nacions que en formen part.
En tot cas alguna reflexió més, per reforçar o per repetir-me.
Entenc que els episodis histriònics de crema de fotografies i de la resposta judicial, mediatica i política (com els videos i proclames del PP, de les nuevas generaciones o dels Jimenez Lossantos de torn) que han generat no són més que moments de rebel•lia adolescent sense un discurs clar de model d’estat. Els mateixos que cremen els símbols d’un model de traspàs de poder hereditari s’ompliran la boca amb la figura de Jaume I o d’altres nissagues dinàstiques catalanes (els conceptes com MTV o els potes negres d’alguns municipis en poden ser un exemple).
Es cert que la monarquia va saber estar al seu lloc el 23 de febrer del 1981, altrament entenc que era el que havia de fer com a principal figura de la nova democràcia que estàvem adquirint. Però en aquests més de trenta anys sense democràcia aquesta ha estat la seva gran aportació, i no crec que en puguem trobar d’altres que un president elegit per sufragi no hagués pogut protagonitzar d’igual forma. En canvi podem trobar-ne d’altres que si que ens ha aportat, casaments i bateigs d’estat amb pompa i fastuositat, i amb contradicció al fer-ho pel ritus catòlic (quan la constitució no ens defineix com a estat catòlic), nodrim contínuament les pàgines de la premsa rosa, el cap de l’estat i la seva família al costat de la Pantoja, o altres personatges similars, o ens hem de trobar amb debats apresurats (pels embarassos de la princesa) sobre el canvi necessari de la constitució per permetre la igualtat entre generes en la successió monàstica...
Soc dels que cada 14 d’abril faig el gest, potser folklòric, de penjar la bandera republicana al meu balcó i no com a record d’un moment de la història d’espanya, ni com a contraposició a la monarquia o democràcia actual sino per recordar i reclamar que hi ha un altre forma d’organització de l’estat que ha de ser possible. Com diu en Miguel “El republicanismo se fundamenta, principalmente, en la libertad, el derecho y la defensa de lo público, en la ley en definitiva, a la que está sujeto incluso el gobierno. También se debe hacer énfasis en otros valores como la participación ciudadana, el civismo y la oposición a la corrupción” i això cal fer-ho des del respecte a la legalitat vigent, per tant reclamant un debat sobre la constitució que ens porti a un model republicà i federal de l’estat en que convivim persones i les realitats culturals, nacionals i històriques molt diferents.
.jpg)
Per això proposo que més que cremar fotografies, i en resposta al discurs tardofranquista de la dreta espanyola, pengem la bandera republicana al balcó per reclamar un canvi en el model de l’estat que sigui més respectuós amb les persones i ofereixi un encaix a les nacions que en formen part.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)