dimecres, 28 de setembre del 2005

L’estatut més aprop?

Primer dia del debat de l’estatut i primers tres grans reptes superats:

Art 1. Catalunya és una nació

Aprovat amb escreix, tot i les veus discordants del PP, ja podem dir amb veu alta allò que tots teníem clar als cafès, a casa i a al carrer. I ens permetrà sentir-nos més reconeguts col·lectivament, és important com un marc de reconeixement de la nostra història, de la nostra cultura i de les nostres tradicions. A partir d’aquí hem de poder construir entre tots una societat més justa, més social, més solidària... Ens posa un marc i ara toca posar l’accent en allò que ens ha d’interessar fer política, fer un estatut, pels ciutadans i ciutadanes i aquí tenim els dos grans reptes superats...

Per cert recullo i signo les paraules d’en Joan Boada a la tribuna, definir la nostra terra com a nació no comporta la prohibició de sentir-se espanyol, però com a mínim permeti’ns sentir-nos catalans als que ens hi sentim

Títol II, drets, deures i principis rectors

Aquest és, per mi, el gran repte! És a dir un capítol sencer que emmarca els drets de les persones i per tant limitarà l’acció política dels governs, i situa el poder polítics en els ciutadans. Aquest gran capítol situa i actualitza els drets de les persones i permetrà als governs legislar per fer un avenç social, és en aquest capítol en que es dona resposta a la gran pregunta de tots els ciutadans i ciutadanes, “perquè en servirà en el meu dia a dia aquest estatut?” Algun exemple:

Art. 19.Drets de les dones; parla del dret al propi cos (no recordo redactat exacte) fet que permetrà legislar en nous supòsits de l’avortament.

Art 20. Dret a morir amb dignitat, ens suposarà finalitzar dignament la nostra vida

Art... (no recordo nombre), dret a l’amancipació dels joves... obliga a l’estat a treballar per permetre aquest fet, és a dir a fer una legislació laboral adequada, a fer política d’habitatge, a fer polítiques de formació professional...

I per acabar s’hi estableixen mecanismes de garantia que eviten que aquest títol sigui un brindis al sol, amb el consell de garanties i la sala de garanties estatutaries del Tribunal superior de justícia de Catalunya.

Art 21, l’educació pública laica

No diu més que una cosa que hauria de ser així, la constitució ho defineix vagament, però és propi d’un estat de dret separar estat de religió. El cito especialment perquè hem patit perquè s’aprovés, ha estat moneda de canvi fins a ultima hora per part del PSC, i ERC no s’ha definit clarament fins avui (mireu el pais del diumenge).

Personalment crec que l’escola, almenys la pública, no ha de ser un espai de catequesis o adoctrinament religiós (sigui de la que sigui) i que hem de començar a treure la religió dels horaris i dels currículums de l’escola. Aquest fet ha estat cavall de batalla del col·lectiu d’educadors d’escola pública i la legislació actual és prou ambigua per dificultar un fet natural...la divisió de poders. Conscientment no he parlat d’eliminar-ho dels centres escolars ni de no donar història de les religions, cultura i tradicions...aquest és un debat posterior, fem les coses pas a pas...

Una satisfacció personal

Aquest matí, tot i que ha estat a ultima hora, he pogut assistir al ple (un moment polític històric). Captar el bullici, el moviment dels polítics, les converses d’última hora, les corredisses del periodistes, els nervis del portaveu al despatx del Grup, el cigarret relaxant d’una diputada... un moment curt (ja us dic que he arribat al debat de l’esmena a la totalitat del PP) però d’intensitat. Aconsellable pels que els hi agrada la política i fins i tot per aquells que en reneguen...

I divendres tornem-hi, a veure com s’aprova l’estatut (lapideu-me per optimista), a copsar el discurs (el gir) de CIU a última hora i a celebrar un nou text que ens permetrà avançar com a país.

Per cert estic escrivint aquestes ratlles escoltant el pantalla oberta dels “savis” i trobo molt encertats els comentaris d’en Toni Segarra,sobre que estem fent les normes de joc, ja demanarem que el davanter faci els gols! I l’altre comentari sobre que la política és construir i avançar pas a pas...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada