dimarts, 23 de maig de 2006

Pluralitat, professionalitat i participació

Hi ha dies que en el teu entorn passen dues coses, suposadament inconnexes, sense relació aparent però que de cop tu mateix o algú et fa veure que no estan tan desvinculades com pot passar a primer cop d’ull. Això em va passar la setmana passada amb dues notícies que apareixen en diferents mitjans.

Per una banda tenim el dia 15 un post retirat del bloc de noves generacions a Mataró aquest post, que va ser retirat a les poques hores de penjar-lo, era ofensiu i insultant vers una persona en concret ( a qui se li adreçaven adjectius com “pamplinera enajenada”, “doña isabelita la lista”, “ejemplo de … estupidez y giliprogresismo”) i alhora feia referències en certa mesura racistes o sexistes (noteu la fina ironia)

Per altra banda crec que va ser el dia 18 apareix la campanya de participació a la nova radio municipal en la qual se’ns convida a tots els ciutadans i ciutadanes a agafar el micròfon d’aquesta ràdio. Des del meu punt de vista aquest és un model enganyós de participació, ja que si que en primer moment hi ha la bona intenció d’oferir la porta oberta de la ràdio, però entenc que aquesta no és la forma ideal ja que cal garantir un model de ràdio de qualitat on tothom tingui espai per explicar la seva activitat i les seves idees però que aquesta funcioni amb un criteri periodístic i amb el rigor professional. Molts de cop es diu que millor prevenir que curar… i aquest n’és un bon exemple.

És aquí on es dona la paradoxa que dues notícies tant diferent es troben, que passarà quan es doni veu lliure a algú i des de la veu de la institució es diguin coses similars a les del post de la primera notícia, haurem de córrer a demanar disculpes?

Crec que els mitjans de comunicació locals ens han donat exemples clars del que vol dir la participació en els mitjans de comunicació, l’Espertac Peran, l’Oriol Burgada o la Gisela ens han demostrat, en els seus programes a TVM, com es pot donar espai i veu a tothom garantint la proximitat, la pluralitat i la participació sense la necessitats de córrer el risc de l’insult, d’haver de demanar disculpes, de la demagògia com altres cops hem vist al voltant del blog i perquè no en alguns programes de mitjans locals.

Alguns ja m’heu dit que es pot establir un contracte amb el col·laborador en que es compromet a complir certs criteris o requisits, tot i això prefereixo agafar un autobús que tingui com a conductor un professional... Perquè sota aquest model, i si voleu em podeu demanar simplista, quin argument hi haurà per negar una hora de programació a ICV, per no dir qualsevol altre persona o organització, si algun dia la demanem?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada