En Jordi s’estrena amb els memes i ens repta a uns quanta a explicar el millor i pitjor d’aquestes festes…la veritat és que les santes donen per molt i per tant podríem triar moltes coses. Però ell demana una de cada i haurem de ser curosos...:
El MILLOR D'AQUESTES SANTES:
Ja he dit que podria citar diverses coses, en clau més de mirar-se el melic estaria el naixement d’una nova figura, el dragalió, o d’un nou acte (per polir i fer més rodó) com és el no n’hi ha prou. Però en tot cas em quedo, en conjunt, amb la programació d’espectacles de Santes Infantils, vaig poder assistir només a tres (Marcel Gros, Mag lari i les titelles noctures) però pel que vaig veure i pel que m’han explicat de les que no he vist sens dubte la millor programació de Santes Infantils que he vist.
UNA ANÈCDOTA QUE ES PUGUI EXPLICAR DE SANTES:
Sort que ho ha matisat, que és pugui explicar... je,je,je. Bé de fet, i per sort aquest any ho puc explicar tot. Potser la que podré explicar més vegades, com les batalletes dels avis, serà la meva cremada al dit en el correfoc. Aquest incident, per badada meva (m’havia tret els guants) s’ha vist reforçat per un embenatge que feia d’altaveu. La veritat és que més enllà de l’incident i del meu bateig de foc, vaig veure i copsar l’altre cara del correfoc, uns serveis d’urgència eficients i eficaços que varen fer amb molta diligència la seva feina. Una altre anècdota seria com vaig poder trobar-te, jordi, enmig de la gentada abans de l’escapada i com vaig ser capaç de fer arribar un meló mig ple (l’altre meitat deu estar a la meva samarreta de santes, a la de les persones que m’envoltaven i pel terra de la riera) fins a la plaça Santa Anna tot ballant el bequetero i baixant de forma comprimida.
EL PITJOR DE LES SANTES:
El pitjor, un altre cop dues coses per una banda els focs. Ja se que era cosa del temps (meteorològic). Ja que al haver-hi un vent molt fluix o inexistent va provocar un núvol de fum que no va deixar veure’l en tota la seva esplendor, caldrà llogar grans ventiladors per l’any vinent (a afegir a la pantalla gegant ela crida). I la segona és la deriva que pren, en alguns casos, l’escapada. Cal que assumim tots que els actes de festa major tenen la seva litúrgia i que no es pot anar passat de voltes, cridant alcohol, alcohol... i anant fins les orelles d’aquest element en un acte on l’alcohol és un condiment i no el ingredient principal.
QUINS ACTES RECOMANARARIES:
Segueixo recomanant, com sempre l’escapada, és d’aquells actes festius que cal veure una vegada a la vida. Per espectacular, per la gent, per el bequetero, per com ens transformem d’individu a massa...
QUE CANVIARIES O AFEGIRIES PER A L'ANY QUE VE:
Crec que el que faria és una recuperació, tenim unes santes que tenen en compte diferents sectors d’edat i crec que en alguns casos oblidem un sector més pre-adolescent o adolescent. Recuperar o crear actes com la gran porcada (espero no equivocar-me en el nom) seria un encert.
Ja que és un meme, toca tocar els “memes” a alguna persona més, per tant preparats que apunto, per una banda la visió menys oficialista d’un regidor en Toni Guirao, per altra banda l’Eloi Aymerich, per altra banda per la façeta de cultura popular el Dragalió, pels que ho veuen des de fora de Mataró l’Àngel Pagès, i per acabar un Santero actiu que ho mira molts de cops per sota les faldilles, en Dani Alvarez
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Memes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Memes. Mostrar tots els missatges
dimecres, 1 d’agost del 2007
dissabte, 27 de gener del 2007
Resposta atrasada, cinc coses que no saps de mi... o no?
Fa molts dies en Miguel hem passava un meme sobre cinc coses que no sap de mi…vaig donar-hi voltes i al final vaig preguntar a alguns amics quines coses podria explicar... total que aquí en van algunes (tot i que segurament alguns ja les coneixeu)
Puch Condor trail.Després de passar-me molts mesos anant amunt i avall de les Cinc Sènies a Mataró i al reves amb les derbi Variant de les meves germanes. Em varen donar la oportunitat de comprar-ne una i ja em veieu amunt i avall amb una puch Condor Trail de 49 cc de color vermell. Mirant-ho amb distancia la veritat és que l’estampa devia ser .... (no se quins adjectius posar-hi) però “que me quiten lo bailado”.
Esplai Tu-Tué
La meva entrada en el món de l’educació va ser de la mà d’alguns amics, sense saber molt bé alà on em posava varem constituir un centre d’esplai. En aquells moments dins del marc catòlic de l’escola pia Santa Anna, quan algú amb certa confusió va pretendre fer catequesis en comptes d’esplai varem decidir fer-nos grans i independitzar-nos... però això ja son altres historietes que quan em faci vell aniré explicant als meus nets!
Caravana Teatral
Amb 16 anys em vaig apuntar a unes colònies d’estiu, un xic peculiars, ens convertíem en circ nòmada (i no estic parlant de centres d’interès) durant 5 dies preparàvem un espectacle i la resta de dies de poble en poble a fer-lo en festes majors, de barri o en qualsevol lloc que ens deixàvem. Malabarismes, pallassos, màgia i teatre entre d’altres coses...
Com molta d’altra gent de la ciutat he fet el meu pas pel escenari de la sala cabañas, la ventafocs, el somni de Bagdad, les dones sàvies i altres petits papers o simples col·laboracions. I evidentment no podia faltar els pastorets, fent de Somiel (un dels lloctinents de Satanàs), en aquell moment, i gràcies a les idees i consells d’en Pere Anglas, li varem intentar donar un gir introduint (en el seu monòleg ) un retorn desesperat al seu regne al adonar-se que han perdut en el seu cop d’estat al Bé. Aquest dies em comentaven que part del que varem introduir encara es manté en l’escena.
15 anys d’escola pia comporten un recorregut molt llarg i concret entorn de la religió catòlica, i així va ser a l’educació que vaig rebre a casa si va afegir la religiosa a l’escola, lectura de l’avengeli i de textos biblics cada any, comunió, catequesis, confirmació...i no només això, monitor de confirmació, representat dels alumnes al consell pastoral... Desprès d’aquest camí i de donar voltes a les coses i a la vida vaig optar per no creure-hi, i com molts sabeu ara soc un activisme de
diumenge, 12 de febrer del 2006
Les meves manies
Fa molts dies que l’oriol em feia arribar un altre d’aquests reptes encadenats, un d’aquests que quan era petit es fèiem em peles (o monedes de duro) amb la van idea que això ens faria rics, que al cap d’unes setmanes ens començarien a arribar milers de cartes amb monedes a dins. En aquell moment cert seny, suposo que nascut d’algun adult, em va fer que o hi caigués. Però ara, des d’aquest modest blocs i torno a caure per segon cop.
El primer d’ells el vaig seguir molt interessat, era una forma diferents de fer un anuari, enllaçant un bloc amb l’altre podés arribar a fer un recull de notícies de l’any molt complert.
El segon entronca amb un parell d'apunts d'aquest bloc de fa algunes setmanes (sudokus i manies diàries), aquells naixien amb la vocació d’anar desgranant alguna de les meves obsessions, manies o dèries. Aquells apunts, suposo que per interès en escriure altres coses i pel poc temps que dedico al bloc, no va tenir (per ara) continuïtat...
Però anem al gra, no?
Algunes manies d’aquelles inexplicables, suposo que si tenen cert sentit deixen de ser manies:
- A l’hora d’anar a dormir he de posar la radio, tant és l’hora, tant és si vaig sol o acompanyat, tant és el programa que soni, tant és que la conversa m’interessi... no puc deixar de posar-la. És com un tic ridícul, ridícul perquè ha arribat a l’extrem que quan em desperta algun fill perquè plora o demana fer pipi al tornar somnolent al llit l’he de tornar a posar... un gran avenç per mi va ser el dia en que ens varen regalar un radio despertador i vaig descobrir que tenia la funció d’apagada automàtica a l’hora, he deixat de dormir tota la nit amb la ràdio, ara ja només és una hora al anar a dormir, una hora si obro algun ull quan s’apaga i despertar-me amb la ràdio despertador,:-)
- Quan tornem de la compra he d’ordenar la nevera i l’armari “despensa” de tal forma que els embalums tots fora, i que cada cosa estigui el seu lloc, els iogurts de gustos, després els blancs, els petit suís i els vita en el seu prestatge, els embotits al seu calaix i al prestatge corresponent, etc. Arribant a corregir tot allò que crec que no està al seu lloc...
- Molts de cops començo a llegir els diaris pel darrera, no se si és una mania transmesa genèticament o per tradició familiar, ma mare fa el mateix, o perquè m’he acostumat a cert ordre, si és el periodico Ferreres, TV, Cultura, Esports, comarques...Si son altres puc buscar una seqüència temàtica similar.
- Fa anys em van donar a llegir el llibre “Com una Novel·la” de D.Pennac i vaig llegui àvidament algunes de les normes per a llegir que allà descriu una d’elles diu quelcom similar a “Si un llibre no t’enganxa desprès d’unes quantes pàgines no cal acabar-lo” des de llavors he seguit assíduament aquest lema, de tal manera que comença a ser una mania, en alguna època són més els llibres començats que els acabats, s’acumulen en la tauleta de nit o en el prestatge de llibres per llegir aquells que segurament no tornaré a agafar perquè no m’han atrapat entre les seves línies.
- D’alguna forma l’apuntava en el apunt que abans citava, tinc mania a certs objectes de cuina i de menjar, és a dir hi ha objectes que mai agafo una cullera de postres concreta, un ganivet amb un mànec que no s’adapta al gust de la meva mà, ... i alhora hi ha objectes que m’atrauen una espàtula de cuina de fusta, una tassa pel té, un plat... No sol tenir gaire sentit, tan sols són aparells que s’adapten millor a la meva mà i a vegades s’envelleixen i les meves mans els segueixen buscant tot i tenir aparells més nous i millots... així son les manies!
diumenge, 1 de gener del 2006
La notícia de l'any... passat.
Desprès de dies de donar-hi voltes i esperant que fins a ultima hora la gran notícia de l’any... ha arribat el moment de donar la meva opinió sobre quina ha estat la notícia de l’any. Com deia en un post anterior, crec que tot depèn de les ulleres que porti al fer valoració. Per exemple i de forma telegràfica:
Des de Mataró, en podria triar dues el bom dels blogs de gent de la ciutat o el cruïlla de cultures.
Des del Maresme; podria parlar del desencallament definitiu de la depuradora de l’alt maresme, i el debat sobre la TDT al maresme...
Des de la laïcitat, la presentació del llibre de 64 propostes per a la laïcitat, que desenvolupa diferents accions a fer per viure en una societat més laica, més respectuosa i amb més convivència.
De caràcter català, parlaria de l’estatut i de la valenta proposta de llei per l’habitatge.
De caràcter espanyol; la lamentable actitud de crispació mediàtica i política de certs sectors de la capital i la pretensió eclesiàstica de control sobre la societat, o també les imatges de la frontera de Melilla alguns s’entesten a posar tanques al mar...
Des de l’esport, el gran any del Barça (destacant Eto’o) i el campionat de F-1.
Des d’Europa parlaria de la frenada, per sort, del tractat constitucional i l’alçament dels barris perifèrics de França
Així podríem anar desbrossant temàticament les notícies més importants de l’any, però donat que toca comentar-ne una em quedaria amb:
El pas del Katrina per els EEUU,
concretament les imatges i notícies que ens varen arribar des de New Orleans, per tres motius
1. Preocupació per la sostenibilitat al planeta.
Perquè esdevé l’evidència de que no podem jugar amb el planeta, sembla que hi ha un gran debat obert sobre si aquest caos climàtic que vivim amb temporades fortes d’huracans i ciclons, amb sequeres severes, amb desglaç dels casquetes, amb desertització, amb forts terratrèmols i tsunamis i altres desastres ecològics son causa del impacte de l’activitat humana i pel sobreescalfament del planeta o si estem en un moment cíclic que es repeteix cada alguns milers d’anys. Però tant si és una cosa com una altre les imatges com les del New Orleans desprès del Katrina,
o les de Indonèsia desprès del tsunami, o les d’algun dels terratrèmols de l’orient mitjà ens han de posar sobre avís, com he llegit a algun lloc hem de tenir clar que no som propietaris de la terra sinó que en som usufructuaris i per tant l’hem de cuidar per poder passar als que ens seguiran.
2. Necessitat de fortalesa de l'estat i dels serveis socials.
Veient el primer motiu podria haver cercat qualsevol de les altres notícies sobre desastres climatològics que he citat, però el katrina tenia un element que el diferenciava de la resta i és el fet que ha afectat a un estat del mal denominant primer mon, teòricament sobre preparat tant pels recursos que podrien destinar a la prevenció i solució d’aquest conflictes com pel fer que és un país més estructurat socialment. Però alhora de la veritat d’encarar-se a un desastre natural el gran occident havia fet servir els recursos per evitar-ho en una guerra injusta i a més una gran ciutat com new Orleans va estar durant molts dies en un gran caos, algunes veus apuntaven (crec que amb cert encert) com a motiu una societat que ha abandonat els serveis socials públics, que ha fomentat l’empresa privada. És cert que la tasca de coordinació, de responsabilitat i d’agilitat en la resposta no és la mateixa quan existeix una estructura administrativa que pot respondre davant de fets inusuals i inesperats.
3. Les debilitats dels essers humans.
Perquè durant aquestes setmanes de caos varem poder observar les millors i les pitjors coses dels essers humans, durant aquells dies varem succeir notícies de robatoris, de trets i morts, de violacions però alhora hi va haver-hi solidaritat, amor pels altres, gent que no volia abandonar els seus animals i els seus records. Ens demostra fins a quin punt poder ser, i quins son aquells aspectes que hem de controlar i quins els que hem de fomentar.
Des de Mataró, en podria triar dues el bom dels blogs de gent de la ciutat o el cruïlla de cultures.
Des del Maresme; podria parlar del desencallament definitiu de la depuradora de l’alt maresme, i el debat sobre la TDT al maresme...
Des de la laïcitat, la presentació del llibre de 64 propostes per a la laïcitat, que desenvolupa diferents accions a fer per viure en una societat més laica, més respectuosa i amb més convivència.
De caràcter català, parlaria de l’estatut i de la valenta proposta de llei per l’habitatge.
De caràcter espanyol; la lamentable actitud de crispació mediàtica i política de certs sectors de la capital i la pretensió eclesiàstica de control sobre la societat, o també les imatges de la frontera de Melilla alguns s’entesten a posar tanques al mar...
Des de l’esport, el gran any del Barça (destacant Eto’o) i el campionat de F-1.
Des d’Europa parlaria de la frenada, per sort, del tractat constitucional i l’alçament dels barris perifèrics de França
Així podríem anar desbrossant temàticament les notícies més importants de l’any, però donat que toca comentar-ne una em quedaria amb:
El pas del Katrina per els EEUU,
concretament les imatges i notícies que ens varen arribar des de New Orleans, per tres motius
1. Preocupació per la sostenibilitat al planeta.Perquè esdevé l’evidència de que no podem jugar amb el planeta, sembla que hi ha un gran debat obert sobre si aquest caos climàtic que vivim amb temporades fortes d’huracans i ciclons, amb sequeres severes, amb desglaç dels casquetes, amb desertització, amb forts terratrèmols i tsunamis i altres desastres ecològics son causa del impacte de l’activitat humana i pel sobreescalfament del planeta o si estem en un moment cíclic que es repeteix cada alguns milers d’anys. Però tant si és una cosa com una altre les imatges com les del New Orleans desprès del Katrina,
o les de Indonèsia desprès del tsunami, o les d’algun dels terratrèmols de l’orient mitjà ens han de posar sobre avís, com he llegit a algun lloc hem de tenir clar que no som propietaris de la terra sinó que en som usufructuaris i per tant l’hem de cuidar per poder passar als que ens seguiran.
2. Necessitat de fortalesa de l'estat i dels serveis socials.
Veient el primer motiu podria haver cercat qualsevol de les altres notícies sobre desastres climatològics que he citat, però el katrina tenia un element que el diferenciava de la resta i és el fet que ha afectat a un estat del mal denominant primer mon, teòricament sobre preparat tant pels recursos que podrien destinar a la prevenció i solució d’aquest conflictes com pel fer que és un país més estructurat socialment. Però alhora de la veritat d’encarar-se a un desastre natural el gran occident havia fet servir els recursos per evitar-ho en una guerra injusta i a més una gran ciutat com new Orleans va estar durant molts dies en un gran caos, algunes veus apuntaven (crec que amb cert encert) com a motiu una societat que ha abandonat els serveis socials públics, que ha fomentat l’empresa privada. És cert que la tasca de coordinació, de responsabilitat i d’agilitat en la resposta no és la mateixa quan existeix una estructura administrativa que pot respondre davant de fets inusuals i inesperats.
3. Les debilitats dels essers humans.
Perquè durant aquestes setmanes de caos varem poder observar les millors i les pitjors coses dels essers humans, durant aquells dies varem succeir notícies de robatoris, de trets i morts, de violacions però alhora hi va haver-hi solidaritat, amor pels altres, gent que no volia abandonar els seus animals i els seus records. Ens demostra fins a quin punt poder ser, i quins son aquells aspectes que hem de controlar i quins els que hem de fomentar.
divendres, 16 de desembre del 2005
Reptes encadenats,
Encadenant “memes” m’ha arribat el repte de comentar la notícia de l’any i de passar el repte a cinc bloggers més…
De moment em dono uns dies per reflexionar sobre quina crec que és la notícia de l’any, primer perquè com diu en Miguel hi ha coses que encara estan per passar, segon perque depèn molt de quin eix faig servir em surten notícies molt diferents, si m’ho miro amb les meves ulleres, amb les de mataroní, amb les comarcals, amb les d’educador, amb les de polític, amb les de la laïcitat, amb les de iniciativa…
Per tant us demano uns dies… però com que aquest tema correra I no vull que em prenguin bloggeros… llenço el repte a cinc més:
El cinquè o cinquena me’l reservo per si s’incorpora qui alguns sabem….
Subscriure's a:
Missatges (Atom)