ICV-EUiA-EPM a les municipals del 27 de maig

La trobada

El passat dissabte ens varen reunir a la platja d’Ocata,en el punt on s’inicia el meridià verd, amb els candidats i candidates d’ICV-EUiA-EPM a les municipals del proper 27 de maig.

Així ICV-EUiA-EPM vol estendre la seva presència a 23 municipis, i fer possible d’aquesta

forma més polítiques d’esquerres en governs de progrés

als Ajuntaments de la Comarca i al Consell Comarcal. Els candidats i candidates de la comarca valoren molt positivament l'estat actual de la coalició que fa possible un increment de més del 50% de candidatures. La bona feina tant a nivell local, com la imatge nacional de la coalició, auguren un augment significatiu dels resultats.

Les candidatures a la comarca

Per això, a part dels 13 municipis on ja tenim representació (Mataró, Premià de Mar, El Masnou, Vilassar de Mar, Malgrat,Arenys de Mar, Montgat, Alella, Vilassar de Dalt, Arenys de Munt,

Tiana, Sant Vicenç de Montalt i Dosrius), esperem ser pressent a Pineda de Mar i Sant Cebrià de Vallalta on a les passades no varem obtenir representació. A més ens presentarem a vuit municipis on el 2003 no varem fer-ho (Canet de Mar, Argentona, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Palafolls, Cabrils, Sant Pol i Santa Susanna)

Aquestes candidatures estan encapçalades per 17 homes i 5 dones, i formades per un total de 387 candidats (170 dones, 44%, i 217 homes, 56%).

En aquestes municipals ICV-EUiA segueix apostant per l’acord amb grups independents d’esquerres i de progrés per fer possible que en el major nombre de municipis maresmencs es desenvolupin polítiques d’esquerres. En aquestes eleccions hem arribat a l’acord amb nou grups. Així als acords ja existens amb ANEM (Sant Vicenç), PROGRES (Dosrius) Gent pel Progrés de Tiana, Grup d’esquerres de Vilassar de Dalt i Arenys de Munt 2000, concorrerem conjuntament amb Gent de Llavaneres, Entesa per Canet, l’Entesa d’Argentona i Entesa d’esquerres per Sant Cebrià.

Perqué en el meridià Verd?

Perquè en ell hi coincideixen diferents aspectes.

· La reivindicació del front marítim com un espai de convivència cívica i d’oci, on la gent tingui possibilitats de trobar-se. Això implicarà que cal la revisió de les infraestructures que ara per ara ens allunyen d’aquest espai (N-II i RENFE) i que cal completar l’adequació de tot el tram més proper a la costa com a passeig.

· En la commemoració dels 200 anys de la medició del metre es va prendre aquest meridià com un referent en accions mediambientals i de lleure a la natura.

· El meridià es el referent històric de la mesura del metre, que va suposar en aquells moments una acció d’unificació d’unitats de mesura que va acabar amb confusions, estafes i altres situacions injustes

Què és el Meridià verd

El meridià verd és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de París que va servir de base per definir la unitat del metre. El meridià verd va des de Dunkerque, al mar del Nord, fins a la platja d'Ocata, al Masnou. En concret, és el meridià situat a 2º 20' 14,025" a l'est del meridià de Greenwich.

Montcabre!!!!

Fa unes setmanes varem pujar al Montcabrer, des de Cabrils, per la urbanització del Sant Crist, pujant per la vessat de Cabrils, fins al turo de l’infern on diuen que s’hi enforcaven a les suposades bruixes i desprès passat a la vora de les antenes i de “l’elefant” una pedra en que amb certa imaginació podem veure la silueta d’aquest gran mamífer arribem a la creu del Montcabrer i podem observar una imponent vista del sud de la nostra comarca. Des d’on observar l’impacte de l’activitat humana impressiona i fa més que pensar, camps, carreteres, cases, urbanitzacions, ports,... Després baixar un altre cop, aquest cop prenen lleugerament el vessant de Cabrera per arribar al coll i un altre cop cap a la plaça de Cabrils per tornar a casa.

Aquell dia em vaig quedar amb les ganes de fer un post explicant de forma llarga aquestes sensacions, com molts altres cops el temps fa refredar les idees i les ganes i no arriba ni a borador.

Avui l’impacte ha estat major, acabava de rentar el cotxe a la benzinera de la N-II quan un gran núvol m’ha destacat, estava a punt de cobrir el Montcabrer i llavors me’n he adonat no era un núvol sinó un indicador fúnebre d’un foc forestal que estava malvestant tot aquesta muntanya, tots els arbres de la difícil pendent fumegen signe clar d’un foc que serà difícil d’apagar, el vent, l’orografia i la poca humitat faran que la feina dels bombers, dels mitjans aeris i terrestres sigui si més no complicada.

Poques paraules queden, el sentiment, la sensació d’impotència i les ganes d’ajudar... demà ens hi podrem apropar i veure l’efecte devastador de les flames en el que fa pocs dies era un paisatge proper.

Les dues espanyes?

Aquesta tarda a Madrid el PP perpetrarà de forma definitiva un pas més vers la divisió de les dues espanyes, o almenys aquesta és la sensació que et queda quan veus els motius que els porten a convocar una manifestació electoralista en contra de la política antiterrorista del govern espanyol.

Aquesta manifestació no deixa de ser una mica més de llenya a la crispació que fa mesos que el pp pràctica, anuncis contra l’estatut, promoure campanyes contra productes catalans, declaracions incendiaries, manifestacions, ... i evidentment comença a generar corrents d’opinió i gent amb ganes de confrontar-s’hi, així ho varem veure a les manifestacions a Catalunya el divendres (a part de veure banderes amb aguiles). Aquest migdia m’ha arribat per segon cop aquest missatge, “davant la manipulació i la hipocresia del PP, “cacerolada” dissabte a les 17:00 passa-ho.”

Més enllà de si el passo o m’hi apunto, un simptoma clar del que provoquen des del PP ... la divisió en dues “espanyes

Algunes sorpreses prop de casa

Avui la Nuria m’ha ajudat a descobrir espais i sorpreses properes, fa dies que volem fer alguna excursió i ja que el temps no ens acompanya per anar a fer raquetes de neu ens ho hem pres amb més calma i hem decidit explorar una mica més, amb l’ajuda del mapa Alpina “Argentona i el seu entorn”. Així que quatre entrepans, les cantimplores, els prismàtics (mai se sap) uns bastonets i cap a pujar cap al Xaragall de l’espinal i a la via romana de Parpers.

Previsió segons el llibre, més de dues hores, uns 8 km i casi 500 mts de desnivell.

Arribem al punt de sortida, curiosament, sota el viaducte de la c-60, i dic curiosament pel contrast que fa aquesta punt de partida d’una excursió que tindrà de tot amb una infraestructura que suposa una ferida més en el territori.

Comencem a caminar prenent un petit corriol que dona accés a la vall de l’espinal, quatre passos i primera sorpresa, creuen davant nostre una parella de cabirols. Si no ho hagués vist amb els propis ulls no en donaria pas crèdit, però aquest vespre ho he confirmat a la pàgina web del parc montnegre-corredor parlen del èxit del programa d’introducció dels cabirols.

La sortida té diferents punts paisatgístics interessants, no m’allargaré molt però val la pena citar la vista sobre Dosrius des de la carena cap al Turo de Can ribot, el tram del torrent de l’Espinal que ens porta a la font dels Àlbers d’en Java, la plana de l’espinal amb les restes de la masia i la vista sobre el Vallès, i alguna que altre curiositat com passar per un túnel sota la carretera 1415 en volta de canó, o la façana de la casa de can Navas o Bell Racó...

Però cal destacar també la baixada des del coll de Parpers resseguint en gran part l’antic camí romà, actualment en estat de restauració. Baixar per les pendents de parpers per un corriol voltat dels murs de la via romana, passar per l’antic pont, observar com es treballa per apuntalar les pedres que encara resten i observar com es protegeixen les que ja han caigut. I alhora el cap s’enfila i miro el camí, els murs, els arbres imaginant com devien passar-hi, fa més de dos mil anys, legions, carros, ...

En tot cas i per acabar aconsellar-vos que us hi escapeu, la visita s’ho val, per poder conèixer millor el nostre entorn proper i alhora recomanar-vos el llibre i el mapa alpina per les descripcions i recomanacions que hi descriuen i sobretot per la gran utilitat del mapa, precisió, detalls i escala completament adequats per no perdre’s... al arribar comprovem que les previsions dels mapes no serveixen per les sortides amb nens, casi quatre hores... però han valgut molt la pena.

Lluitem per denunciar el canvi climàtic

Demà dijous 1 de febrer el Grup Aliança pel Planeta ens convida a lluitar contra el canvi climàtic d’una manera senzilla.

Apagant les llums durant 5 minuts de 19.55 hores a 20.00 hores. D’aquesta manera es denunciarà el malbaratament mundial d’energia que es fa. És una iniciativa que pretén conscienciar la ciutadania d’aquesta problemàtica i que coincidirà amb la sortida de l’informe d’experts climàtics de Nacions Unides aquell mateix dia.

Aquesta és una d’aquelles accions que en un primer moment et sembla que són imperceptibles, que no afecten a ningú, però que tenen algun element que li donen valor. Per una banda el seguiment mediàtic que es dona al tema, durant tot el dia d’avui diferents mitjans i sobretot Internet s’ha fet ressò de la iniciativa. Per altra banda és una acció que es pot quantificar, o almenys això diuen els tècnics, un dia d’aquests sortiran dades de consum sobre l’impacte de l’acció (d’igual forma que són capaços de mesurar el moment de màxim consum de l’estiu o hivern ) i Per acabar, i no per això menys important, cal tenir en compte que iniciatives d’aquest tipus a part de fer-te sentir personalment millor han estat la llavor de moviments com el No a la Guerra.

És mitjançant aquestes iniciatives com podem demostrar que encara tenim força i podem fer alguna cosa per demostrar als governs, empresaris, mitjans i a la societat en general que no som indiferents a com estem, entre tots, tractant al planeta.
Es veritat que la sensació d’estar sols a casa durant cinc minuts a les fosques pot ser com a mínim curiosa, però com diu un company “La Terra es mereix 5 minuts de descans! Individualment ens costarà mol poc, però l'estalvi energètic pot ser brutal!!”

Passeu la notícia...i recordeu al capità enciam “els petits canvis són poderosos”

Resposta atrasada, cinc coses que no saps de mi... o no?

Fa molts dies en Miguel hem passava un meme sobre cinc coses que no sap de mi…vaig donar-hi voltes i al final vaig preguntar a alguns amics quines coses podria explicar... total que aquí en van algunes (tot i que segurament alguns ja les coneixeu)

Puch Condor trail.

Després de passar-me molts mesos anant amunt i avall de les Cinc Sènies a Mataró i al reves amb les derbi Variant de les meves germanes. Em varen donar la oportunitat de comprar-ne una i ja em veieu amunt i avall amb una puch Condor Trail de 49 cc de color vermell. Mirant-ho amb distancia la veritat és que l’estampa devia ser .... (no se quins adjectius posar-hi) però “que me quiten lo bailado”.

Esplai Tu-Tué

La meva entrada en el món de l’educació va ser de la mà d’alguns amics, sense saber molt bé alà on em posava varem constituir un centre d’esplai. En aquells moments dins del marc catòlic de l’escola pia Santa Anna, quan algú amb certa confusió va pretendre fer catequesis en comptes d’esplai varem decidir fer-nos grans i independitzar-nos... però això ja son altres historietes que quan em faci vell aniré explicant als meus nets!

Caravana Teatral

Amb 16 anys em vaig apuntar a unes colònies d’estiu, un xic peculiars, ens convertíem en circ nòmada (i no estic parlant de centres d’interès) durant 5 dies preparàvem un espectacle i la resta de dies de poble en poble a fer-lo en festes majors, de barri o en qualsevol lloc que ens deixàvem. Malabarismes, pallassos, màgia i teatre entre d’altres coses...

La història em va enganxar de manera que al cap d’uns anys, vaig fer els possibles per ressuscitar-les (l’entitat que les organitzava les havia deixat de fer) i varem repetir, casa, pobles i algun que altre numero... aquest cop com a responsable de la Caravana.

Dimoni pastorets

Com molta d’altra gent de la ciutat he fet el meu pas pel escenari de la sala cabañas, la ventafocs, el somni de Bagdad, les dones sàvies i altres petits papers o simples col·laboracions. I evidentment no podia faltar els pastorets, fent de Somiel (un dels lloctinents de Satanàs), en aquell moment, i gràcies a les idees i consells d’en Pere Anglas, li varem intentar donar un gir introduint (en el seu monòleg ) un retorn desesperat al seu regne al adonar-se que han perdut en el seu cop d’estat al Bé. Aquest dies em comentaven que part del que varem introduir encara es manté en l’escena.

Religio

15 anys d’escola pia comporten un recorregut molt llarg i concret entorn de la religió catòlica, i així va ser a l’educació que vaig rebre a casa si va afegir la religiosa a l’escola, lectura de l’avengeli i de textos biblics cada any, comunió, catequesis, confirmació...i no només això, monitor de confirmació, representat dels alumnes al consell pastoral... Desprès d’aquest camí i de donar voltes a les coses i a la vida vaig optar per no creure-hi, i com molts sabeu ara soc un activisme de la Laïcitat. Que consti que no amago ni renego d’aquell camí, en tot cas ha estat la meva educació i ha ajudat a formar la persona que soc ara... conec força bé el que dic quan no comparteixo les ideologies de l’església, i quan reclamo la separació de poders estat església, la religiositat és un valor d’àmbit privat de la gent.

Reflexions sobre les festes, el reciclatge i la recollida

Després d’unes quantes setmanes de blog-vacances, recupero un tema que fa dies que vull comentar. Els residus, el reciclatge i la recollida de deixalles, el Nadal té diversos temes de debat o polèmica tant al moment de fer el cafè com al mateix blog, així l’any passat li va tocar a l’oportunitat de lligar administració pública i representació religiosa (la polèmica entre post i comentaris sobre el pessebre a la casa gran va ser un hit el nadal del 06), altres anys pot ser el excés de consumisme (regals, compres i més compres!) o els innombrables àpats familiars i la cada cop major semblança al ninot de Michelin que aquest provoquen en el nostres físic (almenys al meu), o el debat sobre les formes en que s’ha de fer el Amic Invisible (si notetes o no, si cal descobrir qui ets...).

En tot cas, amb el permís d’en Jordi Merino, aquest any tinc algunes preguntes entorn el tema de les deixalles i el reciclatge. Cal tenir clar la premissa que aquest no és un tema exclusiu de les festes de Nadal, però el creixement exponencial de consum d’aquestes dates comporta un creixement exponencial de deixalles i una major visibilitat del problema.

El primer element de reflexió és a l’entorn dels que generem les piles de deixalles, primer pel fet de ser incapaços de reduir els embalatges, tan ens costa que la carnisseria ens embolcalli les hamburgueses amb un únic paper, i no amb la safata, els plàstics, el paper film i la bossa. Però també pel fet de acumular les bosses de deixalles al costat dels contenidors, si està ple ens podem apropar al següent? I si està vuit perquè no fem l’esforç d’obrir-lo i deixar la nostra bossa a la panxa, o de plegar les caixes, cartrons i altres elements per encabir-los a dins?

El segon element de reflexió és a l’entorn de la recollida dels contenidors, en uns dies completament previsibles respecte a la quantitat de deixalles cal un reforç adequat tant per evitar que els contenidors estiguin plens en els moments puntes (Nadal, cap d’any o reis) i un reforç en les recollides que permeti recollir l’excés en el moment de pas del camió. En tot cas hauríem d’evitar piles de brossa al costat de contenidors vuits i, com es pot constatar a la imatge, veure que s’ha retirat les piles per poder buidar el contenidor (encara que hagi estat de forma mecànica)

I un tercer punt de reflexió es sobre la recollida de voluminosos, fins ara hi havia l’opció d’avisar al telèfon del civisme i de baixar-lo al carrer al vespre on el passarien a recollir. Era un bon sistema, ja que era còmode pels usuaris que feien bon us d’aquest protocol (trucar-baixar), actualment truques i t’ho venen a buscar a casa, en tot cas aquest sistema comporta dues pèrdues respecte l’anterior per una banda ho fa més lent, pots tardar fins a tres dies a desfer-te d’una tele o d’un sofà (amb lo que “incordia” en els nostres pisos de menys de 90 metres) per altra banda has de quedar amb la gent que ho recull i per tant en lliga a estar a casa (crec que era de 9 a 14 o de 15 a 18). En tot cas ens ho complica, ja sigui per la gent que deixava objectes sense avisar, ja sigui perquè el sistema és mes còmode o barat pels gestors...

Cal, honestament, fer esment de la celeritat amb que es varen recollir els excessos de la nit de reis, a les poques hores d’avisar (dilluns 8 al matí) ja estava retirat i de la bona forma de fer de la recollida de voluminosos.

Aquest post el podria allargar amb altres temes sobre el reciclatge, però deixarem per un altre dia la recollida d’orgànica que té alguns punts calents, des de la campanya explicativa fins a la decepció de veure contenidors en que alguns han tirat de tot (plàstics, rebuig, vidre...)