dimecres, 23 de juliol del 2008

90% dels carros!

Estic al refugi Josep Maria Blanc, després de 22 hores de camí en tres etapes i a l'espera que dema faci la ultima (unes tres hores fins al Mallafré). La veritat es que tenia algun dubte d'arribar fins aquí, sobretot per un tema més mental que físic. Peró m'he sentit bé i estic complint sobradament les etapes previstes, no us preocupeu que no us salvareu del rotllo descriptiu dels quatre dies... de moment i per no colapsar l'unic ordinador del refugi em limito a penjar tres fotografies. Una amb la cara que m'ha quedat al prendre un cerveseta avui quan ja cuasi he acabat la ruta, una altra amb una de les dues vertents del Contraix, el port més complicat que e hagut de superar. , i la tercera amb un grup de cavalls que no em deixaven seguir el camí, estaven al mig.



















Apali, ens veiem i bones Santes a tothom (divendres a la crida, que no falli ningú!)

dissabte, 19 de juliol del 2008

Rosita, orientació i carros.

Escalfant motors per Santes ahir varem marxar amb en Moises i l’Albert cap a Tarragona, concretament a Alcover, a veure la planta de la cervesera la Gardènia on fan la cervesa Rosita. La primera sorpresa és el típic “me’l imaxinava més gran!” i es veritat una petita planta de pocs metres quadrats serveixen per ubicar les diferents tines on es fa la braseria, dues tines la primera per posar la Malta amb aigua i portar-la fins als, aproximadament, 90º i un segon on s’afegeix el llúpol. Quatre tancs de fermentació i dos més pel filtrat. Maquina d’embotellar i sala calenta, en total un cervesa pot estar de 20 a 30 dies en elaboració. Tot i ser un centre relativament petit la producció és de 15.000 ampolles setmanals...

Aprofitem el viatge i anem cap a Masroig i Capçanes a veure i comprar vi en uns cellers cooperatius i a dinar a Falset al Restaurant el Cairat, interessantíssim, allà ens parlen d’un celler de Gratallops, el celler Cecilio que ens interessarà... la visita divertidíssima i el vi de categoria.

Avui a la nit cursa d’orientació nocturna... aquest serà per mi el primer acte de Santes, 8 quilometres (si trio bé el camí, sinó més) pel passeig i cas antic... a gran trets del port a l’actua, després fins a Can Fàbregas (abans que ens el canvien de lloc, Lluís hauràs de canviar el mapa l’any vinent,je,je,je!), cap a pl de la Brisa, la seu dels Capgrossos i cap a l’espigo i de retorn al port... la cursa molt interessant, m’he sentit fort tot i que he fet 57 minuts (a més de 20 del primer, però ja m’ho esperava). Un dia hauré de parlar amb calma d’aquesta nova passió, l’orientació, us l’aconsello a tots i totes!

I ara si acabant de fer els últims preparatius, demà al matí cap a Espot i a començar a fer els carros de foc, m’allunyo de les Santes uns kilòmetres però tornaré fort per gaudir-les plenament... el 24 estaré aquí i després de retrobar a tots els meus prometo explicar el camí en pels i senyals!

Fins a la Crida i bon escalfament de Santes!

dimecres, 16 de juliol del 2008

Toca canvis!

Aquest estiu si, desprès d’intentar-ho diverses vegades m’he tret les oposicions! Per tant ja soc del cos de mestres d’Educació Física.

El 21 de juny la primera prova, els temes que ens toquen no els he preparat i tinc la sensació que es fluix, el relaciono amb les competències i amb altres temes, al mateix temps que poso propostes pedagògiques sobre ell... però tot i això crec que si passo estaré com l’any passat, patint per si tinc plaça.

Per tant em toca preparar molt bé la presentació de la programació, de fet ha estat el que he treballat més durant el curs, i per tant confio en pujar nota i poder superar el procés d’oposicions. En aquest punt m’adono que inconscientment m’he fet certa juguesca, fa un any que no m’estic deixant els cabells llargs, per tant me la faig verbalment si tinc plaça em tocarà tallar me la cua... Serà una forma de simbolitzar l’esforç i els canvis que venen.

La setmana passada vaig tenir la noticia oficiosa, la meva nota era 6.8 i amb els mèrits podia tenir una nota final de 6.2 o 6.5... el rumor situava la nota de tall en un 5.3 o 5.5 per tant semblava ser que si, que aquest any si!

Avui han publicat la llista d’aprovats amb plaça i estic el numero 120, de tres cents per tant aquest any si! I alhora toca fer el comiat a la cua! I pels que no us ho creieu... alguna prova!

















dimarts, 8 de juliol del 2008

Carros de Foc

M’agrada la muntanya, algunes vegades ja n’he parlat, caminar i pujar es en part un repte de superació i en part una forma o moment de trobar-me a mi mateix. Però la veritat és que masses vegades queda en segon lloc, el temps, els compromisos, les activitats i d’altres motius son sempre una mala excusa per no apropar-hi tant com m’agradaria.



Per les vacances de Setmana Santa ja vaig intentar fer una ruta, però varen posar els objectius massa agosarats tant per la velocitat que comportava com per la càrrega a l’esquena. En dos dies, amb la Núria, varem fer la meitat de la ruta dels Estels del Sud, des de Pauls fins a Beceite...

Ara aprofitant aquests dies previs a Santes i tenint en Pere i l’Aina de campaments arriba el moment de fer una de les rutes que feia temps que tenia al cap. Del 20 al 24, si el cos m’aguanta i el cap està ferm faré els carros de foc. Vaig quedar ja fa uns dies amb en Xavier, que la fet moltes vegades participant en la modalitat Sky Runner (en menys de 24 hores), i em va ajudar a planificar la ruta i demà passat confirmo els refugis... ja no em puc tirar enrere.



































Per tant el 20 cap a Espot i d’allà tranquil·lament a dormir al refugi d’Amitges, etapa curta passant pel Ref Mallafré, un passeig per pista que em situarà en el punt de partida.



El 21 d’Amitges a Restanca, passant pels refugis de Saboredo i Colomers, etapa llarga pujant al port de Ratera, el de Sendrosa i el de Caldes per baixar cap a Restanca (l’endemà caldrà refer camí, buf!) i si em queden forces i temps podria pensar en pujar al Montardo.



El 22 de Restanca a Llonch, potser l’etapa més dura? Caldrà tornar a pujar fins a Crestada, baixar cap al Ventosa i Clavell i pujar fins al coll de Contraix per baixar cap al refugi del Estany Llonch, a part del desnivell sembla una de les etapes més llargues.



El 23 del Llonch al J.M. Blanch, també una etapa llarga fins al Corominas passant pel coll de Dellui, per desprès encaminar-me pel pas de l’os cap al refugi Blanch.



I el 24 ja de tornada i per tant sortint aviat (a les 18:30 vull estar a Mataró) cap a Espot passant per Sant Maurici, cal decidir la nit abans si faig el camí per la valleta o per Monastero. Alhora que pensar si tinc temps i/o forçes per pujar al Monastero.

Espero que el temps m’acompanyi i confio en anar-me trobant molta gent pel camí i en els propis refugis. Ja us explicaré, i us ensenyaré fotos... queden 11 dies!



Ah, per cert... Sven ja pots anar preparant una bona birra per la tornada!

dilluns, 7 de juliol del 2008

Retorn amb una birra refrescant que fa estiu!

Fa molts dies que tinc aquest blocs molt parat,podria dir que ja se sap els finals de curs que son carregosos, que m’he estat preparant a consciencia les oposicions... però en el fons tots sonaria a excuses! No?

Bé el que compta es que torno a estar per aquí, apareixent i desapareixent com moltes altres temporades, je,je,je!

En tot cas toca escriure alguna cosa i atenent el que em deien alguns amics deixaré la política de banda, o no ja que com diríem alguns tot és política!

Primer de tot parlar-vos d’una de les meves dèries, passions o manies...segons qui ho miri. Les cerveses en general i les belgues en particular. Aquestes últimes per la quantitat de matisos que podem descobrir en el paladar quan les bevem i lo diferents que poden arribar a ser. Per la meva part les que més repeteixo son la kwak, la Malheur 12, les Golden Carolus, la Belgoo... però n’hi ha moltes d’aconsellables i si algun dia voleu provar quelcom diferent entreu al mon de les de lambik o Geuze (de fermentació espontània)

De les d’aquí em costa trobar-ne que siguin realment diferents, en tot cas esmentar la Woll Damm (per nostàlgia i perquè té cos), la estrella Galícia, i la Rosita de Tarragona. D’aquí a pocs dies aniré a fer una visita a la planta de fabricació que tenen a Tarragona (prometo un comentari i fotos si em deixen)

La veritat és que encara no he trobat aquella cerveses que m’ompli la boca de gust i que em faci retornar a les platges mediterrànies de Catalunya (més enllà de la conya del nou anunci d’estrella, crec que una cervesa hauria ser capaç d’això). I això em genera un gran dubte, que ha de composar un gust que ens retorni a la nostra terra? Ha de ser les herbes (funoll. Romani, matafaluga,...) ha de ser algun fruit (figues, maduixes, cireres d’arboç...), ha de ser productes de la terra o del mar? Accepto idees, opinions i propostes...

Per cert, he dit manies perquè el tema arriba a passió de col·leccionista... una prova d’això :