dijous, 9 d’agost del 2007

Vacances Italianes

Avui escric des de Florència, la veritat es que les vacances provern (suposo com a tots) i podriem parlar de moltes coses. Ja sigui del interés de desconectar-te de tant en tant del dia a dia, fa dies que no tinc noticies directes del qye pasa per Mataro (disculpeu els accents però el teclat italiua costa d'entendre), del maresme o de Catalunya. Acabo de veure per internet (fa set dies que no em conecto) que en Casaus ha mort (per posar un exemple) suposo que no ha passat res rellavant (almenys en els temes que em poden afectar directament) ja que sino el telefon hagues sonat algun moment. Ja sigui per disfrutar del temps amb la familia sense cap tipus d'intromissio, ja sigui per disfrutar de diferents espais que cal aconsellar a tothom. Com que estic de viatge cometo alguns llocs indispensables dels que he visitat.

La Vall d'Aosta; evidentment indescriptible ja que qualsevol adjectiu hagues quedat curt, des de la ciutat d'ùAosta en pocs minuts et pots endinsar en valls incomensurables que donen per miler s de pasejades, excursions o ascensions (queda pendent per una viatge on poder ascendir i escapar-te per les muntanyes sense cap tipus de limitacio).

Venecia; loa quantitat de gent que t'hi trobes no fa pesat una visita a un lloc de gran bellesa i sobretot on pots perdret entre els milers de carrerons i els més d'un centenar d'illes i no se quans quilometres de canals , un laberint increible on trobar molts petits racons on predres. Bologna, la ciutat sorprenent, hem parat casi per casualitat i ens hem trobat amb una ciutat interessant, magestuosa, on gaudir d'un temps d'estudiant (pèer posar un exemple) crec que pot ser mun espai ideal per haver fet l'erasmus que mai vaig fer.

Pero segurt que no queda aqui ja que avui he arribat a Fiesole (des d'on la vista sobre Florència és increible) i per tant els propers dies ens passejarem per aquesta ciutat i per una Tosacana que promet... ja us explicaré

dimecres, 1 d’agost del 2007

Meme de Santes

En Jordi s’estrena amb els memes i ens repta a uns quanta a explicar el millor i pitjor d’aquestes festes…la veritat és que les santes donen per molt i per tant podríem triar moltes coses. Però ell demana una de cada i haurem de ser curosos...:

El MILLOR D'AQUESTES SANTES:
Ja he dit que podria citar diverses coses, en clau més de mirar-se el melic estaria el naixement d’una nova figura, el dragalió, o d’un nou acte (per polir i fer més rodó) com és el no n’hi ha prou. Però en tot cas em quedo, en conjunt, amb la programació d’espectacles de Santes Infantils, vaig poder assistir només a tres (Marcel Gros, Mag lari i les titelles noctures) però pel que vaig veure i pel que m’han explicat de les que no he vist sens dubte la millor programació de Santes Infantils que he vist.

UNA ANÈCDOTA QUE ES PUGUI EXPLICAR DE SANTES:
Sort que ho ha matisat, que és pugui explicar... je,je,je. Bé de fet, i per sort aquest any ho puc explicar tot. Potser la que podré explicar més vegades, com les batalletes dels avis, serà la meva cremada al dit en el correfoc. Aquest incident, per badada meva (m’havia tret els guants) s’ha vist reforçat per un embenatge que feia d’altaveu. La veritat és que més enllà de l’incident i del meu bateig de foc, vaig veure i copsar l’altre cara del correfoc, uns serveis d’urgència eficients i eficaços que varen fer amb molta diligència la seva feina. Una altre anècdota seria com vaig poder trobar-te, jordi, enmig de la gentada abans de l’escapada i com vaig ser capaç de fer arribar un meló mig ple (l’altre meitat deu estar a la meva samarreta de santes, a la de les persones que m’envoltaven i pel terra de la riera) fins a la plaça Santa Anna tot ballant el bequetero i baixant de forma comprimida.

EL PITJOR DE LES SANTES:
El pitjor, un altre cop dues coses per una banda els focs. Ja se que era cosa del temps (meteorològic). Ja que al haver-hi un vent molt fluix o inexistent va provocar un núvol de fum que no va deixar veure’l en tota la seva esplendor, caldrà llogar grans ventiladors per l’any vinent (a afegir a la pantalla gegant ela crida). I la segona és la deriva que pren, en alguns casos, l’escapada. Cal que assumim tots que els actes de festa major tenen la seva litúrgia i que no es pot anar passat de voltes, cridant alcohol, alcohol... i anant fins les orelles d’aquest element en un acte on l’alcohol és un condiment i no el ingredient principal.

QUINS ACTES RECOMANARARIES:
Segueixo recomanant, com sempre l’escapada, és d’aquells actes festius que cal veure una vegada a la vida. Per espectacular, per la gent, per el bequetero, per com ens transformem d’individu a massa...

QUE CANVIARIES O AFEGIRIES PER A L'ANY QUE VE:
Crec que el que faria és una recuperació, tenim unes santes que tenen en compte diferents sectors d’edat i crec que en alguns casos oblidem un sector més pre-adolescent o adolescent. Recuperar o crear actes com la gran porcada (espero no equivocar-me en el nom) seria un encert.

Ja que és un meme, toca tocar els “memes” a alguna persona més, per tant preparats que apunto, per una banda la visió menys oficialista d’un regidor en Toni Guirao, per altra banda l’Eloi Aymerich, per altra banda per la façeta de cultura popular el Dragalió, pels que ho veuen des de fora de Mataró l’Àngel Pagès, i per acabar un Santero actiu que ho mira molts de cops per sota les faldilles, en Dani Alvarez