Després que fa nou mesos el Conseller escoltava al carrer la veu alta, forta i clara del sectors de l’educació que dèiem que no ens agradava aquesta llei que ens volia proposar ens trobem que el departament ha traslladat una proposta de llei al parlament en que encara hi figuren alguns dels elements que varen motivar la convocatòria de vaga.
Per tant torno a estar en la cruïlla de si cal o no cal fer vaga, vaig escoltar el posicionament de CCOO, que em venia a dir que la Llei no és bona per Catalunya i per l’educació Pública, que el conseller s’ha tornat a passar les taules d’interlocució per on ell sap, que en el redactat final han caigut coses importants però que no aniran a la vaga perquè els mestres no ho volen (43% contra un 47%, diferencia petita!), perquè la proposta de llei ja està en mans del parlament i perquè cal una acció conjunta de la comunitat educativa. I el d’USTEC que em posa sobre la taula totes les maldats de la proposta i passa de puntetes per les bondats. I després d’aixó vaig decidir no deixar-me porta pel cor i recuperar els post escrits al febrer on argumentava els motius que em portaven a fer vaga el 14-F i veure si aquests motius encara eren vigents desprès del nou redactat.
La veritat és que en aquell moment, i de forma breu, constatava:
Defectes de Forma:
El conseller es treia de la màniga una proposta de document base sense consultar a ningú, i la proposta de llei surt al juliol, sense tenir en compte les opinions de molts del col•lectius de l’educació i sense recollir gaires coses de les que es reivindicaven el 14 de febrer. A més des dels sindicats es comenta que no hi ha hagut un diàleg clar sobre el tema i que algunes de les coses que es varen poder fer arribar al final han desaparegut.
El diagnosi o el preàmbul:
Tot i que, en el preàmbul de la proposta de llei, la música que sona és adequada i es parla de l’educació com a eina indispensable per a oferir igualtat d’oportunitats a tothom i per treballar la cohesió social, després el redactat està ple d’articles que apunten a la competitivitat entre centres o entre mestres com a mecanisme de millora de l’educació. La competitivitat, fonamentada en els resultats educatius, no pot generar igualtat sinó diferència poden optar a més recursos aquells que ja tenen molt. A més en el redactat de la llei es segueix mostrat que el departament fa responsables dels resultats als mestres, sense assumir la pròpia responsabilitat (inversió, recursos, marc educatiu,...)
Educació com agent sociablitzador
Com deia al febrer “Crec que l’educació ha d’esser un element sociabilitzador, integrador i de igualtat social, és a dir li correspon al sistema educatiu el cabdal paper de minimitzar les diferències i de posar les condicions per trencar les diferencies socioeconòmiqes d’una societat” Però en la proposta es genaralitza la competitivitat, s’ofereixen recursos als centres públics i privats en funció dels resultats, el mestre obtindrà un plus en el sou segons el resultats del seu grup classe, això en comptes d’apostar decididament per una formula que inverteixi més allà on falta més, on els resultats son pitjors per tal de facilitar el procés educatiu a qui segurament ho té més complicat.
Llei d’educació o llei del sistema educatiu?
La llei d’educació de Catalunya no pot obviar que l’escola no és l’únic agent educador, no pot obviar, o passar de puntetes, el paper de les famílies, dels esplais, de les extraescolars, de les AMPA, del 0-3,...
Xarxa Pública o Concertada
El departament hauria d’impulsar la seva pròpia xarxa i on la seva oferta no arribi concertar, però la proposta de llei no ho fa així ja que permet que les privades concertades mantinguin, legalitzin o puguin ampliar els seus privilegis. Des de permetre el cobrament de quotes, fins a acceptar la religió dins l’horari lectiu (contrari al nou estatut), o prioritzar la oferta de nous mòduls en la privada i no en la pública..
.
Drets laborals dels mestres
Com deia pel 14-F “Al mateix temps posa negre sobre blanc les diferencies laborals entre persones que fan la mateixa feina, fa possible que un centre públic o privat hi treballin persones amb la mateixa feina i condicions laborals diferents. Per això tants anys de lluita per igualar les condicions laborals del professionals de les privades o dels interins?”
Per tant ho observat que els motius que em varen portar a la vaga, o millor dit que ens hi varen portar, són plenament vigents. La vaga del 14-F ha fet que es retiressin alguns dels principis que apuntava el document de bases, però no n’hi ha prou. S’ha de sentir la nostra veu al carrer tornant a dir que aquesta no és la nostra LEC, i hi haurem de tornar el 30 de novembre amb tota la comunitat educativa.
No si val a badar, que amb la LEC ens hi juguem molt!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada