dissabte, 8 de desembre del 2007

Retrobaments

Porto molts dies sense escriure, com sempre de tant en tant m’agafa una certa “pajara”… je,je,je. Per retrobar-me amb el blog parlaré de Muntanya i de retrobades, tot i que podria parlar d’orientació, de diversos temes d’actualitat política, del nou blog sobre Educació Física, del inici de les obres del Ceip Pineda, d’una visita a antics companys, etc …


Diumenge passat (2 de desembre) varem anar amb unes quantes famílies a una sortida de muntanya familiar. Aquesta sortida es gesta en dos moments diferents, primer de tot en la reunió d’inici de curs de l’esplai Garbí, on hem apuntat al Pere i a l’Aina, on l’equip de monitors ens llença la idea o la provocació de recuperar les seccions de la AC la Mar de Garbí o de crear-ne alguna de nova, allà ja entreveiem que un dels temes que ens pot moure a fer coses pot ser l’excursionisme. Un segon moment és en la celebració de la Castanyada a l’esplai, parlant amb alguns pares llancem la proposta, podríem pujar a la Mola el dos de desembre, per començar sortida familiar i tranquil·la, més endavant ja veurem.


La sortida va ser molt interessant, primer perquè la companyia i el dia eren grats, segon perquè els nens varen respondre molt bé fent una caminada des del coll d’estanalles fins a la Mola, passant pel Morral del Drac (uns sis quilometres) per baixar per l’altra costat on els varem recollir amb vehicles. Però sobretot perquè em va permetre de descobrir un parc Natural que tenia entravessat, suposo que és la proximitat amb Terrassa i tota la zona més urbana del Vallès, o perquè posats a agafar cotxe tires més cap a Montseny o cap al Pirineu, la veritat, però la veritat és que mai m’havia atret la pujada a la Mola o al montcau o altres sortides que en altre temps m’havien proposat... tocarà explorar millor la zona ja que el paisatge i la zona s’ho val!


El darrer retrobament (Grup muntanya Garbí, parc de Sant Llorenç) va ser dalt de la Mola, acabava d’arribar quan entre la “multitud” (realment és un d’aquells llocs que casi sembla la riera en un dissabte a al tarda) em vaig trobar amb en Ramon d’Entorn, d’esplac, de l’escola lliure el sol, del... del Moviment laic en definitiva, ja que ha passat per moltes i diverses responsabilitats. La veritat es que pujant amb el cotxe ja em va semblar creuar-me amb ell, va ser una conversa d’aquelles típiques de retrobament, és a dir un repàs ràpid de les coses que ens han passat en els mesos (o anys) que no ens veiem i el convidar-nos a tornar-nos a veure, un cafè tranquil, una cervesa o qualsevol altre excusa per parlar del temps passat i dels camins, en certa mesura paral·lels o propers, per la vida el MLP, ICV, el compromís social i polític en definitiva. Va ser una conversa ràpida, tots dos teníem els nostres grups esperant-nos per anar a dinar, però la veritat és que t’envolta en uns moments la nostàlgia, els records i la satisfacció de tornar a veure gent amb qui has compartit moltes moments i experiències de tots tipus...

dilluns, 19 de novembre del 2007

Hi ha formes de creure's excepcional que no paguen la pena

Hi ha formes de creure's excepcional que no paguen la pena.



Enric Sòria (Oliva, la Safor 1958)

Aquesta frase que em va arribar de minimalia encerta de ple en resumir pensaments i sentiments que moltes vegades volten pel meu cap. És cert que la satisfacció de sentir-se excepcional mou i impulsa moltes vegades les nostres vides.


Però aquesta excepcionalitat no pot ser impulsada en primera persona. Per mi, la millor vivència és quan els companys et fan sentir la excepcionalitat: quan el retrobament amb algú que fa setmanes que no veus, o que tots dos han passat moments complicats, és fa des del sentiment més pur amb una abraçada d’aquelles que et fan sentir viu i que et fan volar pel aire (com a la peli Odette). I més quan alguns per fer-se sentir excepcionals a si mateixos necessiten o busquen la recerca de les possibles misèries o defectes dels demes.


No paga la pena sentir-se excepcional si això vol dir que ens hi sentim a costa del despreci cap els altres. Massa vegades observem com la gent viu la seva excepcionalitat contrastada amb la resta de gent. És a dir com per sentir-se excepcional necessitem demostrar i ressaltar les suposades debilitats dels que els envolten. La seva forma de sentir-se excepcional és com la d’aquell branquilló que per poder-se veure necessita que tallin (o tallar) la resta de branques. És molt fàcil sentir-se excepcional en un desert!


Un ha de fer esforços conscients per sentir-se excepcional des de la primera vessant, eludint aquelles formes que impulsen la excepcionalitat des de la negació de l’entorn, sempre que sigui possible.

dijous, 15 de novembre del 2007

Tornem a lluitar pel Canvi climàtic

una gran quantitat de ONG i entitats ecologites, sindicats, fundacions i plataformes ciutadanes, ajuntaments, organismes privats, ens convoquen a fer una apagada aquesta tarda, més enllà de l'efectivitat d'aquest acte en les factures de la llum hem de fer-ho per concienciar a ttohom de la necessitat d'actuar i d'incidir en el camí que el món està prenent.

Fa uns mesos ja ho deia, però ja va bé recordar-ho, encara que sigui repetitiu:

Apagant les llums durant 5 minuts de 20:00 hores a 20.05 hores. D’aquesta manera es denunciarà el malbaratament mundial d’energia que es fa. És una iniciativa que pretén conscienciar la ciutadania d’aquesta problemàtica i que coincidirà amb la sortida de l’informe d’experts climàtics de Nacions Unides aquell mateix dia.

Aquesta és una d’aquelles accions que en un primer moment et sembla que són imperceptibles, que no afecten a ningú, però que tenen algun element que li donen valor. Per una banda el seguiment mediàtic que es dona al tema, durant tot el dia d’avui diferents mitjans i sobretot Internet s’ha fet ressò de la iniciativa. Per altra banda és una acció que es pot quantificar, o almenys això diuen els tècnics, un dia d’aquests sortiran dades de consum sobre l’impacte de l’acció (d’igual forma que són capaços de mesurar el moment de màxim consum de l’estiu o hivern ) i Per acabar, i no per això menys important, cal tenir en compte que iniciatives d’aquest tipus a part de fer-te sentir personalment millor han estat la llavor de moviments com el No a la Guerra.

És mitjançant aquestes iniciatives com podem demostrar que encara tenim força i podem fer alguna cosa per demostrar als governs, empresaris, mitjans i a la societat en general que no som indiferents a com estem, entre tots, tractant al planeta.
Es veritat que la sensació d’estar sols a casa durant cinc minuts a les fosques pot ser com a mínim curiosa, però com diu un company “La Terra es mereix 5 minuts de descans! Individualment ens costarà mol poc, però l'estalvi energètic pot ser brutal!!”

Passeu la notícia...i recordeu al capità enciam “els petits canvis són poderosos”

dimarts, 13 de novembre del 2007

Porque no te callas!

Aquesta ha estat la imatge, la frase i el moment de la setmana i es possible que tinguin un lloc destacat en els resums de l’any 2007 que aviat començaran a emetre per ràdios i televisions.

En tot cas vull destacar tres sensacions, per una banda la actitud xulesca i impresentable d’en Chaves, més enllà de si té o no té raó en el tracte de les empreses o del propi Aznar cap al seu país i la seva persona no puc compartit cap dels exabruptes que aquest personatge ens acostuma a deixar anar dia si dia també.

Per altra banda la visceralitat i inconsciència dels dirigents del PP que cerquen ofuscats qualsevol excusa per atacar el govern de Zapatero. Estic cansant de no sentir alternatives de govern, encara que estiguin a les antípodes dels meus plantejaments polítics, i de només sentir atacs, critica destructiva, insults i discursos plens de retrets i ancorats en la nostàlgia del que no tenen.

I un últim element de reflexió el podem agafar a partir de la “broma” de pensar que hem invertit molt en l’educació i formació d’un monarca perquè en el moment que més ho requereix no sàpiga estar al seu lloc. És evident que amb actituds i amb la demostració del poc saber fer fa oblidar el paper del 23-F (aquell dia va prendre cert valor la monarquia) i a la contra em fa creure més fervorosament en la necessitat de reclamar un canvi de model d’estat que es fonamenti en la igualtat de tots (la república) i en el reconeixement de les identitats nacionals (federalisme).

Però el que realment és preocupant és que, amb raó, estiguem parlant més del exabrupte del rei i no del fons (la forma evidentment era completament equivocada) de les paraules d’en Chaves i del Sr. Ortega, hauríem d’analitzar acuradament quin va ser el paper del Govern Aznar en el cop d’estat a Chaves del 2002 i quin és el paper que juguen els empresaris espanyols al continent sud-americà, no se si en certa mesura acabaríem donant-los la raó en el fons del que diuen...

divendres, 9 de novembre del 2007

Mediterrània, ritme de festa!

Amine & Hanza amb Tactequeté:
Els primers , que no els coneixia, son músics tunisians que toquen el llaut àrab i el Kanun. Els de Tactequeté ja els havia gaudit en concerts familiars a Mataró, són un grup de percussió magnífica.

La combinació és espectacular, una hora continuada de ritmes i que fan que el cos vagi saltant a ritme a la cadira del Kursaal. Com deia alguns d’ells els músics tunisians sembla que els hagin posat un glaço per l’esquena i porten un ritme frenètic al cos que ens traslladen a tots amb els seus ràpids moviments de dits, la veritat és que els sis músics de Tactequeté estan a l’alçada amb els múltiples instruments de percussió amb que omplen l’escenari.

L’hora i el cansament fa que els petits no aguantin tot el concert, però crec que el que han sentit els ha captivat almenys casi tant com a mi i a la Núria. Hem de tornar cap a Mataró, agafem carretera i a començar a pensar en com ens ho muntarem l’any vinent i en que ens seguirà oferint la fira d’arrel tradicional.

dijous, 8 de novembre del 2007

Mediterrania, sentir la dansa!

4 i 1 cinc de Factoria Mascaró:
Aquest és un dels millors treballs que els he vist fer a la gent de Factoria, segueixen trencant esquemes desdibuixant les fronteres entre la dansa, el ball tradicional d’esbart, i entre la tradició i la modernitat.

Ens fan un passeig pels quatre elements, aigua, aire, terra i foc i la relació dels humans amb aquests. He de reconèixer que a la gent de Factoria els tinc certa debilitat, des del moment en que vaig tenir de mestre a la facultat al Joan Serra, però la veritat és que pocs espectacles de dansa tenen un sentit tant global i capten l’atenció des d’un inici fins al últim minut de tot el públic que era a la sala.

dimecres, 7 de novembre del 2007

Mediterrània, circ a la basca!


Zirko Lluna de Hortzmuga teatroa

Varem acostar-nos-hi pensant que anàvem a veure circ, i salvant que aquest és principalment un espectacle de Teatre, ens varem trobar amb una història tendre i molt ben resolta.

Quatre artistes de Circ ens faran reviure els seus records en el moment en que han d’abandonar definitivament un circ en decadència, fan servir diferents recursos senzills per portar-nos elefants, homes bales, malabaristes, i ens apropen els sentiments d’alegria i de nostàlgia que els records els ofereixen. Alhora que en acabar la història trista, en el moment que tanquen i s’allunyen definitivament del circ ens ofereixen també una segona forma de veure-ho, la vida segueix i tot depèn de com ho vulguis mirar.

dimarts, 6 de novembre del 2007

Mediterrània, terrabastall!

Terrabastall XXL de Xarop de Canya

Espectacular passacarrers amb tres elements que ens criden l’atenció, primer un gran far movible que ens portarà per els grans ports de la Mediterrània, seguit per un amplíssim grup de músics que ens acompanyarà i posa ritme al viatge amb percussió, gralles i altres instruments de vent, i per acabar uns incansables xanquers que faran de mariners, barques o cavalcaran cavallets de mar.

El ritme et porta a ballar i seguir el camí que ens indica el far i de tant en tant parem per fer alguna acció que ens portarà a illes i ports diversos, des de representar les festes de Sant Joan de Ciutadella, fins a les havaneres de molts ports catalans.
Aquest és un espectacle ideal per dinamitzar espais de festa, per portar la gent amunt i avall, fent-los entrar a les festes amb gran disbauxa, ens fa pensar en que és un espectacle interessant pel Sarau de Santes (ho compartim amb alguns dels molts mataronins que ens hem trobat per Manresa).

Un altre element a destacar és la sonorització dels músics, tots amb el seu micro inalambric i amb els altaveus al “carro” del far, altres passa carrers funcionen igual (un d’ells amb els altaveus integrats en un canó francès de la època napoleònica). El PMC s’ho hauria d’estudiar per la tant polèmica sonorització de l’escapada (es podrien posar els altaveus en una motxilla al Robafaves, :-))

dilluns, 5 de novembre del 2007

Mediterrània, una odissea

Una odissea de Butxaca del teatre de l’home dibuixat:

Aquest espectacle fa una aproximació a la Odissea d’Ulises, de forma atractiva i acurada fa que els infants coneguin aquesta història. Només per aquest fet ja caldria destacar-la, doncs donar a conèixer els clàssics de forma que sigui i interessant per a totes les edats no és senzill

Però cal destacar també que un sol actor sap captar l’atenció del públic, creant una obra dinàmica i atractiva per als infants, els enganxa a les cadires i els fa viure alguns dels moments d’aquesta història, la guerra re Troya, el sac dels vents, o la cova del ciclop son tractats amb petits teatre, argamboys, mascares, text rimat, cançons i altres elements que fan molt amena i atractiva la hora que dura l’espectacle.

La única pega és la insistència d’alguns muntatges d’inserir “bromes” per els grans que en molts de casos no poden esser captades pels més petits ja sigui per la ironia o ja sigui perquè fan referència a elements de la nostra infància.

diumenge, 4 de novembre del 2007

Mediterrània, 10 anys!

Aquest any hem tornat a anar a la fira d’espectacles d’arrel tradicional que es fa cada any a Manresa. I la veritat és que ha tornat a ser un encert, ha estat un cap de setmana intens de feta, cultura, teatre, música,...

Durant quatre dies pels carrers de Manresa hi podem trobar qualsevol acte cultural que té com a referència la cultura popular, de la nostra tradició catalana i de la mediterrània que compartim.

Per tant divendres varem fer cap a Manresa, arribem cap al migdia, anem a recollir les entrades d’algun espectacle i ens situem a la Fira, dinar a l’arbreda que hi ha al costat de la Seu i de cap al centre d’operacions de la Fira, la taberna on contínuament sentim dolçaines, sacs de gemecs, acordions,... Un passeig pel passeig Pere III on podem trobar firaires, des de la parada de Xarop de Canya fins a les coques del Pont de Cabrianes. I cap als altres pols d’atenció, per una banda els teatres i sales de la ciutat que tenen activitat quasi continuada, i els carrers i places on podem observar des de les dinàmiques més espectaculars fins a petits espectacles de titelles.

Aquest any hem encertat en quasi tot el que em anat a veure i voldria comentar-ne durant els propers dies algun de forma específica, però seria injust no citar els altres que també m’han semblat interessant, des de les ombres xineses de la Lluna la Pruna (molt interessants per a públic molt infantil), les divertides i fresques titelles d’Axioma Teatro (adaptant obres curtes d’autors com Garcia Lorca), la Música per ballar “en taberna” de 21BOuTONS(música d’acordions de diferents racons d’europa) o d’Es Revetllers (des de les illes), les cançons versionades pel Belda i els Badabadocs o els passacarrers d’artristas o del Viatge dels Aquasomnis (que varen omplir els carrers de Manresa de animals o de personatges imaginaris del mar.)

diumenge, 21 d’octubre del 2007

Nou espai de debat, neix verdiroig.blogspot.com

Des de divendres la gent d’esquerres i progressistes properes a Iniciativa per Catalunya Verds tenim un nou espai de reflexió i debat, aquest és el blog verdiroig.blogspot.com. En ell es pot debatre de forma oberta i franca sobre l’acció política d’ICV, sobre els referents d’esquerra o sobre el nostre país. La millor forma de expressar-ho crec que és amb les seves pròpies paraules.


“Aquest blog vol ser un espai de reflexió política, emmarcat en l’espai ideològic d'Iniciativa per Catalunya Verds, que permeti el debat sobre els conceptes i practiques polítiques de manera que transformem de forma real el nostre entorn.

Per això volem recuperar, tornar a definir, deconstruir i dur a la pràctica els vells i els nous conceptes de l’esquerra transformadora que ICV ha de ser; la igualtat, el progrés, la justícia social, la sostenibilitat, la democràcia o la participació poden ser alguns dels elements de reflexió.

Aquest és un espai obert on, des del respecte, tothom pot participar, debatre o proposar. Us convidem doncs a fer les vostres aportacions que vagin des del debat teòric fins al discurs propositiu, des de l’elogi de l’acció política fins la critica constructiva de les actuacions en curs...”


Des de la modèstia del meu blog us convido a tots i a totes a donar-hi un volt, a participar-hi o a adherir-vos hi. La forma de contactar és a traves del mail verdiroig@hotmail.com.

dijous, 18 d’octubre del 2007

Sobre can Fabregas i de Queralt.

Ja fa mesos que a Mataró “gaudim” al carrer d’un debat que com tots sabem ha captat l’atenció fins i tot als guionistes de telenovel·lles. I es que realment la decisió sobre la ubicació d’un centre comercial a la zona del carrer Biada té tots els elements per ser dignes d’una novel·la costumista.


Al respecte d’aquest tema, i a tenor de les ultimes notícies conegudes, se’m obren diversos interrogants.


El primer ronda pel meu cap des de fa molts mesos, és cert que prèviament al debat sobre la ubicació hi havia un debat sobre la necessitat d’un centre comercial, de la dita locomotora, al centre de Mataró, semblava que més enllà de les discrepàncies i pors que podia generar s’havia construït cert consens sobre el interès per disposar d’una locomotara que dinamitzes la vida comercial de Mataró. És va consensuar certs criteris que, corregiu-me si m’equivoco, definien entre altres la mida idònia del centre (uns 14.000 m2), sobre la necessitat de situar-lo al voltant del centre, per allargar i dinamitzar la vida comercial dels centres al aire lliure, i de treballar conjuntament tot el tema de la mobilitat amb transport públic i els elements de dissuasió del transport privat. Però en un moment donat qui li interessa ubicar-se a Mataró reclama un espai més gran (més de 20.000 m2) i no sé quins altres condicionants. La pregunta per mi és clara, qui ha de definir la política econòmica de la ciutat?


Un segon interrogant és va obrir en el moment i forma de decatalogació de la fabrica, o abans no era tant (quan és va protegir) o ara no pot ser tant poc. I si és tant fàcil la descatalogació hauré de començar a patir per altres elements patrimonials, tant fàcil pot ser al govern de torn que, per exemple, es pugui construir a les Cinc Sènies?


I un tercer, que no vol dir últim, al saber les propostes de trasllat o reconstrucció de la fabrica al c. Tetuan amb Biada, amb el cost econòmic que suposa. Els dubtes són diversos, primer aquest cost econòmic diuen que l’assumirà el promotor, i això em sona a cert maquillatge ja que si ho assumeix el promotor d’algun lloc haurà de sortir de les carregues que se li puguin exigir, del sobre cost dels productes (comercials, pisos, lloguers...) o de l’ús usufructuari del equipament per 50 anys.. Per altra banda perque plantejar el trasllat del que ja hi ha i no que la construcció del centre comercial es faci a 150 metreson volen ubicar la fabrica o a la cantonada del davant (crec que és la zona de ca l’Ymbern) es a dir perqué hem de fer doble feina, derruir una fabrica i construïr un centre comercial i al mateix temps tornar a construïr la fabrica a pocs metres, el sentit comú em diu que seria millor fer directament el centre comercial a pocs metres, no?. A més perquè no plantejar l’ús de la fabrica com equipament públic, no necessitem un auditori, o no es podria estudiar la possibilitat d’ubicar el nou monumental rehabilitant la fàbrica?

divendres, 12 d’octubre del 2007

Monarquia? República? Cal un debat sobre el model de l’estat!

Estava per escriure un post sobre la polèmica sobre el valor democràtic de la monarquia i sobretot sobre les manifestacions, més aviat publicitària o folklòrica, en contra de la casa reial amb la crema de fotografies, quan he vist que en Miguel se’m ha avançat amb paraules més que encertades. Un altre cop expressa, i justifica molt bé plantejaments que comparteixo.

En tot cas alguna reflexió més, per reforçar o per repetir-me.

Entenc que els episodis histriònics de crema de fotografies i de la resposta judicial, mediatica i política (com els videos i proclames del PP, de les nuevas generaciones o dels Jimenez Lossantos de torn) que han generat no són més que moments de rebel•lia adolescent sense un discurs clar de model d’estat. Els mateixos que cremen els símbols d’un model de traspàs de poder hereditari s’ompliran la boca amb la figura de Jaume I o d’altres nissagues dinàstiques catalanes (els conceptes com MTV o els potes negres d’alguns municipis en poden ser un exemple).

Es cert que la monarquia va saber estar al seu lloc el 23 de febrer del 1981, altrament entenc que era el que havia de fer com a principal figura de la nova democràcia que estàvem adquirint. Però en aquests més de trenta anys sense democràcia aquesta ha estat la seva gran aportació, i no crec que en puguem trobar d’altres que un president elegit per sufragi no hagués pogut protagonitzar d’igual forma. En canvi podem trobar-ne d’altres que si que ens ha aportat, casaments i bateigs d’estat amb pompa i fastuositat, i amb contradicció al fer-ho pel ritus catòlic (quan la constitució no ens defineix com a estat catòlic), nodrim contínuament les pàgines de la premsa rosa, el cap de l’estat i la seva família al costat de la Pantoja, o altres personatges similars, o ens hem de trobar amb debats apresurats (pels embarassos de la princesa) sobre el canvi necessari de la constitució per permetre la igualtat entre generes en la successió monàstica...

Soc dels que cada 14 d’abril faig el gest, potser folklòric, de penjar la bandera republicana al meu balcó i no com a record d’un moment de la història d’espanya, ni com a contraposició a la monarquia o democràcia actual sino per recordar i reclamar que hi ha un altre forma d’organització de l’estat que ha de ser possible. Com diu en Miguel “El republicanismo se fundamenta, principalmente, en la libertad, el derecho y la defensa de lo público, en la ley en definitiva, a la que está sujeto incluso el gobierno. También se debe hacer énfasis en otros valores como la participación ciudadana, el civismo y la oposición a la corrupción” i això cal fer-ho des del respecte a la legalitat vigent, per tant reclamant un debat sobre la constitució que ens porti a un model republicà i federal de l’estat en que convivim persones i les realitats culturals, nacionals i històriques molt diferents.

Per això proposo que més que cremar fotografies, i en resposta al discurs tardofranquista de la dreta espanyola, pengem la bandera republicana al balcó per reclamar un canvi en el model de l’estat que sigui més respectuós amb les persones i ofereixi un encaix a les nacions que en formen part.

dijous, 11 d’octubre del 2007

dissabte, 22 de setembre del 2007

La depuradora de Pineda... tornem al inici!

Una notícia més que em crida l’atenció, una d’aquelles que per sabuda no deixa de destacar-me al veure-la negre sobre blanc a el punt d'ahir.



I em destaca perquè sé que aquest projecte arriba a la llum tard, fa més de 23 anys que l’alt maresme està tirant l’aigua bruta, només es retiren els sòlids, al mar. I per tant cal felicitar-nos perquè per fi això deixarà de ser així.



Però alhora em destaca per que sé que hem perdut dues oportunitats per tenir la millor depuradora d’europa si tenim els criteris mediambientals. Els projectes treballats per a fer-la al Pla de Batet implicava una actuació integral d’alt valor mediambiental, sense impacte visual, de sorolls o d’olors, però es va deixar perdre la oportunitat en el moment que es podien haver impulsar.



Em destaca també perquè aquesta proposta sorgeix desprès que algunes forces polítiques utilitzessin en les ultimes municipals de forma interessada i electoralista l’emplaçament definitiu de la depuradora. Sense tenir en compte els acords previs, sense considerar quin era el millor projecte pel territori amb l’únic objectiu de aconseguir més vots i de desacreditar a altres forces.



I cal tenir en compte diversos elements que, per mi, fan que aquest no sigui un bon projecte. Primer de tot la decantadora seguirà estant on està, al costat del cementiri de Pineda, s’hi intervindrà o seguirà fent sorolls i olors? Seguirà provocant episodis puntuals d’emissions d’aigües fecals? Però a més la depuradora a Montpalau implica el bombeig d’aigua bruta de cota 0 a més de cota 40, amb la despesa energètica que això comporta i a més si es planteja un terciari s’haurà de tornar a bombar per fer-la arribar als usuaris o la Tordera, el millor accés als aqüífers seria per Fogars de la Selva un altre cop muntanya amunt. I tercer l’afectació que aquesta obra pot tenir en la riera de Pineda, a la zona agrícola i als pous que estan al voltant.


Més Bustos!!

Un company em porta un retall de El País d’avui, on parla de la reelecció de Bustos a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). M’agradaria destacar-ne algun estracte, Lluís Tejedor, (...) "es el PSC el que debe considerar si el candidato es una figura de suficiente peso político".o una altre part “La disconforme era la coalición local de ICV-EUiA, que hace casi tres semanas reclamó que Bustos dejara la presidencia de la FMC porque "no está a la altura"

La veritat és que no m’agrada que ICV doni el seu vot al nomenament de Bustos, i menys que es justifiqui amb les Paraules del Lluís Tejedor. Ja se que té raó, en certa mesura, en que el PSC ha de ser qui consideri el pes polític de la persona que proposen, i se que evidentment pertoca al PSC, majoritari a la FMC qui li pertoca triar un presidenciable, però al mateix temps a ICV li toca valorar si el seu vot valida el “pes polític” de qui ocupa un càrrec públic.

Per altra banda conec, en part, les formes de fer política i els arguments que segurament porten a la nostra agrupació local a dir que “no està a l’altura” i encara entenc menys que amb la decisió de recolzar a Bustos a la FMC es deixi en dubte el criteri i el discurs polític de l’agrupació local de Sabadell.

La qüestió a valorar és fins a quin punt hem de reforçar, validar i fer costat en uns organismes allò que en d’altres critiquem...

divendres, 7 de setembre del 2007

Vies o asfalt!

Que vagi per avançat, coincideixo amb el nostre Alcalde amb l’anàlisi que fa sobre la mobilitat a la nostra comarca, ell el fonamenta en que “Hi ha quatre necessitats bàsiques que el model de mobilitat ha de resoldre a la nostra comarca” la llàstima és que resol aquestes necessitats amb propostes de mobilitat de transport privat, oblidant-se a més que el transport amb cotxe privat és el menys sostenible i el menys social.

Però anem a pams, coincidim en el que ell defineix com a quatre necessitats, però no en les propostes per a solucionar-les:

La comunicació ràpida amb Barcelona, la resolt amb la C-32 quan és pot resoldre amb la millora de la línia 1 de rodalies, amb més capacitat, horaris nocturns i més freqüència a més de la possibilitat de fer una nova línia interior i posar combois directes o semidirectes.

La comunicació ràpida amb Girona-França, proposa la prolongació de la C-32 cap al nord, quan el que és imprescindible és el desdoblament de la via, la millora de la freqüència equiparant-lo al tram del baix maresme, perllongar la nova línia,connectar bé amb la línia de Barcelona-Girona per l’interior.

La mobilitat ràpida amb el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, ens recorda que la C-60 ho ha resolt, sobretot per la gent que hi va amb transport públic, un autobús que tarda el triple que el transport privat. Cal impulsar amb urgència la línia de tren orbital que permeti la connexió ràpida amb Granollers i l’accés a Sabadell, Cerdanyola i Terrassa sense passar per Barcelona.

La bona comunicació entre les ciutats, pobles i vil·les de la mateixa comarca, i aquí bé la proposta definitiva el desdoblament de la C-32, una nova via que si es fa com vol el Sr. Forlan suposa una autovia ràpida de 4 carrils que modificarà el nostre paisatge i suposarà un gran impacte ambiental. Quan la solució a aquesta necessitat ja la tenim al territori, la C-32, només cal treure-li el peatge o traslladar-lo cap a l’accés a Barcelona.

Si que es cert que després parla dels peatges i de les infraestructures ferroviàries, però no puc obviar que al parlar de necessitats segueix posant asfalt per resoldre-les en primera instància. Evidentment deu ser cosa de les diferències de model territorial d’ICV, vegeu l’article d’ahir d’en Salvador, i el del PSC-PSOE de l’article del Joan Antoni.

dijous, 9 d’agost del 2007

Vacances Italianes

Avui escric des de Florència, la veritat es que les vacances provern (suposo com a tots) i podriem parlar de moltes coses. Ja sigui del interés de desconectar-te de tant en tant del dia a dia, fa dies que no tinc noticies directes del qye pasa per Mataro (disculpeu els accents però el teclat italiua costa d'entendre), del maresme o de Catalunya. Acabo de veure per internet (fa set dies que no em conecto) que en Casaus ha mort (per posar un exemple) suposo que no ha passat res rellavant (almenys en els temes que em poden afectar directament) ja que sino el telefon hagues sonat algun moment. Ja sigui per disfrutar del temps amb la familia sense cap tipus d'intromissio, ja sigui per disfrutar de diferents espais que cal aconsellar a tothom. Com que estic de viatge cometo alguns llocs indispensables dels que he visitat.

La Vall d'Aosta; evidentment indescriptible ja que qualsevol adjectiu hagues quedat curt, des de la ciutat d'ùAosta en pocs minuts et pots endinsar en valls incomensurables que donen per miler s de pasejades, excursions o ascensions (queda pendent per una viatge on poder ascendir i escapar-te per les muntanyes sense cap tipus de limitacio).

Venecia; loa quantitat de gent que t'hi trobes no fa pesat una visita a un lloc de gran bellesa i sobretot on pots perdret entre els milers de carrerons i els més d'un centenar d'illes i no se quans quilometres de canals , un laberint increible on trobar molts petits racons on predres. Bologna, la ciutat sorprenent, hem parat casi per casualitat i ens hem trobat amb una ciutat interessant, magestuosa, on gaudir d'un temps d'estudiant (pèer posar un exemple) crec que pot ser mun espai ideal per haver fet l'erasmus que mai vaig fer.

Pero segurt que no queda aqui ja que avui he arribat a Fiesole (des d'on la vista sobre Florència és increible) i per tant els propers dies ens passejarem per aquesta ciutat i per una Tosacana que promet... ja us explicaré

dimecres, 1 d’agost del 2007

Meme de Santes

En Jordi s’estrena amb els memes i ens repta a uns quanta a explicar el millor i pitjor d’aquestes festes…la veritat és que les santes donen per molt i per tant podríem triar moltes coses. Però ell demana una de cada i haurem de ser curosos...:

El MILLOR D'AQUESTES SANTES:
Ja he dit que podria citar diverses coses, en clau més de mirar-se el melic estaria el naixement d’una nova figura, el dragalió, o d’un nou acte (per polir i fer més rodó) com és el no n’hi ha prou. Però en tot cas em quedo, en conjunt, amb la programació d’espectacles de Santes Infantils, vaig poder assistir només a tres (Marcel Gros, Mag lari i les titelles noctures) però pel que vaig veure i pel que m’han explicat de les que no he vist sens dubte la millor programació de Santes Infantils que he vist.

UNA ANÈCDOTA QUE ES PUGUI EXPLICAR DE SANTES:
Sort que ho ha matisat, que és pugui explicar... je,je,je. Bé de fet, i per sort aquest any ho puc explicar tot. Potser la que podré explicar més vegades, com les batalletes dels avis, serà la meva cremada al dit en el correfoc. Aquest incident, per badada meva (m’havia tret els guants) s’ha vist reforçat per un embenatge que feia d’altaveu. La veritat és que més enllà de l’incident i del meu bateig de foc, vaig veure i copsar l’altre cara del correfoc, uns serveis d’urgència eficients i eficaços que varen fer amb molta diligència la seva feina. Una altre anècdota seria com vaig poder trobar-te, jordi, enmig de la gentada abans de l’escapada i com vaig ser capaç de fer arribar un meló mig ple (l’altre meitat deu estar a la meva samarreta de santes, a la de les persones que m’envoltaven i pel terra de la riera) fins a la plaça Santa Anna tot ballant el bequetero i baixant de forma comprimida.

EL PITJOR DE LES SANTES:
El pitjor, un altre cop dues coses per una banda els focs. Ja se que era cosa del temps (meteorològic). Ja que al haver-hi un vent molt fluix o inexistent va provocar un núvol de fum que no va deixar veure’l en tota la seva esplendor, caldrà llogar grans ventiladors per l’any vinent (a afegir a la pantalla gegant ela crida). I la segona és la deriva que pren, en alguns casos, l’escapada. Cal que assumim tots que els actes de festa major tenen la seva litúrgia i que no es pot anar passat de voltes, cridant alcohol, alcohol... i anant fins les orelles d’aquest element en un acte on l’alcohol és un condiment i no el ingredient principal.

QUINS ACTES RECOMANARARIES:
Segueixo recomanant, com sempre l’escapada, és d’aquells actes festius que cal veure una vegada a la vida. Per espectacular, per la gent, per el bequetero, per com ens transformem d’individu a massa...

QUE CANVIARIES O AFEGIRIES PER A L'ANY QUE VE:
Crec que el que faria és una recuperació, tenim unes santes que tenen en compte diferents sectors d’edat i crec que en alguns casos oblidem un sector més pre-adolescent o adolescent. Recuperar o crear actes com la gran porcada (espero no equivocar-me en el nom) seria un encert.

Ja que és un meme, toca tocar els “memes” a alguna persona més, per tant preparats que apunto, per una banda la visió menys oficialista d’un regidor en Toni Guirao, per altra banda l’Eloi Aymerich, per altra banda per la façeta de cultura popular el Dragalió, pels que ho veuen des de fora de Mataró l’Àngel Pagès, i per acabar un Santero actiu que ho mira molts de cops per sota les faldilles, en Dani Alvarez

dilluns, 30 de juliol del 2007

Per un consell comarcal d’esquerres, no a la sociovergencia maresmenca.

El proper dilluns 30 de juliol es constituirà el consell comarcal del Maresme, configurant-se un govern sociovergent, amb l’afegit d’ERC. Des d’ICV-EUiA ens hi hem quedat al marge per diferents motius:

Primer de tot per coherència amb el nostre discurs dels últims anys, al 2003 i al 2004 (relleu del Sr. Mas de la Presidència) ja varem expressar que creiem que el consell havia d’estar liderat per algun alcalde d’algun ajuntament que tingués la capacitat de liderar, implicat en els grans reptes del futur de la comarca i que sigues capaç de generar consens i diàleg entre partits, ajuntaments, agents socials i la resta d’administracions que havien de resoldre temes com la mobilitat o la llei de promoció de l’autonomia personal, malconeguda com llei de la dependència.

Perquè hem demostrat en aquests últims mandats que el consell pot ser un lloc per aplicar polítiques coordinada amb els ajuntaments dels territori. Aquests últims anys hem estat els responsables de les polítiques socials del consell i la nostra gestió ha portat el pressupost de l'àrea a prop dels 8 milions d'euros (partíem de tres milions), amb mes de 30 serveis i programes en funcionament, molts d'ells nous, i amb clares perspectives i plans de futur. Serveis com l'Oficina Comarcal d'Habitatge, el servei d'Immigració, el de violència domèstica, els serveis complementaris d'Educació, entre d'altres són creació d'aquesta etapa. També cal recordar la millora en la gestió d'altres serveis.

Hem demostrat, per tant, que el consell pot ser - i ha de ser - una eina política al serveis dels maresmencs i les maresmenques, on es creïn i coordinin serveis, on es mancomunin projectes, on es discuteixi dels debats estratègics de la comarca. I no una administració que serveixi pels interessos particulars dels partits polítics del Maresme.

Desprès d’aquestes últimes eleccions municipals, marcades per un distanciament del electorat (baixa participació), per una pèrdua generalitzada de vots, i on iniciativa ha mantingut el seu pes polític a la comarca i ha augmentat la seva participació en governs municipals; Se’ns ha proposat participar en un govern comarcal on la capacitat de fer política de la nostra coalició era mermada amb una retallada considerable de les nostres competències i alhora no es tenien en compte les nostres tesis sobre el lideratge del govern comarcal, i la nostra defensa de l’administració pública i la prestació de serveis de qualitat per als ciutadans i ciutadanes.

La nostra insistència en fer del Consell Comarcal una eina real de fer política i de ser coherents amb les nostres posicions han portat al PSC a tancar un pacte amb Convergència. En aquest Pacte es posa en mans de la dreta les polítiques socials i de benestar del consell comarcal. Aquest acord sociovergent ha estat desprès obert, com un lleuger maquillatge, a ERC i a nosaltres mateixos. ICV-EUIA-EPM no pot, ni vol, participar en una tornada cap endarrere, ni en una operació que prima el repartiment de poder polític per sobre de les demandes i les necessitats reals dels ajuntaments de la comarca i dels maresmencs; per sobre de la defensa de les politiques progressistes, en disonància amb el govern de la Generalitat de Catalunya.

Per tant anirem a fer política des de l’oposició del Consell Comarcal i esperarem que els partits d’esquerra de la comarca siguin capaços de replantejar els seus errors i es plantegin un veritable govern d’esquerres i progrés pels ciutadans i ciutadanes del maresme.

dijous, 26 de juliol del 2007

Santes 2007, benvingut Dragalió!!!!

















Fa dies que tinc pendent molta feina, el comentari ‘un article que m’ha enviat en Ramon o la valoració del pacte sociovergent al Consell Comarcal, o les noticies del punt sobre la depuradora de l’alt maresme en son bons exemples. Però avui, sense intenció d’escapolir-me de la feina pendent (que aviat serà resolta en certa mesura), sinó que som 26 de juliol i ara a Mataró només existeix un tema, cal parlar de les Santes . I aquest any hem de parlar del Dragalio.

Aquesta és una de les principals novetats d’enguany, algun s preferiran parlar de la pantalla a la crida o del no n’hi ha prou... Però a mi és aquesta la que em destaca. Després d’uns quants anys de festeig públic i a vegades d’amagat el nostre Senyor Drac té descendència, un petit drac que físicament és molt semblant al pare, però que te cara de murri i trapella (foto extreta de Capgros.com). Aquesta nova figura que és una forma de vincular al més petits al drac va ser presentada de forma pública ahir a la tarda i tindrà el seu bateig laic el dia 28 de juliol al vespre. Cal tenir clar que aquest actes no nomes seran únics aquest any sinó que ho seran de la història de les Santes.

Però més que estendrem sobre com és i que pensa aquesta nova figura us convido a que el seguiu a traves del seu blog (neixen moderns els nouvinguts).

dilluns, 11 de juny del 2007

Policia democràtica al servei dels ciutadans

Aquests dies estem presenciant com és linxa mediaticament al departament d’interior pel fet de garantir els drets de les persones, per evitar per una banda els casos de maltractament de detinguts i per altra banda les possibles acusacions falses al cos dels Mossos d’esquadra,

El mitjans estan ajudant a conformar una idea de mala gestió per part d'ICV, al front del departament d'Interior, de tal magnitud, que recorda fins i tot la campanya del PP i les seves mentides respecte a l’onze de març. Però no ens enganyem el que es pretén és atacar una força política i alhora dinamitar el Govern d'Esquerres a la Generalitat.

Des de sempre ICV ha defensat una Policia democràtica al servei dels ciutadans, una Policia que garanteixi la seguretat de tothom, garantint les llibertats, actuant amb ètica, amb respecte als drets humans i basant la seva actuació en l'estricte compliment de la Llei.

És evident que els Mossos d'Esquadra, en la seva immensa majoria son complidors fidels d’aquests principis, però com a tot col·lectiu de persones hi poden haver conductes reprovables i sancionables, i aquest ha estat el cas.

La policia ha d’estar per defensar les llibertats i els drets de les persones, i sols pot emprar legítimament la força en aquesta direcció i quan l’exerceix ha de fer-ho utilitzant la que sigui estrictament necessària. Es obligació de qualsevol governant democràtic assegurar que això es així, perquè això es garantir les llibertats.

Els polítics que tanquen els ulls davant de fets delictius i de clars abusos d’autoritat o d’us de la força inadequat i abusiu, fan poc favor a la societat, a la defensa de les llibertats i als principis democràtics.

La immensa majoria de la Policia de Catalunya compleix bé amb la seva tasca, Catalunya pot considerar-se un dels països més segurs del món, i els nostres companys en el Departament d’interior poden fer-ho encara millor. Però hem de denunciar els atacs corporativistes i de la dreta ultramuntana i oportunista doncs són desproporcionats i reaccionaris.

En tot cas cal que el propi cos faci un esforç per eradicar aquelles pràctiques que no fan altra cosa que desprestigiar el bon nom dels Mossos d’Escuadra. Més enllà de l’oportunisme polític, de la utilització electoralista o del corporativisme cal aplicar aquelles pràctiques que faran del cos una policia moderna, transparent i justa.

Per altra banda cal que polítics, periodistes, comentaristes i altres generadors d’opinions reflexionin sobre el que estan dient. És a dir que és el que està per sobre dels drets humans dels detinguts, i d’evitar acusacions falses sobre els Mossos? Cal que es preguntin a qui estan fent el favor al generar un estat d’opinió que reprodueix en certa mesura la tant criticada crispació de Madrid, i segurament estan oblidant reivindicacions de fa pocs anys.

Des del meu punt de vista la línia d’opinió hauria de ser clara:

  1. Aquesta és una mala pràctica, que dur a terme un grup reduït de persones, que cal eradicar de la nostra policia.
  2. La proposta de càmeres a les casernes, que es vigent a diferents policies europees o al país basc mateix, és una forma d’evitar maltractaments i denuncies falses.

I aquest és el quid de la qüestió i no emmascarar el debat parlant de qui ha filtrat les imatges o donant força i espai a missatges corporatius. Aquest no és un tema de qui ha gestionat millor o pitjor un conflicte sinó que el que és important és si hem de permetre o evitar certs comportaments impropis (tant pel que fa a falses acusacions, com pel que fa a maltractaments)

diumenge, 27 de maig del 2007

Eleccions en viu

8:00 matí.

Sona el despertador, és un dir ja que a casa el nostre despertador es diu Pere, i després de fer una mica el “ronso” acabo aixecant-me ja que avui és el dia, portem tres anys treballant per aquest moment, per poder fer possibles polítiques d’esquerres als ajuntaments de la comarca.

9:00 matí

Ja fa uns minuts que he arribat al local, cal arreglar els últims papers d’apoderats d’algun poble, hi ja fa estona que hi ha moviment endreça, últims retocs, recollida de papers d’apoderats....

9:15 matí

Al jutjat, més moviments gent trucant, preparen els torns, comprovant que totes les taules s’han pogut obrir (bé una d’elles s’obra 25 minuts més tard,a l’escola els capellans no trobaven el conserge...). Em signen els últims apoderats, desprès de 15 dies anant i venint ja semblo una part més del mobiliari o de la plantilla, la veritat és que més enllà dels papers, al·legacions, impugnacions i altres “papeleos” i/o disgustos la relació amb la gent de la junta ha estat divertida i afable.

Ningú ha trucat i això sempre és bona senyal, tot funciona i fins i tot el sol sembla que ens vol acompanyar, després de la tempesta d’ahir (i no em refereixo a la que repartien en Casqueiro i cia del Getafe, amb el permís benèvol del Sr Lòpez Burrull)

9:40 Matí

Ara si, agafem cotxe i amb en Merino ens anem a veure la gent que s’ho ha estat currant en el dia a dia de la campanya, en el carrer, en els actes, en els debats i en la discussió política municipal que se’ns dubte és la més dura i difícil i alhora més agraïda, canvies el teu poble, transformes el entorn més proper però alhora aquesta proximitat és la més dura ja que hi poses la teva imatge personal i en part la de la teva família. En tot cas ara mateix estem a la C-32 anant a veure la gent de la zona del delta de la Tordera (Malgrat, Palafolls, Santa Susanna i Pineda).

11:51: Matí

Cap a Santa Susanna, després de veure la gent de Malgrat i la de Palafolls, es respira il·lusió i emoció, la veritat és que s’ha fet bona feina i la gent espera la nit electoral com si fos la nit de reis, saps que t’has portat bé tot l’any i que per tant tindrem un regal segur, no sabem de quin “tamany” però segur.

Al últim col·legi m’ha sorprès una “mala pràctica” educada però èticament reprobable. Els apoderats de CIU agafen la carta del cens i acompanyen a la gent fins a la mesa, és de bona educació però pot semblar que els “coaccionis”. Hauriem de tenir tots clars que ja hi ha gent per informar i que em de deixar a tothom exercir el seu vot amb tranquil·litat.

13:00 Matí

Pineda de mar, estem al IES de poblenou, venim de parlar amb la gent de Santa Susanna i comentem amb en Jordi la grata sorpresa del moviment de gent en els col·legis, de fet durant la campanya ens planava la incertesa de si hi hauria una baixa participació, les eleccions no han estat un tema de cafè, i ara veig que hi ha una activitat frenètica als col·legis i les dades de participació similars al 2003. A part d’això algunes anècdotes, gent amb mobilitat reduïda emprenyada. amb raó, perquè no pot accedir al seu col·legi electoral. Gent que no troba el DNI, un conflicte a la porta del col·legi perquè suposadament una persona que no sap llegir demana ajuda a un apoderat i hi ha la confusió sobre si ha ajudat o no, en tot cas es resolt bé la situació, les eleccions sempre son un niu de situacions conflictives, divertides o anècdotes.


Del primer cas el tema de mobilitat, em fa pensar en la proposta que varem llençar fa uns mesos sobre la possibilitat de fer urnes mòbils i que la gent gran amb o amb dificultat de mobilitat poguessin inscriure’s i que aquesta urna anés a buscar el vot a casa de la gent que no pot accedir-hi. Després parlem de la baixa participació, però a certs col·lectius no els possem facil de fer-ho!

14:44 Migdia

Vaig a votar, evidentment no només he d’exercir les meves responsabilitats orgàniques i per tant mirar de contactar amb totes les nostres llistes, sinó que també he d’exercir el meu deure democràtic de decidir qui governarà el Mataró que vull i així ho he fet. Per cert, suposo que era l’hora, però destacar que no hi havia ningú, només he coincidit amb dues persones. Concretament amb una parella de vot, en la línia d’una campanya que crec que fa SOS-Racisme un votant de la meva ciutat ha optat per no votar per tal que ho fes una persona immigrant, és a dir ella ha posat la papereta que volia i l’ha posat a la urna.

15:00 Tarda

Arribo a casa, avui els veure poc la veritat és que aquesta és la part dolenta de la política... A més marxen aviat al cine, miro les notícies, comprovo que la dinàmica ens posa com a Autonomia amb més abstenció, la veritat que segur que hi ha molts motius però no entenc com som incapaços tots de ser conscients de la importància de la gestió de lo públic, i alhora com som incapaços de motivar a la gent a exercir el seu deure. Algunes trucades per repassar que tot va bé i tornaré a marxar, aquest cop cap al baix maresme (El Masnou, Premià de Mar i Vilassar de mar). Per acabar a les 20:00 al consell comarcal i/o al espai Valerià pujol per seguir els resultats i celebrar el que segur que serà una bona pujada.

Per en Jordi m’ha fet arribar alguna imatge, les adjunto,

17:30 Tarda
De camí cap al local truco als caps de llista o responsables que em queden. Tot va amb normalitat només cal destacar algun incident a el Cros on alguns apoderats han sortit a donar el vot a la gent. Arribo al local on estan ultimant preparatius, aquestes hores a diversos punts del maresme s’estan preparant per la festa ja sigui en local propi ja sigui en espais públics (carrer, bar, restaurant...)

18:15 Tarda

Arribem al Masnou, com a tot arreu la tònica general de normalitat amb incidències i anècdotes petites, estan posant les begudes en fresc. Passi al que passi hi ha la sensació que cal celebrar-ho. Cal fer un canvi d’agenda, lo d’Argentona pot ser més greu que el que semblava inicialment, cal acostar-nos-hi a veure que passa. Per tant cap a el Cros d’Argentona que potser haurem d’anar a denunciar a la Junta Electoral. Haurem de deixar la visita a Premià de Mar i a Vilassar de Mar pels moments de festa d’aquesta nit.

19:15 Tarda
Arribem al Cros, hi ha bon ambient gent entrant i sortint tot i que apunten que la participació ha estat menor. Els interventors de l’Entesa ens expliquen que ha passat, han fet constar en acte algun fet rar i això ha provocat que no es repetissin, per tant no cal fer més gran el que es pot resoldre amb poca cosa.

20:00 Vespre

Cap al Consell Comarcal on farem seguiment de primeres dades abans d’anar al espai Valerià Pujol, crec que ara per ara aquí acabarà la meva crònica ja que es preveu un vespre mogut de telèfons i celebracions. En tot cas ara ja està tot fet i només falta analitzar els resultats i evidentment celebrar que tot ha anat bé. A partir de demà toca mirar resultats i veure on podem fer possibles polítiques d’esquerres.


dissabte, 26 de maig del 2007

27 de maig

Avui diumenge es ja el dia de les votacions, avui s’han de transformar en vots tots els esforços per transmetre les idees, les propostes i les il·lusions per transformar el nostre entorn, els pobles, la comarca...

La veritat és que ha estat una campanya encoratjadora en molts sentits, tot i que com sempre hi ha mals moments, però en els actes molt sovint es captava un ambient d’il·lusió i alegria, la gent que hi ha participat estaven animats per transformar la nostra societat. No només es una qüestió de quantitats de persones actes en pobles petits amb 30 persones, o llocs on ens presentem de nou amb 70 o llocs on tenim l’alcadia amb 500, sinó que també és del sentiment que flotava en l’ambient i de les idees i discursos motivadors que hi hem sentit. Hem fet carrers, mercats, sopars, debats, mitings, concerts... en tot cas aquí en teniu un exemple.

Però de fer no toca parlar de política, o ja si... en tot cas un enllaç per seguir les dades a la comarca. I un altre per pensar en altres coses, com ja sabeu alguns formo part de la colla del drac de Mataró i aviat tindrem descendència, estem tots molt il·lusionats, el drac el que més de tots, i podreu anar seguint el creixement del dragalió dia a dia al seu blog.

dimecres, 23 de maig del 2007

ICV i la xarxa, una eina de treball democràtic

Fa pocs dies que des d’ICV s’han llançat a la xarxa dues eines més de difusió i expressió de les propostes, idees i opinió de diferents agrupacions o militants. Estic parlant de la blogosfera ecosocialista on podreu veure les últimes entrades dels més de 50 blocs de militants, i el canal youtube d’Iniciativa on s’estan penjant, de moment, els vídeos de la campanya de les municipals. I que espero que properament, un cop s’acabi aquesta voràgine d’actes, passejades, repartides de materials i altres, s’hi vagin penjant els videos d’actes i accions que es facin a les agrupacions locals.

Per tant no cal més que felicitar-nos per la iniciativa i oferir-vos l’enllaç. En tot cas comentar que la feina feta en els videos és increïble per l’originalitat i la qualitat en continguts i en forma que ens ofereixen. Fa uns dies ja us posava el de Arenys de Mar, i avui us penjo un altre... a veure que us sembla.



diumenge, 20 de maig del 2007

diumenge, 13 de maig del 2007

El joc de les dos diferències:

Tot i que la imatge és borrosa, aquesta és la gràfica sobre vot a les municipals publicada per El Periodico ahir dissabte:

I aquesta seria la grafica feta amb el meu ordinador amb les mateixes dades.

Si l'observeu amb atenció hi ha dos petits i curiosos errors, inocents? casuals? aquests son els grans dubtes que et queden desprès d'observar-ho. En tot cas dona per pensar-hi una estona.

dissabte, 28 d’abril del 2007

Polítiques d'esquerres, Governs d’esquerres.

Vinc de la presentació de la candidatura de Cabrils, unes 70 persones s’han aplegat per veure la nova cara de la política cabrilenca. La Mercé, que encapçala una llista amb gent diversa, valenta i decidida ha estat clara, d’aquella forma que moltes vegades reclamem dels polítics. Ha deixat clar amb poques paraules quin és el projecte d’ICV-EUiA-EPM a les municipals del 2007.

Aquest es centra en tres gran “E”, EQUITAT, ECOLOGIA I ÈTICA, equitat com a forma de justícia social per a tothom, ecologia per la necessitat imperiosa de pensar amb l’entorn i amb els que venen després, és a dir per pensar i treballar vers la sostenibilitat i ètica per la imperiosa necessitat de ser responsables, clars, justos i nets en la forma de fer polítiques, això vol dir ser propers, oberts, participatius i evidentment actuar amb responsabilitat i coherència amb les polítiques... el que ells (i molts altres) diuen amb “mans netes”.

Per altra banda, per aquells que encara no ho entenen, la coalició es clara amb la política de pactes, primer de tot cal esperar a tenir resultats abans de tancar cap pacte, és a dir fins el 28 no es tancarà cap acord. Després som clars en que l’objectiu és fer possibles polítiques d’esquerres i per tant situar-nos en els governs municipals quan ens puguem sentir corresponsables d’una acció de govern d’esquerres. Crec que a nosaltres no ens toca demostrar si som d’esquerres, fa molts anys que mantenim un discurs coherent d’esquerres, de justícia social, d’ecologia,... per tant a partir del 28 valorar el resultat, mirar les coincidències en les propostes i formes de fer política i sinó hi ha opcions de fer polítiques d’esquerres de debò, fer una oposició responsable, crítica i constructiva.

dimecres, 25 d’abril del 2007

Més imatges de Sant Jordi

He vist el bloc d’en jordi, un post sobre les imatges de Sant Jordi…. La veritat és que el reguitzell d’imatges són unes pinzellades interessants del que va ser aquell dia. El temps va acompanyar i tothom es delia per compartir el carrer.

Però Jordi sento dir-te que t’has deixat algunes de les millors imatges de Sant Jordi, que és el Sant Jordi de nit. La versió a la mataronina de la llegenda i els voltafocs que varen congregar a més de 500 persones fent festa una nit de dilluns!

Par això posarem aquí algunes imatges “robades” del capgròs. .

I per acabar la novetat del drac aquest any, el seu ou que val al pena destacar tot i que no correspon concretament al dia de Sant Jordi,

imatge de l'ou Jordi Xicola


dimarts, 24 d’abril del 2007

ICV-EUiA-EPM a les municipals del 27 de maig

La trobada

El passat dissabte ens varen reunir a la platja d’Ocata,en el punt on s’inicia el meridià verd, amb els candidats i candidates d’ICV-EUiA-EPM a les municipals del proper 27 de maig.

Així ICV-EUiA-EPM vol estendre la seva presència a 23 municipis, i fer possible d’aquesta

forma més polítiques d’esquerres en governs de progrés

als Ajuntaments de la Comarca i al Consell Comarcal. Els candidats i candidates de la comarca valoren molt positivament l'estat actual de la coalició que fa possible un increment de més del 50% de candidatures. La bona feina tant a nivell local, com la imatge nacional de la coalició, auguren un augment significatiu dels resultats.

Les candidatures a la comarca

Per això, a part dels 13 municipis on ja tenim representació (Mataró, Premià de Mar, El Masnou, Vilassar de Mar, Malgrat,Arenys de Mar, Montgat, Alella, Vilassar de Dalt, Arenys de Munt,

Tiana, Sant Vicenç de Montalt i Dosrius), esperem ser pressent a Pineda de Mar i Sant Cebrià de Vallalta on a les passades no varem obtenir representació. A més ens presentarem a vuit municipis on el 2003 no varem fer-ho (Canet de Mar, Argentona, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Palafolls, Cabrils, Sant Pol i Santa Susanna)

Aquestes candidatures estan encapçalades per 17 homes i 5 dones, i formades per un total de 387 candidats (170 dones, 44%, i 217 homes, 56%).

En aquestes municipals ICV-EUiA segueix apostant per l’acord amb grups independents d’esquerres i de progrés per fer possible que en el major nombre de municipis maresmencs es desenvolupin polítiques d’esquerres. En aquestes eleccions hem arribat a l’acord amb nou grups. Així als acords ja existens amb ANEM (Sant Vicenç), PROGRES (Dosrius) Gent pel Progrés de Tiana, Grup d’esquerres de Vilassar de Dalt i Arenys de Munt 2000, concorrerem conjuntament amb Gent de Llavaneres, Entesa per Canet, l’Entesa d’Argentona i Entesa d’esquerres per Sant Cebrià.

Perqué en el meridià Verd?

Perquè en ell hi coincideixen diferents aspectes.

· La reivindicació del front marítim com un espai de convivència cívica i d’oci, on la gent tingui possibilitats de trobar-se. Això implicarà que cal la revisió de les infraestructures que ara per ara ens allunyen d’aquest espai (N-II i RENFE) i que cal completar l’adequació de tot el tram més proper a la costa com a passeig.

· En la commemoració dels 200 anys de la medició del metre es va prendre aquest meridià com un referent en accions mediambientals i de lleure a la natura.

· El meridià es el referent històric de la mesura del metre, que va suposar en aquells moments una acció d’unificació d’unitats de mesura que va acabar amb confusions, estafes i altres situacions injustes

Què és el Meridià verd

El meridià verd és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de París que va servir de base per definir la unitat del metre. El meridià verd va des de Dunkerque, al mar del Nord, fins a la platja d'Ocata, al Masnou. En concret, és el meridià situat a 2º 20' 14,025" a l'est del meridià de Greenwich.

dissabte, 10 de març del 2007

Montcabre!!!!

Fa unes setmanes varem pujar al Montcabrer, des de Cabrils, per la urbanització del Sant Crist, pujant per la vessat de Cabrils, fins al turo de l’infern on diuen que s’hi enforcaven a les suposades bruixes i desprès passat a la vora de les antenes i de “l’elefant” una pedra en que amb certa imaginació podem veure la silueta d’aquest gran mamífer arribem a la creu del Montcabrer i podem observar una imponent vista del sud de la nostra comarca. Des d’on observar l’impacte de l’activitat humana impressiona i fa més que pensar, camps, carreteres, cases, urbanitzacions, ports,... Després baixar un altre cop, aquest cop prenen lleugerament el vessant de Cabrera per arribar al coll i un altre cop cap a la plaça de Cabrils per tornar a casa.

Aquell dia em vaig quedar amb les ganes de fer un post explicant de forma llarga aquestes sensacions, com molts altres cops el temps fa refredar les idees i les ganes i no arriba ni a borador.

Avui l’impacte ha estat major, acabava de rentar el cotxe a la benzinera de la N-II quan un gran núvol m’ha destacat, estava a punt de cobrir el Montcabrer i llavors me’n he adonat no era un núvol sinó un indicador fúnebre d’un foc forestal que estava malvestant tot aquesta muntanya, tots els arbres de la difícil pendent fumegen signe clar d’un foc que serà difícil d’apagar, el vent, l’orografia i la poca humitat faran que la feina dels bombers, dels mitjans aeris i terrestres sigui si més no complicada.



Poques paraules queden, el sentiment, la sensació d’impotència i les ganes d’ajudar... demà ens hi podrem apropar i veure l’efecte devastador de les flames en el que fa pocs dies era un paisatge proper.

Les dues espanyes?

Aquesta tarda a Madrid el PP perpetrarà de forma definitiva un pas més vers la divisió de les dues espanyes, o almenys aquesta és la sensació que et queda quan veus els motius que els porten a convocar una manifestació electoralista en contra de la política antiterrorista del govern espanyol.

Aquesta manifestació no deixa de ser una mica més de llenya a la crispació que fa mesos que el pp pràctica, anuncis contra l’estatut, promoure campanyes contra productes catalans, declaracions incendiaries, manifestacions, ... i evidentment comença a generar corrents d’opinió i gent amb ganes de confrontar-s’hi, així ho varem veure a les manifestacions a Catalunya el divendres (a part de veure banderes amb aguiles). Aquest migdia m’ha arribat per segon cop aquest missatge, “davant la manipulació i la hipocresia del PP, “cacerolada” dissabte a les 17:00 passa-ho.”

Més enllà de si el passo o m’hi apunto, un simptoma clar del que provoquen des del PP ... la divisió en dues “espanyes

diumenge, 11 de febrer del 2007

Algunes sorpreses prop de casa

Avui la Nuria m’ha ajudat a descobrir espais i sorpreses properes, fa dies que volem fer alguna excursió i ja que el temps no ens acompanya per anar a fer raquetes de neu ens ho hem pres amb més calma i hem decidit explorar una mica més, amb l’ajuda del mapa Alpina “Argentona i el seu entorn”. Així que quatre entrepans, les cantimplores, els prismàtics (mai se sap) uns bastonets i cap a pujar cap al Xaragall de l’espinal i a la via romana de Parpers.

Previsió segons el llibre, més de dues hores, uns 8 km i casi 500 mts de desnivell.

Arribem al punt de sortida, curiosament, sota el viaducte de la c-60, i dic curiosament pel contrast que fa aquesta punt de partida d’una excursió que tindrà de tot amb una infraestructura que suposa una ferida més en el territori.

Comencem a caminar prenent un petit corriol que dona accés a la vall de l’espinal, quatre passos i primera sorpresa, creuen davant nostre una parella de cabirols. Si no ho hagués vist amb els propis ulls no en donaria pas crèdit, però aquest vespre ho he confirmat a la pàgina web del parc montnegre-corredor parlen del èxit del programa d’introducció dels cabirols.

La sortida té diferents punts paisatgístics interessants, no m’allargaré molt però val la pena citar la vista sobre Dosrius des de la carena cap al Turo de Can ribot, el tram del torrent de l’Espinal que ens porta a la font dels Àlbers d’en Java, la plana de l’espinal amb les restes de la masia i la vista sobre el Vallès, i alguna que altre curiositat com passar per un túnel sota la carretera 1415 en volta de canó, o la façana de la casa de can Navas o Bell Racó...

Però cal destacar també la baixada des del coll de Parpers resseguint en gran part l’antic camí romà, actualment en estat de restauració. Baixar per les pendents de parpers per un corriol voltat dels murs de la via romana, passar per l’antic pont, observar com es treballa per apuntalar les pedres que encara resten i observar com es protegeixen les que ja han caigut. I alhora el cap s’enfila i miro el camí, els murs, els arbres imaginant com devien passar-hi, fa més de dos mil anys, legions, carros, ...

En tot cas i per acabar aconsellar-vos que us hi escapeu, la visita s’ho val, per poder conèixer millor el nostre entorn proper i alhora recomanar-vos el llibre i el mapa alpina per les descripcions i recomanacions que hi descriuen i sobretot per la gran utilitat del mapa, precisió, detalls i escala completament adequats per no perdre’s... al arribar comprovem que les previsions dels mapes no serveixen per les sortides amb nens, casi quatre hores... però han valgut molt la pena.

dimecres, 31 de gener del 2007

Lluitem per denunciar el canvi climàtic

Demà dijous 1 de febrer el Grup Aliança pel Planeta ens convida a lluitar contra el canvi climàtic d’una manera senzilla.

Apagant les llums durant 5 minuts de 19.55 hores a 20.00 hores. D’aquesta manera es denunciarà el malbaratament mundial d’energia que es fa. És una iniciativa que pretén conscienciar la ciutadania d’aquesta problemàtica i que coincidirà amb la sortida de l’informe d’experts climàtics de Nacions Unides aquell mateix dia.

Aquesta és una d’aquelles accions que en un primer moment et sembla que són imperceptibles, que no afecten a ningú, però que tenen algun element que li donen valor. Per una banda el seguiment mediàtic que es dona al tema, durant tot el dia d’avui diferents mitjans i sobretot Internet s’ha fet ressò de la iniciativa. Per altra banda és una acció que es pot quantificar, o almenys això diuen els tècnics, un dia d’aquests sortiran dades de consum sobre l’impacte de l’acció (d’igual forma que són capaços de mesurar el moment de màxim consum de l’estiu o hivern ) i Per acabar, i no per això menys important, cal tenir en compte que iniciatives d’aquest tipus a part de fer-te sentir personalment millor han estat la llavor de moviments com el No a la Guerra.

És mitjançant aquestes iniciatives com podem demostrar que encara tenim força i podem fer alguna cosa per demostrar als governs, empresaris, mitjans i a la societat en general que no som indiferents a com estem, entre tots, tractant al planeta.
Es veritat que la sensació d’estar sols a casa durant cinc minuts a les fosques pot ser com a mínim curiosa, però com diu un company “La Terra es mereix 5 minuts de descans! Individualment ens costarà mol poc, però l'estalvi energètic pot ser brutal!!”

Passeu la notícia...i recordeu al capità enciam “els petits canvis són poderosos”

dissabte, 27 de gener del 2007

Resposta atrasada, cinc coses que no saps de mi... o no?

Fa molts dies en Miguel hem passava un meme sobre cinc coses que no sap de mi…vaig donar-hi voltes i al final vaig preguntar a alguns amics quines coses podria explicar... total que aquí en van algunes (tot i que segurament alguns ja les coneixeu)

Puch Condor trail.

Després de passar-me molts mesos anant amunt i avall de les Cinc Sènies a Mataró i al reves amb les derbi Variant de les meves germanes. Em varen donar la oportunitat de comprar-ne una i ja em veieu amunt i avall amb una puch Condor Trail de 49 cc de color vermell. Mirant-ho amb distancia la veritat és que l’estampa devia ser .... (no se quins adjectius posar-hi) però “que me quiten lo bailado”.

Esplai Tu-Tué

La meva entrada en el món de l’educació va ser de la mà d’alguns amics, sense saber molt bé alà on em posava varem constituir un centre d’esplai. En aquells moments dins del marc catòlic de l’escola pia Santa Anna, quan algú amb certa confusió va pretendre fer catequesis en comptes d’esplai varem decidir fer-nos grans i independitzar-nos... però això ja son altres historietes que quan em faci vell aniré explicant als meus nets!

Caravana Teatral

Amb 16 anys em vaig apuntar a unes colònies d’estiu, un xic peculiars, ens convertíem en circ nòmada (i no estic parlant de centres d’interès) durant 5 dies preparàvem un espectacle i la resta de dies de poble en poble a fer-lo en festes majors, de barri o en qualsevol lloc que ens deixàvem. Malabarismes, pallassos, màgia i teatre entre d’altres coses...

La història em va enganxar de manera que al cap d’uns anys, vaig fer els possibles per ressuscitar-les (l’entitat que les organitzava les havia deixat de fer) i varem repetir, casa, pobles i algun que altre numero... aquest cop com a responsable de la Caravana.

Dimoni pastorets

Com molta d’altra gent de la ciutat he fet el meu pas pel escenari de la sala cabañas, la ventafocs, el somni de Bagdad, les dones sàvies i altres petits papers o simples col·laboracions. I evidentment no podia faltar els pastorets, fent de Somiel (un dels lloctinents de Satanàs), en aquell moment, i gràcies a les idees i consells d’en Pere Anglas, li varem intentar donar un gir introduint (en el seu monòleg ) un retorn desesperat al seu regne al adonar-se que han perdut en el seu cop d’estat al Bé. Aquest dies em comentaven que part del que varem introduir encara es manté en l’escena.

Religio

15 anys d’escola pia comporten un recorregut molt llarg i concret entorn de la religió catòlica, i així va ser a l’educació que vaig rebre a casa si va afegir la religiosa a l’escola, lectura de l’avengeli i de textos biblics cada any, comunió, catequesis, confirmació...i no només això, monitor de confirmació, representat dels alumnes al consell pastoral... Desprès d’aquest camí i de donar voltes a les coses i a la vida vaig optar per no creure-hi, i com molts sabeu ara soc un activisme de la Laïcitat. Que consti que no amago ni renego d’aquell camí, en tot cas ha estat la meva educació i ha ajudat a formar la persona que soc ara... conec força bé el que dic quan no comparteixo les ideologies de l’església, i quan reclamo la separació de poders estat església, la religiositat és un valor d’àmbit privat de la gent.