dimarts, 24 de gener de 2006

Amb l’estatut a tocar dels dits...

Una foto a preu de principis.
Aquest diumenge els mitjans ens sorprenien amb un titular, Mas i Zapatero han pactat l’estatut, aquesta frase amb diferents formes encapçala la majoria de diaris del quiosc.

I em sorprèn per tres coses:

  1. Perquè desprès de veure el que han pactat, en els mitjans de diumenge i de dilluns i de diferents converses amb companys la conclusió és clara el que varen pactar la matinada de dissabte ha diumenge no suposa un avenç substancial en el text de l’estatut.
  2. Perquè després de fer el numeret de durs en el tema de finançament fins el 30 de setembre i estirar la corda per subscriure una proposa d’estatut que suposi un canvi de model en el finançament han acabat pactant una proposta de finançament que té molts dels elements que el govern de la generalitat posava en el text de la ponència. En aquell moment inacceptable per ells, ara acceptable... que ha canviat? Una foto.
  3. Perquè han pactat amb el president espanyol una definició de la condició de nació de Catalunya que més o menys ve a dir que algú (el parlament) creu que Catalunya és una nació. Ja no és que no estigui en l’articulat sinó que no ens deixen definir com a nació de forma directe i clara ni en el preàmbul. Sobta aquest canvi en una força pretesament nacionalista, i que té unes joventuts que es declaren clarament a favor de la independència. Que ha canviat? Un afany de protagonisme.

Un salt qualitatiu a l’estatut

Tot i això, i gracies al text acordat en ponència i aprovat al parlament i defensat amb les ungles per els partits que donen recolzament al govern de la Generalitat. Tenim sobre la taula una proposta d’Estatut que suposa un avença en molts camps, algun exemple:

  • Estableix els drets històrics com a fonament del poble català.
  • Situa la llengua catalana com a llengua oficial i estipula el dret i el deure de conèixer-la. L'equipara al castellà que és oficial a tot el territori espanyol.
  • Estableix un capítol de drets i deures que situa aquest text legal com un dels més avançats del món. En ell podem garantir l’acció dels governs catalans que han de vetllar pel compliment d’aquest drets i desenvolupar les polítiques tenint en compte els principis rectors. En ells podem trobar el dret a morir amb dignitat, dret a una escola pública laica, dret a elecció de metge, dret a l’emancipació, dret a la formació profesional o el principi rector que garanteix la protecció de les diferents modalitats de família, el principi rector de garantir a les dones decidir sobre el seu propi cos, entre d’altres.
  • L’estatut comportarà un canvi de model judicial de l’estat i per tant la descentralització del poder judicial. Pendent encara de les ultimes negociacions.
  • Respecte a les competències s’ha assolit un text que limita en gran part la capacitat de l’estat espanyol d’incidir-hi i de laminar-les. Alhora que s’han aconseguit competències fins ara impensables, per exemple la gestió dels trens de rodalies o la inspecció de treball.
  • I pel que fa el finançament, a l’espera de si es pot aconseguir alguna millora, la proposta que hi ha sobre la taula suposa una millora en la capacitat de finançament de Catalunya, estableix un marc general del que ha de ser la solidaritat territorial a l’estat espanyol i sembla que obre la porta a tenir una agència tributària pròpia o consorciada.

I ara que queda fer, seguir negociant:

Tot i que sembla que la fi és propera queda seguir negociant per diversos motius.

  1. Per veure si som capaços de millorar, tot i que és molt difícil, les renuncies de convergència en definició de nació i en finançament.
  2. Perquè cal tancar alguns temes pendents, les competències que fan referència al síndic de greuges, temes de poder judicial, les competències en educació i d’altres...
  3. Per defensar els maldits articles de duran, donat que sembla que unió i el bisbat no accepta que les dones puguin decidir sobre el seu propi cos, que es defensin tots els models de família o que la gent pugui morir amb dignitat.

I començar a celebrar-ho, donat que podem dir que des de les esquerres (ICV-EUiA-ERC-PSC i el PSOE a Espanya) hem fet un gran salt que ens situa en bon lloc per seguir avançant com la nació que tots sabem que som (encara que alguns no ho vulguin entendre).

I com sempre cal seguir somrient, o rient, que la vida segueix i en Ferreres està encertat i cada matí ens fa somriure...

1 comentari: