dijous, 27 d’octubre del 2005

Alfabetització digital amb + de 60,

Ahir un company d’ICV em va donar una gran alegria, s’ha apuntat a un curs d’informàtica. Ell que amb 60 anys (o més) ha hagut de lluitar contra moltes adversitats, detecta que l’accessibilitat a Internet i als mails per poder seguir fent força i lluita política i fa un gran esforç per seguir canviant el seu entorn...

Avui l’he vist tornant de l’alt maresme i li pregunto... que com ha anat la classe avui, “home, les lletres s’escapen...” i és que aquells que ens varem anar introduint a la informàtica a partir de la ESO se’ns fa tot molt senzill i anem assumint els avenços tecnològics gradualment (i ja no parlo del meu fill que amb 4 anys ja obre, juga i fa anar el ratolí igual que jo) però la realitat és que fer el pas de nou és fer el triple mortal sense xarxa.

Però el teu esforç, Jaume, és molt gran i molt lloable, ...ànims company! Si vareu poder amb el franquisme, podràs amb un ratolí juganer que no es deixa agafar la cua!

dimecres, 26 d’octubre del 2005

MARLANGO

Una troballa, un petit punt de plaer que m’acompanya a la guantera del cotxe. Fa uns dies el vaig agafar, davant la insistència de qui em coneix més bé “segur que t’agradarà, agafa’l...” em deia i es cert, em coneix molt bé i sap com m’agrada aquest tipus de música, que posa notes i sentiments a flor de pell.


No és només que la veu sigui el contrast de colors entre un vermell viu i un blanc pàl•lid de la Leonor Waitling, a qui segueixo des de que la vaig descobrir en una sèrie sobre serveis socials, i he retrobat en algunes pel•lícules (aquelles que he pogut veure entre disney i dream works)


Hi ha músiques que tenen escenografia i aquesta la tinc clara. Nit, més enllà de les 12, c-32 per sobre de la riera d’Argentona, les llums de Mataró i les de l’autopista estan enteranyinades... per una calitja i també un sentiment aquella melangia que ens acompanya a vegades, aquell sentiment trist i gustos, la cantonada on es troben la insatisfacció i la satisfacció.

La música et captiva més si coincideix amb l’exterior i lo interior... i així em vaig tornar a retrobar amb una Leonor diferent, i molt ben acompanyada.

Canvis i correccions,

Després d’un comentari a través del bloc d’en Ramon, he decidit provar de fer un canvi, he obert els comentaris a tothom (donat que l’altre opció és obrir a usuaris del blogger). Però la concepció és la mateixa.... per tant aviso ja abans que algú em titlli de censor, eliminaré sistemàticament els comentaris que no vinguin signats, els defensors de la llibertat d’expressió han d’anar a cara descoberta.

diumenge, 16 d’octubre del 2005

Pantalla en blanc...

Fa dies que no escric el blog, i no vol dir que no escrigui. Tinc cinc o sis temes començats, esbossats o redactats mentalment. Algun d’ells he arribat a posar-los negre sobre blanc.

Tot i això no hi ha manera, hi ha dos grans limitacions una el temps. Allò que tots et pregunten quan saps que fas un blog, d’on treus el temps? Doncs d’on puc, és a dir de la mateixa manera que els altres ho treuen per llegir, anar al cine, escoltar música o veure la tele. Aquesta primera limitació suposa el que és evident, quan et ve al cap les reflexions i les vas desfilant, com quan arreglava els cabdells de llana de la meva iaia, no sol ser normalment quan estic davant l’ordinador en el meu lleure, sol passar-me molt conduint, o al parc amb els nens, o fent una birra amb uns amics, o quan poso la radio al anar a dormir, o quan en una reunió les paraules es fusionen amb les idees i sents i et sents.

L’altra situació o limitació és la contraria, quan tinc l’estona molt sovint els diumenges, o altres dies, a la mitjanit, llavors la meva ment s’emboira i les reflexions sobre els temes apuntats es queden allà dins, no sorgeixen, no emanen, no volen expressar amb claredat aquelles idees que fa poques hores o dies estaven aquí. I llavors el meu cap i les meves idees juguen a fet i amagar, s’amaguen entre les imatges i els records i em deixen amb les ganes de expressar el que penso...

Desconnecto Internet, apago l’ordinador i vaig a dormir, i al cap d’unes hores aquestes idees tornen a aparèixer burletes, juganeres, mostrant-se impúdiques un altre cop per amagar-se quan entri al blog...

Deu ser això la por al paper en blanc?

dissabte, 1 d’octubre del 2005

Per fi, tenim estatut!

Desprès de tres dies intensos, no vull ser excesivament pesat… però si que vull repassar tres o quatre aspectes d’aquest dos últims i accelerats dies.

Laïcitat

Dimecres anava a dormir amb una alegria, ho apuntava al propi blog, l’ensenyamnet públic era laic! Dijous al migdia comença el moviment, la quiteria em truca, has sentit notícies de l’estatut i m’encén les alarmes en Duran s’enroca i no aprovarà l’estatut si es manté el terme laic per l’ensenyament... ens comencem a moure, trucades a gent de la lliga per la laïcitat, arriba el primer mail (durant la tarda em van arribar 4 o 5 més) a mitja tarda el puc reenviar els grups del tripartit “Escola Pública laica, no perdem el tren de l’estatut”, converses amb amics i gent propera a moviments laics m’ho confirmen CIU està per treure el terme (sembla que més Unió que Convergència, segurament amb forces discussions internes), i hi ha por que ERC i PSC no ho mantinguin en ares a un pacte sobre finançament, sembla que els meus (amb veu de Bosch, Boada i Camats) és mantenen ferms i forçaran per evitar perdre-la!

Arriba la nit, desprès d’una tarda que per temes personals no em permet fer seguiment del ple (no m’he perdut res, està suspès), i les bones notícies arriben “tenim estatut” sms de la Quiteria, les notícies de Catalunya informació ho confirmen, “tenim estatut, amb laïcitat” sms de la dolors que em tranquil·litza. Quan puc entro a la web de notícies de la vanguardia i veig el redactat que sembla definitiu!!!! El llegeixo diverses vegades i encara no el puc entendre, tot i que és pot interpretar que la religió haurà d’estar fora de currículum i d’horari, un pas petit, però un avenç.

Fa uns dies un amic em deia, ”el vaticà està preocupat ja que veu Espanya com la punta de llança de la laïcitat en terres iberoamericanes”. Després del que ha passat avui no li podré dir mai més exagerat!

Coincidències en imatges

Espero ser més breu a partir d’aquí, sembla que després de la demostrada capacitat per trobar un gran pacte al parlament, els catalans seguirem donant mostres de coincidir en altres coses. Aquest vespre he fet un tradicional passeig per blogs amics i he trobat curiós la coincidència d’imatge (o casi) de la seva ultima entrada... mireu sinó en Miguel , Jordi,Ramon, Joan,...no serem menys:

Oasis català

Un cop més es demostra la capacitat de diàleg entre els polítics catalans, el saber fer i el construir en el +,+. És a dir el consens en un text que suposa que tots renuncien a quelcom per assolir un bé comú. Un exemple de com ha quedat aquest estatut, tenia una juguesca sobre el bon port d’aquest debat amb una amiga de CIU, som incapaços de posar-nos d’acord amb qui paga el sopar (o remena la xocolata) donat que tots dos tenim la sensació d’haver guanyat...

Parlo d’oasis perquè tot i la tensió d’aquest tres dies, la imatge ha estat sempre de respectar la resta de polítics, d’escoltar, i de no cridar ni insultar... no he estat al congrés espanyol, però els que si que hi han estat diuen que el que és veu per la tele és una petita part del que hi passa, mòbils, xerreres, insults i crits... no m’estranya el “Vayase a la Mierda” del Labordeta

L’estatut està al carrer

Una gran sensació, aquest tres dies han servit per resituar, per fi, el debat al carrer. Tot el mal aconseguit per les picabaralles entre polítics, tot el debat cap a la galeria, o diàleg utilitzant els mitjans havien deixat amb una apatia enorme la gran majoria de ciutadans i ciutadanes... a mí que m’agrada molt la política m’havia arribat a cansar.

Dijous i divendres la gent n’ha tornat a parlar i es nota certa motivació al voltant, converses amb amics, pares d’escola que ho comenten al anar a buscar els nens, xerrada amb companys de feina... A veure si som capaços de mantenir aquest interès.

Un epíleg

Ens toca entre tots dues accions de responsabilitat, una al govern (en Saura, i la resta de consellers ja s’hi ha posat) per aplicar pedagogia interna i externa, per mantenir l’interés i per no cansar més amb debats mediàtics estèrils. És a dir explicar, fer entenedor i païble el text.

Una de personal, cal que tots fem un esforç per llegir el text definitiu o com a mínim resums i relectures de confiança. Per tal de conèixer una mica un dels texts legals més importants per als catalans i catalanes... primera ajuda... a el text de l’estatut