divendres, 7 de setembre de 2007

Vies o asfalt!

Que vagi per avançat, coincideixo amb el nostre Alcalde amb l’anàlisi que fa sobre la mobilitat a la nostra comarca, ell el fonamenta en que “Hi ha quatre necessitats bàsiques que el model de mobilitat ha de resoldre a la nostra comarca” la llàstima és que resol aquestes necessitats amb propostes de mobilitat de transport privat, oblidant-se a més que el transport amb cotxe privat és el menys sostenible i el menys social.

Però anem a pams, coincidim en el que ell defineix com a quatre necessitats, però no en les propostes per a solucionar-les:

La comunicació ràpida amb Barcelona, la resolt amb la C-32 quan és pot resoldre amb la millora de la línia 1 de rodalies, amb més capacitat, horaris nocturns i més freqüència a més de la possibilitat de fer una nova línia interior i posar combois directes o semidirectes.

La comunicació ràpida amb Girona-França, proposa la prolongació de la C-32 cap al nord, quan el que és imprescindible és el desdoblament de la via, la millora de la freqüència equiparant-lo al tram del baix maresme, perllongar la nova línia,connectar bé amb la línia de Barcelona-Girona per l’interior.

La mobilitat ràpida amb el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, ens recorda que la C-60 ho ha resolt, sobretot per la gent que hi va amb transport públic, un autobús que tarda el triple que el transport privat. Cal impulsar amb urgència la línia de tren orbital que permeti la connexió ràpida amb Granollers i l’accés a Sabadell, Cerdanyola i Terrassa sense passar per Barcelona.

La bona comunicació entre les ciutats, pobles i vil·les de la mateixa comarca, i aquí bé la proposta definitiva el desdoblament de la C-32, una nova via que si es fa com vol el Sr. Forlan suposa una autovia ràpida de 4 carrils que modificarà el nostre paisatge i suposarà un gran impacte ambiental. Quan la solució a aquesta necessitat ja la tenim al territori, la C-32, només cal treure-li el peatge o traslladar-lo cap a l’accés a Barcelona.

Si que es cert que després parla dels peatges i de les infraestructures ferroviàries, però no puc obviar que al parlar de necessitats segueix posant asfalt per resoldre-les en primera instància. Evidentment deu ser cosa de les diferències de model territorial d’ICV, vegeu l’article d’ahir d’en Salvador, i el del PSC-PSOE de l’article del Joan Antoni.

5 comentaris:

  1. crec que aviat hi haurà un espai interessant per fer/practicar ecosocialisme de base...ànims.

    ResponElimina
  2. Les esquerres ho tenim magre. Quan parlo de "les esquerres", no em refereixo als partits que es diuen d'esquerres. Per tant no plantejo una problemàtica "de partit" (que ja és prou grossa i irresoluble). Les esquerres "realment existents", les seves idees, les seves tradicions, les seves propostes, els seus dilemes, els seus fracasos, estem i estan al bellmig de l'erm, de la devastació pura i dura. Fins i tot podem fer-ne ironia, massoquisme o preocupació. Darrerament, la clau irònica combinada amb la preocupativa, em resulta satisfactòria. Resulta que no m'interessa gens ni mica el que pugui passar l'any 2014, el que els preocupa a les plataformes multiformes sobiranistes, al Joel Joan, a l'Oriol Jonqueres (historiador justet), ni el rearmament espanyolista del PSOE per desactivar l'armament del PP, ni l'ecosocialisme d'etiqueta que observo en les tendències oficials i oficioses del meu partit. Em remeto als darrers escrits d'aquest blog i, en la mateixa línia, proposo modestament (és a dir, irònicament) una refundació de la política (salt mortal inutil?). Corren temps de "refundació del catalanisme", de referendums extenuants de cara al 2014, temps de Joel Joan, temps d'auca en estat efervescent. Corren temps, doncs, per contraprogramar i posar al dia milers de conceptes, milers de propostes, milers d'interrogants.
    En definitiva: què coi té que veure el relat de l'auca político-mediàtica amb el significat substancial del capitalisme de cada dia? Dit d'una altra manera: O ens posicionem, les esquerres personals-polítiques-socials davant de la mare dels ous, o girem full. Això és un erm, un "páramo", un "moor", un desert. Això és Polònia. Toca riure. Començant per riuren's de nosaltres mateixos. Deliri a la carta. Tocadiscos en marxa!

    ResponElimina
  3. què proposeu? destruir ICV? Visca!

    ResponElimina
  4. No es qüestio de destruir si no que cal reorientar-la per resituar-la al lloc que li pertoca.

    ResponElimina
  5. ANNA BIOSCA, QUÈ ETS DE L'APARELL? QUE ET JUGUES LES GARROFES? O FAS BROMA...

    ResponElimina