divendres, 26 de maig de 2006

Els empresaris han començat la campanya.

Aquest matí el President del cercle d’economia, Jose Manuel Lara, ha començat la seva campanya electoral. Atacant la tasca del govern i demanat al president que no reediti el pacte de govern catalanista i d’esquerres, és a dir el pacte del Tinell.

La veritat és que els empresaris, des de diferents patronals,si fem memòria ja varen fer els possibles per evitar el pacte de PSC-ERC-ICV amb declaracions diverses i pressions públiques perquè el PSC pactes amb CIU o CIU amb ERC, la veritat és que el que els feia més pànic era que els comunistes, els “rojos” estigués al govern.

I de fet no m’estranya ja que , tot i el soroll, l’acció de govern, sobretot des de les àrees que dirigeix ICV s’ha destacat per fer complir als empresaris la seva responsabilitat social i mediambiental, cal dir que segurament hi ha empresaris que ja les compleixen, i que això evidentment va a costa dels beneficis empresarials. Un exemple que ens pot quedar lluny, REPSOL està disposada a negociar amb el govern Bolivia perquè creu que encara els podria quedar marge de Benefici.

Podríem fer una llista de lleis, decrets i accions de govern que els han limitat els seus marges de benefici, en citaré alguns: la proposta de llei d’habitatge que incideix en l’especulació, les mesures de control de l’impacte ambiental de projectes urbanístics o empresarials, la protecció del sistema costaner, o podem citar alguns plans polèmics en el si del govern en que ICV ha mantingut diferències per criteris de sostenibilitat (el pla de l’energia o el d’infraestructures).

La veritat és que aquests amb la connivència de sectors polítics i d’alguns mitjans de comunicació han mantingut un pressing sobre companys d’ICV, sobretot sobre el Salvador Milà que probablement varen ser un dels motius que va portar a Maragall a destituir-lo.

La veritat és que en aquests quasi tres anys de govern cada cop que he sentit als poders econòmics xisclar, ells directament o a través dels semàfors vermell al Salvador ha estat una garantia que les coses es feien bé. Ells han seguit tenint beneficis, es evident segueixen invertint, però els han vist retallat i s’han vist obligats a assumir part de les seves responsabilitats.

Només per això cal reeditar aquest tripartit, sempre i quant variïn algunes condicions que evitin el soroll, que no el diàleg i la discrepància.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada