Després que fa nou mesos el Conseller escoltava al carrer la veu alta, forta i clara del sectors de l’educació que dèiem que no ens agradava aquesta llei que ens volia proposar ens trobem que el departament ha traslladat una proposta de llei al parlament en que encara hi figuren alguns dels elements que varen motivar la convocatòria de vaga.
Per tant torno a estar en la cruïlla de si cal o no cal fer vaga, vaig escoltar el posicionament de CCOO, que em venia a dir que la Llei no és bona per Catalunya i per l’educació Pública, que el conseller s’ha tornat a passar les taules d’interlocució per on ell sap, que en el redactat final han caigut coses importants però que no aniran a la vaga perquè els mestres no ho volen (43% contra un 47%, diferencia petita!), perquè la proposta de llei ja està en mans del parlament i perquè cal una acció conjunta de la comunitat educativa. I el d’USTEC que em posa sobre la taula totes les maldats de la proposta i passa de puntetes per les bondats. I després d’aixó vaig decidir no deixar-me porta pel cor i recuperar els post escrits al febrer on argumentava els motius que em portaven a fer vaga el 14-F i veure si aquests motius encara eren vigents desprès del nou redactat.
La veritat és que en aquell moment, i de forma breu, constatava:
Defectes de Forma:
El conseller es treia de la màniga una proposta de document base sense consultar a ningú, i la proposta de llei surt al juliol, sense tenir en compte les opinions de molts del col•lectius de l’educació i sense recollir gaires coses de les que es reivindicaven el 14 de febrer. A més des dels sindicats es comenta que no hi ha hagut un diàleg clar sobre el tema i que algunes de les coses que es varen poder fer arribar al final han desaparegut.
El diagnosi o el preàmbul:
Tot i que, en el preàmbul de la proposta de llei, la música que sona és adequada i es parla de l’educació com a eina indispensable per a oferir igualtat d’oportunitats a tothom i per treballar la cohesió social, després el redactat està ple d’articles que apunten a la competitivitat entre centres o entre mestres com a mecanisme de millora de l’educació. La competitivitat, fonamentada en els resultats educatius, no pot generar igualtat sinó diferència poden optar a més recursos aquells que ja tenen molt. A més en el redactat de la llei es segueix mostrat que el departament fa responsables dels resultats als mestres, sense assumir la pròpia responsabilitat (inversió, recursos, marc educatiu,...)
Educació com agent sociablitzador
Com deia al febrer “Crec que l’educació ha d’esser un element sociabilitzador, integrador i de igualtat social, és a dir li correspon al sistema educatiu el cabdal paper de minimitzar les diferències i de posar les condicions per trencar les diferencies socioeconòmiqes d’una societat” Però en la proposta es genaralitza la competitivitat, s’ofereixen recursos als centres públics i privats en funció dels resultats, el mestre obtindrà un plus en el sou segons el resultats del seu grup classe, això en comptes d’apostar decididament per una formula que inverteixi més allà on falta més, on els resultats son pitjors per tal de facilitar el procés educatiu a qui segurament ho té més complicat.
Llei d’educació o llei del sistema educatiu?
La llei d’educació de Catalunya no pot obviar que l’escola no és l’únic agent educador, no pot obviar, o passar de puntetes, el paper de les famílies, dels esplais, de les extraescolars, de les AMPA, del 0-3,...
Xarxa Pública o Concertada
El departament hauria d’impulsar la seva pròpia xarxa i on la seva oferta no arribi concertar, però la proposta de llei no ho fa així ja que permet que les privades concertades mantinguin, legalitzin o puguin ampliar els seus privilegis. Des de permetre el cobrament de quotes, fins a acceptar la religió dins l’horari lectiu (contrari al nou estatut), o prioritzar la oferta de nous mòduls en la privada i no en la pública..
.
Drets laborals dels mestres
Com deia pel 14-F “Al mateix temps posa negre sobre blanc les diferencies laborals entre persones que fan la mateixa feina, fa possible que un centre públic o privat hi treballin persones amb la mateixa feina i condicions laborals diferents. Per això tants anys de lluita per igualar les condicions laborals del professionals de les privades o dels interins?”
Per tant ho observat que els motius que em varen portar a la vaga, o millor dit que ens hi varen portar, són plenament vigents. La vaga del 14-F ha fet que es retiressin alguns dels principis que apuntava el document de bases, però no n’hi ha prou. S’ha de sentir la nostra veu al carrer tornant a dir que aquesta no és la nostra LEC, i hi haurem de tornar el 30 de novembre amb tota la comunitat educativa.
No si val a badar, que amb la LEC ens hi juguem molt!!!!
dilluns, 10 de novembre del 2008
dimecres, 17 de setembre del 2008
Perquè encara tinc el carnet d’ICV a la cartera?
Vinc de l’assemblea de constitució del grup Manifest de maig, corrent d’opinió dins del marc d’ICV, i aquest és actualment el principal motiu pel que encara mantinc la meva militància a Iniciativa.
Perquè si miro enrere la veritat és que el panorama no es gaire encoratjador... nomes per posar algun exemple breu:
Agost 2008:
Sorprenent actuació de la conselleria d’interior envers els participants a els 25ens campaments internacionals de joves revolucionaris/es.
Agost 2008:
Joan Saura “salva” al president Zapatero de donar explicacions a les corts sobre el finançament en un pacte en un hotel de Vilanova amb un estil molt similar als que fa CIU (pacte moncloa, pacte ritz...) tant criticat pels nostres dirigents en el seu moment. Alhora deixa descol·locat l’estratègia que es treballava des del nostre grup parlamentari a Madrid.
Primavera 2008 (per posar una data)
Conjunt de despropòsits de la conselleria de Medi Ambient en la gestió de la sequera, estaques desmentits aclariments semàntics sobre el concepte transvasament, convidar a militants a deixar el partit...
Tardor 2007
Foto del senyor conseller de Medi Ambient i Habitatge amb el Sr. Enric Reina per escenificar el pacte sobre habitatge... les qüestions poden ser diverses, perquè amb els constructors i no amb els agents socials (sindicats, cooperatives,...) que també hi tenen molt a dir? I quin cost té aquesta fotografia, és a dir a que renuncia el pla d’habitatge per això?
I podria dir més, sense necessitat d’anar molt lluny en el temps, tant de la forma de fer política a la majoria d’institucions com del treball intern del partit.
Però alhora, si miro endavant, el panorama tampoc és més esperançador amb una assemblea que pot significar només un lleu maquillatge d’algunes idees, un retoc dels discursos però un continuisme en les formes, en el fer i en les persones.
L’únic fet encoratjador que aquest dies em mantenen amb el carnet a la mà és l’aparició d’aquest grup, ara per ara petit, però seriós, coherent i amb bones idees i formes que pretén dignificar el fet de fer política, recuperar el perfil propi d’ICV i tornar-la a connectar amb els referents socials i de carrer que no hauríem d’haver perdut.
dimecres, 23 de juliol del 2008
90% dels carros!
Estic al refugi Josep Maria Blanc, després de 22 hores de camí en tres etapes i a l'espera que dema faci la ultima (unes tres hores fins al Mallafré). La veritat es que tenia algun dubte d'arribar fins aquí, sobretot per un tema més mental que físic. Peró m'he sentit bé i estic complint sobradament les etapes previstes, no us preocupeu que no us salvareu del rotllo descriptiu dels quatre dies... de moment i per no colapsar l'unic ordinador del refugi em limito a penjar tres fotografies. Una amb la cara que m'ha quedat al prendre un cerveseta avui quan ja cuasi he acabat la ruta, una altra amb una de les dues vertents del Contraix, el port més complicat que e hagut de superar. , i la tercera amb un grup de cavalls que no em deixaven seguir el camí, estaven al mig.
Apali, ens veiem i bones Santes a tothom (divendres a la crida, que no falli ningú!)
Apali, ens veiem i bones Santes a tothom (divendres a la crida, que no falli ningú!)
dissabte, 19 de juliol del 2008
Rosita, orientació i carros.
Escalfant motors per Santes ahir varem marxar amb en Moises i l’Albert cap a Tarragona, concretament a Alcover, a veure la planta de la cervesera la Gardènia on fan
Aprofitem el viatge i anem cap a Masroig i Capçanes a veure i comprar vi en uns cellers cooperatius i a dinar a Falset al Restaurant el Cairat, interessantíssim, allà ens parlen d’un celler de Gratallops, el celler Cecilio que ens interessarà... la visita divertidíssima i el vi de categoria.
Avui a la nit cursa d’orientació nocturna... aquest serà per mi el primer acte de Santes, 8 quilometres (si trio bé el camí, sinó més) pel passeig i cas antic... a gran trets del port a l’actua, després fins a Can Fàbregas (abans que ens el canvien de lloc, Lluís hauràs de canviar el mapa l’any vinent,je,je,je!), cap a pl de la Brisa, la seu dels Capgrossos i cap a l’espigo i de retorn al port... la cursa molt interessant, m’he sentit fort tot i que he fet 57 minuts (a més de 20 del primer, però ja m’ho esperava). Un dia hauré de parlar amb calma d’aquesta nova passió, l’orientació, us l’aconsello a tots i totes!
I ara si acabant de fer els últims preparatius, demà al matí cap a Espot i a començar a fer els carros de foc, m’allunyo de les Santes uns kilòmetres però tornaré fort per gaudir-les plenament... el 24 estaré aquí i després de retrobar a tots els meus prometo explicar el camí en pels i senyals!
Fins a la Crida i bon escalfament de Santes!
dimecres, 16 de juliol del 2008
Toca canvis!
Aquest estiu si, desprès d’intentar-ho diverses vegades m’he tret les oposicions! Per tant ja soc del cos de mestres d’Educació Física.
El 21 de juny la primera prova, els temes que ens toquen no els he preparat i tinc la sensació que es fluix, el relaciono amb les competències i amb altres temes, al mateix temps que poso propostes pedagògiques sobre ell... però tot i això crec que si passo estaré com l’any passat, patint per si tinc plaça.
Per tant em toca preparar molt bé la presentació de la programació, de fet ha estat el que he treballat més durant el curs, i per tant confio en pujar nota i poder superar el procés d’oposicions. En aquest punt m’adono que inconscientment m’he fet certa juguesca, fa un any que no m’estic deixant els cabells llargs, per tant me la faig verbalment si tinc plaça em tocarà tallar me la cua... Serà una forma de simbolitzar l’esforç i els canvis que venen.
La setmana passada vaig tenir la noticia oficiosa, la meva nota era 6.8 i amb els mèrits podia tenir una nota final de 6.2 o 6.5... el rumor situava la nota de tall en un 5.3 o 5.5 per tant semblava ser que si, que aquest any si!
Avui han publicat la llista d’aprovats amb plaça i estic el numero 120, de tres cents per tant aquest any si! I alhora toca fer el comiat a la cua! I pels que no us ho creieu... alguna prova!
El 21 de juny la primera prova, els temes que ens toquen no els he preparat i tinc la sensació que es fluix, el relaciono amb les competències i amb altres temes, al mateix temps que poso propostes pedagògiques sobre ell... però tot i això crec que si passo estaré com l’any passat, patint per si tinc plaça.
Per tant em toca preparar molt bé la presentació de la programació, de fet ha estat el que he treballat més durant el curs, i per tant confio en pujar nota i poder superar el procés d’oposicions. En aquest punt m’adono que inconscientment m’he fet certa juguesca, fa un any que no m’estic deixant els cabells llargs, per tant me la faig verbalment si tinc plaça em tocarà tallar me la cua... Serà una forma de simbolitzar l’esforç i els canvis que venen.
La setmana passada vaig tenir la noticia oficiosa, la meva nota era 6.8 i amb els mèrits podia tenir una nota final de 6.2 o 6.5... el rumor situava la nota de tall en un 5.3 o 5.5 per tant semblava ser que si, que aquest any si!
Avui han publicat la llista d’aprovats amb plaça i estic el numero 120, de tres cents per tant aquest any si! I alhora toca fer el comiat a la cua! I pels que no us ho creieu... alguna prova!
dimarts, 8 de juliol del 2008
Carros de Foc
M’agrada la muntanya, algunes vegades ja n’he parlat, caminar i pujar es en part un repte de superació i en part una forma o moment de trobar-me a mi mateix. Però la veritat és que masses vegades queda en segon lloc, el temps, els compromisos, les activitats i d’altres motius son sempre una mala excusa per no apropar-hi tant com m’agradaria.Per les vacances de Setmana Santa ja vaig intentar fer una ruta, però varen posar els objectius massa agosarats tant per la velocitat que comportava com per la càrrega a l’esquena. En dos dies, amb la Núria, varem fer la meitat de la ruta dels Estels del Sud, des de Pauls fins a Beceite...
Ara aprofitant aquests dies previs a Santes i tenint en Pere i l’Aina de campaments arriba el moment de fer una de les rutes que feia temps que tenia al cap. Del 20 al 24, si el cos m’aguanta i el cap està ferm faré els carros de foc. Vaig quedar ja fa uns dies amb en Xavier, que la fet moltes vegades participant en
Per tant el 20 cap a Espot i d’allà tranquil·lament a dormir al refugi d’Amitges, etapa curta passant pel Ref Mallafré, un passeig per pista que em situarà en el punt de partida.
El 21 d’Amitges a Restanca, passant pels refugis de Saboredo i Colomers, etapa llarga pujant al port de Ratera, el de Sendrosa i el de Caldes per baixar cap a Restanca (l’endemà caldrà refer camí, buf!) i si em queden forces i temps podria pensar en pujar al Montardo.
El 22 de Restanca a Llonch, potser l’etapa més dura? Caldrà tornar a pujar fins a Crestada, baixar cap al Ventosa i Clavell i pujar fins al coll de Contraix per baixar cap al refugi del Estany Llonch, a part del desnivell sembla una de les etapes més llargues.
El 23 del Llonch al J.M. Blanch, també una etapa llarga fins al Corominas passant pel coll de Dellui, per desprès encaminar-me pel pas de l’os cap al refugi Blanch.
I el 24 ja de tornada i per tant sortint aviat (a les 18:30 vull estar 
Espero que el temps m’acompanyi i confio en anar-me trobant molta gent pel camí i en els propis refugis. Ja us explicaré, i us ensenyaré fotos... queden 11 dies!
Ah, per cert... Sven ja pots anar preparant una bona birra per la tornada!
dilluns, 7 de juliol del 2008
Retorn amb una birra refrescant que fa estiu!
Fa molts dies que tinc aquest blocs molt parat,podria dir que ja se sap els finals de curs que son carregosos, que m’he estat preparant a consciencia les oposicions... però en el fons tots sonaria a excuses! No?
Bé el que compta es que torno a estar per aquí, apareixent i desapareixent com moltes altres temporades, je,je,je!
En tot cas toca escriure alguna cosa i atenent el que em deien alguns amics deixaré la política de banda, o no ja que com diríem alguns tot és política!
Primer de tot parlar-vos d’una de les meves dèries, passions o manies...segons qui ho miri. Les cerveses en general i les belgues en particular. Aquestes últimes per la quantitat de matisos que podem descobrir en el paladar quan les bevem i lo diferents que poden arribar a ser. Per la meva part les que més repeteixo son la kwak, la Malheur 12, les Golden Carolus, la Belgoo... però n’hi ha moltes d’aconsellables i si algun dia voleu provar quelcom diferent entreu al mon de les de lambik o Geuze (de fermentació espontània)
De les d’aquí em costa trobar-ne que siguin realment diferents, en tot cas esmentar
La veritat és que encara no he trobat aquella cerveses que m’ompli la boca de gust i que em faci retornar a les platges mediterrànies de Catalunya (més enllà de la conya del nou anunci d’estrella, crec que una cervesa hauria ser capaç d’això). I això em genera un gran dubte, que ha de composar un gust que ens retorni a la nostra terra? Ha de ser les herbes (funoll. Romani, matafaluga,...) ha de ser algun fruit (figues, maduixes, cireres d’arboç...), ha de ser productes de la terra o del mar? Accepto idees, opinions i propostes...
Per cert, he dit manies perquè el tema arriba a passió de col·leccionista... una prova d’això :
Subscriure's a:
Missatges (Atom)