dissabte, 19 de juliol de 2014

Llarg camí de tornada...

Ja estic a Oslo, esperant per agafar bus cap a aeroport... Però anem per passos.

Ahir la Janne em va portar a una petita illa, Merdø, on hi ha algunes cabinnes (casetes d'estiueig) i una zona d'acampada i poca cosa més. A la zona acampada tres dj amenitzaran la nit. Però cal anar amb la bossa amb el sopar i les cerveses, realment no hi ha res. L'ambient és familiar i molt relaxat, aprofito per donar la volta a la illa en poc més de mitja hora. Em captiva el costat que dona a mar oberta i puc observar Nøgne Ø que és el nom poètic que donava Ibsen a les illes del sud de Noruega, seques, àrides, nues ( Nøgne). A mesura que es fa fosc la fresca augmenta, em sembla sentir la iaia "Nen, si surts de casa agafa la rebequeta" no ho he fet i ara ho pateixo. Tornem cap a la una, amb un mar pla que reflexa la poca llum que encara hi ha a ponent...

Al matí intento fer el camí fent dit, error de càlcul. Siguent dissabte hi ha pocs cotxes i els que hi ha tendeixen anar plens de famílies o de bicis... i la majoria cap al sud. Sort que estic al costat de la parada de bus, corregeixo i agafo el bus i arribo amb temps per fer un passeig pel centre bulliciós. M'aclapara tanta gent, venint d'on vinc, botigues, escultures humanes (algunes increibles), una coral cantant estaca en Norueg o similar, turistes... Entro a fer una birra i aprofito per connectar amb la meva gent i escriure una mica més... us deixo no vull perdre el bus, però no sense dir GLORIA A LES SANTES!

dijous, 17 de juliol de 2014

Final de trajecte...

Ha arribat l'últim dia de feina i potser el moment de pensar i agrair a tots aquells i aquelles que han posat el seu gra de sorra, per petit que sigui, per poder realitzar aquest gran somni.

Per una banda la gent de casa, evidentment la Núria per llençar-me el repte i fer que em tiri a la piscina i al Pere i l'Aina per fer-se càrrec de no tenir pare durant quinze dies, ajudar a casa i no trobar-me a faltar massa , però també aquells que m'heu ajudat traduïnt mails, donant consells, comentant-me recursos o simplement aguantant el meu monotemàtic discurs des de fa moltes setmanes.

També a la gent de Noruega, que han fet miques els esterotips de gent tancada a casa seva. Tots aquells que em van apropar a Arendal, tots es que conversaven a la platja, a un museu o a qualsevol racó. Però especialment a dos grups de persones, per una banda la Janne que desineresadament m'ha obert les portes de casa seva, sap que té un coachsurfer a barcelona que mirarà de ser tan acollidor com ella, també a la seva família i amics que s'han mostrat afables i xerraires i han aguantat el meu pèssim anglès. Per altra banda a la família de Nøgne Ø des de la Cathie i el Kejtil que em van oferir una vetllada que no oblidarè amb temps, en Rune que s'ha esforçat a fer-me entendre els secrets del món cervesers fins i tot quan era evident que no l'entenia, en Guillaume i la Morgane que m'han tingut que aguantar dalt la plataforma del brewer com una mosca collonera, l'Edvard, sempre amb un somriure a la cara i plantejant divertits debats o tastos, l'Adriana a qui de tant en tant atabalava perquè em traduïs al castellà, i molts altres, fins a 20 i escaig treballadors , que sempre han tingut un somriure cap a mi. La veritat és que es un gust trobar un grup de gent que li interessa difondre, obre les portes, no té secrets i només demana una cosa... extén la cultura cervesera una mica més!

Avui comiat a la brewery i al vespre concert a la illa de Merdø, quan pugui actalitzo entrada amb imatges del concert i de l'illa. Amb tot ja apunt per demà ben aviat iniciar camí de tornada... qui sap si la propera entrada la faig des del sofà de casa.

Moltes cerveses en pocs dies...

Avui més enllà de curiositats i tonteries quotidianes us vull parlar de les cerveses que he fet... ehem, és veritat, perdó... de les que he vist fer. Però és que, a més a més, és un dia relaxat, no hi ha moltes coses a fer, i el temps passa lentamnet mentre, durant el lunch parlen de models del barques. Per cert aquest lunch sol ser molt suau, unes llesques de pà amb formatge o altres menjars acompanyant-lo i poca estona a perdre. Queda molt lluny dels dinars a dos plats durant una o dues hores de les nostres contrades.

Però anem al que toca, durant aquests dies he pogut observar com es fan diverses cerveses, cadascuna amb alguna peculiaritat a comentar.

Especial Holiday Ale, una cervsesa de Nadal, feta amb una doble maceració de malta. 2.600 kg de malta per 50 hl, vaja realment una doble malta ja que normalment es fan amb 1200-1500. En aquesta hi afegueixen en el últim moment diferents elements per donar caràcter, salce blanc, comí i ginebró...

Pale Ale, una cervesa que lluny de ser una típica pale, busca destacar per un caràcter pròpi, suau i llupolitzada.

Wit, cervesa blanca, de blat, em sobta positivament el gust de la malta de blat. És una cervesa que té un procés de maceració força complex amb 4 passos o temperatures. Al final la condimenten amb pell de taronja i coriandre.

IPA, una cervesa complexa en el seu últim pas, entre els diferents llúpols podem possar tranquil.lament 25 kg quasi 8 o 10 vegades més que una pale ale. I no timc en compte el que posarem en dryhopping.

Two captains, una altre ipa en aquest cas hi afeguim una recepte amb poques maltes i més de 30 kg de llúpol, que la fa arribar als 100 IBUs. És un dels molts exemples de col.laboració amb cervesers o brewerys.

Imperial stout, ja ho havia experimentat en les meves produccions, però cal destacar que amb només un 20% de maltes torrefacades (i no totes a major grau de torrefacció) aconseguirem una cervesa ben negre i densa.

Underlig jul, cervesa de Nadal, de fet crec que la traducció literal seria enyorant el juliol. És una cervesa amb moltes espècies posades en diferent format, ratllades, triturades, senceres... hi trobarem clau, canyella, gingere,bergamota, coriandre....

Saison, la que farem demà em miro el full de treball iem sorprén per la simplicitat de la recepta, poques maltes i pocs condiments per buscar una cervesa fresca i de temporada.

La tarda a la casa també passa lenta, descanso i començo a preparar la bossa que no se si demà podre molt, ja us explicaré...

dimecres, 16 de juliol de 2014

Un tast de tres cerveses iguals... iguals?

El sol s'aixeca espavilat avui, són les sis del matí i ja lluieix amb força... Sol passar en els viatges que quan són els últims dies vas descobrint coses que et faríen més fàcil el quotidia, per exemple avui agafo el bus a una parada molt més propera, que hi farem!

Arribo aviat a Nøgne Ø i dono un cop de mà en el molí, sol ser el lloc on em sento més útil. Però avui en Rune ha vingut amb ganes de fer-me treballar, primer de tot controlar la desnsitat i temperatura de tres fermentadors, i de pas tastar-les... que dolcetes que són quan el llevat no ha acabat la feina! Desprès treure una mica de llevat de tots els fermentadors, entre 5 i 7 litres, netejar la cuba del tractor i , after lunch, preparar el molí per demà.

Després de dinar l'Edvard ens propossa un tast o juguesca, tastar tres blondes i mirar si hi trobem diferències, ens hi apuntem 6 i l'Edvard. Són tres blondes embotellades en tres setmanes diferents, pertanyen doncs a tres coccions... Comencen a parlar sobre elles però em costa seguir-los, així doncs les cato realment es nota petites variacions de color i de gust. Cal dir que seria incapaç de diferenciar-les sinó les tingués una al costat de l'altra i pogués anar fent diversos glopets. Les enumerem, noto lleugerement més lleugera la tercera, i la segona amb un puntet més de gust i de color, coincidim diversos que ens agrada més aquesta. L'Edvuard ens treu de dubtes, la primera està feta i fermentada a aquest edifici, la segona feta aquí i fermenada al magatzem que està al altre costat del riu, la tercera està feta i fermentada a la brewery de Kristiansand, amb diferent aigua. La diferència està bàsicament amb l'aigua i en que la segona té un trasllat que pot introduir algun element diferenciador, perquè la recepta i la materia primera és la mateixa. L'experiment és com a mínim interessant i divertit i les conclussions, curioses, confirmen la volatibilitat del procès.

Quan sòn casi les tres m'apropo al Rune per dir "see you tomorrow" però no em dona temps... "can you clean this tine?", realment avui tenia ganes de fer-me suar, però és una experiència més...

De tornada a casa em trobo una nota, no coincidiré amb la Janne fins divendres, jo treballo matí, ella a la tarda. I divendres em propossa que els acompanyi a un concert a la illa, caldrà valorar... em prenc la tarda amb calma i relax, baixo a la platja on estic ara escrivint aquestes línees. De tornada miraré de sopar i a dormir, que demà segur que hi ha més tralla!

dimarts, 15 de juliol de 2014

Brewering, embotellant...

Avui fa bon dia, surt el sol de bon matí, tot i això cal agafar el jersei ja que fa fresca. Avui una mica de brisa fa la guitza al anar...
Arribo tard, el vent, el cansament, adormir-me... en són algunes raons. Directe al molí, i a sobre tota la carrega amb sacs,  40-50 sacs hauren de moure!  Després baixo i em fixo en l'últim pas, l'embotallamemt,  avui embotellen la Underlig Jul (una cervessa de Nadal) . Per sort un dels nois de la línea d'embotellar puja una de descartada perquè la tastem, cervessa fosca amb un gust on es marquen molt bé les espècies; clau,  coriandre i  sobretot el gengibre es perceven facilment en els nostres sentits.
Tornat a l'embotellament, un cop  la fermentaciò ha parat  es pot procedir a embotellar,  aquest és un procès abdolutament automatitzat i molt controlat higienicament ( fins i tot les xapes es desinfecten).  La màquima etiqueta, neteja les ampolles, les omple , afegint llevat  per una segona fermentació, els hi posa la xapa, descarta les que no estan ben omplertes i ho encaixa . Tot sota el control dels responsables de la línea. És també el moment de portar un parell d'ampolles al laboratori, cal descartar intrussismes.
Mentre escric a la cantina s'obre un debat sobre si és possible fer una rossa amb el cos  i aroma d'una porter, o uns porter de color ambre... entre riures la conversa deriva cap a formes de fer-ho possible.
De tornada a Arendal amb cotxe perquè la pluja ronda,  puc resoldre algun serrell dsl viatge. Descobreixo el que ha de ser un petit museu de la ciència, es curiós com variar petites rutines del recorregut pot fer-te veure les coses diferents, hi he estat passant cada dia per davant!
Pujo caminant, m'aturo dalt del pont, fa vent i ha escampat rls núvols. El paisatge ackapara una mica. Una mica més enllà puc collir 4 maduixetes, em dacrecirdar les caminades des del fins de la vall de Pineta. A casa ja preparar ela dinars dels propers dies mentre segueixo meditant quina és la millor forna d'anar a Oslo dissabte... deu ser que ja en tinc ganes...

dilluns, 14 de juliol de 2014

Brewering, fermentation...

Un dia més agafo la bici i carratera i manta, però de fet no és un dia més... comença la setmana del últim; últim dilluns, últim dimarts... I per ser l'última setmana sembla que ja he agafat ritme a la bicicleta, entre anar i tornar li he guanyat 27' al dia!
Avui toca fer dues IPA's diferent, la IPA i la two captains. Haurè de pendre nota a la llarga llista de coses que he après, o del que he de canviar en el meu procés de homebrewer. Com sempre a primera hora directe al molí per carregar els 1.500 kg que fa falta per fer uns 5.000 l de la two captains. Aquest cop amb la Morgan que, com en Guillaume, estudia per ser brewer i està en el seu periòde de pràctiques.
El procés es repeteix com cada dia Mash, Runoff, Buil, centrifugar, refredar i cap al fermentador, cada dia es fan 5 o 10 mil litres i s'embotella una quantitat semblant. Divendres ens vam quedar en el moment de passar el líquid al fermentador per tal que el llevat faci la seva feina. Ara, abans cal fer-ne una neteja exhaustiva, desmunar les peces petites, retirar tot el resta de llevat d'elles i fer una neteja interna amb molta aigua, pressió i una barreja d'àcid i base que mata i arrossega qualsevol residu que hi pogues haver.
Un cop ben net hi trasvassarem una quantitat important de llevat activat, pot ser tranquil.lament 70l. Ja està a punt per passar-hi el resultat del treball a les tines, on el llevat farà la seva feina a la temperatura corresponent... uns 20· en les d'alta fermentació. La galleda del costat del tanc serà la mostra real que hi ha activitat. Ara hi ha una feina de seguiment, cada dia comprovar i anotar densitat (gravity) i temperatura, fins que es comprova que la primera s'estabilitza. És el moment de baixar temperatura fins 5·, i deixar que la feina continui, fins que toqui embotellar pot passar entre una i tres setmanes.
Tornat a casa miro de recuperar forces, semi-migdiada i relax... M'apropo cap a la botiga a fer les últimes compres, res quatre cosetes que es converteixen en tres quan a la caixa em retiren les cerveses, son les 20:12... massa tard per comprar alcohol,ha de ser abans de les 20:00! Res tocarà tornar-hi demà!

diumenge, 13 de juliol de 2014

Coachsurfing o allotjament compartit...

Avui diumenge es preveu un dia plujòs, o almenys  amb núvols. Per tant es planteja un dia sedentari, em quedaré a casa, escriure, llegir, veure Lost en VOS,  preparar dinars... i una conversa interessant amb la Janne. Mig en anglès, mig en castellà i es que en part m'ha acollit per practicar el seu castellà.
Vaig prometre fa uns dies parlar de la modalitat d'allotjament que he triat, el Coachsurfing es a dir intercanvi de llit o sofà. A casa, fent conya,  en diem de llit calent... El plantejament és relativament simple, t'apuntes a una web ( https://www.couchsurfing.org/)i cerques qui està disposat a acollir-te aprop d'on vas... pot semblar una mica el pescar, envies 50 sol.licituds, rebras 10-12 respostes i potser 3-4 seràn positíves. A partir d'aquí triar ja que potser estan lluny, potsrt no poden tots els dies,... Per cert també hi ha l'aplicacció per mòvil.
Inicialment m'hi vaig llençar per poder avaratir l'estada però la veritable força d'aquesta forma de viatjar es seure a compartir una cervesa, un sopar,... amb la gent del país.  Conèixer la gent, aprende d'ells, que et mostrin com viuen, descobrir els seus petits racons o que t'ajudin a gaudir del seu paisatge.
En el meu cas vaig triar una casa en que podia estar tots els dies.  Amb gent que volia poder practicar el castellà. En algun momemt penso que he tingut sort però no ho crec, probablement va amb el taranna de la gent que s'spunta a això. Així he anat a parar a casa de la Janne, una noia de 37 anys, que m'ha acollit de maravella, em deixa habitaciò i bici. I amb absoluta confiança, de fet em deixa sol molts cops ja que està molts dies i moltes nits treballant. A més m'ha acollit i obert la porta a la seva família i als seus amics, cosa que em permet conèixer la forma de viure i sobretot practicar idioma! Creia que a la casa hi hauria la seva parella, però  es veu que fa poc que ho han deixat i un gat vell... que ja ha iniciat un altre camí.
Vaja, us deixo que es fa tard vull baixar al poble a veure final del mundial... la Janne m'ha dit que em.pujarà després quan surti de treballar, una mostra més de la sort, o no, que he tingut.