dijous, 25 de novembre de 2010

A dos dies de les eleccions em permeteu somiar?

I de fet no és un somni senzill, els que treballem en el mon de l’educació sabem que hem estat patint aquest anys de “Maragallades”, de fet de la pitjor versió de les “Maragallades”... hem estat dirigits per un conseller que no escoltava, que feia política des del seu despatx desconeixent la feina que fèiem a les aules de les escoles i instituts, que es comunicava amb la comunitat educativa a través de la premsa, que si volies conèixer el nos decrets de direccions, de calendaris, o la nova llei millor trucar a un amic periodista perquè et passes les filtracions que no pas a la seu de la delegació o del departament que o no sabien o no volien informar.

La seva gestió només m’aporta dos mèrits, per una banda la capacitat per reactivar una part del sector educatiu i de congregar una gran majoria de mestres en manifestacions al carrer en contra de la seva política, per una banda la capacitat de fer-nos oblidar els consellers convergents! Fins al punt que molts companys de professió creuen que aquests ho faran millor... quina memòria! Ni els uns que fan política educativa de dretes dient-se que són d’esquerres ni els altres que en el seu programa eviten parlar d’escola pública per parlar d’escola d’interès públic (amb quins models d’escola deuen pensar? Les del OPUS que finançaven?)

Tornant al títol, que és el que em portava a escriure, aquests dies passo d’un malson... de veure’m aplicant des del meu centre els decrets d’un conseller Convergent, o d’unió, amb qui pensaran... amb la Carme Laura Gil?... amb la Irene Rigau? O a sorprendre’ns amb l’Oriol Pujol? Que pel que fa no, serà igual o pitjor que l’actual...a un somni, tot i que probablement irrealitzable, perquè no una Dolors Camats com a consellera d’educació, una persona que té clar la funció de l’escola, que té clara la defensa de l’escola pública i que pot perfectament refer l’herència del conseller desastre!...

Ai, deixeu-me somiar!!!!

1 comentari:

  1. Ai, Joan...Sort que només falten dos dies, sinó crec que acabaràs malalt. El pitjor de tot plegat és, volem o no, ens ho acabarem menjant amb patates, a més a més amb un somriure als llavis dient “Oh gràcies senyor, per aquesta educació de qualitat i per aquesta feina tan ben feta. Oh senyor gràcies senyor per garantir un futut millor per els nostres fills”. Hi ha molta gent que va Passeig de Gràcia paga una fortuna per un tros de pa sec amb un tros de mortadel•la punxada amb un escura dents (una mierda pinxada en un palo), això si amb un branquilló de julivert, i una cervesa amb escuma de caragol amb gust a l'aigua de fregar el terra (F•!#) I deixa propina! Fa temps que penso que no els interessa el més mínim educar, ja que com més analfabets funcionals facin més poder tindran. Així que hom el que espera és que posin algú que et faci riure una estona, de lo inútil que és, o una que sigui guapa i alegri la vista, o a la inversa.

    Així que si vols somia perquè no somies amb l’Scarlett.

    ResponElimina