Queden 170 dies per a les municipals, gairebé sis mesos. I tot i que és evident que no podem extrapolar els resultats de les eleccions al parlament cal que se’n treguin algunes conclusions.
L’ascens de la dreta és evident i en escenaris de crisis sol ser més aguditzat... suposo que està inherent en el més animal dels nostres essers actuar en defensa de les nostres necessitats més primàries i per tant que el discurs de les necessitats, de la reducció d’impostos, de la seguretat i del racisme trobi, en general, un terreny més abonat.
La debilitat del PSC, evidenciada en aquestes eleccions, passa per la manca d’un discurs clar que s’agafi als seus principis socialistes i que sàpiga confrontar-se a les propostes populistes de la dreta. Mirant els resultats sembla que les vies de pèrdua de vot del PSC han estat diverses, per na banda una part del votant s’ha quedat a casa, una altre part seduïda per un discurs nacionalista espanyol i populista ha marxat cap a reforçar el PPC i fins i tot a discursos més bel·ligerants en contra dels immigrants, i probablement una part a anat a engrossir les idees de la necessitat d’un canvi en el govern.
La presentació disgregada de forces amb discurs independentista i propostes diverses des de l’esquerra fins al lliberalisme (ERC, Reagrupament, Solidaritat) han comportat un fort trencament de l’espai independentista i un debilitament de les seves propostes i de la seva incidència en la vida política del país. Entenc que de cara a les municipals el discurs nacionalista no hauria de tenir un gran protagonisme, ja que no serà des de l’administració local que es declari la independència del nostre país.
Per altra banda ICV-EUiA en part a aguantat la tirada, però al seu voltant encara hi ha diverses llistes o col·lectius (els verds, des de baix, Revolta global,...) que fan bones propostes des de l’esquerra i que no es poden menystenir.
