En Jordi s’estrena amb els memes i ens repta a uns quanta a explicar el millor i pitjor d’aquestes festes…la veritat és que les santes donen per molt i per tant podríem triar moltes coses. Però ell demana una de cada i haurem de ser curosos...:
El MILLOR D'AQUESTES SANTES:
Ja he dit que podria citar diverses coses, en clau més de mirar-se el melic estaria el naixement d’una nova figura, el dragalió, o d’un nou acte (per polir i fer més rodó) com és el no n’hi ha prou. Però en tot cas em quedo, en conjunt, amb la programació d’espectacles de Santes Infantils, vaig poder assistir només a tres (Marcel Gros, Mag lari i les titelles noctures) però pel que vaig veure i pel que m’han explicat de les que no he vist sens dubte la millor programació de Santes Infantils que he vist.
UNA ANÈCDOTA QUE ES PUGUI EXPLICAR DE SANTES:
Sort que ho ha matisat, que és pugui explicar... je,je,je. Bé de fet, i per sort aquest any ho puc explicar tot. Potser la que podré explicar més vegades, com les batalletes dels avis, serà la meva cremada al dit en el correfoc. Aquest incident, per badada meva (m’havia tret els guants) s’ha vist reforçat per un embenatge que feia d’altaveu. La veritat és que més enllà de l’incident i del meu bateig de foc, vaig veure i copsar l’altre cara del correfoc, uns serveis d’urgència eficients i eficaços que varen fer amb molta diligència la seva feina. Una altre anècdota seria com vaig poder trobar-te, jordi, enmig de la gentada abans de l’escapada i com vaig ser capaç de fer arribar un meló mig ple (l’altre meitat deu estar a la meva samarreta de santes, a la de les persones que m’envoltaven i pel terra de la riera) fins a la plaça Santa Anna tot ballant el bequetero i baixant de forma comprimida.
EL PITJOR DE LES SANTES:
El pitjor, un altre cop dues coses per una banda els focs. Ja se que era cosa del temps (meteorològic). Ja que al haver-hi un vent molt fluix o inexistent va provocar un núvol de fum que no va deixar veure’l en tota la seva esplendor, caldrà llogar grans ventiladors per l’any vinent (a afegir a la pantalla gegant ela crida). I la segona és la deriva que pren, en alguns casos, l’escapada. Cal que assumim tots que els actes de festa major tenen la seva litúrgia i que no es pot anar passat de voltes, cridant alcohol, alcohol... i anant fins les orelles d’aquest element en un acte on l’alcohol és un condiment i no el ingredient principal.
QUINS ACTES RECOMANARARIES:
Segueixo recomanant, com sempre l’escapada, és d’aquells actes festius que cal veure una vegada a la vida. Per espectacular, per la gent, per el bequetero, per com ens transformem d’individu a massa...
QUE CANVIARIES O AFEGIRIES PER A L'ANY QUE VE:
Crec que el que faria és una recuperació, tenim unes santes que tenen en compte diferents sectors d’edat i crec que en alguns casos oblidem un sector més pre-adolescent o adolescent. Recuperar o crear actes com la gran porcada (espero no equivocar-me en el nom) seria un encert.
Ja que és un meme, toca tocar els “memes” a alguna persona més, per tant preparats que apunto, per una banda la visió menys oficialista d’un regidor en Toni Guirao, per altra banda l’Eloi Aymerich, per altra banda per la façeta de cultura popular el Dragalió, pels que ho veuen des de fora de Mataró l’Àngel Pagès, i per acabar un Santero actiu que ho mira molts de cops per sota les faldilles, en Dani Alvarez
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santes. Mostrar tots els missatges
dimecres, 1 d’agost del 2007
dijous, 26 de juliol del 2007
Santes 2007, benvingut Dragalió!!!!
Fa dies que tinc pendent molta feina, el comentari ‘un article que m’ha enviat en Ramon o la valoració del pacte sociovergent al Consell Comarcal, o les noticies del punt sobre la depuradora de l’alt maresme en son bons exemples. Però avui, sense intenció d’escapolir-me de la feina pendent (que aviat serà resolta en certa mesura), sinó que som 26 de juliol i ara a Mataró només existeix un tema, cal parlar de les Santes . I aquest any hem de parlar del Dragalio.
Aquesta és una de les principals novetats d’enguany, algun s preferiran parlar de la pantalla a la crida o del no n’hi ha prou... Però a mi és aquesta la que
Però més que estendrem sobre com és i que pensa aquesta nova figura us convido a que el seguiu a traves del seu blog (neixen moderns els nouvinguts).
dimarts, 1 d’agost del 2006
Desintoxicació!
Ara si ja hem començat les vacances, piscina i platja cada dia, gelats, dormir tard i llevar-nos més tard encara... la veritat és que toca descansar a finals d’agost haurem de començar a escalfar motors ja que tenim un any amb dues comtesses electorals importants.
Avui m’ha arribat un mail d’en jordi amb aquestes fotos de Santes, ara que creia que estava començat el procés de desintoxicació de Santes, m’ha provocat una recaiguda, he anat a buscar la casaca del Drac, el mocador del correfoc, la samarreta de la ruixada, la samarreta de Santes i m’he passat mitja hora abraçat a ells, la olor de pólvora, els colors m’han portat als records d’aquestes santes....
Aquells que no siguem capaços de superar-ho només ens queda donar voltes com a zombis per altres festes (començant per Argentona), agafar-nos a records (olors, fotos,...) per rememorar els dies de festa o pensar que 360 dies passen ràpid i que aviat podrem trobar anar enllaçant festes per arribar a la traca final de Santes (Carnestoltes-Sant Jordi-Festes de barri...)
PD. Les fotos d’aquest post són d’en Jordi Bertran (gràcies Jordi!)
diumenge, 30 de juliol del 2006
29-7 Ara si, això s’acaba!
Avui ja és l’últim dia, hem arribat amb prou forces, podrem descansar un parell de dies i o anem de vacances o podem seguir la festa a Argentona.
Primer de tot hi havia la xeringada, s’ha desplaçat de lloc i té alguns beneficis, per una banda hi toca més el sol, l’espai és ample (però hi arriba molta gent) i no cal tallar el carrer. Per altra banda al apropar-nos més a la font del parc es potencia un mal ús d’aquesta i veiem com nens i no tant nens l’utilitzen pel que no està pensada, per banyar-se! I corren un risc d’accidents innecessari. No és el primer dia que veig actituds que posen la festa en risc, l’actitud d’alguns a l’escapada que van a mirar de trencar el cordó de seguretat, o els que van al correfoc amb samarreta de tirants i xancletes en són un bon exemple...
A la nit hem anat a tancar les figures, no se com han anat les altres, però al voltant del drac moltes ganes de provar-lo i gent amb ganes de fer-se portador... sobre tot nens i nenes que ja volen portar el drac que està a l’ou... Per tots aquells que vulgueu ser portadors o músics del drac (gran o petit) i de qualsevol altre figura, cap el patronat a omplir una instància i a la que hi hagi plaça cap a sota!
Bé ara ja només em queda acabar de tancar les vacances, desitjar tenir més sort que en Miquel (que havia d’agafar un avió el dia de la descontrolada i excessiva vaga dels treballadors de terra d’Iberia) i carregar piles pel nou curs, que políticament es presenta interessant i carregat.
Primer de tot hi havia la xeringada, s’ha desplaçat de lloc i té alguns beneficis, per una banda hi toca més el sol, l’espai és ample (però hi arriba molta gent) i no cal tallar el carrer. Per altra banda al apropar-nos més a la font del parc es potencia un mal ús d’aquesta i veiem com nens i no tant nens l’utilitzen pel que no està pensada, per banyar-se! I corren un risc d’accidents innecessari. No és el primer dia que veig actituds que posen la festa en risc, l’actitud d’alguns a l’escapada que van a mirar de trencar el cordó de seguretat, o els que van al correfoc amb samarreta de tirants i xancletes en són un bon exemple...
A la nit hem anat a tancar les figures, no se com han anat les altres, però al voltant del drac moltes ganes de provar-lo i gent amb ganes de fer-se portador... sobre tot nens i nenes que ja volen portar el drac que està a l’ou... Per tots aquells que vulgueu ser portadors o músics del drac (gran o petit) i de qualsevol altre figura, cap el patronat a omplir una instància i a la que hi hagi plaça cap a sota!
Bé ara ja només em queda acabar de tancar les vacances, desitjar tenir més sort que en Miquel (que havia d’agafar un avió el dia de la descontrolada i excessiva vaga dels treballadors de terra d’Iberia) i carregar piles pel nou curs, que políticament es presenta interessant i carregat.
dissabte, 29 de juliol del 2006
28-7 hem fet el cim! comença la baixada
Els focs són un punt d’inflexió, d’alguna forma hem fet el cim i comencem la baixada, una baixada plena d’actes i de coses, però tots som conscients que això s’acaba... tot això avui tenim quatre punts de màxim interès.
Primer de tot els que encara tenen forces a fer la cursa, uns cinc o sis quilometres al voltant del que són les rondes de la ciutat. Ja fa uns anys que és fa la sortida des del parc, i crec que això li dona més dificultat (abans la cursa acabava en baixada i ara és en pujada). Els temps poden ser diversos, menys de 20 minuts pels que la guanyaran, apropar-se a un meritós vint i poc per aquells que no pretenen guanyar-la, sobre els 30 per un gruix important, apropar-se als trenta per aquells que van resacosos d’hores de son i festa i baixar dels 39 pel drac! (llàstima que aquest any no érem prous per intentar-ho)
Després cap a Sant Josep, els que els agrada les sardanes amb prou temps per fer-ne i desfer-ne algunes, els que no les ballem amb ganes de veure els gegants com la ballen i de seguir-los fins a la dormida... la del 28 és la més transgressora, la Geganta pren el protagonisme que normalment en Robafaves no li deixa i tanca ella l’entrada de la Família, el ball a la plaça amb la Banda, en Cugat (com a successor d’en Pep) fent-se un “solo” al mig i un ball de bequetero que acaba de fer embogir a la gent!
A la tarda el tria menut i la postal de gegants omple les places de nens amb ganes de veure espectacles. Triem les titelles a la plaça e la peixateria l’espectacle està molt bé però l’espai torna a quedar-se petit. O fem més espectacles o cerquem places més grans, perquè no a l’esplanada?
I a la nit el festeig del drac, aquest és un dels actes nous de la festa (n’és la tercera edició) i ens deparà dues sorpreses la primera és l’èxit de gent, la porta de l’ajuntament és plena de nens, nenes, pares, mares i altres acompanyats (hi ha tres actes nocturns que tenen cert caràcter familiar, l’escapada, els focs i el festeig) i al arribar a la plaça de les treses encara s’evidencia més la quantitat de gent que s’hi ha acostat. La segona sorpresa és que aquest any sí, per tant el vinent hi haurà un drac petit i hem de començar a pensar si el drac ha de seguir festejant víbries o ha d’esdevenir un cap de família normal...
Primer de tot els que encara tenen forces a fer la cursa, uns cinc o sis quilometres al voltant del que són les rondes de la ciutat. Ja fa uns anys que és fa la sortida des del parc, i crec que això li dona més dificultat (abans la cursa acabava en baixada i ara és en pujada). Els temps poden ser diversos, menys de 20 minuts pels que la guanyaran, apropar-se a un meritós vint i poc per aquells que no pretenen guanyar-la, sobre els 30 per un gruix important, apropar-se als trenta per aquells que van resacosos d’hores de son i festa i baixar dels 39 pel drac! (llàstima que aquest any no érem prous per intentar-ho)
Després cap a Sant Josep, els que els agrada les sardanes amb prou temps per fer-ne i desfer-ne algunes, els que no les ballem amb ganes de veure els gegants com la ballen i de seguir-los fins a la dormida... la del 28 és la més transgressora, la Geganta pren el protagonisme que normalment en Robafaves no li deixa i tanca ella l’entrada de la Família, el ball a la plaça amb la Banda, en Cugat (com a successor d’en Pep) fent-se un “solo” al mig i un ball de bequetero que acaba de fer embogir a la gent!
A la tarda el tria menut i la postal de gegants omple les places de nens amb ganes de veure espectacles. Triem les titelles a la plaça e la peixateria l’espectacle està molt bé però l’espai torna a quedar-se petit. O fem més espectacles o cerquem places més grans, perquè no a l’esplanada?
I a la nit el festeig del drac, aquest és un dels actes nous de la festa (n’és la tercera edició) i ens deparà dues sorpreses la primera és l’èxit de gent, la porta de l’ajuntament és plena de nens, nenes, pares, mares i altres acompanyats (hi ha tres actes nocturns que tenen cert caràcter familiar, l’escapada, els focs i el festeig) i al arribar a la plaça de les treses encara s’evidencia més la quantitat de gent que s’hi ha acostat. La segona sorpresa és que aquest any sí, per tant el vinent hi haurà un drac petit i hem de començar a pensar si el drac ha de seguir festejant víbries o ha d’esdevenir un cap de família normal...
divendres, 28 de juliol del 2006
27-7 Ulleres i granissat!
Avui és el dia de les ulleres de sol, al matí quan les colles es troben davant de l’ajuntament en veiem de dos tipus, les ulleres on forma de bossa sota dels ulls i les de sol que cerquen tapar les primeres... I és que per aquells que no tenim l’excusa dels nens avui és la segona nit en blanc o quasi, molts i moltes hauran dormit 3-4 hores en dos dies!
Aquest és un dia llarg, i amb la calor encara se’ns enganxen més les lleganyes i ens pesa l’aire sobre el cap. Anem a ofici a l’entrada de l’ajuntament la banda fa sonar uns compassos a l’entrada dels regidors i altres autoritats (encara que el president del Consell Comarcal mira de passar desapercebut!) al arribar a santa Maria toca saludar amb el drac a l’àliga i a les autoritats... compte que amb el soroll i les presses no sento en Ramon, saludo tard i casi la “picotejo”, com podeu comprovar l’angle de visió no hi ajuda molt (foto).
Desprès tots ens escapem de la calor de la plaça per passar el llarg ofici en la fresca de Can Xavi amb una estrella glaçada i una buti amb seques... això si que és tenir ofici! A la tarda la Passada, la sortida més llarga, la pluja fa dubtar a la sortida, però al final el sol ens voldrà acompanyar, enfilem la riera esperant el desitjat granissat i orxata que ens ha promès en Jordi al arribar a Santa Anna.
Al acabar la dormida, la colla d’en Robafaves ens felicita el 15 aniversari amb el ram e la Geganta, i apa a sopar i canviar-nos el més ràpid possible per poder anar a fer ah! I oh! A la platja (corrent el risc de perdre punts del carnet de Santero!)... El cansament entra en escena pels petits, i també pels més grans, quatre notes dels concerts, 5 minuts del dansa aèria i 5 minuts per agafar un tall de xíndria i cap amunt que tots estem que ens caiem! I aquest any no hem aprofitat el matí per deixar el cotxe en bon lloc, sort que l’Eva i la Mireia ens pugen que sinó en veig tot el camí portant dos nens dormint en braços!
Avui ja ho sabeu, cursa, tria menut i el festeig del drac... que diuen que aquest any si! Després d’anys de provar-ho tindrem un ou fecundat... i diuen que cal un any de covar-lo per poder tenir dracs petits!
Aquest és un dia llarg, i amb la calor encara se’ns enganxen més les lleganyes i ens pesa l’aire sobre el cap. Anem a ofici a l’entrada de l’ajuntament la banda fa sonar uns compassos a l’entrada dels regidors i altres autoritats (encara que el president del Consell Comarcal mira de passar desapercebut!) al arribar a santa Maria toca saludar amb el drac a l’àliga i a les autoritats... compte que amb el soroll i les presses no sento en Ramon, saludo tard i casi la “picotejo”, com podeu comprovar l’angle de visió no hi ajuda molt (foto).Desprès tots ens escapem de la calor de la plaça per passar el llarg ofici en la fresca de Can Xavi amb una estrella glaçada i una buti amb seques... això si que és tenir ofici! A la tarda la Passada, la sortida més llarga, la pluja fa dubtar a la sortida, però al final el sol ens voldrà acompanyar, enfilem la riera esperant el desitjat granissat i orxata que ens ha promès en Jordi al arribar a Santa Anna.
Al acabar la dormida, la colla d’en Robafaves ens felicita el 15 aniversari amb el ram e la Geganta, i apa a sopar i canviar-nos el més ràpid possible per poder anar a fer ah! I oh! A la platja (corrent el risc de perdre punts del carnet de Santero!)... El cansament entra en escena pels petits, i també pels més grans, quatre notes dels concerts, 5 minuts del dansa aèria i 5 minuts per agafar un tall de xíndria i cap amunt que tots estem que ens caiem! I aquest any no hem aprofitat el matí per deixar el cotxe en bon lloc, sort que l’Eva i la Mireia ens pugen que sinó en veig tot el camí portant dos nens dormint en braços!
Avui ja ho sabeu, cursa, tria menut i el festeig del drac... que diuen que aquest any si! Després d’anys de provar-ho tindrem un ou fecundat... i diuen que cal un any de covar-lo per poder tenir dracs petits!
dijous, 27 de juliol del 2006
26-7 Descans i nans!
Avui ha estat un dia més tranquil, al matí ha tocat anar a currar, amb els llençols enganxats, amb la pudor de pólvora entaforada als forats del nas, amb el xiulet dels últims petards ressonant a les orelles... No se que és el que fa que els dies ressacosos siguin els més calorosos de l’any...
Després al migdia piscina, al Sorrall per treure la son i la calor del cos, la veritat és que la son a tornat a perseguir-me abans de l’escapada dels nans.
Avui tocava als més petits de la família, ha estat un encert d’aquest últims anys fer aquesta escapada pels més petits i més encert el format d’aquest any amb jocs i activitats al voltant d’aquestes figures. La veritat és que la meva memòria em porta a recordar altres activitats de caràcter infantil. Per una banda un record difós, devia tenir molt pocs anys, del ball dels nans a la plaça Santa Anna, quan els hi havíem de donar un duro perquè ballessin davant teu! Desprès el record salta a les grans porcades (crec que es deien així) que suposaven una gran gimcana en que els més petits o menys petits se les veien de valent per superar proves diverses...
La veritat és que potser pels més petits hi ha hagut més varietat i canvis en model d’activitat, aquesta revolta de nans-correguspira-ruixada infantil n’és un pas interessant, espero que en els propers anys es consolidi i sigui un acte de referència com ho és la nit boja... i esperem que l’any vinent hi participi una nova figura de la ciutat (el drac petit!) que sembla que ja comença a covar-se l’ou!
dimecres, 26 de juliol del 2006
25-07 Paraules, sensacions i bogeries!!!
Ara si que ja podem dir que la festa s’ha iniciat, molts mataronins i mataronines esperem la nit boja amb delit i l’endemà de “perpetrar-la” ja estem pensant en la del següent any. La veritat és que la d’ahir va deixar veure tots els petits elements que fan especial aquest primer dia de festa.
La crida, paraules i polèmiques.
Els primers elements que ja coneixia de la crida són les sempre esperades mirades cap el que hi haurà avui, aquest any ha estat un altre cop l’any de la Bandera, pancarta enorme a una façana i gent am cartells...El segon element ja conegut és la crida de l’alcalde, en el seu segon any ja no m’hauria de sorprendre, però la veritat és que ha tocat el que havia de tocar, agraïment a les persones que ho fan possible (les santes com a moltes altres coses són com una orquestra i tothom té un paper important pel bon funcionament de la festa, la gent que porta l’aigua per exemple una tasca que passa desapercebuda però que faríem sense ells en el moment de sortir de la figura?) el record per la castellera accidentada, els aniversaris de colles o figures... però també ha tingut paraules, com a mínim, curioses com ara el record a palestina. La veritat és que, com fa el PSOE a nivell nacional, la gent del PSC s’apunta a la crida a la PAU de forma peculiar quan hi ha una foto, quan hi ha milers de persones a la plaça, quan es pot fer cert electoralisme amb el tema hi són... però quan hi ha la concentració de suport al poble palestí, on son? Per altra banda torna a fer gala de “recolzament” als regidors del seu govern, ja hi torna a haver promeses, potser fins i tot no consensuades, que comprometen o contradiuen el que alguns regidors estan fent... la veritat és que espero amb delit el drac petit, tant jo com el meu fill, però anunciar-ho allà i d’aquella forma...
La crida, des d’un altre angle
Però aquesta crida va tenir un altre angle, el de fer-ho des de la colla del Drac i sobretot pel fet d’estrenar-me amb el ball, veure-ho des de la plaça i a través de la petita finestra al món que és la reixeta del drac. Els nervis els solc portar bé, però hi són i sempre pateixes per si et fan una mala jugada, la veritat és que em van deixar gaudir del moment... també em va permetre agafar la banyeta, molt n’havia sentit parlar però sense poder-la fullejar, la tornada a casa va ser divertida, amb somriures i alguna que altra riallada, no deixen ningú sobre qui ironitzar...
Nit boja, nit de colors, olors i sensacions
La nit va començar com sempre sentint l’escalforeta i les olors que es concentren en la part baixa de la riera, i de fet aquest és un tret característic d’una festa que ens entra pels 5 sentits
La olorem, la suor de la gent, l’olor dels petards, l’aigua amb la sorra del parc...
La palpem, al buscar les figures de foc o la diablessa que ens porti riera amunt, al tocar-nos per fer-nos pas i espai en la baixada i la pujada, en el cordo de seguretat que les passa magres protegint figures i músics...
L’escoltem, amb el ritme del bequetero, que no serà mai superat per cap polifònic del mòbil, en la música de la coixinera, en el retronar del petards, en les converses que som capaços de mantenir amb coneguts i desconeguts en mig de les notes del bequetero o el crit de la gent, la música passada per aigua...
La degustem, les galetes de santes i el vi que ens ofereix la família Robafaves, o els molts litres de cervesa, aigua i d’altres líquids que corren per la nit... i els melons d’en Jordi que per fi he pogut tastar!
La veiem sobretot en els blancs, vermells, groc, del correfoc, en la pantalla de la ruixada, en la gent que fa temps, o poc, que no veiem...
La crida, paraules i polèmiques.
Els primers elements que ja coneixia de la crida són les sempre esperades mirades cap el que hi haurà avui, aquest any ha estat un altre cop l’any de la Bandera, pancarta enorme a una façana i gent am cartells...El segon element ja conegut és la crida de l’alcalde, en el seu segon any ja no m’hauria de sorprendre, però la veritat és que ha tocat el que havia de tocar, agraïment a les persones que ho fan possible (les santes com a moltes altres coses són com una orquestra i tothom té un paper important pel bon funcionament de la festa, la gent que porta l’aigua per exemple una tasca que passa desapercebuda però que faríem sense ells en el moment de sortir de la figura?) el record per la castellera accidentada, els aniversaris de colles o figures... però també ha tingut paraules, com a mínim, curioses com ara el record a palestina. La veritat és que, com fa el PSOE a nivell nacional, la gent del PSC s’apunta a la crida a la PAU de forma peculiar quan hi ha una foto, quan hi ha milers de persones a la plaça, quan es pot fer cert electoralisme amb el tema hi són... però quan hi ha la concentració de suport al poble palestí, on son? Per altra banda torna a fer gala de “recolzament” als regidors del seu govern, ja hi torna a haver promeses, potser fins i tot no consensuades, que comprometen o contradiuen el que alguns regidors estan fent... la veritat és que espero amb delit el drac petit, tant jo com el meu fill, però anunciar-ho allà i d’aquella forma...
La crida, des d’un altre angle
Però aquesta crida va tenir un altre angle, el de fer-ho des de la colla del Drac i sobretot pel fet d’estrenar-me amb el ball, veure-ho des de la plaça i a través de la petita finestra al món que és la reixeta del drac. Els nervis els solc portar bé, però hi són i sempre pateixes per si et fan una mala jugada, la veritat és que em van deixar gaudir del moment... també em va permetre agafar la banyeta, molt n’havia sentit parlar però sense poder-la fullejar, la tornada a casa va ser divertida, amb somriures i alguna que altra riallada, no deixen ningú sobre qui ironitzar...
Nit boja, nit de colors, olors i sensacions
La nit va començar com sempre sentint l’escalforeta i les olors que es concentren en la part baixa de la riera, i de fet aquest és un tret característic d’una festa que ens entra pels 5 sentits
La olorem, la suor de la gent, l’olor dels petards, l’aigua amb la sorra del parc...
La palpem, al buscar les figures de foc o la diablessa que ens porti riera amunt, al tocar-nos per fer-nos pas i espai en la baixada i la pujada, en el cordo de seguretat que les passa magres protegint figures i músics...
L’escoltem, amb el ritme del bequetero, que no serà mai superat per cap polifònic del mòbil, en la música de la coixinera, en el retronar del petards, en les converses que som capaços de mantenir amb coneguts i desconeguts en mig de les notes del bequetero o el crit de la gent, la música passada per aigua...
La degustem, les galetes de santes i el vi que ens ofereix la família Robafaves, o els molts litres de cervesa, aigua i d’altres líquids que corren per la nit... i els melons d’en Jordi que per fi he pogut tastar!
La veiem sobretot en els blancs, vermells, groc, del correfoc, en la pantalla de la ruixada, en la gent que fa temps, o poc, que no veiem...
dilluns, 24 de juliol del 2006
24-7 acaba l'escalfament... arriba la FESTA!
Avui he anat a veure el concert de Gospel, la veritat és que ha estat força bé, ja que per començar la festa sentir les veus d’aquest grup de gent i veure que son gent que coneixes de vista (com diu
Però com les Santes també tenen una part de polèmica tres crítiques, per una banda l’espai que s’ha fet petit, i era un fet evident ja que entre que el grup el formen 70 persones (i evidentment això arrastra molta gent!) i les ganes de començar la festa han portat a la plaça molts capgrossos!
Un segon és el so, en part condicionat pel fet de la molta afluència de gent, hem estat a un lateral i es perdia tota la força del concert, crec que en la part de davant es sentia millor... però la veritat és que molts ens hem perdut una part important del concert al no poder ni sentir bé els solistes, ni sentir el director, i al perdre part de l’energia del grup.
Un tercer el poc respecte de la gent, la xaxara, el soroll, les converses, fins i tot el contestar el mòbil... no espero estar al liceu, i per tant no cal el silenci, però si un mínim ambient de respecte a la feina de la gent i de seguir el concert...
Bé i ara ja toca anar preparant el dia 25, que té tots els ingredients que el fan el gran dia de Santes. Per una banda un ball infantil, veure la cara dels més petits amb la il·lusió de l’inici de la festa i la proximitat de la família Robafaves i la resta de colles. Per altra banda
diumenge, 23 de juliol del 2006
Les SANTES…
Més enllà de les típiques discussions, debats i polemiques sobre el cartell, sobre la crida, sobre el model, sobre el concert o el teatre que ens porten, tots tornem a gaudir de la FESTA...
Divendres varem poder veure algunes accions teatrals de la gent de l’aula de teatre, i seguir les proves de so dels flabiols dels gegants (per més que insistien en que eren proves els més petits ho gaudien com si en Robafaves i cia estiguessin allà fent els seus balls).
Dissabte, sortim de casa per anar a veure la gegantada i ens trobem com cada any amb
Diumenge, diada castellera, cartell de luxe amb els de Vilafranca i els xiquets de Tarragona i l’esperança de poder veure una jornada memorable amb castells de gama alta i extra. La jornada comença bé, em poso a la pinya ells fan la feina i jo acoto el cap, hi ha ganes de participar una mica de l’emoció que els seus castells, alhora sentir un castell des de la pinya té unes sensacions diferents, el so, el contacte, la força, la vibració del castell, fa que aquest es visqui més que es senti. D’aquesta forma carreguen i descarreguen el 3 de 9 amb folre, i m’apunto al intent de 4 de 9 amb folre, de més lluny veig el 5 de 8. Els castells tenen això, per una banda els vius, sents l’emoció i la força dels que el carreguen, per altra banda el ritme de la plaça és lent, i el sol encara hi ajuda menys, i fa que els nens i nenes els costi de seguir... per tant m’evito veure la caiguda en tercera ronda. Per sort no m’he perdut, des de primera fila, la torre de 9 dels de Vilafranca...
Anem escalfant motors, el 24 entrarem ja en la festa tradicional (m'acostaré al concert de Gospel i si arribem a fer un cremat (de fet una de les rareses de Santes en vec tot i que és una veguda que no m'ha atret mai, el que fa la festa!) per arribar a l’esperada crida i sobretot a l’escapada... A més aquest any tornaré a viure la festa des d’una figura, en aquest cas amb el drac, aquesta és una forma molt diferent de viure la festa... alguns diuen que no es viu la festa de forma complerta fins que no ho has fet així... la veritat és que hi ha defenents formes de viure la festa que fa que amb el temps la vegis de forma global (des d’una figura, com a nen, acompanyant un nen, en colla,...)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)