Mataró Granollers en TP... feu-ho més fàcil!!!!

Un exemple del que deia sobre les infraestructures del Maresme, divendres em vaig anar fins a Granollers en bus, feia temps que no ho feia des de fa dos anys quan estava treballant a l’escola Fatima, i la veritat és que em va passar de tot, evidentment em van quedar poques ganes de tornar-lo a agafar.

1. Sobre les 10, pujo corrents ja que l’autobús ha de parar a mig del carrer isern, hi ha un camió que ocupa mig carril bus mitja parada, i el conductor no vol col·lapsar el carrer. La porta casi m’agafa i el moviment del bus em fa tambalejar...
2. Les obres de Mataró ens fan retardar el recorregut.
3. Cotxe (crec) que no ens permet girar a Valencia amb Puig i Cadafalch.
4. 10 minuts parat abans d’entrar a Parpers ja que un incident (rascada) amb un vehicle de pintar la calçada fa que el conductor pari, i surti fent crits per fer un parte...
5. No veig l’agulla del contaquilometres però la velocitat al tunel, a la rampa de sortida i a la carratera de la Roca em sembla perillosament agosarada... hem de recuperar el temps perdut.
6. Passeig per la Roca, aquest ja tradicional (perquè no es posen les parades en espais més accessibles?)
7. A dues cruïlles de la roca hem d’esperar ja que hi ha dos vehicles que no ens deixen seguir.

La conseqüència és que arribem a Granollers 20 minuts més tard, i per tant en comptes d’estar a les 11 al lloc que anava hi arribo a les 11:30. En definitiva 90 minuts per fer un recorregut que amb vehicle privat el pots fer en 30 minuts. Alhora que la gent arriba tard i que el conductor sembla estressat i irascible... Un altre reflexió, perquè els conductors dels vehicles privats no pensen amb els vehicles públics quan aparquen malament?

I la pregunta... Si tinguéssim la connexió ferroviària amb Granollers com hagués anat aquest recorregut? Com a mínim la resta de vehicles no ens haguéssim provocat retards.

L’estiu ja és aquí i hi ha moltes coses que ens ho indiquen i no parlo de la calor, de la suor, de les dutxes per poder-nos dormir (que també!)

Però hi ha algunes coses que ens fan veure irremediablement que l’estiu ja està aquí... alguns exemples:

1. Les paelles al passeig marítim.
2. Les clares a les terrasses (i també la proliferació d’elles pels carrers de Mataró)
3. Els grups d’infants amb samarretes de colors i monitors al costat voltant per Mataró (Casals d’estiu)
4. Els petards per la revetlla i el castell de focs d’en Pere al recinte firal
5. El compte enrere (de Sant Joan fins a la Nit Boja) de la festa a Mataró, a la ressaca a Argentona fins a les vacances merescudes.

Aquest any n’he perdut una que ens refrescava molt l’estiu, els gelats de Can Graupera, on trobarem el gelat de meló, el de aranja o el de maduixa acida que allà ens oferien...

Per cert quines són per vosaltres les coses que ens fan veure que l’estiu ja està aquí?

Autopista o tren?

El Pla d’infraestructures del transport preveu pel maresme dues grans actuacions una primera que és el desdoblament de la C-32, que amb l’excusa d’un pretès col·lapse de la C-32 i agafant-se a la necessitat imperiosa de convertir la N-II en un passeig urbà proposa doblar la traçada de l’autopista al Maresme passant de 6 a 10 carrils, això suposa primer de tot un fort impacte ambiental que afectarà a espais naturals (turo de Cerdanyola per exemple) i zones urbanes (ja em direu on es desdoblarà al seu pas pel Masnou...) i agrícoles (els floricultors de la zona de Vilassar per exemple o el pla de Santa Susanna, espai agrícola protegit on haurà de passar la sortida Pineda-Santa Susanna) i alhora també comportarà un augment de la pressió immobiliària i especulativa de les zones de (el creixement urbanístic a l’Alt Maresme té un impuls diferent després del allargament de l’autopista).

L’altra és la millora ferroviària, connexió amb Granollers, millora de la línia a alt maresme i línia interior en la zona del sud. Aquesta proposta té diversos punts positius, per una banda el tren és un mitja de transport més net i socialment més just (hi poden accedir tothom no cal un carnet, una edat, invertir en un vehicle,...), per altra banda evitem el punt de col·lapse que suposa el coll d’ampolla viari de Barcelona, l’impacte ambiental és menor...

La part negativa és que la proposta sobre infraestructures viàries està prevista que es desenvolupi en una primera etapa i les infraestructures ferroviàries s’hauran d’esperar al 2016. També cal pensar quin cost econòmic pot tenir el desdoblament de la C-32, està l’estat o la generalitat disposat a invertir aquests diners? O ens tornarem a trobar amb que cal que vinguin les privades a cobrar-nos el peatge?

Contradiccions de la política II:

La campanya

Ahir varem realitzar el referèndum de l’estatut i tot just han passat poques hores de tenir resultats i sobretot dos dies després del tancament de campanya podríem mirar com ha anat aquesta campanya mirant els cartells de les cinc forces polítiques pressents al parlament.

Per una banda les dues del No.

El PP dient “Pensa en Catalunya: digues No” i ERC dient “Ara toca NO, catalunya mereix més”

I desprès tenim els 3 del si

PSC que en el cartell electoral podem llegir “Sí:guanya Catalunya No: guanya el PP” o un curt “Sí” o CIU amb el també curt “1979 o futur” i al final ICV amb un cartell que diu “D’esquerres, catalanista i ecologista Sí a l’estatut” i un segon cartell on diu “reconeixement de Catalunya com a nació. Més i millor funcionament. Més competències. Més protecció del medi ambient. Més competències en renfe, immigració, educació. Mes drets per a la gent jove, per a les dones, per als treballadors i les treballadores,per als infants , per a la gent gran.” Evidentment sembla que només uns volien explicar el que anàvem a votar els altres han estat per altres guerres o quimeres.

És com un pati d’escola, tenim l’opció de canviar la pilota amb la que juguem i resulta que hi ha un grup que diu que no, que la que tenim (que està bruta, desinflada i vella) ja els hi va bé, n’hi ha uns altres que tampoc volen la que podem agafar perquè volen la oficial del mundial (aquella amb la que juga Serbia-Montenegro), uns altres diuen que Sí que la volen (explicant que així foten als que volen la que ja tenim), uns altres que diuen que Sí que volen la pilota nova (perquè l’altra està vella i desinflada) i uns últims que diuen que si mirant la nova pilota dient que és vermella, que té un disseny especial, que així podrem jugar tots... senyors una mica de seny!!!!!

No ens podem queixar de qui no participa sinó fem (TOTS!!!) un esforç per explicar perquè i sobre que han de decidir

* fotos capgros.com

Contradiccions de la política (I)

el dret a la igualtat

Com a cada campanya he hagut de veure l’espot de televisió d’ICV-EUiA a través de la web i de fet molts companys em diuen que no l’han vist. I passa el mateix amb els talls del telenotícies, hi ha dies que no sortim i si tenim sort de sortir ho resolen en pocs segons. La veritat és que és curiós que haguem lluitat tant per la democràcia, que tinguem una constitució que garanteix la igualtat d’oportunitats en el seu redactat i que al moment d’iniciar conteses electorals tinguem en els mitjans diferents punts de partida. El fet de tenir en compte els resultats anteriors comporta dos situacions injustes, la primera respecte els espais gratuïts de propaganda electoral ja que estadísticament és quasi impossible veure l’espot d’algunes forces en canvi estem cansant de veure la d’altres, la segona és respecte a la valoració de la capacitat professional dels periodistes ells saben fer la seva feina i si de cas ja ens queixarem després sinó recullen allò que és més important.

Ho podem comparar amb l’educació, molts de cops hem dit que garantir la mateixa educació per tothom és garantir les mateixes opcions a tothom, i és en el moment en que hi ha dobles sistemes, o amb centres “gettitzats” o en que l’accés a serveis educatius de suport o reforç té un cost econòmic important que es generen o s’agreugen les diferencies socials.

La veritat és que el sistema polític és igual d’injust respecte les forces petites o les noves formacions.

Els empresaris han començat la campanya.

Aquest matí el President del cercle d’economia, Jose Manuel Lara, ha començat la seva campanya electoral. Atacant la tasca del govern i demanat al president que no reediti el pacte de govern catalanista i d’esquerres, és a dir el pacte del Tinell.

La veritat és que els empresaris, des de diferents patronals,si fem memòria ja varen fer els possibles per evitar el pacte de PSC-ERC-ICV amb declaracions diverses i pressions públiques perquè el PSC pactes amb CIU o CIU amb ERC, la veritat és que el que els feia més pànic era que els comunistes, els “rojos” estigués al govern.

I de fet no m’estranya ja que , tot i el soroll, l’acció de govern, sobretot des de les àrees que dirigeix ICV s’ha destacat per fer complir als empresaris la seva responsabilitat social i mediambiental, cal dir que segurament hi ha empresaris que ja les compleixen, i que això evidentment va a costa dels beneficis empresarials. Un exemple que ens pot quedar lluny, REPSOL està disposada a negociar amb el govern Bolivia perquè creu que encara els podria quedar marge de Benefici.

Podríem fer una llista de lleis, decrets i accions de govern que els han limitat els seus marges de benefici, en citaré alguns: la proposta de llei d’habitatge que incideix en l’especulació, les mesures de control de l’impacte ambiental de projectes urbanístics o empresarials, la protecció del sistema costaner, o podem citar alguns plans polèmics en el si del govern en que ICV ha mantingut diferències per criteris de sostenibilitat (el pla de l’energia o el d’infraestructures).

La veritat és que aquests amb la connivència de sectors polítics i d’alguns mitjans de comunicació han mantingut un pressing sobre companys d’ICV, sobretot sobre el Salvador Milà que probablement varen ser un dels motius que va portar a Maragall a destituir-lo.

La veritat és que en aquests quasi tres anys de govern cada cop que he sentit als poders econòmics xisclar, ells directament o a través dels semàfors vermell al Salvador ha estat una garantia que les coses es feien bé. Ells han seguit tenint beneficis, es evident segueixen invertint, però els han vist retallat i s’han vist obligats a assumir part de les seves responsabilitats.

Només per això cal reeditar aquest tripartit, sempre i quant variïn algunes condicions que evitin el soroll, que no el diàleg i la discrepància.

Pluralitat, professionalitat i participació

Hi ha dies que en el teu entorn passen dues coses, suposadament inconnexes, sense relació aparent però que de cop tu mateix o algú et fa veure que no estan tan desvinculades com pot passar a primer cop d’ull. Això em va passar la setmana passada amb dues notícies que apareixen en diferents mitjans.

Per una banda tenim el dia 15 un post retirat del bloc de noves generacions a Mataró aquest post, que va ser retirat a les poques hores de penjar-lo, era ofensiu i insultant vers una persona en concret ( a qui se li adreçaven adjectius com “pamplinera enajenada”, “doña isabelita la lista”, “ejemplo de … estupidez y giliprogresismo”) i alhora feia referències en certa mesura racistes o sexistes (noteu la fina ironia)

Per altra banda crec que va ser el dia 18 apareix la campanya de participació a la nova radio municipal en la qual se’ns convida a tots els ciutadans i ciutadanes a agafar el micròfon d’aquesta ràdio. Des del meu punt de vista aquest és un model enganyós de participació, ja que si que en primer moment hi ha la bona intenció d’oferir la porta oberta de la ràdio, però entenc que aquesta no és la forma ideal ja que cal garantir un model de ràdio de qualitat on tothom tingui espai per explicar la seva activitat i les seves idees però que aquesta funcioni amb un criteri periodístic i amb el rigor professional. Molts de cop es diu que millor prevenir que curar… i aquest n’és un bon exemple.

És aquí on es dona la paradoxa que dues notícies tant diferent es troben, que passarà quan es doni veu lliure a algú i des de la veu de la institució es diguin coses similars a les del post de la primera notícia, haurem de córrer a demanar disculpes?

Crec que els mitjans de comunicació locals ens han donat exemples clars del que vol dir la participació en els mitjans de comunicació, l’Espertac Peran, l’Oriol Burgada o la Gisela ens han demostrat, en els seus programes a TVM, com es pot donar espai i veu a tothom garantint la proximitat, la pluralitat i la participació sense la necessitats de córrer el risc de l’insult, d’haver de demanar disculpes, de la demagògia com altres cops hem vist al voltant del blog i perquè no en alguns programes de mitjans locals.

Alguns ja m’heu dit que es pot establir un contracte amb el col·laborador en que es compromet a complir certs criteris o requisits, tot i això prefereixo agafar un autobús que tingui com a conductor un professional... Perquè sota aquest model, i si voleu em podeu demanar simplista, quin argument hi haurà per negar una hora de programació a ICV, per no dir qualsevol altre persona o organització, si algun dia la demanem?