Aproximació a etiòpia.

En Jordi ha marxat tres mesos a Etiòpia, quina enveja, sana, però enveja. Hi ha moment per fer aquestes coses i aquest era el seu, marxar, veure, conèixer i créixer. Aquest viatges que solen tenir quelcom d’iniciàtic sempre m’han captivat des de les més típiques road movies (Thelma i luise o Paris-Texas) o en llibres (el periple de Baldassare) per posar algun exemple.

Ja que ara no es el meu moment, potser no el vaig saber veure o potser encara està per venir, em conformaré amb fer d’altaveu de les experiències d’en Jordi (amb el seu permís), fent algunes entrades amb part dels seus mails i les imatges que ens fa arribar des del “computer” de la missió...

Primera entrega:

___________________________

Hola a tots!

Després d’uns dies a la missió del Pares Blancs, començo a veure i entendre una mica el “ritmillo” d’aquí... A part dels menjars comuns, cadascú fa bastant la seva. Sobretot els primers dies estava fet caldo i a les 21 o 22 del vespre ja era al llit.

Tot just començo a conèixer les diverses coses que fan i sobretot els diversos “habitants”del lloc. Aquí compartim espai, els Pares Blancs (~Missioners), els estudiants per ser Pares Blancs, i els visitants...i cadascú és un, dos o tres móns! (...) Com a mínim practico el meu anglès rovellat de 2 anys sense fer-lo servir, escola de primavera d’anglès a Etiòpia...

El que fan, déu ni do, estan treballant sobretot amb educació i atenció a persones amb problemes. En temes d’educació tenen una escola de primària, secundaria i tècnica per la gent que acaba la secundària. Respecte a l’atenció a persones amb problemes. Ells tenen orfes acollits per una banda, un programa amb orfes del poble (Wukro), programa d’atenció de gent amb tuberculosis, Sida, vídues,... Es “durillo” veure com funciona el programa d’atenció social. Forces d’ells intenten enganyar-te (per exemple afegueixen un germà orfe més o allarguen el suport per tuberculosi) i llavors has de fer el seguiment i posar-te dur amb ells.

És la hòstia veure com t'agafen confiança els orfes que estan amb ells i cada moment t,estan buscant perquè juguis amb ells i tots volen que sàpigues el seu nom amb tres dies...llavors i si recordes del nom de un i no de l’altre un està tot cofoi i “xulo” davant dels seus amics i l’altre emprenyat repetint-te el seu. Tots volen que vaguis amb ells a jugar a futbol o a un espècie de A, E, I, O, U...

També estan fent coses en temes d’agricultura. He parlat amb un parell de persones i haig d’anar un dia d’aquests amb ells a les classes i al camp per veure de prop el que fan. Les coses són lentes aquí...en tot cas, espero estar-me un temps aquí i aprofitar per acostumar-me a Etiòpia i als etíops. Per exemple, quan surts el carrer tothom et mira i remira ets l’estrella invitada, i alguns dels nens et comencen a senyalar i a cridar “farengi, farengi” “blanc, blanc”...res anar-se acostumant.

La connexió a Internet no és una joia precisament i hi ha sols un “computer” per molta gent. Anyway, ja us aniré escrivint en la mesura que pugui, ok?

Una abraçada a tots i molts petons etíops/catalans!

Contrast de mirades...

Mai m’ha agradat especialment visitar el zoo, tot i això avui ens hi hem escapat amb la Núria, en Pere i l’Aina i m’he quedat més que mai amb una sensació agredolça. Principalment pel contrast entre la mirada perduda, avorrida, trista dels animals i per altra banda la mirada alegre, animada i el somriure obert que oferien els meus fills. Em costa de conciliar aquestes dues mirades. Aquesta primera és la que sempre m’ha animat a no visitar-los a entendre’ls com una presó d’or per animals, per molts cartells que hi posin sobre el valor de conservació crec que hi ha altres opcions millors (programes al territori, parcs naturals, reserves,...). L’altra mirada és la que m’hi fa tornar, com a pare no puc negar-los el riure que els agafa al mirar els ximpanzés saltant pels arbres, o el joc davant d’un hipopòtam a veure qui obre més la boca, o el moment en que s’han trobat envoltats de cabres, la proximitat amb els elefants...

Per altra banda diverses percepcions o curiositats:

Com he dit no el sovintejo, ara feia dos anys de la meva última visita, i m’ha sorprès veure que segueixen les múltiples obres de millora de les instal·lacions. Tot i que moltes d’elles semblen demanar a crits que arribi la seva hora. Per cert ni fa dos anys ni avui ens hem pogut apropar als voltors i les àguiles, no només l’AVE es lent... també podrien aprofitar aquestes obres per trobar un espai per algun petit caixer, el mes proper a 4 carrers!

Comprovar com en poden ser de murris alguns dels animals, m’he sorprès veient com els orangutans els hi deien, evidentment amb signes, a un grup per quin forat els hi podien passar les galetes que estaven menjant els nens. La veritat és que ha estat una demostració d’intel·ligència animal, l’orangutan mira les galetes, les senyala a través del vidre i mostra a la família que si fa un equilibri al parterre del costat poden recollir la palla que li donen i per tant per allà mateix li poden passar galetes...

No se perquè ens costa fer cas dels cartells, per molts cartells que hi havia dient que no donéssim menjar, he vist els de les galetes amb els orangutans, uns que donaven pa a l’ós bru, uns que donaven quelcom verdós a uns hipopòtams...

Per acabar, la proximitat de “l’animalari” salvatge en captivitat amb “l’animalari” polític del parlament i veure que no se he de malpensar en que algú ens vol mala imatge, comprovo que sota les finestres del grup d’ICV-EA hi ha uns animals que s’assemblen a les hienes...;-)

Homes llops a la Vallalta!!! i altres jocs...

Avui toca parlar de jocs. Algun cop ja he apuntat la meva dèria pels jocs i he parlat en veu alta dels valors del joc d'ordinador o de l'obsessió pels sudokus . Però no són aquests els únics que em porten de cap.

Fa temps en la secció jugar per jugar del programa del Grasset, en què l'Oriol Comas es dedica a comentar els jocs, vaig sentir-me atret per un que comentaven, "los hombres lobos de Castronegro". Suposo que aquí quedaria bé parlar dels homes llops de Tevertet o de la Vallfosca o de la més propera Vallalta. I ja hi vaig ser, cercant referències per Internet, rellegint els comentaris d'en Grasset i cia a la seva web, i detectant que podria comprar-lo al carrer Jaume I de Barcelona... prop d'ICV. Segur que no trigaria a caure-hi!

I així va ser. Cap el setembre ja el tenia a les mans. Resulta que és un joc per gran grup i per tant es fa difícil trobar el moment per jugar-hi. Per exemple, un cap de setmana de castanyada, on perdem una oportunitat que dediquem a descobrir als companys els atractius del mus, amb pipes per amarracos (una mica delicte...)

Al final arriba un bon moment, celebrant el cap d'any amb un sopar d'amics. Fem festa i deprés, cap al tard, ho intentem. Experimentem amb el joc que té una base senzilla, la del joc de l'assassí, aquell que jugàvem a l'esplai guinyant l'ull per matar, amb la complexitat d'anar introduint personatges que ens posen en situacions curioses. L'enamorament de dos personatges (cupido), l'assassinat venjatiu del que mor matant (caçador), una innocent que pot veure quan els homes llop maten (nena) o la vident que pot saber el rol d'algun personatge en són alguns exemples.

En el joc, la nit arriba i els homes llops poden matar algú del poble. Durant el dia, tots els habitants (inclosos els homes llops) han de decidir la mort d'algún sospitós. La paraula entra en joc, el convèncer que ets el que no ets, o que no ets el que pensen, la protecció de l'enamorat, la intriga, la capacitat de convèncer, la decisió democràtica del sacrifici...

Res, que us l'aconsello fervorosament. El podeu trobar a la botiga del carrer Sant Jaume de Barcelona que deia i a Internet. Suposo que en algún lloc de Mataró també.

Dies després torno a passar per la botiga de Sant Jaume i la temptació m'atrapa. Entro per cercar altres jocs similars i m'ensenyen diversos. Però, tot i no semblar similar al dels homes llop, acabo temptat pel Waz Baraz, un joc de lògica per descobrir dues bruixes triades entre 20... el provem i tot i que al principi no sembla tant atractiu ens dura la partida un parell d'hores...

Per cert hauré de tornar a passar-hi. Tot i que crec que no el tenen, fa unes setmanes vaig tornar a sentir el Grasset i el comentarista de jocs i m'han tornat a posar el cuquet... em toca buscar el " ciudadelas"... Bé, un altre dia espero comentar-lo.

Per cert si sabeu de jocs similars, no dubteu a temptar-me, je,je,je

Un estatut amb i per a les persones

Fa uns dies que es va arribar a un acord per tancar el Títol I de drets i deures de l’estatut. Aquest capítol ha estat al punt de mira de diversos sectors, partits de dretes (unió i el PP) que el titllaven d’intervencionista o l’església, per citar dos exemples, que posava el crit al cel (així juguen a casa) per que aquest capítol permetia la poligàmia, l’avortament i el matrimoni homosexual...curiós en critiquen l’intervencionisme però alhora no volen que l’individuo decideixi, paradoxes de la vida!

Dilluns al vespre ICV ha organitzat un acte de doble celebració, per una banda el 19 aniversari de la fundació d’ICV, per altra banda l’assoliment de l’acord sobre el capítol de drets i deures. ICV ha estat el gran garant polític d’aquesta part de l’estatut, donat que en un moment o altre tots els partits han estat disposats a deixar-lo caure, i aquest capítol és el recull de l’opinió de moltes persones i entitats, l’expressió del model de convivència que tots volem pactar. Aquesta tarda la taula ha estat una mostra d’això, una representant dels juristes, valorant l’aportació a la igualtat de gènere i a la llibertat de les dones per decidir per si mateixes, un de renovació pedagògica, les millores en la defensa del model d’educació i d’escola pública, una de les associacions de veïns, parlant entre d’altres del dret a l’habitatge i una del sindicalisme valorant els drets del treballador i els principis de cohesió social (renda mínima) que aporta la proposta d’estatut. Una taula plural, reflex d’un estatut plural.

S’apropa l’hora...

Doble compte enrere, per una banda 24 h per fer una sortida del que en podríem dir turisme polític. Marxem amb en Miguel, en Jordi i en Miquel una escapada llampec fins al congrés espanyol(el dia abans de la commemoració dels 25 anys del cop d’estat), podrem accedir com a convidats del grup d’Izquierda Verde (IU-ICV) i seguir una sessió de control al President ZP. Aprofitarem per veure el Barça en terreny “hostil” i si ens dona temps veurem alguna cosa de Madrid... i de tornada. Per alguns potser sonarà excèntric però ja fa uns anys quan vaig anar a Londres no vaig parar fins que no vaig apropar-me a downing Street i a la seu del parlament, aquest any he pogut anar diverses vegades al Parlament català i veure sessions del plenari i de control. Miguel, haurem de començar a pensar en escapar-nos al parlament europeu...

Segon compte enrere per una altra obsessió personal, compartida per molta altra gent, 48 hores per tenir entre mans la sisena part del Harry Potter. Compartida com a mínim per 108 persones que s’han apropat a Robafaves, abans que jo, per reservar-lo. Ja fa 7 anys que la Núria em va regalar la primera part, em va durar una nit que havia de fer guàrdia a la feina, des de llavors l’espera de cada llibre. La relectura dels llibres abans de la presentació del nou, les pel·lícules, i últimament l’obsessió compartida amb el meu fill gran i en part amb la petita... ara ja queden poques hores, més o menys 48, per poder saber que li farà en Voldemort, i sobretot qui serà el mort proper, com acabarà la relació entre en Ron i l’Hermione (amb la mort d’un dels dos?) i... ara això la J.K. Rowling ens ho posa difícil, un llibre molt gran, per tant se’ns farà dificil lleguir per tot arreu, J

Benvinguda;

Per cert, toca donar una nova benvinguda a la blogsfera a una persona d’ICV... en donarem alguna pista:

1. Dona
2. No és del Maresme, barcelonina per més dades.
3. Ha passat per RAI i per CNJ
4. Va tenir un bon resultat a la votació de mis parlamentària.
5. El seu blog va ser portada del TN de TV3 d’aquest cap de setmana, junt amb el d’en Pascual...
6. si encara dubteu...

L’estatut i l’oportunitat perduda del PSOE…

L’estatut a nivell català suposarà quatre grana avenços

Estableix en un capítol sencer els drets i deures, és a dir concreta un pacte dels catalans amb ells mateixos de com volem viure. Aquest suposa una capgirament del poder polític doncs estableix uns drets i deures que limiten el poder polític dels governs i donen a la ciutadania la capacitat de decidir i exigir sobre els seus drets.

1. Millora les competències, definint-les millor tant pel que fa a la seva tipologia com pel que fa a la descripció de que inclou cada una d’elles. S’apropa les decisions legislatives i executives als ciutadans i ciutadanes, al ubicar-les (moltes d’elles) en el Govern Català.
2. S’augmenta la capacitat de finançament, per tant és dota de recursos a les competències, es millorarà la capacitat d’inversió i es defineix la solidaritat dels catalans i catalanes envers la resta de l’estat.
3. Defineix els trets nacionals de Catalunya, és a dir que som una nació i aquells elements simbòlics que ens representin.

Això tot i que el redactat final no serà el mateix que és va aprovar el 30 de setembre, qui és penses que anar a negociar amb un altre no podria suposar renuncies era il·lús.

Però també havia de ser una gran oportunitat per Espanya i pel PSOE, i aquesta si que sembla que s’ha perdut. Em refereixo al pas endavant per construir l’Espanya Federal, aquest estatut permetia construir un estat de nacions, però per això calia que una de les grans forces nacionals s’arrisqués per definir quin model t’Espanya tenen.

Però aquells que saben molt bé que és el federalisme en el seu organigrama intern, tenen el Consejo Federal del PSOE, no varen tenir la valentia de posar al costat del soroll i la crispació del PP un model federal d’estat que permetés a Espanya després de la transició el salt definitiu en la seva construcció.

La veritat és que, prenen un símil de vòlei, els col·locador els hi havia posat una pilota esplèndida que no han sabut esmaixar, sembla que els xiulets del públic els han distret.