dilluns, 19 de novembre de 2007

Hi ha formes de creure's excepcional que no paguen la pena

Hi ha formes de creure's excepcional que no paguen la pena.



Enric Sòria (Oliva, la Safor 1958)

Aquesta frase que em va arribar de minimalia encerta de ple en resumir pensaments i sentiments que moltes vegades volten pel meu cap. És cert que la satisfacció de sentir-se excepcional mou i impulsa moltes vegades les nostres vides.


Però aquesta excepcionalitat no pot ser impulsada en primera persona. Per mi, la millor vivència és quan els companys et fan sentir la excepcionalitat: quan el retrobament amb algú que fa setmanes que no veus, o que tots dos han passat moments complicats, és fa des del sentiment més pur amb una abraçada d’aquelles que et fan sentir viu i que et fan volar pel aire (com a la peli Odette). I més quan alguns per fer-se sentir excepcionals a si mateixos necessiten o busquen la recerca de les possibles misèries o defectes dels demes.


No paga la pena sentir-se excepcional si això vol dir que ens hi sentim a costa del despreci cap els altres. Massa vegades observem com la gent viu la seva excepcionalitat contrastada amb la resta de gent. És a dir com per sentir-se excepcional necessitem demostrar i ressaltar les suposades debilitats dels que els envolten. La seva forma de sentir-se excepcional és com la d’aquell branquilló que per poder-se veure necessita que tallin (o tallar) la resta de branques. És molt fàcil sentir-se excepcional en un desert!


Un ha de fer esforços conscients per sentir-se excepcional des de la primera vessant, eludint aquelles formes que impulsen la excepcionalitat des de la negació de l’entorn, sempre que sigui possible.

4 comentaris:

  1. En els deserts normalment hi ha oassis.... jo sòc dels que pensa, que per moltes branques que tallin l´arbre continurà rebrotant i encara que el tallin, les llavors continuaran fent el seu viatge, la natura és savia my friend

    ResponElimina
  2. Quan donaràs una explicació del teu abandonament del vaixell i la no presentació teva a la assemblea.
    si mes no per donar explicacions i per defensar-te de totes les acusacions que et varen fer començant pel sr. Canal i acabant per mols companys.
    crec que la vas caga en els últims moments
    estic decebut
    un NERD que confiava molt amb tu

    ResponElimina
  3. Joan,

    50 raons per anar a la manifestació de l’1D.

    http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/11/50-raons-per-anar-la-manifestaci-de-l1d.html

    Aquest dissabte 1 de desembre a les 17:00 tots a Plaça Catalunya!

    Fins aviat,
    Marc Arza
    www.catalunyafastforward.blogspot.com

    ResponElimina
  4. He donat les explicacions pertinents al lloc que tocava i persones que creia que els hi havia de donar. La meva percepció és molt distant a la que tu expresses. Si vols podem quedar i t’explico el que faci falta, però des de l’anonimat és molt fàcil parlar de decepcions, no creus?

    Del que es va dir i deixar de dir a l’assemblea cadascú es defineix amb les seves paraules o accions. Com deia algú un es amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules.

    ResponElimina