Contradiccions de la política II:

La campanya

Ahir varem realitzar el referèndum de l’estatut i tot just han passat poques hores de tenir resultats i sobretot dos dies després del tancament de campanya podríem mirar com ha anat aquesta campanya mirant els cartells de les cinc forces polítiques pressents al parlament.

Per una banda les dues del No.

El PP dient “Pensa en Catalunya: digues No” i ERC dient “Ara toca NO, catalunya mereix més”

I desprès tenim els 3 del si

PSC que en el cartell electoral podem llegir “Sí:guanya Catalunya No: guanya el PP” o un curt “Sí” o CIU amb el també curt “1979 o futur” i al final ICV amb un cartell que diu “D’esquerres, catalanista i ecologista Sí a l’estatut” i un segon cartell on diu “reconeixement de Catalunya com a nació. Més i millor funcionament. Més competències. Més protecció del medi ambient. Més competències en renfe, immigració, educació. Mes drets per a la gent jove, per a les dones, per als treballadors i les treballadores,per als infants , per a la gent gran.” Evidentment sembla que només uns volien explicar el que anàvem a votar els altres han estat per altres guerres o quimeres.

És com un pati d’escola, tenim l’opció de canviar la pilota amb la que juguem i resulta que hi ha un grup que diu que no, que la que tenim (que està bruta, desinflada i vella) ja els hi va bé, n’hi ha uns altres que tampoc volen la que podem agafar perquè volen la oficial del mundial (aquella amb la que juga Serbia-Montenegro), uns altres diuen que Sí que la volen (explicant que així foten als que volen la que ja tenim), uns altres que diuen que Sí que volen la pilota nova (perquè l’altra està vella i desinflada) i uns últims que diuen que si mirant la nova pilota dient que és vermella, que té un disseny especial, que així podrem jugar tots... senyors una mica de seny!!!!!

No ens podem queixar de qui no participa sinó fem (TOTS!!!) un esforç per explicar perquè i sobre que han de decidir

* fotos capgros.com

Un estatut amb i per a les persones

Fa uns dies que es va arribar a un acord per tancar el Títol I de drets i deures de l’estatut. Aquest capítol ha estat al punt de mira de diversos sectors, partits de dretes (unió i el PP) que el titllaven d’intervencionista o l’església, per citar dos exemples, que posava el crit al cel (així juguen a casa) per que aquest capítol permetia la poligàmia, l’avortament i el matrimoni homosexual...curiós en critiquen l’intervencionisme però alhora no volen que l’individuo decideixi, paradoxes de la vida!

Dilluns al vespre ICV ha organitzat un acte de doble celebració, per una banda el 19 aniversari de la fundació d’ICV, per altra banda l’assoliment de l’acord sobre el capítol de drets i deures. ICV ha estat el gran garant polític d’aquesta part de l’estatut, donat que en un moment o altre tots els partits han estat disposats a deixar-lo caure, i aquest capítol és el recull de l’opinió de moltes persones i entitats, l’expressió del model de convivència que tots volem pactar. Aquesta tarda la taula ha estat una mostra d’això, una representant dels juristes, valorant l’aportació a la igualtat de gènere i a la llibertat de les dones per decidir per si mateixes, un de renovació pedagògica, les millores en la defensa del model d’educació i d’escola pública, una de les associacions de veïns, parlant entre d’altres del dret a l’habitatge i una del sindicalisme valorant els drets del treballador i els principis de cohesió social (renda mínima) que aporta la proposta d’estatut. Una taula plural, reflex d’un estatut plural.

L’estatut i l’oportunitat perduda del PSOE…

L’estatut a nivell català suposarà quatre grana avenços

Estableix en un capítol sencer els drets i deures, és a dir concreta un pacte dels catalans amb ells mateixos de com volem viure. Aquest suposa una capgirament del poder polític doncs estableix uns drets i deures que limiten el poder polític dels governs i donen a la ciutadania la capacitat de decidir i exigir sobre els seus drets.

1. Millora les competències, definint-les millor tant pel que fa a la seva tipologia com pel que fa a la descripció de que inclou cada una d’elles. S’apropa les decisions legislatives i executives als ciutadans i ciutadanes, al ubicar-les (moltes d’elles) en el Govern Català.
2. S’augmenta la capacitat de finançament, per tant és dota de recursos a les competències, es millorarà la capacitat d’inversió i es defineix la solidaritat dels catalans i catalanes envers la resta de l’estat.
3. Defineix els trets nacionals de Catalunya, és a dir que som una nació i aquells elements simbòlics que ens representin.

Això tot i que el redactat final no serà el mateix que és va aprovar el 30 de setembre, qui és penses que anar a negociar amb un altre no podria suposar renuncies era il·lús.

Però també havia de ser una gran oportunitat per Espanya i pel PSOE, i aquesta si que sembla que s’ha perdut. Em refereixo al pas endavant per construir l’Espanya Federal, aquest estatut permetia construir un estat de nacions, però per això calia que una de les grans forces nacionals s’arrisqués per definir quin model t’Espanya tenen.

Però aquells que saben molt bé que és el federalisme en el seu organigrama intern, tenen el Consejo Federal del PSOE, no varen tenir la valentia de posar al costat del soroll i la crispació del PP un model federal d’estat que permetés a Espanya després de la transició el salt definitiu en la seva construcció.

La veritat és que, prenen un símil de vòlei, els col·locador els hi havia posat una pilota esplèndida que no han sabut esmaixar, sembla que els xiulets del públic els han distret.

Amb l’estatut a tocar dels dits...

Una foto a preu de principis.
Aquest diumenge els mitjans ens sorprenien amb un titular, Mas i Zapatero han pactat l’estatut, aquesta frase amb diferents formes encapçala la majoria de diaris del quiosc.

I em sorprèn per tres coses:

1. Perquè desprès de veure el que han pactat, en els mitjans de diumenge i de dilluns i de diferents converses amb companys la conclusió és clara el que varen pactar la matinada de dissabte ha diumenge no suposa un avenç substancial en el text de l’estatut.
2. Perquè després de fer el numeret de durs en el tema de finançament fins el 30 de setembre i estirar la corda per subscriure una proposa d’estatut que suposi un canvi de model en el finançament han acabat pactant una proposta de finançament que té molts dels elements que el govern de la generalitat posava en el text de la ponència. En aquell moment inacceptable per ells, ara acceptable... que ha canviat? Una foto.
3. Perquè han pactat amb el president espanyol una definició de la condició de nació de Catalunya que més o menys ve a dir que algú (el parlament) creu que Catalunya és una nació. Ja no és que no estigui en l’articulat sinó que no ens deixen definir com a nació de forma directe i clara ni en el preàmbul. Sobta aquest canvi en una força pretesament nacionalista, i que té unes joventuts que es declaren clarament a favor de la independència. Que ha canviat? Un afany de protagonisme.

Un salt qualitatiu a l’estatut

Tot i això, i gracies al text acordat en ponència i aprovat al parlament i defensat amb les ungles per els partits que donen recolzament al govern de la Generalitat. Tenim sobre la taula una proposta d’Estatut que suposa un avença en molts camps, algun exemple:

• Estableix els drets històrics com a fonament del poble català.
• Situa la llengua catalana com a llengua oficial i estipula el dret i el deure de conèixer-la. L'equipara al castellà que és oficial a tot el territori espanyol.
• Estableix un capítol de drets i deures que situa aquest text legal com un dels més avançats del món. En ell podem garantir l’acció dels governs catalans que han de vetllar pel compliment d’aquest drets i desenvolupar les polítiques tenint en compte els principis rectors. En ells podem trobar el dret a morir amb dignitat, dret a una escola pública laica, dret a elecció de metge, dret a l’emancipació, dret a la formació profesional o el principi rector que garanteix la protecció de les diferents modalitats de família, el principi rector de garantir a les dones decidir sobre el seu propi cos, entre d’altres.
• L’estatut comportarà un canvi de model judicial de l’estat i per tant la descentralització del poder judicial. Pendent encara de les ultimes negociacions.
• Respecte a les competències s’ha assolit un text que limita en gran part la capacitat de l’estat espanyol d’incidir-hi i de laminar-les. Alhora que s’han aconseguit competències fins ara impensables, per exemple la gestió dels trens de rodalies o la inspecció de treball.
• I pel que fa el finançament, a l’espera de si es pot aconseguir alguna millora, la proposta que hi ha sobre la taula suposa una millora en la capacitat de finançament de Catalunya, estableix un marc general del que ha de ser la solidaritat territorial a l’estat espanyol i sembla que obre la porta a tenir una agència tributària pròpia o consorciada.

I ara que queda fer, seguir negociant:

Tot i que sembla que la fi és propera queda seguir negociant per diversos motius.

1. Per veure si som capaços de millorar, tot i que és molt difícil, les renuncies de convergència en definició de nació i en finançament.
2. Perquè cal tancar alguns temes pendents, les competències que fan referència al síndic de greuges, temes de poder judicial, les competències en educació i d’altres...
3. Per defensar els maldits articles de duran, donat que sembla que unió i el bisbat no accepta que les dones puguin decidir sobre el seu propi cos, que es defensin tots els models de família o que la gent pugui morir amb dignitat.

I començar a celebrar-ho, donat que podem dir que des de les esquerres (ICV-EUiA-ERC-PSC i el PSOE a Espanya) hem fet un gran salt que ens situa en bon lloc per seguir avançant com la nació que tots sabem que som (encara que alguns no ho vulguin entendre).

I com sempre cal seguir somrient, o rient, que la vida segueix i en Ferreres està encertat i cada matí ens fa somriure...

Per fi, tenim estatut!

Desprès de tres dies intensos, no vull ser excesivament pesat… però si que vull repassar tres o quatre aspectes d’aquest dos últims i accelerats dies.

Laïcitat

Dimecres anava a dormir amb una alegria, ho apuntava al propi blog, l’ensenyamnet públic era laic! Dijous al migdia comença el moviment, la quiteria em truca, has sentit notícies de l’estatut i m’encén les alarmes en Duran s’enroca i no aprovarà l’estatut si es manté el terme laic per l’ensenyament... ens comencem a moure, trucades a gent de la lliga per la laïcitat, arriba el primer mail (durant la tarda em van arribar 4 o 5 més) a mitja tarda el puc reenviar els grups del tripartit “Escola Pública laica, no perdem el tren de l’estatut”, converses amb amics i gent propera a moviments laics m’ho confirmen CIU està per treure el terme (sembla que més Unió que Convergència, segurament amb forces discussions internes), i hi ha por que ERC i PSC no ho mantinguin en ares a un pacte sobre finançament, sembla que els meus (amb veu de Bosch, Boada i Camats) és mantenen ferms i forçaran per evitar perdre-la!

Arriba la nit, desprès d’una tarda que per temes personals no em permet fer seguiment del ple (no m’he perdut res, està suspès), i les bones notícies arriben “tenim estatut” sms de la Quiteria, les notícies de Catalunya informació ho confirmen, “tenim estatut, amb laïcitat” sms de la dolors que em tranquil·litza. Quan puc entro a la web de notícies de la vanguardia i veig el redactat que sembla definitiu!!!! El llegeixo diverses vegades i encara no el puc entendre, tot i que és pot interpretar que la religió haurà d’estar fora de currículum i d’horari, un pas petit, però un avenç.

Fa uns dies un amic em deia, ”el vaticà està preocupat ja que veu Espanya com la punta de llança de la laïcitat en terres iberoamericanes”. Després del que ha passat avui no li podré dir mai més exagerat!

Coincidències en imatges

Espero ser més breu a partir d’aquí, sembla que després de la demostrada capacitat per trobar un gran pacte al parlament, els catalans seguirem donant mostres de coincidir en altres coses. Aquest vespre he fet un tradicional passeig per blogs amics i he trobat curiós la coincidència d’imatge (o casi) de la seva ultima entrada... mireu sinó en Miguel , Jordi,Ramon, Joan,...no serem menys:

Oasis català

Un cop més es demostra la capacitat de diàleg entre els polítics catalans, el saber fer i el construir en el +,+. És a dir el consens en un text que suposa que tots renuncien a quelcom per assolir un bé comú. Un exemple de com ha quedat aquest estatut, tenia una juguesca sobre el bon port d’aquest debat amb una amiga de CIU, som incapaços de posar-nos d’acord amb qui paga el sopar (o remena la xocolata) donat que tots dos tenim la sensació d’haver guanyat...

Parlo d’oasis perquè tot i la tensió d’aquest tres dies, la imatge ha estat sempre de respectar la resta de polítics, d’escoltar, i de no cridar ni insultar... no he estat al congrés espanyol, però els que si que hi han estat diuen que el que és veu per la tele és una petita part del que hi passa, mòbils, xerreres, insults i crits... no m’estranya el “Vayase a la Mierda” del Labordeta

L’estatut està al carrer

Una gran sensació, aquest tres dies han servit per resituar, per fi, el debat al carrer. Tot el mal aconseguit per les picabaralles entre polítics, tot el debat cap a la galeria, o diàleg utilitzant els mitjans havien deixat amb una apatia enorme la gran majoria de ciutadans i ciutadanes... a mí que m’agrada molt la política m’havia arribat a cansar.

Dijous i divendres la gent n’ha tornat a parlar i es nota certa motivació al voltant, converses amb amics, pares d’escola que ho comenten al anar a buscar els nens, xerrada amb companys de feina... A veure si som capaços de mantenir aquest interès.

Un epíleg

Ens toca entre tots dues accions de responsabilitat, una al govern (en Saura, i la resta de consellers ja s’hi ha posat) per aplicar pedagogia interna i externa, per mantenir l’interés i per no cansar més amb debats mediàtics estèrils. És a dir explicar, fer entenedor i païble el text.

Una de personal, cal que tots fem un esforç per llegir el text definitiu o com a mínim resums i relectures de confiança. Per tal de conèixer una mica un dels texts legals més importants per als catalans i catalanes... primera ajuda... a el text de l’estatut

L’estatut més aprop?

Primer dia del debat de l’estatut i primers tres grans reptes superats:

Art 1. Catalunya és una nació

Aprovat amb escreix, tot i les veus discordants del PP, ja podem dir amb veu alta allò que tots teníem clar als cafès, a casa i a al carrer. I ens permetrà sentir-nos més reconeguts col·lectivament, és important com un marc de reconeixement de la nostra història, de la nostra cultura i de les nostres tradicions. A partir d’aquí hem de poder construir entre tots una societat més justa, més social, més solidària... Ens posa un marc i ara toca posar l’accent en allò que ens ha d’interessar fer política, fer un estatut, pels ciutadans i ciutadanes i aquí tenim els dos grans reptes superats...

Per cert recullo i signo les paraules d’en Joan Boada a la tribuna, definir la nostra terra com a nació no comporta la prohibició de sentir-se espanyol, però com a mínim permeti’ns sentir-nos catalans als que ens hi sentim

Títol II, drets, deures i principis rectors

Aquest és, per mi, el gran repte! És a dir un capítol sencer que emmarca els drets de les persones i per tant limitarà l’acció política dels governs, i situa el poder polítics en els ciutadans. Aquest gran capítol situa i actualitza els drets de les persones i permetrà als governs legislar per fer un avenç social, és en aquest capítol en que es dona resposta a la gran pregunta de tots els ciutadans i ciutadanes, “perquè en servirà en el meu dia a dia aquest estatut?” Algun exemple:

Art. 19.Drets de les dones; parla del dret al propi cos (no recordo redactat exacte) fet que permetrà legislar en nous supòsits de l’avortament.

Art 20. Dret a morir amb dignitat, ens suposarà finalitzar dignament la nostra vida

Art... (no recordo nombre), dret a l’amancipació dels joves... obliga a l’estat a treballar per permetre aquest fet, és a dir a fer una legislació laboral adequada, a fer política d’habitatge, a fer polítiques de formació professional...

I per acabar s’hi estableixen mecanismes de garantia que eviten que aquest títol sigui un brindis al sol, amb el consell de garanties i la sala de garanties estatutaries del Tribunal superior de justícia de Catalunya.

Art 21, l’educació pública laica

No diu més que una cosa que hauria de ser així, la constitució ho defineix vagament, però és propi d’un estat de dret separar estat de religió. El cito especialment perquè hem patit perquè s’aprovés, ha estat moneda de canvi fins a ultima hora per part del PSC, i ERC no s’ha definit clarament fins avui (mireu el pais del diumenge).

Personalment crec que l’escola, almenys la pública, no ha de ser un espai de catequesis o adoctrinament religiós (sigui de la que sigui) i que hem de començar a treure la religió dels horaris i dels currículums de l’escola. Aquest fet ha estat cavall de batalla del col·lectiu d’educadors d’escola pública i la legislació actual és prou ambigua per dificultar un fet natural...la divisió de poders. Conscientment no he parlat d’eliminar-ho dels centres escolars ni de no donar història de les religions, cultura i tradicions...aquest és un debat posterior, fem les coses pas a pas...

Una satisfacció personal

Aquest matí, tot i que ha estat a ultima hora, he pogut assistir al ple (un moment polític històric). Captar el bullici, el moviment dels polítics, les converses d’última hora, les corredisses del periodistes, els nervis del portaveu al despatx del Grup, el cigarret relaxant d’una diputada... un moment curt (ja us dic que he arribat al debat de l’esmena a la totalitat del PP) però d’intensitat. Aconsellable pels que els hi agrada la política i fins i tot per aquells que en reneguen...

I divendres tornem-hi, a veure com s’aprova l’estatut (lapideu-me per optimista), a copsar el discurs (el gir) de CIU a última hora i a celebrar un nou text que ens permetrà avançar com a país.

Per cert estic escrivint aquestes ratlles escoltant el pantalla oberta dels “savis” i trobo molt encertats els comentaris d’en Toni Segarra,sobre que estem fent les normes de joc, ja demanarem que el davanter faci els gols! I l’altre comentari sobre que la política és construir i avançar pas a pas...