Aproximació a etiòpia.

En Jordi ha marxat tres mesos a Etiòpia, quina enveja, sana, però enveja. Hi ha moment per fer aquestes coses i aquest era el seu, marxar, veure, conèixer i créixer. Aquest viatges que solen tenir quelcom d’iniciàtic sempre m’han captivat des de les més típiques road movies (Thelma i luise o Paris-Texas) o en llibres (el periple de Baldassare) per posar algun exemple.

Ja que ara no es el meu moment, potser no el vaig saber veure o potser encara està per venir, em conformaré amb fer d’altaveu de les experiències d’en Jordi (amb el seu permís), fent algunes entrades amb part dels seus mails i les imatges que ens fa arribar des del “computer” de la missió...

Primera entrega:

___________________________

Hola a tots!

Després d’uns dies a la missió del Pares Blancs, començo a veure i entendre una mica el “ritmillo” d’aquí... A part dels menjars comuns, cadascú fa bastant la seva. Sobretot els primers dies estava fet caldo i a les 21 o 22 del vespre ja era al llit.

Tot just començo a conèixer les diverses coses que fan i sobretot els diversos “habitants”del lloc. Aquí compartim espai, els Pares Blancs (~Missioners), els estudiants per ser Pares Blancs, i els visitants...i cadascú és un, dos o tres móns! (...) Com a mínim practico el meu anglès rovellat de 2 anys sense fer-lo servir, escola de primavera d’anglès a Etiòpia...

El que fan, déu ni do, estan treballant sobretot amb educació i atenció a persones amb problemes. En temes d’educació tenen una escola de primària, secundaria i tècnica per la gent que acaba la secundària. Respecte a l’atenció a persones amb problemes. Ells tenen orfes acollits per una banda, un programa amb orfes del poble (Wukro), programa d’atenció de gent amb tuberculosis, Sida, vídues,... Es “durillo” veure com funciona el programa d’atenció social. Forces d’ells intenten enganyar-te (per exemple afegueixen un germà orfe més o allarguen el suport per tuberculosi) i llavors has de fer el seguiment i posar-te dur amb ells.

És la hòstia veure com t'agafen confiança els orfes que estan amb ells i cada moment t,estan buscant perquè juguis amb ells i tots volen que sàpigues el seu nom amb tres dies...llavors i si recordes del nom de un i no de l’altre un està tot cofoi i “xulo” davant dels seus amics i l’altre emprenyat repetint-te el seu. Tots volen que vaguis amb ells a jugar a futbol o a un espècie de A, E, I, O, U...

També estan fent coses en temes d’agricultura. He parlat amb un parell de persones i haig d’anar un dia d’aquests amb ells a les classes i al camp per veure de prop el que fan. Les coses són lentes aquí...en tot cas, espero estar-me un temps aquí i aprofitar per acostumar-me a Etiòpia i als etíops. Per exemple, quan surts el carrer tothom et mira i remira ets l’estrella invitada, i alguns dels nens et comencen a senyalar i a cridar “farengi, farengi” “blanc, blanc”...res anar-se acostumant.

La connexió a Internet no és una joia precisament i hi ha sols un “computer” per molta gent. Anyway, ja us aniré escrivint en la mesura que pugui, ok?

Una abraçada a tots i molts petons etíops/catalans!