dimarts, 18 de març del 2008

Reflexions sobre els resultats i el post-electoral:

Uns dies després de les eleccions potser ens toca parlar de diverses raons o elements de la campanya que ens haurien de preocupar, tant pel que fa als resultats que ens han de suposar un toc d’atenció que hem de tenir en compte com pel que fa a alguns elements de la campanya o de la pròpia nit electoral.

Evidentment no caldria dir que els resultats en unes eleccions no es poden reduir a un únic factor o causa, ja que cada votant pren la decisió personal de votar-nos o no segons els seus propis elements de reflexió que no han de ser, necessariament, els mateixos que el votant següent. Tot i això cal fer un esforç per discernir quins son els grans factors que han portat a una davallada d’un 22% del vot absolut d’ICV-EUiA quan la davallada en nombre de votats absoluts només era d’un 8% (totes aquestes dades les tindré en compte prenent de referència el resultat 2004, per tant el càlcul és diferencial 2004-2008 per 100 i partit per resultat 2004).

Per tant un primer element que ens ha afectat ha estat el descens del electorat (1.6%) i de la participació, ja que part del propi descens haurà estat generat per aquells votants d’ICV-EUiA que s’han quedat a casa. És a dir que com a força política no hem sabut mobilitzar al nostre votant tradicional.

Per altra banda s’ha argumentat que una causa principal de la pèrdua de vot ha estat la campanya de la por generada per el PSC, les dades de forma global avalen aquesta teoria el PSC ha estat la única força política que ha augmentat en valor absolut els seus votants (més de 86.000, el que suposa un 5.42%), aquest efecte ha estat major fora de la província de Barcelona, on la llei electoral (que no la llei d’hont, per la qual cosa us proposo la lectura d’un article d’en Miguel) genera una situació histriònica on el vot a forces petites és inútil doncs la possibilitat d’obtenir representació es molt minsa pels que no representen l’Espanya dual. Aquest ha de ser realment un dels factors a valorar dels resultats, molta gent haurà decidit el vot no tant pel que volia sinó pel que no volia aconseguint l’efecte contrari doncs com s’ha vist a Barcelona la pèrdua d’un diputat d’ICV-EUiA ha beneficiat a la Dreta (han estat el PP i CIU qui s’han disputat fins a ultima hora aquest seient), i el que em preocupa més és quin interès té el PSC (que ha de ser sobradament coneixedor d’aquestes dades) en generar una realitat dual i fer desaparèixer una força d’esquerres, els molesta el pluralisme?

Tot i que aquest factor ha de ser considerat amb fermesa, i així ha estat, no podem obviar tres elements més que ens han de preocupar.

Per una banda l’evolució del vot comparat amb el moviment demogràfic de gent que marxa de la segona corona cap a pobles o ciutats que estan més allunyats i que han anat prenent un caràcter més residencial, així ICV ha fet baixades importants en la majoria de ciutats del anomenat cinturo roig, la majoria per sobre del 30 % (Santa Coloma 45,63%, Hospitalet 40,91%, Badalona 36,2% en son un bon exemple) i en canvi experimenta creixements percentuals importants (que no en nombre absolut de vots) en municipis com Vic 32%, Gelida 36%, La Garriga 17%, Arenys de Mar 16% o Vilafranca del Penedès 6%.

Per altra banda la comparativa de vots a PSC i a ICV-EUiA en alguns municipis i comarques, sobretot de la corona roja. En molts de casos podem observar que al contrari que ens faria pensar la hipòtesis del vot de la por la pèrdua de vots d’ICV no es poden atribuir directament al creixement de vots del PSC. Podem destacar el Barcelonès on ICV perd més de 22 mil voyts, casi tants com CIU, una mica més que el PP i molt lluny del PSC (18.000) o el baix Llobregat on els 9.000 vots que perd ICV contrasta amb els 600 que guanya el PSC, on van a parar la resta de votants d’ICV?

Una ultima dada a tenir en compte és el creixement, de forma paral•lela al decreixement d’ICV, del vot a altres forces polítiques Barcelona ciutat on perdem 12.000 vots i els partits petits guanyen 19.000, o Sabadell on perdem 1.800 vots i els altres en guanyen 1.900 o Terrassa on perdem 1.500 vots i la resta de partits en guanyen 2.200 o Mataró 1.100 vots menys i 1.000 més dels que no han obtingut representació. És cert que gran part d’aquest creixement s’ha d’imputar a Ciutadans, no hem d’obviar que entre aquest hi ha sectors de votants que ens son propers o ho podrien ser que han augmentat més d’un 13 % els seus votants (els verds-l’alternativa ecologista, els verds-los verdes. Partit antitaurí contra el maltractament animal, partit comunista dels països catalans,...)

Això ens ha de portar a introduir dos elements més de reflexió, com a mínim, al ja dit del vot de la por. Per una banda ser conscients que hi ha cert votant que ens reclama diferenciar-nos del PSC, que en siguem una alternativa, que els forcem a fer polítiques d’esquerres de debò. Aquest votant haurà optat per quedar-se a casa, per votar opcions més radicals a la nostra o per votar el PSC (quans de cops ens hem hagut de sentir que per votar la còpia voto l’original). Ens reclama per tant que siguem més incisius en les nostres accions i opcions de govern, als municipis, a la Generalitat, al Estat o a al resta d’administracions.

Per altra banda un allunyament del nostre partit de les classes socials treballadores o de les més desafavorides. La tendència de guanyar vot allà on hi ha mobilitat geogràfica i perdre’l al cinturó roig, ens hauria de portar a pensar que mantenim el votant de classe mitja o benestant i que en canvi perdem suport en aquells que han de ser el centre de les nostres polítiques, en aquells sectors que estan en competència pels serveis i pels recursos.

Del post electoral em varen sorprendre dos coses, per una banda que, tot i que les dades son des del meu punt de vista clares, ens hem quedat a tenir en compte només el vot de la por com a factor explicatiu del nostre resultat. Tot i que crec que haurà estat un factor rellevant hem de tenir en compte també la necessitat de remarcar més les nostres polítiques a la Generalitat i alhora que hem de fer un esforç important per recuperar l’espai perdut entre les classes treballadores.

Per altra banda durant aquella nit la Roda de premsa es va fer esperar, tots creiem que era perquè patíem per l’esco de la Núria Buenaventura i que esperàvem que aquest estigues assegurat, va sorprendre que es fes en el pitjor moment, és a dir que sortim al mateix temps que la locutora ens deia que perdíem un diputat. La veritat és que no era difícil deduir que aquest diputat l’acabaríem perdent (cada 1% escrutat ens retallaven entre 50 i 100 vots tant CiU com PP) i varen fer sortir en Joan Herrera al moment en que estàvem a uns 50 vots i quedaven 8% de vots per escrutar. En tot cas es podia haver sortit amb un discurs cautelós, avisant que la nit seria llarga i que, tot i que el resultat en nombres absoluts no era dolent tenint en compte la campanya de la por, no teníem assegurat el segon diputat. Però sortim amb un discurs eufòric que es desfà amb les paraules de la Terribas i que ens fa quedar a tots (inclosos als que estan fent la roda) amb cara de tontos...

Almenys dies després ens arriba alguna reacció, hi haurà relleu a la candidatura a Barcelona ciutat i en Ricard Gomà assumeix el lideratge de la política municipal de Barcelona. No tardarem a veure resultats d’aquest pas positiu per ICV

dijous, 6 de març del 2008

Vota sense por!

dimecres, 5 de març del 2008

Raons per Votar Herrera…


1. Perquè està fent un missatge clar i contundent amb propostes realistes i properes. El missatge, però sobretot el contingut, està fet amb el llenguatge que entenem al carrer... perquè està fet des del carrer. Les propostes són clares i volen resoldre els problemes de tots... podeu comprovar-ho amb una lectura ràpida de les 30 propostes prioritaries.

2. Perquè està recuperant un discurs d’esquerres que molts han oblidat, cal repartir la riquesa, cal treballar pels drets dels treballadors, cal eixamplar l’estat del benestar, encara el repte de la immigració des del prisma social (la dificultat no està en la procedència sinó en l’estatus social del nouvingut), entén el món i l’entorn més proper com el bé més preuat per compartir i llegar a als que precedim, perquè parla de persones i no d’estats, perquè no vol drets preferents per l’església o per la monarquia, perquè aposta per un estat federal...

3. Perquè encara que molts ens volen fer creure que estem en un estat bipolar la realitat en la que vivim és plural i només des d’un congrés plural es pot treballar per a una ciutadania plural. Un estat amb dues úniques forces tendeix a un estat de crispació i de monòlegs, que és el que ens arriba des d’una Espanya que ha transformat a la gran majoria de les seves províncies en dicotòmiques.

4. És la garantia que el PSOE faci polítiques d’esquerres, durant quatre anys ICV-EUiA i IU han fet possible amb el seu suport que les lleis socials tinguessin un clar caràcter progressista, mentre que altres forces polítiques han fet que les lleis i actuacions econòmiques tinguin un perfil de centre dreta. L a conseqüència ha estat clara i la conclusió fàcil, cal que a l’esquerra del PSOE hi hagi una força política que amarri el PSOE i eviti la seva deriva cap al centre.

5. La sensació és que en aquesta campanya poc propositiva, en que el PP ha radicalitzat el seu discurs cap a les tesis zaplanistas amb la por a la immigració, amb el discurs del trencament d’Espanya, amb la por a l’evolució de l’economia, amb la rebaixa d’impostos (sobretot pels que tenen més), el PP ha perdut bona part del contacte amb els votants de centres. Cada cop és més clara la derrota del sr Rajoy i per tant més innecessari el discurs de la por al seu retorn.

6. Perquè votar Herrera és treure un diputat al PP, almenys això és el que s’afirma a un SMS que m’ha arribat aquest vespre “ATUREM A LA DRETA. Segons les enquestes nomes el vot a BCN per Herrera farà que el PP no obtingui el darrer diputat de la provincia. PASSA-HO"

7. I si no en tenim prou, perque votar ICV-EUiA afavoreix la salut sexual. Segons un estudi "los hombres que votan a partidos distintos del PP y el PSOE obtienen mucho placer en las relaciones sexuales (42%), frente al 31% de los que votan al PSOE y un 29% de los que votan al PP.". Doncs ja tenim un argument més per convèncer a amics a votar IU :p. També diu que agnòstics i no practicants disfrutem més encara, quin luxe ;) visca el laïcisme. (Aquesta ultima raó es manllevada d’en Marc...el text complert el trobareu al seu blog).

El canvi climàtic



Sort que el cosi de l'Herrera deu tenir més seny i sentit comú que d'altres "primos"...je,je,je

dimarts, 4 de març del 2008

Lemes i partits, a qui correspon que?

Si féssim venir un estranger o extraterrestre a Catalunya i veiessin els nostres carrers plens de cartells, pancartes i banderoles, segurament ens preguntaríem que estem fent... Llavors els intentaríem explicar que són les eleccions, perquè serveixen, com ens governem que és la democràcia i moltes altres coses.

Si desprès d’això encara ens han entès i volen seguir escoltant-nos potser els podríem explicar que a Catalunya és presenten molts partits, formacions o coalicions, que els que varen obtenir representació al congrés són cinc.

Que entre aquests cinc n’hi ha dos de dretes, un de nacionalista espanyol i un de nacionalista català, que hi ha tres que son d’esquerres un de socialista, un de nacionalista català i un comunista i ecologista (ecosocialista). Tot seguit intentariem, amb poques paraules, fer-los entendre els principis elementals d’aquestes diferències ideològiques de cada partit. Si em fet tot això (sense haver-los relacionat amb unes sigues o colors) i els acompanyem pel carrer segurament seran incapaços d’encertar a qui corresponen cada un dels cartells, dels lemes, dels sublemes o d'algun dels anuncis televisius.

Perquè jo entenc que una campanya ha de ser propossitiva, fer un esforç per definir amb poques paraules, amb missatges publicitaris quin és el model de país que voldrem impulsar si els ciutadans ens donen la confiança per fer-ho. I la veritat és que la majoria de lemes, cartells o anuncis poden ser firmats per qualsevol. Algun exemple del que he vist penjat a les banderoles dels fanals aquests dies:

Ideas Claras... suposo que tots poden dir que les seves son clares i les dels demes espesses. En tot cas ideas claras pot voler dir expulsar tots els immigrants, o obrir totes les fronteres... o pot voler dir privatitzar les escoles públiques o fer públiques totes les privades... buf les seves estaran clares, però desprès d’això les meves sobre ells no gaire!

Si tu no vas ells venen o la Catalunya optimista... si no hi vaig qui ve, tornarà Franco o Gonzalez? Vindran els comunistes o els falangistes? Vindrà Eta o el Gal? En tot cas és una “perogrullada” que a sobre puc entendre-la a la meva manera! I La Catalunya optimista era també la del barça fa tres dies (abans de perdre amb l’atletico...) o no?

El teu vot farà respectar Catalunya o el respectaran Catalunya... i quina força política s’atreviria a dir el contrari? Tornem a veure una evidència que a part d’això podria firmar-la tothom (tot i que alguns amb poca credibilitat, ho se!), en tot cas tres o quatre forces ho farien sense ruboritzar-se.

Objectiu: un país de 1a (per això volem la independència)... però quin país? Ens ho diu el PP o el PSOE sobre l’estat espanyol? Ens ho diuen des del PSPV o del PPV reclamant més diferències com la de la llengua catalana i valenciana? I en tot cas suposo que si tots es presenten és per fer un país de primera, o és que he de pensar que alguns es presenten per altres interès que el treball comunitari? Sort que entre parèntesis ens ho aclareixen... però la independència a qualsevol preu? I sobretot un país de primera sobre quin model de País el del centre dreta català o un model progressista... buf masses dubtes, va miraré l’espot de TV a veure si m’aclareixen quin perfil polític tenen, quin model...

Solucions justes, lògiques i valentes.... + transport públic – canvi climàtic, o salari mínim 1000 euros, o més impostos als més rics millors serveis per a tothom. En un primer moment el lema general també es poc concret, segurament des d’un punt de vista subjectiu tots creuen que les seves solucions son justes, lògiques i valentes... i segur que per a alguns ho son més que d’altres! Però la concreció que aporta el sublema em deixa les coses més clares... treballaran per l’ecologia, pels drets dels treballadors i per la redistribució de la riquesa... vaja aquests cartells no generen dubte, els meus amics estrangers (o extraterrestres) per fi veuen alguna cosa clara, propera, que connecta i que fa fàcil d’entendre el procés electoral. Ara només falta que connecti amb més gent!

Se que alguns que llegireu això pensareu que em traeixen les meves simpaties i el carnet que porto a la cartera. Però tots sabeu en el fons del vostre cor i del vostre cap que si mireu els cartells, i alguns dels vídeos (no us perdeu el del dia de pluja del PSOE o el de la novia amb el cor trencat del PP), veureu que l’esbiaix que la meva militància em porta no és tant gran com us sembla. Per cert aprofito per convidar-vos a tots a firmar el manifest de suport al Joan Herrera.

dilluns, 3 de març del 2008

Que menja un mileurista?



Per aquells qui no l'hagueu llegit ja us aconsellor l'article que sobre el tema escriu en Jordi Merino

diumenge, 2 de març del 2008

El dia 9 a votar, a votar Herrera!

Per aquells que encara dubteu sobre quin ha de ser el sentit del vostre vot, o per aquells que el tingueu clar (encara sou a temps de canviar la vostra decisió) us aconsello que mireu la entrevista que aquest dijous li feia la Mònica Terribas al Joan Herrera.

Tot i que ella va començar en excés incisiva, no recordo que hagi estat tant tallant i en certa mesura impertinent amb gaire gent, i espero veure-la igual amb la resta de caps de llista. I en Joan una mica dubitatiu, la veritat és que aquest ha anat prenent cos i força a mesura que anava desgranant un discurs clar amb les idees socials i ecològiques com a gran força. Recuperant un discurs que no ha deixat cap dels temes que els progressistes de debò volem que impulsin des de Madrid, pobresa cero, sous mínims, habitatge, sostenibilitat, drets socials i dels pobles (per exemple els sahrauís), estat federal, relacions amb església, model d’estat i laïcitat... jo ho tenia molt clar, però estic segur que des de dijous (i en certa mesura divendres al debat) molts més també ho tenen clar i d’altres potser comencen a dubtar el seu sentit de vot!

Ànims Joan, aquesta és la força que ens mereixem!