dimarts, 4 de març de 2008

Lemes i partits, a qui correspon que?

Si féssim venir un estranger o extraterrestre a Catalunya i veiessin els nostres carrers plens de cartells, pancartes i banderoles, segurament ens preguntaríem que estem fent... Llavors els intentaríem explicar que són les eleccions, perquè serveixen, com ens governem que és la democràcia i moltes altres coses.

Si desprès d’això encara ens han entès i volen seguir escoltant-nos potser els podríem explicar que a Catalunya és presenten molts partits, formacions o coalicions, que els que varen obtenir representació al congrés són cinc.

Que entre aquests cinc n’hi ha dos de dretes, un de nacionalista espanyol i un de nacionalista català, que hi ha tres que son d’esquerres un de socialista, un de nacionalista català i un comunista i ecologista (ecosocialista). Tot seguit intentariem, amb poques paraules, fer-los entendre els principis elementals d’aquestes diferències ideològiques de cada partit. Si em fet tot això (sense haver-los relacionat amb unes sigues o colors) i els acompanyem pel carrer segurament seran incapaços d’encertar a qui corresponen cada un dels cartells, dels lemes, dels sublemes o d'algun dels anuncis televisius.

Perquè jo entenc que una campanya ha de ser propossitiva, fer un esforç per definir amb poques paraules, amb missatges publicitaris quin és el model de país que voldrem impulsar si els ciutadans ens donen la confiança per fer-ho. I la veritat és que la majoria de lemes, cartells o anuncis poden ser firmats per qualsevol. Algun exemple del que he vist penjat a les banderoles dels fanals aquests dies:

Ideas Claras... suposo que tots poden dir que les seves son clares i les dels demes espesses. En tot cas ideas claras pot voler dir expulsar tots els immigrants, o obrir totes les fronteres... o pot voler dir privatitzar les escoles públiques o fer públiques totes les privades... buf les seves estaran clares, però desprès d’això les meves sobre ells no gaire!

Si tu no vas ells venen o la Catalunya optimista... si no hi vaig qui ve, tornarà Franco o Gonzalez? Vindran els comunistes o els falangistes? Vindrà Eta o el Gal? En tot cas és una “perogrullada” que a sobre puc entendre-la a la meva manera! I La Catalunya optimista era també la del barça fa tres dies (abans de perdre amb l’atletico...) o no?

El teu vot farà respectar Catalunya o el respectaran Catalunya... i quina força política s’atreviria a dir el contrari? Tornem a veure una evidència que a part d’això podria firmar-la tothom (tot i que alguns amb poca credibilitat, ho se!), en tot cas tres o quatre forces ho farien sense ruboritzar-se.

Objectiu: un país de 1a (per això volem la independència)... però quin país? Ens ho diu el PP o el PSOE sobre l’estat espanyol? Ens ho diuen des del PSPV o del PPV reclamant més diferències com la de la llengua catalana i valenciana? I en tot cas suposo que si tots es presenten és per fer un país de primera, o és que he de pensar que alguns es presenten per altres interès que el treball comunitari? Sort que entre parèntesis ens ho aclareixen... però la independència a qualsevol preu? I sobretot un país de primera sobre quin model de País el del centre dreta català o un model progressista... buf masses dubtes, va miraré l’espot de TV a veure si m’aclareixen quin perfil polític tenen, quin model...

Solucions justes, lògiques i valentes.... + transport públic – canvi climàtic, o salari mínim 1000 euros, o més impostos als més rics millors serveis per a tothom. En un primer moment el lema general també es poc concret, segurament des d’un punt de vista subjectiu tots creuen que les seves solucions son justes, lògiques i valentes... i segur que per a alguns ho son més que d’altres! Però la concreció que aporta el sublema em deixa les coses més clares... treballaran per l’ecologia, pels drets dels treballadors i per la redistribució de la riquesa... vaja aquests cartells no generen dubte, els meus amics estrangers (o extraterrestres) per fi veuen alguna cosa clara, propera, que connecta i que fa fàcil d’entendre el procés electoral. Ara només falta que connecti amb més gent!

Se que alguns que llegireu això pensareu que em traeixen les meves simpaties i el carnet que porto a la cartera. Però tots sabeu en el fons del vostre cor i del vostre cap que si mireu els cartells, i alguns dels vídeos (no us perdeu el del dia de pluja del PSOE o el de la novia amb el cor trencat del PP), veureu que l’esbiaix que la meva militància em porta no és tant gran com us sembla. Per cert aprofito per convidar-vos a tots a firmar el manifest de suport al Joan Herrera.

1 comentari:

  1. salut, força, anims i fem forta ICV! teballar amb el Jordi Merino és un plaer, estem fent un bo equip!

    ResponElimina