La depuradora de Pineda... tornem al inici!

Una notícia més que em crida l’atenció, una d’aquelles que per sabuda no deixa de destacar-me al veure-la negre sobre blanc a el punt d'ahir.

I em destaca perquè sé que aquest projecte arriba a la llum tard, fa més de 23 anys que l’alt maresme està tirant l’aigua bruta, només es retiren els sòlids, al mar. I per tant cal felicitar-nos perquè per fi això deixarà de ser així.

Però alhora em destaca per que sé que hem perdut dues oportunitats per tenir la millor depuradora d’europa si tenim els criteris mediambientals. Els projectes treballats per a fer-la al Pla de Batet implicava una actuació integral d’alt valor mediambiental, sense impacte visual, de sorolls o d’olors, però es va deixar perdre la oportunitat en el moment que es podien haver impulsar.

Em destaca també perquè aquesta proposta sorgeix desprès que algunes forces polítiques utilitzessin en les ultimes municipals de forma interessada i electoralista l’emplaçament definitiu de la depuradora. Sense tenir en compte els acords previs, sense considerar quin era el millor projecte pel territori amb l’únic objectiu de aconseguir més vots i de desacreditar a altres forces.

I cal tenir en compte diversos elements que, per mi, fan que aquest no sigui un bon projecte. Primer de tot la decantadora seguirà estant on està, al costat del cementiri de Pineda, s’hi intervindrà o seguirà fent sorolls i olors? Seguirà provocant episodis puntuals d’emissions d’aigües fecals? Però a més la depuradora a Montpalau implica el bombeig d’aigua bruta de cota 0 a més de cota 40, amb la despesa energètica que això comporta i a més si es planteja un terciari s’haurà de tornar a bombar per fer-la arribar als usuaris o la Tordera, el millor accés als aqüífers seria per Fogars de la Selva un altre cop muntanya amunt. I tercer l’afectació que aquesta obra pot tenir en la riera de Pineda, a la zona agrícola i als pous que estan al voltant.

Vies o asfalt!

Que vagi per avançat, coincideixo amb el nostre Alcalde amb l’anàlisi que fa sobre la mobilitat a la nostra comarca, ell el fonamenta en que “Hi ha quatre necessitats bàsiques que el model de mobilitat ha de resoldre a la nostra comarca” la llàstima és que resol aquestes necessitats amb propostes de mobilitat de transport privat, oblidant-se a més que el transport amb cotxe privat és el menys sostenible i el menys social.

Però anem a pams, coincidim en el que ell defineix com a quatre necessitats, però no en les propostes per a solucionar-les:

La comunicació ràpida amb Barcelona, la resolt amb la C-32 quan és pot resoldre amb la millora de la línia 1 de rodalies, amb més capacitat, horaris nocturns i més freqüència a més de la possibilitat de fer una nova línia interior i posar combois directes o semidirectes.

La comunicació ràpida amb Girona-França, proposa la prolongació de la C-32 cap al nord, quan el que és imprescindible és el desdoblament de la via, la millora de la freqüència equiparant-lo al tram del baix maresme, perllongar la nova línia,connectar bé amb la línia de Barcelona-Girona per l’interior.

La mobilitat ràpida amb el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, ens recorda que la C-60 ho ha resolt, sobretot per la gent que hi va amb transport públic, un autobús que tarda el triple que el transport privat. Cal impulsar amb urgència la línia de tren orbital que permeti la connexió ràpida amb Granollers i l’accés a Sabadell, Cerdanyola i Terrassa sense passar per Barcelona.

La bona comunicació entre les ciutats, pobles i vil·les de la mateixa comarca, i aquí bé la proposta definitiva el desdoblament de la C-32, una nova via que si es fa com vol el Sr. Forlan suposa una autovia ràpida de 4 carrils que modificarà el nostre paisatge i suposarà un gran impacte ambiental. Quan la solució a aquesta necessitat ja la tenim al territori, la C-32, només cal treure-li el peatge o traslladar-lo cap a l’accés a Barcelona.

Si que es cert que després parla dels peatges i de les infraestructures ferroviàries, però no puc obviar que al parlar de necessitats segueix posant asfalt per resoldre-les en primera instància. Evidentment deu ser cosa de les diferències de model territorial d’ICV, vegeu l’article d’ahir d’en Salvador, i el del PSC-PSOE de l’article del Joan Antoni.

Per un consell comarcal d’esquerres, no a la sociovergencia maresmenca.

El proper dilluns 30 de juliol es constituirà el consell comarcal del Maresme, configurant-se un govern sociovergent, amb l’afegit d’ERC. Des d’ICV-EUiA ens hi hem quedat al marge per diferents motius:

Primer de tot per coherència amb el nostre discurs dels últims anys, al 2003 i al 2004 (relleu del Sr. Mas de la Presidència) ja varem expressar que creiem que el consell havia d’estar liderat per algun alcalde d’algun ajuntament que tingués la capacitat de liderar, implicat en els grans reptes del futur de la comarca i que sigues capaç de generar consens i diàleg entre partits, ajuntaments, agents socials i la resta d’administracions que havien de resoldre temes com la mobilitat o la llei de promoció de l’autonomia personal, malconeguda com llei de la dependència.

Perquè hem demostrat en aquests últims mandats que el consell pot ser un lloc per aplicar polítiques coordinada amb els ajuntaments dels territori. Aquests últims anys hem estat els responsables de les polítiques socials del consell i la nostra gestió ha portat el pressupost de l'àrea a prop dels 8 milions d'euros (partíem de tres milions), amb mes de 30 serveis i programes en funcionament, molts d'ells nous, i amb clares perspectives i plans de futur. Serveis com l'Oficina Comarcal d'Habitatge, el servei d'Immigració, el de violència domèstica, els serveis complementaris d'Educació, entre d'altres són creació d'aquesta etapa. També cal recordar la millora en la gestió d'altres serveis.

Hem demostrat, per tant, que el consell pot ser - i ha de ser - una eina política al serveis dels maresmencs i les maresmenques, on es creïn i coordinin serveis, on es mancomunin projectes, on es discuteixi dels debats estratègics de la comarca. I no una administració que serveixi pels interessos particulars dels partits polítics del Maresme.

Desprès d’aquestes últimes eleccions municipals, marcades per un distanciament del electorat (baixa participació), per una pèrdua generalitzada de vots, i on iniciativa ha mantingut el seu pes polític a la comarca i ha augmentat la seva participació en governs municipals; Se’ns ha proposat participar en un govern comarcal on la capacitat de fer política de la nostra coalició era mermada amb una retallada considerable de les nostres competències i alhora no es tenien en compte les nostres tesis sobre el lideratge del govern comarcal, i la nostra defensa de l’administració pública i la prestació de serveis de qualitat per als ciutadans i ciutadanes.

La nostra insistència en fer del Consell Comarcal una eina real de fer política i de ser coherents amb les nostres posicions han portat al PSC a tancar un pacte amb Convergència. En aquest Pacte es posa en mans de la dreta les polítiques socials i de benestar del consell comarcal. Aquest acord sociovergent ha estat desprès obert, com un lleuger maquillatge, a ERC i a nosaltres mateixos. ICV-EUIA-EPM no pot, ni vol, participar en una tornada cap endarrere, ni en una operació que prima el repartiment de poder polític per sobre de les demandes i les necessitats reals dels ajuntaments de la comarca i dels maresmencs; per sobre de la defensa de les politiques progressistes, en disonància amb el govern de la Generalitat de Catalunya.

Per tant anirem a fer política des de l’oposició del Consell Comarcal i esperarem que els partits d’esquerra de la comarca siguin capaços de replantejar els seus errors i es plantegin un veritable govern d’esquerres i progrés pels ciutadans i ciutadanes del maresme.

Eleccions en viu

8:00 matí.

Sona el despertador, és un dir ja que a casa el nostre despertador es diu Pere, i després de fer una mica el “ronso” acabo aixecant-me ja que avui és el dia, portem tres anys treballant per aquest moment, per poder fer possibles polítiques d’esquerres als ajuntaments de la comarca.

9:00 matí

Ja fa uns minuts que he arribat al local, cal arreglar els últims papers d’apoderats d’algun poble, hi ja fa estona que hi ha moviment endreça, últims retocs, recollida de papers d’apoderats....

9:15 matí

Al jutjat, més moviments gent trucant, preparen els torns, comprovant que totes les taules s’han pogut obrir (bé una d’elles s’obra 25 minuts més tard,a l’escola els capellans no trobaven el conserge...). Em signen els últims apoderats, desprès de 15 dies anant i venint ja semblo una part més del mobiliari o de la plantilla, la veritat és que més enllà dels papers, al·legacions, impugnacions i altres “papeleos” i/o disgustos la relació amb la gent de la junta ha estat divertida i afable.

Ningú ha trucat i això sempre és bona senyal, tot funciona i fins i tot el sol sembla que ens vol acompanyar, després de la tempesta d’ahir (i no em refereixo a la que repartien en Casqueiro i cia del Getafe, amb el permís benèvol del Sr Lòpez Burrull)

9:40 Matí

Ara si, agafem cotxe i amb en Merino ens anem a veure la gent que s’ho ha estat currant en el dia a dia de la campanya, en el carrer, en els actes, en els debats i en la discussió política municipal que se’ns dubte és la més dura i difícil i alhora més agraïda, canvies el teu poble, transformes el entorn més proper però alhora aquesta proximitat és la més dura ja que hi poses la teva imatge personal i en part la de la teva família. En tot cas ara mateix estem a la C-32 anant a veure la gent de la zona del delta de la Tordera (Malgrat, Palafolls, Santa Susanna i Pineda).

11:51: Matí

Cap a Santa Susanna, després de veure la gent de Malgrat i la de Palafolls, es respira il·lusió i emoció, la veritat és que s’ha fet bona feina i la gent espera la nit electoral com si fos la nit de reis, saps que t’has portat bé tot l’any i que per tant tindrem un regal segur, no sabem de quin “tamany” però segur.

Al últim col·legi m’ha sorprès una “mala pràctica” educada però èticament reprobable. Els apoderats de CIU agafen la carta del cens i acompanyen a la gent fins a la mesa, és de bona educació però pot semblar que els “coaccionis”. Hauriem de tenir tots clars que ja hi ha gent per informar i que em de deixar a tothom exercir el seu vot amb tranquil·litat.

13:00 Matí

Pineda de mar, estem al IES de poblenou, venim de parlar amb la gent de Santa Susanna i comentem amb en Jordi la grata sorpresa del moviment de gent en els col·legis, de fet durant la campanya ens planava la incertesa de si hi hauria una baixa participació, les eleccions no han estat un tema de cafè, i ara veig que hi ha una activitat frenètica als col·legis i les dades de participació similars al 2003. A part d’això algunes anècdotes, gent amb mobilitat reduïda emprenyada. amb raó, perquè no pot accedir al seu col·legi electoral. Gent que no troba el DNI, un conflicte a la porta del col·legi perquè suposadament una persona que no sap llegir demana ajuda a un apoderat i hi ha la confusió sobre si ha ajudat o no, en tot cas es resolt bé la situació, les eleccions sempre son un niu de situacions conflictives, divertides o anècdotes.

Del primer cas el tema de mobilitat, em fa pensar en la proposta que varem llençar fa uns mesos sobre la possibilitat de fer urnes mòbils i que la gent gran amb o amb dificultat de mobilitat poguessin inscriure’s i que aquesta urna anés a buscar el vot a casa de la gent que no pot accedir-hi. Després parlem de la baixa participació, però a certs col·lectius no els possem facil de fer-ho!

14:44 Migdia

Vaig a votar, evidentment no només he d’exercir les meves responsabilitats orgàniques i per tant mirar de contactar amb totes les nostres llistes, sinó que també he d’exercir el meu deure democràtic de decidir qui governarà el Mataró que vull i així ho he fet. Per cert, suposo que era l’hora, però destacar que no hi havia ningú, només he coincidit amb dues persones. Concretament amb una parella de vot, en la línia d’una campanya que crec que fa SOS-Racisme un votant de la meva ciutat ha optat per no votar per tal que ho fes una persona immigrant, és a dir ella ha posat la papereta que volia i l’ha posat a la urna.

15:00 Tarda

Arribo a casa, avui els veure poc la veritat és que aquesta és la part dolenta de la política... A més marxen aviat al cine, miro les notícies, comprovo que la dinàmica ens posa com a Autonomia amb més abstenció, la veritat que segur que hi ha molts motius però no entenc com som incapaços tots de ser conscients de la importància de la gestió de lo públic, i alhora com som incapaços de motivar a la gent a exercir el seu deure. Algunes trucades per repassar que tot va bé i tornaré a marxar, aquest cop cap al baix maresme (El Masnou, Premià de Mar i Vilassar de mar). Per acabar a les 20:00 al consell comarcal i/o al espai Valerià pujol per seguir els resultats i celebrar el que segur que serà una bona pujada.

Per en Jordi m’ha fet arribar alguna imatge, les adjunto,

17:30 Tarda
De camí cap al local truco als caps de llista o responsables que em queden. Tot va amb normalitat només cal destacar algun incident a el Cros on alguns apoderats han sortit a donar el vot a la gent. Arribo al local on estan ultimant preparatius, aquestes hores a diversos punts del maresme s’estan preparant per la festa ja sigui en local propi ja sigui en espais públics (carrer, bar, restaurant...)

18:15 Tarda
Arribem al Masnou, com a tot arreu la tònica general de normalitat amb incidències i anècdotes petites, estan posant les begudes en fresc. Passi al que passi hi ha la sensació que cal celebrar-ho. Cal fer un canvi d’agenda, lo d’Argentona pot ser més greu que el que semblava inicialment, cal acostar-nos-hi a veure que passa. Per tant cap a el Cros d’Argentona que potser haurem d’anar a denunciar a la Junta Electoral. Haurem de deixar la visita a Premià de Mar i a Vilassar de Mar pels moments de festa d’aquesta nit.

19:15 Tarda
Arribem al Cros, hi ha bon ambient gent entrant i sortint tot i que apunten que la participació ha estat menor. Els interventors de l’Entesa ens expliquen que ha passat, han fet constar en acte algun fet rar i això ha provocat que no es repetissin, per tant no cal fer més gran el que es pot resoldre amb poca cosa.

20:00 Vespre

Cap al Consell Comarcal on farem seguiment de primeres dades abans d’anar al espai Valerià Pujol, crec que ara per ara aquí acabarà la meva crònica ja que es preveu un vespre mogut de telèfons i celebracions. En tot cas ara ja està tot fet i només falta analitzar els resultats i evidentment celebrar que tot ha anat bé. A partir de demà toca mirar resultats i veure on podem fer possibles polítiques d’esquerres.

27 de maig

Avui diumenge es ja el dia de les votacions, avui s’han de transformar en vots tots els esforços per transmetre les idees, les propostes i les il·lusions per transformar el nostre entorn, els pobles, la comarca...

La veritat és que ha estat una campanya encoratjadora en molts sentits, tot i que com sempre hi ha mals moments, però en els actes molt sovint es captava un ambient d’il·lusió i alegria, la gent que hi ha participat estaven animats per transformar la nostra societat. No només es una qüestió de quantitats de persones actes en pobles petits amb 30 persones, o llocs on ens presentem de nou amb 70 o llocs on tenim l’alcadia amb 500, sinó que també és del sentiment que flotava en l’ambient i de les idees i discursos motivadors que hi hem sentit. Hem fet carrers, mercats, sopars, debats, mitings, concerts... en tot cas aquí en teniu un exemple.

Però de fer no toca parlar de política, o ja si... en tot cas un enllaç per seguir les dades a la comarca. I un altre per pensar en altres coses, com ja sabeu alguns formo part de la colla del drac de Mataró i aviat tindrem descendència, estem tots molt il·lusionats, el drac el que més de tots, i podreu anar seguint el creixement del dragalió dia a dia al seu blog.

Som-hi!!!

Polítiques d'esquerres, Governs d’esquerres.

Vinc de la presentació de la candidatura de Cabrils, unes 70 persones s’han aplegat per veure la nova cara de la política cabrilenca. La Mercé, que encapçala una llista amb gent diversa, valenta i decidida ha estat clara, d’aquella forma que moltes vegades reclamem dels polítics. Ha deixat clar amb poques paraules quin és el projecte d’ICV-EUiA-EPM a les municipals del 2007.

Aquest es centra en tres gran “E”, EQUITAT, ECOLOGIA I ÈTICA, equitat com a forma de justícia social per a tothom, ecologia per la necessitat imperiosa de pensar amb l’entorn i amb els que venen després, és a dir per pensar i treballar vers la sostenibilitat i ètica per la imperiosa necessitat de ser responsables, clars, justos i nets en la forma de fer polítiques, això vol dir ser propers, oberts, participatius i evidentment actuar amb responsabilitat i coherència amb les polítiques... el que ells (i molts altres) diuen amb “mans netes”.

Per altra banda, per aquells que encara no ho entenen, la coalició es clara amb la política de pactes, primer de tot cal esperar a tenir resultats abans de tancar cap pacte, és a dir fins el 28 no es tancarà cap acord. Després som clars en que l’objectiu és fer possibles polítiques d’esquerres i per tant situar-nos en els governs municipals quan ens puguem sentir corresponsables d’una acció de govern d’esquerres. Crec que a nosaltres no ens toca demostrar si som d’esquerres, fa molts anys que mantenim un discurs coherent d’esquerres, de justícia social, d’ecologia,... per tant a partir del 28 valorar el resultat, mirar les coincidències en les propostes i formes de fer política i sinó hi ha opcions de fer polítiques d’esquerres de debò, fer una oposició responsable, crítica i constructiva.

ICV-EUiA-EPM a les municipals del 27 de maig

La trobada

El passat dissabte ens varen reunir a la platja d’Ocata,en el punt on s’inicia el meridià verd, amb els candidats i candidates d’ICV-EUiA-EPM a les municipals del proper 27 de maig.

Així ICV-EUiA-EPM vol estendre la seva presència a 23 municipis, i fer possible d’aquesta

forma més polítiques d’esquerres en governs de progrés

als Ajuntaments de la Comarca i al Consell Comarcal. Els candidats i candidates de la comarca valoren molt positivament l'estat actual de la coalició que fa possible un increment de més del 50% de candidatures. La bona feina tant a nivell local, com la imatge nacional de la coalició, auguren un augment significatiu dels resultats.

Les candidatures a la comarca

Per això, a part dels 13 municipis on ja tenim representació (Mataró, Premià de Mar, El Masnou, Vilassar de Mar, Malgrat,Arenys de Mar, Montgat, Alella, Vilassar de Dalt, Arenys de Munt,

Tiana, Sant Vicenç de Montalt i Dosrius), esperem ser pressent a Pineda de Mar i Sant Cebrià de Vallalta on a les passades no varem obtenir representació. A més ens presentarem a vuit municipis on el 2003 no varem fer-ho (Canet de Mar, Argentona, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Palafolls, Cabrils, Sant Pol i Santa Susanna)

Aquestes candidatures estan encapçalades per 17 homes i 5 dones, i formades per un total de 387 candidats (170 dones, 44%, i 217 homes, 56%).

En aquestes municipals ICV-EUiA segueix apostant per l’acord amb grups independents d’esquerres i de progrés per fer possible que en el major nombre de municipis maresmencs es desenvolupin polítiques d’esquerres. En aquestes eleccions hem arribat a l’acord amb nou grups. Així als acords ja existens amb ANEM (Sant Vicenç), PROGRES (Dosrius) Gent pel Progrés de Tiana, Grup d’esquerres de Vilassar de Dalt i Arenys de Munt 2000, concorrerem conjuntament amb Gent de Llavaneres, Entesa per Canet, l’Entesa d’Argentona i Entesa d’esquerres per Sant Cebrià.

Perqué en el meridià Verd?

Perquè en ell hi coincideixen diferents aspectes.

· La reivindicació del front marítim com un espai de convivència cívica i d’oci, on la gent tingui possibilitats de trobar-se. Això implicarà que cal la revisió de les infraestructures que ara per ara ens allunyen d’aquest espai (N-II i RENFE) i que cal completar l’adequació de tot el tram més proper a la costa com a passeig.

· En la commemoració dels 200 anys de la medició del metre es va prendre aquest meridià com un referent en accions mediambientals i de lleure a la natura.

· El meridià es el referent històric de la mesura del metre, que va suposar en aquells moments una acció d’unificació d’unitats de mesura que va acabar amb confusions, estafes i altres situacions injustes

Què és el Meridià verd

El meridià verd és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de París que va servir de base per definir la unitat del metre. El meridià verd va des de Dunkerque, al mar del Nord, fins a la platja d'Ocata, al Masnou. En concret, és el meridià situat a 2º 20' 14,025" a l'est del meridià de Greenwich.

Montcabre!!!!

Fa unes setmanes varem pujar al Montcabrer, des de Cabrils, per la urbanització del Sant Crist, pujant per la vessat de Cabrils, fins al turo de l’infern on diuen que s’hi enforcaven a les suposades bruixes i desprès passat a la vora de les antenes i de “l’elefant” una pedra en que amb certa imaginació podem veure la silueta d’aquest gran mamífer arribem a la creu del Montcabrer i podem observar una imponent vista del sud de la nostra comarca. Des d’on observar l’impacte de l’activitat humana impressiona i fa més que pensar, camps, carreteres, cases, urbanitzacions, ports,... Després baixar un altre cop, aquest cop prenen lleugerament el vessant de Cabrera per arribar al coll i un altre cop cap a la plaça de Cabrils per tornar a casa.

Aquell dia em vaig quedar amb les ganes de fer un post explicant de forma llarga aquestes sensacions, com molts altres cops el temps fa refredar les idees i les ganes i no arriba ni a borador.

Avui l’impacte ha estat major, acabava de rentar el cotxe a la benzinera de la N-II quan un gran núvol m’ha destacat, estava a punt de cobrir el Montcabrer i llavors me’n he adonat no era un núvol sinó un indicador fúnebre d’un foc forestal que estava malvestant tot aquesta muntanya, tots els arbres de la difícil pendent fumegen signe clar d’un foc que serà difícil d’apagar, el vent, l’orografia i la poca humitat faran que la feina dels bombers, dels mitjans aeris i terrestres sigui si més no complicada.

Poques paraules queden, el sentiment, la sensació d’impotència i les ganes d’ajudar... demà ens hi podrem apropar i veure l’efecte devastador de les flames en el que fa pocs dies era un paisatge proper.

Algunes sorpreses prop de casa

Avui la Nuria m’ha ajudat a descobrir espais i sorpreses properes, fa dies que volem fer alguna excursió i ja que el temps no ens acompanya per anar a fer raquetes de neu ens ho hem pres amb més calma i hem decidit explorar una mica més, amb l’ajuda del mapa Alpina “Argentona i el seu entorn”. Així que quatre entrepans, les cantimplores, els prismàtics (mai se sap) uns bastonets i cap a pujar cap al Xaragall de l’espinal i a la via romana de Parpers.

Previsió segons el llibre, més de dues hores, uns 8 km i casi 500 mts de desnivell.

Arribem al punt de sortida, curiosament, sota el viaducte de la c-60, i dic curiosament pel contrast que fa aquesta punt de partida d’una excursió que tindrà de tot amb una infraestructura que suposa una ferida més en el territori.

Comencem a caminar prenent un petit corriol que dona accés a la vall de l’espinal, quatre passos i primera sorpresa, creuen davant nostre una parella de cabirols. Si no ho hagués vist amb els propis ulls no en donaria pas crèdit, però aquest vespre ho he confirmat a la pàgina web del parc montnegre-corredor parlen del èxit del programa d’introducció dels cabirols.

La sortida té diferents punts paisatgístics interessants, no m’allargaré molt però val la pena citar la vista sobre Dosrius des de la carena cap al Turo de Can ribot, el tram del torrent de l’Espinal que ens porta a la font dels Àlbers d’en Java, la plana de l’espinal amb les restes de la masia i la vista sobre el Vallès, i alguna que altre curiositat com passar per un túnel sota la carretera 1415 en volta de canó, o la façana de la casa de can Navas o Bell Racó...

Però cal destacar també la baixada des del coll de Parpers resseguint en gran part l’antic camí romà, actualment en estat de restauració. Baixar per les pendents de parpers per un corriol voltat dels murs de la via romana, passar per l’antic pont, observar com es treballa per apuntalar les pedres que encara resten i observar com es protegeixen les que ja han caigut. I alhora el cap s’enfila i miro el camí, els murs, els arbres imaginant com devien passar-hi, fa més de dos mil anys, legions, carros, ...

En tot cas i per acabar aconsellar-vos que us hi escapeu, la visita s’ho val, per poder conèixer millor el nostre entorn proper i alhora recomanar-vos el llibre i el mapa alpina per les descripcions i recomanacions que hi descriuen i sobretot per la gran utilitat del mapa, precisió, detalls i escala completament adequats per no perdre’s... al arribar comprovem que les previsions dels mapes no serveixen per les sortides amb nens, casi quatre hores... però han valgut molt la pena.

El PITC, quin model de país volem?

Masses han estat les declaracions d’en Montilla, de l’Iceta i d’altres dirigents del PSC… que si quart cinturó, que si laterals de la C-32… Tots sabem que el model d’infraestructures del PSC i d’ICV som molts diferents, però semblava que parlant ens podríem entendre... que s’avançava en un model de desenvolupament fonamentat en el transport públic, en la millora de les connexions ferroviàries tant per a persones com per a mercaderies que aquest és el que és mes just i social (accessible a tothom) i més sostenible pel medi ambient... Haurem d’esperar al dos de novembre per poder seguir negociant, partint dels avenços ja aconseguits, ells ja saben quin és el nostre model... menys asfalt i més transport públic!

Mataró Granollers en TP... feu-ho més fàcil!!!!

Un exemple del que deia sobre les infraestructures del Maresme, divendres em vaig anar fins a Granollers en bus, feia temps que no ho feia des de fa dos anys quan estava treballant a l’escola Fatima, i la veritat és que em va passar de tot, evidentment em van quedar poques ganes de tornar-lo a agafar.

1. Sobre les 10, pujo corrents ja que l’autobús ha de parar a mig del carrer isern, hi ha un camió que ocupa mig carril bus mitja parada, i el conductor no vol col·lapsar el carrer. La porta casi m’agafa i el moviment del bus em fa tambalejar...
2. Les obres de Mataró ens fan retardar el recorregut.
3. Cotxe (crec) que no ens permet girar a Valencia amb Puig i Cadafalch.
4. 10 minuts parat abans d’entrar a Parpers ja que un incident (rascada) amb un vehicle de pintar la calçada fa que el conductor pari, i surti fent crits per fer un parte...
5. No veig l’agulla del contaquilometres però la velocitat al tunel, a la rampa de sortida i a la carratera de la Roca em sembla perillosament agosarada... hem de recuperar el temps perdut.
6. Passeig per la Roca, aquest ja tradicional (perquè no es posen les parades en espais més accessibles?)
7. A dues cruïlles de la roca hem d’esperar ja que hi ha dos vehicles que no ens deixen seguir.

La conseqüència és que arribem a Granollers 20 minuts més tard, i per tant en comptes d’estar a les 11 al lloc que anava hi arribo a les 11:30. En definitiva 90 minuts per fer un recorregut que amb vehicle privat el pots fer en 30 minuts. Alhora que la gent arriba tard i que el conductor sembla estressat i irascible... Un altre reflexió, perquè els conductors dels vehicles privats no pensen amb els vehicles públics quan aparquen malament?

I la pregunta... Si tinguéssim la connexió ferroviària amb Granollers com hagués anat aquest recorregut? Com a mínim la resta de vehicles no ens haguéssim provocat retards.

Autopista o tren?

El Pla d’infraestructures del transport preveu pel maresme dues grans actuacions una primera que és el desdoblament de la C-32, que amb l’excusa d’un pretès col·lapse de la C-32 i agafant-se a la necessitat imperiosa de convertir la N-II en un passeig urbà proposa doblar la traçada de l’autopista al Maresme passant de 6 a 10 carrils, això suposa primer de tot un fort impacte ambiental que afectarà a espais naturals (turo de Cerdanyola per exemple) i zones urbanes (ja em direu on es desdoblarà al seu pas pel Masnou...) i agrícoles (els floricultors de la zona de Vilassar per exemple o el pla de Santa Susanna, espai agrícola protegit on haurà de passar la sortida Pineda-Santa Susanna) i alhora també comportarà un augment de la pressió immobiliària i especulativa de les zones de (el creixement urbanístic a l’Alt Maresme té un impuls diferent després del allargament de l’autopista).

L’altra és la millora ferroviària, connexió amb Granollers, millora de la línia a alt maresme i línia interior en la zona del sud. Aquesta proposta té diversos punts positius, per una banda el tren és un mitja de transport més net i socialment més just (hi poden accedir tothom no cal un carnet, una edat, invertir en un vehicle,...), per altra banda evitem el punt de col·lapse que suposa el coll d’ampolla viari de Barcelona, l’impacte ambiental és menor...

La part negativa és que la proposta sobre infraestructures viàries està prevista que es desenvolupi en una primera etapa i les infraestructures ferroviàries s’hauran d’esperar al 2016. També cal pensar quin cost econòmic pot tenir el desdoblament de la C-32, està l’estat o la generalitat disposat a invertir aquests diners? O ens tornarem a trobar amb que cal que vinguin les privades a cobrar-nos el peatge?