diumenge, 11 de febrer de 2007

Algunes sorpreses prop de casa

Avui la Nuria m’ha ajudat a descobrir espais i sorpreses properes, fa dies que volem fer alguna excursió i ja que el temps no ens acompanya per anar a fer raquetes de neu ens ho hem pres amb més calma i hem decidit explorar una mica més, amb l’ajuda del mapa Alpina “Argentona i el seu entorn”. Així que quatre entrepans, les cantimplores, els prismàtics (mai se sap) uns bastonets i cap a pujar cap al Xaragall de l’espinal i a la via romana de Parpers.

Previsió segons el llibre, més de dues hores, uns 8 km i casi 500 mts de desnivell.

Arribem al punt de sortida, curiosament, sota el viaducte de la c-60, i dic curiosament pel contrast que fa aquesta punt de partida d’una excursió que tindrà de tot amb una infraestructura que suposa una ferida més en el territori.

Comencem a caminar prenent un petit corriol que dona accés a la vall de l’espinal, quatre passos i primera sorpresa, creuen davant nostre una parella de cabirols. Si no ho hagués vist amb els propis ulls no en donaria pas crèdit, però aquest vespre ho he confirmat a la pàgina web del parc montnegre-corredor parlen del èxit del programa d’introducció dels cabirols.

La sortida té diferents punts paisatgístics interessants, no m’allargaré molt però val la pena citar la vista sobre Dosrius des de la carena cap al Turo de Can ribot, el tram del torrent de l’Espinal que ens porta a la font dels Àlbers d’en Java, la plana de l’espinal amb les restes de la masia i la vista sobre el Vallès, i alguna que altre curiositat com passar per un túnel sota la carretera 1415 en volta de canó, o la façana de la casa de can Navas o Bell Racó...

Però cal destacar també la baixada des del coll de Parpers resseguint en gran part l’antic camí romà, actualment en estat de restauració. Baixar per les pendents de parpers per un corriol voltat dels murs de la via romana, passar per l’antic pont, observar com es treballa per apuntalar les pedres que encara resten i observar com es protegeixen les que ja han caigut. I alhora el cap s’enfila i miro el camí, els murs, els arbres imaginant com devien passar-hi, fa més de dos mil anys, legions, carros, ...

En tot cas i per acabar aconsellar-vos que us hi escapeu, la visita s’ho val, per poder conèixer millor el nostre entorn proper i alhora recomanar-vos el llibre i el mapa alpina per les descripcions i recomanacions que hi descriuen i sobretot per la gran utilitat del mapa, precisió, detalls i escala completament adequats per no perdre’s... al arribar comprovem que les previsions dels mapes no serveixen per les sortides amb nens, casi quatre hores... però han valgut molt la pena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada