diumenge, 21 d’octubre del 2007

Nou espai de debat, neix verdiroig.blogspot.com

Des de divendres la gent d’esquerres i progressistes properes a Iniciativa per Catalunya Verds tenim un nou espai de reflexió i debat, aquest és el blog verdiroig.blogspot.com. En ell es pot debatre de forma oberta i franca sobre l’acció política d’ICV, sobre els referents d’esquerra o sobre el nostre país. La millor forma de expressar-ho crec que és amb les seves pròpies paraules.


“Aquest blog vol ser un espai de reflexió política, emmarcat en l’espai ideològic d'Iniciativa per Catalunya Verds, que permeti el debat sobre els conceptes i practiques polítiques de manera que transformem de forma real el nostre entorn.

Per això volem recuperar, tornar a definir, deconstruir i dur a la pràctica els vells i els nous conceptes de l’esquerra transformadora que ICV ha de ser; la igualtat, el progrés, la justícia social, la sostenibilitat, la democràcia o la participació poden ser alguns dels elements de reflexió.

Aquest és un espai obert on, des del respecte, tothom pot participar, debatre o proposar. Us convidem doncs a fer les vostres aportacions que vagin des del debat teòric fins al discurs propositiu, des de l’elogi de l’acció política fins la critica constructiva de les actuacions en curs...”


Des de la modèstia del meu blog us convido a tots i a totes a donar-hi un volt, a participar-hi o a adherir-vos hi. La forma de contactar és a traves del mail verdiroig@hotmail.com.

dijous, 18 d’octubre del 2007

Sobre can Fabregas i de Queralt.

Ja fa mesos que a Mataró “gaudim” al carrer d’un debat que com tots sabem ha captat l’atenció fins i tot als guionistes de telenovel·lles. I es que realment la decisió sobre la ubicació d’un centre comercial a la zona del carrer Biada té tots els elements per ser dignes d’una novel·la costumista.


Al respecte d’aquest tema, i a tenor de les ultimes notícies conegudes, se’m obren diversos interrogants.


El primer ronda pel meu cap des de fa molts mesos, és cert que prèviament al debat sobre la ubicació hi havia un debat sobre la necessitat d’un centre comercial, de la dita locomotora, al centre de Mataró, semblava que més enllà de les discrepàncies i pors que podia generar s’havia construït cert consens sobre el interès per disposar d’una locomotara que dinamitzes la vida comercial de Mataró. És va consensuar certs criteris que, corregiu-me si m’equivoco, definien entre altres la mida idònia del centre (uns 14.000 m2), sobre la necessitat de situar-lo al voltant del centre, per allargar i dinamitzar la vida comercial dels centres al aire lliure, i de treballar conjuntament tot el tema de la mobilitat amb transport públic i els elements de dissuasió del transport privat. Però en un moment donat qui li interessa ubicar-se a Mataró reclama un espai més gran (més de 20.000 m2) i no sé quins altres condicionants. La pregunta per mi és clara, qui ha de definir la política econòmica de la ciutat?


Un segon interrogant és va obrir en el moment i forma de decatalogació de la fabrica, o abans no era tant (quan és va protegir) o ara no pot ser tant poc. I si és tant fàcil la descatalogació hauré de començar a patir per altres elements patrimonials, tant fàcil pot ser al govern de torn que, per exemple, es pugui construir a les Cinc Sènies?


I un tercer, que no vol dir últim, al saber les propostes de trasllat o reconstrucció de la fabrica al c. Tetuan amb Biada, amb el cost econòmic que suposa. Els dubtes són diversos, primer aquest cost econòmic diuen que l’assumirà el promotor, i això em sona a cert maquillatge ja que si ho assumeix el promotor d’algun lloc haurà de sortir de les carregues que se li puguin exigir, del sobre cost dels productes (comercials, pisos, lloguers...) o de l’ús usufructuari del equipament per 50 anys.. Per altra banda perque plantejar el trasllat del que ja hi ha i no que la construcció del centre comercial es faci a 150 metreson volen ubicar la fabrica o a la cantonada del davant (crec que és la zona de ca l’Ymbern) es a dir perqué hem de fer doble feina, derruir una fabrica i construïr un centre comercial i al mateix temps tornar a construïr la fabrica a pocs metres, el sentit comú em diu que seria millor fer directament el centre comercial a pocs metres, no?. A més perquè no plantejar l’ús de la fabrica com equipament públic, no necessitem un auditori, o no es podria estudiar la possibilitat d’ubicar el nou monumental rehabilitant la fàbrica?

divendres, 12 d’octubre del 2007

Monarquia? República? Cal un debat sobre el model de l’estat!

Estava per escriure un post sobre la polèmica sobre el valor democràtic de la monarquia i sobretot sobre les manifestacions, més aviat publicitària o folklòrica, en contra de la casa reial amb la crema de fotografies, quan he vist que en Miguel se’m ha avançat amb paraules més que encertades. Un altre cop expressa, i justifica molt bé plantejaments que comparteixo.

En tot cas alguna reflexió més, per reforçar o per repetir-me.

Entenc que els episodis histriònics de crema de fotografies i de la resposta judicial, mediatica i política (com els videos i proclames del PP, de les nuevas generaciones o dels Jimenez Lossantos de torn) que han generat no són més que moments de rebel•lia adolescent sense un discurs clar de model d’estat. Els mateixos que cremen els símbols d’un model de traspàs de poder hereditari s’ompliran la boca amb la figura de Jaume I o d’altres nissagues dinàstiques catalanes (els conceptes com MTV o els potes negres d’alguns municipis en poden ser un exemple).

Es cert que la monarquia va saber estar al seu lloc el 23 de febrer del 1981, altrament entenc que era el que havia de fer com a principal figura de la nova democràcia que estàvem adquirint. Però en aquests més de trenta anys sense democràcia aquesta ha estat la seva gran aportació, i no crec que en puguem trobar d’altres que un president elegit per sufragi no hagués pogut protagonitzar d’igual forma. En canvi podem trobar-ne d’altres que si que ens ha aportat, casaments i bateigs d’estat amb pompa i fastuositat, i amb contradicció al fer-ho pel ritus catòlic (quan la constitució no ens defineix com a estat catòlic), nodrim contínuament les pàgines de la premsa rosa, el cap de l’estat i la seva família al costat de la Pantoja, o altres personatges similars, o ens hem de trobar amb debats apresurats (pels embarassos de la princesa) sobre el canvi necessari de la constitució per permetre la igualtat entre generes en la successió monàstica...

Soc dels que cada 14 d’abril faig el gest, potser folklòric, de penjar la bandera republicana al meu balcó i no com a record d’un moment de la història d’espanya, ni com a contraposició a la monarquia o democràcia actual sino per recordar i reclamar que hi ha un altre forma d’organització de l’estat que ha de ser possible. Com diu en Miguel “El republicanismo se fundamenta, principalmente, en la libertad, el derecho y la defensa de lo público, en la ley en definitiva, a la que está sujeto incluso el gobierno. También se debe hacer énfasis en otros valores como la participación ciudadana, el civismo y la oposición a la corrupción” i això cal fer-ho des del respecte a la legalitat vigent, per tant reclamant un debat sobre la constitució que ens porti a un model republicà i federal de l’estat en que convivim persones i les realitats culturals, nacionals i històriques molt diferents.

Per això proposo que més que cremar fotografies, i en resposta al discurs tardofranquista de la dreta espanyola, pengem la bandera republicana al balcó per reclamar un canvi en el model de l’estat que sigui més respectuós amb les persones i ofereixi un encaix a les nacions que en formen part.

dijous, 11 d’octubre del 2007