dissabte, 25 de novembre del 2006

Puig Pedrós III

A vegades et sobta trobar coses en els llocs menys pensats, i la veritat és que quan el diumenge després de unes hores de caminada en solitari en que un té temps per donar moltes voltes a les coses i, a més a més estàs en un paisatge que, com deia en el post anterior sobre la sortida, “la sensació de ser petits de poder mesurar les coses d’una forma diferent a com ho fem a la ciutat i alhora en que et trobes amb tu mateix, et poses fites”. Arribo al refugi de Folch i Girona, i quan estic a punt de marxar em pica la curiositat de mirar dins i em trobo darrera la porta el següent poema de Neruda:

Muere lentamente quien no viaja,
quien no lee,
quien no oye música,
quien no encuentra gracia en sí mismo.
Muere lentamente
quien destruye su amor propio,
quien no se deja ayudar.
Muere lentamente
quien se transforma en esclavo del hábito
repitiendo todos los días los mismos
trayectos,
quien no cambia de marca,
no se atreve a cambiar el color de su
vestimenta
o bien no conversa con quien no
conoce.
Muere lentamente
quien evita una pasión y su remolino
de emociones,
justamente estas que regresan el brillo
a los ojos y restauran los corazones
destrozados.
Muere lentamente
quien no gira el volante cuando esta infeliz
con su trabajo, o su amor,
quien no arriesga lo cierto ni lo incierto para ir
detrás de un sueño
quien no se permite, ni siquiera una vez en su vida,
huir de los consejos sensatos...
¡Vive hoy!
¡Arriesga hoy!
¡Hazlo hoy!
¡No te dejes morir lentamente!

¡NO TE IMPIDAS SER FELIZ!

La veritat és que en aquell moment, en aquell entorn, hi ha paraules que tenen una major força que en qualsvol altre moment, com per exemple sobre el sofà amb el llibre de Neruda a les mans.

Govern d’entesa, govern d’esquerres

Article publicat al mesmaresme del dijous 23

Aquests dies s’estan negociant els serrells del Govern d’Entesa Nacional pel Progrés, en tot cas hem de mostrar la nostra satisfacció per la rapidesa de l’acord, ja que això ha suposat no allargar un debat sobre qui té la legitimitat per a formar un govern, sobre si alguns tenen o no model d’estat, i sobre qui té una clau o una altre... I aquest va ser el primer error de l’anterior tripartit, és per tant, en certa mesura, un exemple del canvi que és pretén fer en aquest govern d’esquerres.

Cal, abans de tot, agrair als electors i a les electores que ens han donat la seva confiança. Hem estat la única força parlamentaria que ha incrementat vots, i això ha estat fent un discurs clar en tres línies, per una banda reconeixent els sorolls i errors que s’havien comés en aquests tres anys, per altra banda defensant la immensa tasca de govern s’havia fet (tot i que en certa mesura havia quedat tapada) i alhora hem estat clars en la nostra voluntat per fer un Govern d’Esquerres. Aquest recolzament ha suposat un creixement de la nostra coalició, ICV-EUiA, que fa possible una nova majoria d’esquerres.

La setmana vinent, per tant, es constituirà el Govern d’Entesa, aquest suposa la possibilitat de continuar amb les polítiques progressistes i socials i alhora suposa un reequilibri de les relacions entre els tres partits de govern. A la pràctica ICV-EUiA assumeix les competències de tres conselleries, en un govern que ha reduït el nombre de Consellers.

Aquesta nova etapa de govern serà un doble repte per a la nostra coalició, per una banda ens dona l’oportunitat de continuar desenvolupant les polítiques i els projectes ja endegats, com la llei de l’habitatge o la de memòria històrica, entre d’altres. I alhora ens dona l’oportunitat de mostrar la nostra capacitat de governar en qualsevol de les competències del govern. Assumir les competències d’Interior ens ha de permetre desenvolupar una forma diferent de fer polítiques de seguretat.

Ara, per això, ens queda el repte de les municipals cal que els resultats d’aquestes eleccions es tradueixin en polítiques municipals d’esquerres, socials i ecologistes. Cal que entre tots els que ens han votat fem possible governs municipals d’esquerres.

dijous, 23 de novembre del 2006

Sortida al Puig Pedròs II

Aquesta sortida té dos moments de solitud especials.

Primer la nit i aquesta és una solitud curiosa ja que estic en un refugi amb 35 persones i alhora hi ha dues tendes amb 5 persones més a la zona d’acampada (té valor dormir-hi durant la nit baixarem per sota de zero graus), quan la gent ja comença a ocupar el dormitori baixo, estic mal acostuma i no soc capaç d’anar a dormir abans de les 24:00, m’acompanya el mapa i la revista (cal revisar la ruta) i d’una baralla de cartes per fer algun solitari... Preparo la sortida, sondejo informació de com està la muntanya, i comparteixo una estona de conversa amb el responsable del refugi i amb tres excursionistes, alhora que intento, sense fortuna, resoldre el solitari (a l’ordinador sempre m’ha semblat més senzill). Ens apaguen els llums a les onze i definitivament deixa de tenir sentit seguir girant cartes, apa cap al llit que demà toca feina. Un cop estirat m’adono que em costarà dormir i decideixo sortir a fora, de fet les estrelles em criden l’atenció, i més si com diuen hi ha opcions de veure una pluja d’estels.

Un cop a fora, tot i la fredor de la nit, observo durant quasi 45 minuts el cel. Aquesta immensitat d’estels que et fa petit i que en certa mesura relativitza el que és la complicada vida quotidiana de tots. Un es fa petit en el moment que fixem la vista en una d’aquestes estrelles i la nostra ment fa un viatge meteòric, veient com la resta d’estrelles passen veloces al teu voltant per arribar a mirar de fit a fit els ulls de qui pot estar fent el mateix que tu a milions d’anys llum de distància.

L’endemà soc el primer a sortir del refugi i enfrontar-me al repte de superar-te a un mateix, sense el suport o competència amb cap altre company, per orientar-te, caminar. ascendir i retornar satisfet i segur al refugi. Aquest és el segon moment de solitud, un instant que mante la sensació de ser petits de poder mesurar les coses d’una forma diferent a com ho fem a la ciutat i alhora en que et trobes amb tu mateix, et poses fites, les superes, volten els teus pensaments pel cap mentre fas camí cap a les collades o portelles, descobreixes els teus límits i orientes la sortida, el camí, per tal de poder assolir els objectius... en definitiva com la vida mateixa.

En tot cas a segui el GR11, per deixar-lo ràpidament i encarar el

nord, on després de superar un primer coll, on puc observar per primer cop el meu primer objectiu el Puig Pedrós i més lluny els cims d’Engorgs completament nevats sembla que es confirma que hauré de variar el segon objectiu, després ascendeixo fins a les mulleres (2.738) i ara si primer contacte amb la neu, des d’aquí queda creuar la zona de mulleres (la revista parla de zona pantanosa, avui només es veu neu) per fer l’últim tram d’ascensió a la piràmide que és el Puig Pedrós, un cop a dalt paro pocs minuts, la neu i el vent fa que la sensació de fred sigui considerable... unes fotos i cap avall a buscar la portella de Meranges. Aquesta és la vessant nord i té una mica més de neu i és més escarpada, segueixo les marques que devien deixar un grup el dissabte.

Un cop a la portella de Meranges, la vista de la cara francesa dels Pirineus, mes abrupta, més dura, mes angulosa, decideixo variar la ruta, pujar als Engorgs amb la neu que hi ha i sense venir prou preparat em sembla un excés i alhora allargaria en dos o tres hores la excursió. Per tant baixo cap al refugi Folch i Girona, i una mica abans d’arribar-hi pujo fins al llac d’Engorgs, voltat de neu, pel circ que forma els cims occidental d’Engorgs, la portella Blanca i el pic de Calm Colomer, les parets esquerpes, el llac mig gelat, la neu i el sol dibuixen un paisatge fred i alhora acollidor.

I ara si ja e retorn, baixo cap al refugi on hi trobo una curiosa casualitat (que ja comentaré demà) i retrobo el GR11 que recorre entre petites pastures i bosc per anar a buscar el coll que he deixat pocs minuts desprès de sortir del refugi. Aquesta part de la sortida se’m fa llarga i costosa, suposo que hi ha molts factors, saber que ja és el final, haver d’estar pendent contínuament de les fites i de les senyals ja que necessiten una repintada urgent, caminar pel bosc amb continues “pujadetes i baixadetes”, havent de superar arbres i pedres o el lògic cansament després de 5 hores de caminar amb les meves cames rovellades.

Un cop al refugi, una merescuda cervesa, menjar alguna cosa i cap a Mataró, que trobo a faltar la meva gent.

Imatges
1.
Vista Nord des del Cim de Puig Pedrós.
2.
Puig Pedrós des del primer coll (entre roc llosa i mulleres)
3.
Les Mulleres i al fons el Puig Pe
drós
4.
He fet el cim!
5.
Portella de Meranges, des del Puig Pedrós.
6.
Vessant Francesa de la Portella de Meranges, amb el Roc Colom a la dreta.
7.
Llac d’Engorgs.
8.
Refugi de Malniu

dimarts, 21 de novembre del 2006

Una escapada; Puigpedrós I

Aquest cap de setmana he pogut fer, sobretot perquè m’ho ham permès, una escapada a la muntanya. Aquesta ha estat doblement celebrada, primer de tot per que feia molts mesos (crec que uns dos anys) que no anava a trepitjar els Pirineus amb voluntat de pujar cim i a més perquè ha estat el primer cop que ho he fet en solitari i això suposa, en certa forma un repte personal.

En tot cas primer va tocar repassar revistes i llibres per decidir el lloc, desprès de descartar zones llunyanes com la Pica o la zona de Sant Maurici (no volia massa carretera) i de pensar en el sempre pendent Pedraforca... Em varen fer veure la opció de Malniu, i poder pujar al Puigpedrós i els Engorgs, probablement és prou adequat per les meves cames rovellades una ruta circular que sembla senzilla i que pot durar entre 5 i 7 hores.

Preparar la bossa, i la dificultat del comiat son els últims passos a fer... Ara si pujo al cotxe, poso the chieftains al CD i assec de copilot al Marc Parrot, en Pedro Guerra, Relk, Antonia Font i Marlango... a esperar el seu torn.

I faig quilometres, Granollers, Tona, Vic, Sallent, Puig-reig, Berga ... paro una estona, m’agrada fer quilometres, de forma calmada, mirant les llums, escoltant música, veient com camina el sol i com l’asfalt negre passa per sota teu, aquest moviment, aquesta calma, la música fa que els pensaments flueixin i llisquin, avancen i s’enllacen com ho van fent les carreteres al davant teu... però de tant en tant cal parar, un cafè o una cola i tornem-hi Cercs, el túnel, Bellver... paro i em menjo l’entrepà abans d’anar ara ja amb foscor cap a Meranges, i un cop allà pista (10 km!) i al final arribada desprès de 207 km a un parquing fosc, voltat de les muntanyes negres, i amb un cel ple d’estrelles d’aquells que enveges quan la llum de la ciutat no et deixa veure la ossa... amb aquesta foscor em costa localitzar la fosca figura del refugi... les veus d’algun “company” de nit m’orienten, la gent ja està sopant.

Foto: Vista Sud des del Puigpedrós, Cerdanya, Cadi Moixeró,...

dissabte, 4 de novembre del 2006

Alegries!!!!!!!!!!!!!!!!!

Dimecres varem tenir una gran festa, un gran resultat i per tant una gran alegria. ICV-EUiA si que pot dir que ha estat la força guanyadora (hem estat la única força parlamentaria amb increment de vot)

Des d’aquell dia he hagut de parar als peus a més d’un ja sigui per pessimista, ja sigui per que son d’un altre color polític. Sembla que correm massa a oblidar els bons moments i en canvi hem d’estar pendent, o millor dit patint, per quin serà el pacte de govern.

La veritat és que he decidit practicar el “Carpe diem”, i gaudir de cada cosa al seu temps. És a dir, les informacions i desinformacions sobre els possibles pactes no em faran baixar (ara per ara) del núvol que ens ha donat el resultat electoral, estem parlant de 40.000 vots més (un 16 %) a nivell nacional i de 3700 al Maresme (un 30% d’increment). Aquest increment és la recompensa a la bona feina feta al govern i a la claredat en el missatge (tant pel que fa als encerts, com als errors, com al que farem amb aquest vot).

I per tant vull gaudir de cada plat en el seu moment i no menjar el primer pensant si el segon serà bo o dolent, en tot cas gaudim del resultat i esperem que els xefs ens portin un bon segon plat (jo m’he demanat un govern d’esquerres, crec que encara en queda!)