Fent el turista per Grimstad

Dissabte, temps previst sol... warm day, així doncs decideixo fer una mica de turisme. Baixo en bici fins a Arendal i després de fer un cafè agafo el bus cap a Grimstad, no pot ser que estigui a la brewery d'aquesta ciutat i no l'hagi visitat cap dia.

Al arribar em sorpren un dia assoleiat, un poble situat a la ribera del mar, encarat al port i amb moltes illetes davant. Trec al nas a un petit centre comercial, però en surto ràpidament, a tot arreu són iguals! Passejo una mica pel port, actualment un port esportiu però sembla que fa anys va ser un centre marítim important. Hi ha barques que venen el seu peix directamenr, em sobta ja que pensava que a la comunitat europea el peix havia de passar sempre per la llotja.

A informaciò turística no s'estan de recordar-me que hi va viure Ibsen, quan era aprenent de farmaceutic i que en tenen un museu. M'hi apropo, a recepció dos nois i dos noies que són interrumputs, ves a saber que feien, per l'únic èsser que se li acut visitar el museu en comptes de gaudir del sol. El museu està ubicat en una de les cases on es va situar la farmacià i intenta ser una fidel reconstrucció de com devia viure-hi l'autor.

Sortint passejo pels carrerons del poble, tot de cases de fusta, no és d'estranyar les galledes antigues que hi havien a l'entrada del museu... era la versió antiga del camió de bombers. M'entretinc entrant a botigues, curiosament ni una de les dels típics records turístics, i mirant opcions per dinar, costa d'entendre les cartes i semba tot molt car. Decideixo anar al port on he vist una peixetaria que serveixen plats del dia a un preu menys desastròs, una espècie de sopa de peix. "Dino" al port i torno a Arendal, hi arribo pocs minuts abans que tanquin les botigues.... sòn les 15:45!!

Torno a la casa, i decideixo fer-me un bany,a la platja una parella de jubilats m'avisen: there are jellyfishs, the yellow or blue are dangerous, the white no... és una cosa que ja ha deixat de sorprèndrem, amb tothom es pot parlar en anglès amb major o menor dificultat, però tothom... igual, igual que a casa nostra!

Torno a la casa, sopar, xerrar amb casa i atrevir-me amb una sèrie en anglès, subtitulat evidentment... Un cop més, després de sopar, el futbol m'ajuda a dormir, aquest mundial no passarà a la història per ser molt excitant!