Objectiu Arendal!

Avui ha estat un dia rarot... per començar casi m'adormo, bon inici hagues estat de no arribar al vol, no? Però, el nostre cap té un sisè sentit q m'ha fet obrir els ulls amb el temps just d'arribar... i ha estat així, de fet hem tingut temps de tornar enrera... m'havia deixat el bitllet!!!!
Res, que arribo al aeroport i encara em fan fer cua per embarcar, jo que ho he fet tot per no fer cues!
Tres hores més tard, quatre passades de carro-shop i 14 o 15 (reconec que he perdut el compte) corredisses pel passadis d'un parell de nens molt petits, he aterrat a Noruega... a 350 km, o més, del meu desti. Entestat com estic de conèixer la gent del pais descarto la opció bus... que millor que fer dit per copsar els autòctons.
Iniciem bé el viatge, en pocs minuts es para un mercedes esplendorós al costat amb un senyor amb moltes ganes de xerrar que resulta que ha treballata una cervessera, parlem del temps, del meu viatge, de futbol ifins i tot de la crisis i de la consulta separatista...fins que em deixa a una benzinera amb parada de bus...
Fa vent, però no tinc temps a notar al fred que ja han parat dos cotxes... el primer es fa enrera al detectarque costarà entendrem (nota al peu, cal ser més expeditiu altres vegades), i un segon q em porta fins passat Oslo. Aquest també té ganes de xerrar; de la curiositat pel meu vitge passem al futbol, al que coneix de catalunya, la consulta, els fills i les seves activitats (té un fill que fa ballet a l'opera d'Oslo) i mentre creuem Oslo, es salta un tunnel potser per ensenyar-me els principals edificis, ens dona temps de parlar de models polítics (monarquia vs república)... i així arribem a una benzinera passat la capital, torno a fer dit.
Aquest costa més però al final un senyor gran, amb cotxe matricula espanyola i camisa blanca, sort perquè si anés vestit de vermell hagués jurat que era el Pare Noël. Aquests cop el cansament, o les poques ganes del conductor, fant que parlem poc, però el meu viatge, lo car que és la vida aquí i que al setembre baixa amb cotxe fins Alacant on hi viurà tot l'hivern...
Em deixa en una àrea de servei, a partir d'aquí molts canvis de cotxe i trajeces curts, primer un home de la meva edat que baixa el seu vaixell fins al lloc de vacances, una parella poc xerraire, un senyor jovial que té una retirada al amo del hotel fawlty però sense bigoti i molt cofoi del seu cotxe elèctric, una mare i una filla molt rossetes amb un mercedes descapotable, una parella de nois que ràpidament em parlen de Sitges... i finalment un lituà que ha anat a Oslo a renovar el passaport ique viu a Arendal! Finalment 12 hores després d'agafar l'avió arribo a Arendal, m'assec a un bar del port a veurem una molt merescuda cervessa i constato que la vida és realment cara, 74 kr una pinta, uns 8-9 € al canvi. Truco a la Janne que m'acollirà i mentre l'espero, amb un somriure de satisfacció repasso mentalment el dia i arribo a diferents pensaments:
Sort del meu rellotge interior.
- Parlar en anglès es esgotador...
- Barça i mundial poden substituir el tema temps als ascensors.
- El tema català ha arribat a 3.000 km de casa.
- Els noruecs creuen que el seu país es car, ho corroboro al glopejar unabirra normal a preu d'excepcional.
- En pocs anys les zones del litoral de la peninsula estaran plenes al hivern.
- Quan més t'apropes a destí més curts són els trams, potser per les ganes d'arribar o per atzar dels cotxes que s'han aturat.
- Després de ... ui arriba la Janne, demà , no se si millor, però mès (que puc ser molt pessat)

Hem de defensar l'Escola Pública!

La notícia d'aquests dies en el món de l’educació de la nostra ciutat gira al voltant de la preinscripció, amb la recuperació de la segona línia de l’escola Coromines, i quan parles amb gent del nostre sector o mires comentaris als mitjans sembla que estem en una batalla de capelletes on cada centre ha de defensar lo seu i només mirar els seus interessos, això quan defensen el seu centre i no es queden en els seus interessos personals!. I moltes vegades obviem que aquesta forma de veure les escoles públiques les debilita, ja que la força d’una escola sola i petita no és la mateixa que la de 20-25 centres units defensant els interessos de tots. I hem de tenir clar que seguiran venint amenaces des de la pròpia administració, sinó només cal escoltar al nostre regidor que diu “·"El tancament d'una línia de P3 haurà de recaure l'any que ve en una altra escola" i tingueu clar que el model de CIU es de fer-ho en una pública...

Per altra banda ens arriba la llei Wert, que no només és una llei contra la immersió lingüística catalana, sinó que també es un atac frontal a l’escola laica i a l'escola pública. Personalment, dubto si la nostra estimada consellera farà tanta guerra amb la religió a l’escola o amb el finançament dels centres privats que segreguen per gènere com diu que ho farà per defensar la llengua.

I tot i aquests, evidents, mostres de bel·ligerància respecte l’escola pública encara hi ha poques veus que demanin la unitat de les comunitats educatives dels centres públics per a defensar el model d’escola pública. Cal que deixem de veure la necessitat del propi centre per lluitar per la defensa de la xarxa pública d’educació. 

Cal defensar la pública, hem de tenir clar que no té sentit tancar centres públics i pagar l’escolarització en els centres privats, concertats o no. Cal recordar que els concerts tenen el seu sentit en aquells llocs on no hi ha, o hi havia, prou oferta pública... un cop hi ha oferta quin sentit té tancar línies a la pública i mantenir concerts?

Però aquesta defensa passa perquè direccions, mestres, ampes, s’unifiquin al voltant del model d’escola pública... Mentre els permetem que ens disgreguin, mentre els donem la satisfacció d’estar batallant entre nosaltres, cadascú des de la seva Taifa, els qui decideixen actualment tenen les mans lliures per anar desballestant l’escola pública.

Sortida a les Agudes, pels castellets

Desprès d’un parell d’intents, el primer frustrat pel temps (vaig pujar fins l’aparcament i estava tot nevat) i l’altre per agendes repletes a última hora. Aquest matí m’he dit, a la tercera no pot fallar... i després de consultar la ruta a seguir a la web de http://www.senderisme.tk he agafat motxilla, cotxe i després de parar a mig camí per fer un cafè a les 8 arribava al aparcament de les ferreres, poc abans de Sant Marçal.

 

No m’aturaré a descriure la ruta ja que no ho sabre fer millor que la gent de senderisme i teka, que ja van fer fa uns anys aquest recorregut (les agudes), però si  de les sensacions de recuperar la muntanya, que feia mesos que tenia pendents...

Ha estat pujar les primeres rampes i poder gaudir de l’aire de la muntanya, de la vista del Matagalls, de sentir la teva pròpia respiració, de sentir-te a prop de la natura i del paisatge... Aquesta és una excursió molt complerta, permet gaudir d’una bona vista, grimpar en diferents (cal ajuda d’una cadena en un petit punt més complicat) moments donant a la sortida un punt de dificultat... En poc més d’una hora he arribat a les agudes, podent copsar allà el vent, els núvols que amb dificultats salten la carena, observant la plana de vic i el Vallès coberts de bromes i amb les valls del Montseny interior solejades...

Tot seguit he dirigit els meus passos a un turó del home que s’amagava entre boires, el camí traçat, planer i clar et permet apuntar alguna petita cursa... I un cop allà camí avall per la pendent nord-est de les agudes, gaudint d’una impressionant fageda plena de camins abandonats que dificulten una mica l’orientació, per retrobar l’aparcament poc més de tres hores després del inici!

En definitiva una sortida curta que permet gaudir de la natura, del paisatge i de la muntanya a pocs quilometres de casa! Ideal per a treure el mono de muntanya!

On és l’estat laic?

Avui us proposo un joc, mireu atentament les fotografies i a més que buscar les diferències us demano que us respongueu unes preguntes...

Quina representa que és la d’un estat laic? O aconfessional com alguns han volgut dir-lo? Aquesta és la separació de poders que fonamenta la revolució francesa? Aquest serà el canvi que ens portaran als ajuntaments?

Naps i cols

Debat sobre la cervesa, extret del programa Para todos la 2, de La 2 de Televisió Espanyola.




Debat sobre cerveses from Joan Lleonart on Vimeo.

On hi ha el dubte?

Llei de partits:

2. Un partit polític ha de ser declarat il·legal quan la seva activitat vulneri els principis democràtics, (...), mitjançant alguna de les conductes següents, realitzades de manera reiterada i greu:

a) Vulnerar sistemàticament les llibertats i els drets fonamentals promovent, justificant o exculpant els atemptats contra la vida o la integritat de les persones, o l’exclusió o persecució de persones per raó de la seva ideologia, religió o creences, nacionalitat, raça, sexe o orientació sexual.

b) Fomentar, propiciar o legitimar la violència com a mètode per a la consecució d’objectius polítics o per fer desaparèixer les condicions necessàries per exercir la democràcia, el pluralisme i les llibertats polítiques.

c) Fer de complement i donar suport políticament a l’acció d’organitzacions terroristes per a la consecució de les seves finalitats de subvertir l’ordre constitucional o alterar greument la pau pública, tractant de sotmetre a un clima de terror els poders públics, determinades persones o grups de la societat o la població en general, o contribuir a multiplicar els efectes de la violència terrorista i de la por i la intimidació que aquesta genera.

Estatuts Sortu (nou partit polític vasc)

«el nuevo partido desarrollará su actividad desde el rechazo de la violencia como instrumento de acción política o método para el logro de objetivos políticos, cualquiera que sea su origen y naturaleza; rechazo que, abiertamente y sin ambages, incluye a la organización ETA, en cuanto sujeto activo de conductas que vulneran derechos y libertades fundamentales de las personas».

Ara ho entenc tot!