La depuradora de Pineda... tornem al inici!

Una notícia més que em crida l’atenció, una d’aquelles que per sabuda no deixa de destacar-me al veure-la negre sobre blanc a el punt d'ahir.

I em destaca perquè sé que aquest projecte arriba a la llum tard, fa més de 23 anys que l’alt maresme està tirant l’aigua bruta, només es retiren els sòlids, al mar. I per tant cal felicitar-nos perquè per fi això deixarà de ser així.

Però alhora em destaca per que sé que hem perdut dues oportunitats per tenir la millor depuradora d’europa si tenim els criteris mediambientals. Els projectes treballats per a fer-la al Pla de Batet implicava una actuació integral d’alt valor mediambiental, sense impacte visual, de sorolls o d’olors, però es va deixar perdre la oportunitat en el moment que es podien haver impulsar.

Em destaca també perquè aquesta proposta sorgeix desprès que algunes forces polítiques utilitzessin en les ultimes municipals de forma interessada i electoralista l’emplaçament definitiu de la depuradora. Sense tenir en compte els acords previs, sense considerar quin era el millor projecte pel territori amb l’únic objectiu de aconseguir més vots i de desacreditar a altres forces.

I cal tenir en compte diversos elements que, per mi, fan que aquest no sigui un bon projecte. Primer de tot la decantadora seguirà estant on està, al costat del cementiri de Pineda, s’hi intervindrà o seguirà fent sorolls i olors? Seguirà provocant episodis puntuals d’emissions d’aigües fecals? Però a més la depuradora a Montpalau implica el bombeig d’aigua bruta de cota 0 a més de cota 40, amb la despesa energètica que això comporta i a més si es planteja un terciari s’haurà de tornar a bombar per fer-la arribar als usuaris o la Tordera, el millor accés als aqüífers seria per Fogars de la Selva un altre cop muntanya amunt. I tercer l’afectació que aquesta obra pot tenir en la riera de Pineda, a la zona agrícola i als pous que estan al voltant.

Vies o asfalt!

Que vagi per avançat, coincideixo amb el nostre Alcalde amb l’anàlisi que fa sobre la mobilitat a la nostra comarca, ell el fonamenta en que “Hi ha quatre necessitats bàsiques que el model de mobilitat ha de resoldre a la nostra comarca” la llàstima és que resol aquestes necessitats amb propostes de mobilitat de transport privat, oblidant-se a més que el transport amb cotxe privat és el menys sostenible i el menys social.

Però anem a pams, coincidim en el que ell defineix com a quatre necessitats, però no en les propostes per a solucionar-les:

La comunicació ràpida amb Barcelona, la resolt amb la C-32 quan és pot resoldre amb la millora de la línia 1 de rodalies, amb més capacitat, horaris nocturns i més freqüència a més de la possibilitat de fer una nova línia interior i posar combois directes o semidirectes.

La comunicació ràpida amb Girona-França, proposa la prolongació de la C-32 cap al nord, quan el que és imprescindible és el desdoblament de la via, la millora de la freqüència equiparant-lo al tram del baix maresme, perllongar la nova línia,connectar bé amb la línia de Barcelona-Girona per l’interior.

La mobilitat ràpida amb el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, ens recorda que la C-60 ho ha resolt, sobretot per la gent que hi va amb transport públic, un autobús que tarda el triple que el transport privat. Cal impulsar amb urgència la línia de tren orbital que permeti la connexió ràpida amb Granollers i l’accés a Sabadell, Cerdanyola i Terrassa sense passar per Barcelona.

La bona comunicació entre les ciutats, pobles i vil·les de la mateixa comarca, i aquí bé la proposta definitiva el desdoblament de la C-32, una nova via que si es fa com vol el Sr. Forlan suposa una autovia ràpida de 4 carrils que modificarà el nostre paisatge i suposarà un gran impacte ambiental. Quan la solució a aquesta necessitat ja la tenim al territori, la C-32, només cal treure-li el peatge o traslladar-lo cap a l’accés a Barcelona.

Si que es cert que després parla dels peatges i de les infraestructures ferroviàries, però no puc obviar que al parlar de necessitats segueix posant asfalt per resoldre-les en primera instància. Evidentment deu ser cosa de les diferències de model territorial d’ICV, vegeu l’article d’ahir d’en Salvador, i el del PSC-PSOE de l’article del Joan Antoni.

El PITC, quin model de país volem?

Masses han estat les declaracions d’en Montilla, de l’Iceta i d’altres dirigents del PSC… que si quart cinturó, que si laterals de la C-32… Tots sabem que el model d’infraestructures del PSC i d’ICV som molts diferents, però semblava que parlant ens podríem entendre... que s’avançava en un model de desenvolupament fonamentat en el transport públic, en la millora de les connexions ferroviàries tant per a persones com per a mercaderies que aquest és el que és mes just i social (accessible a tothom) i més sostenible pel medi ambient... Haurem d’esperar al dos de novembre per poder seguir negociant, partint dels avenços ja aconseguits, ells ja saben quin és el nostre model... menys asfalt i més transport públic!

Mataró Granollers en TP... feu-ho més fàcil!!!!

Un exemple del que deia sobre les infraestructures del Maresme, divendres em vaig anar fins a Granollers en bus, feia temps que no ho feia des de fa dos anys quan estava treballant a l’escola Fatima, i la veritat és que em va passar de tot, evidentment em van quedar poques ganes de tornar-lo a agafar.

1. Sobre les 10, pujo corrents ja que l’autobús ha de parar a mig del carrer isern, hi ha un camió que ocupa mig carril bus mitja parada, i el conductor no vol col·lapsar el carrer. La porta casi m’agafa i el moviment del bus em fa tambalejar...
2. Les obres de Mataró ens fan retardar el recorregut.
3. Cotxe (crec) que no ens permet girar a Valencia amb Puig i Cadafalch.
4. 10 minuts parat abans d’entrar a Parpers ja que un incident (rascada) amb un vehicle de pintar la calçada fa que el conductor pari, i surti fent crits per fer un parte...
5. No veig l’agulla del contaquilometres però la velocitat al tunel, a la rampa de sortida i a la carratera de la Roca em sembla perillosament agosarada... hem de recuperar el temps perdut.
6. Passeig per la Roca, aquest ja tradicional (perquè no es posen les parades en espais més accessibles?)
7. A dues cruïlles de la roca hem d’esperar ja que hi ha dos vehicles que no ens deixen seguir.

La conseqüència és que arribem a Granollers 20 minuts més tard, i per tant en comptes d’estar a les 11 al lloc que anava hi arribo a les 11:30. En definitiva 90 minuts per fer un recorregut que amb vehicle privat el pots fer en 30 minuts. Alhora que la gent arriba tard i que el conductor sembla estressat i irascible... Un altre reflexió, perquè els conductors dels vehicles privats no pensen amb els vehicles públics quan aparquen malament?

I la pregunta... Si tinguéssim la connexió ferroviària amb Granollers com hagués anat aquest recorregut? Com a mínim la resta de vehicles no ens haguéssim provocat retards.

Autopista o tren?

El Pla d’infraestructures del transport preveu pel maresme dues grans actuacions una primera que és el desdoblament de la C-32, que amb l’excusa d’un pretès col·lapse de la C-32 i agafant-se a la necessitat imperiosa de convertir la N-II en un passeig urbà proposa doblar la traçada de l’autopista al Maresme passant de 6 a 10 carrils, això suposa primer de tot un fort impacte ambiental que afectarà a espais naturals (turo de Cerdanyola per exemple) i zones urbanes (ja em direu on es desdoblarà al seu pas pel Masnou...) i agrícoles (els floricultors de la zona de Vilassar per exemple o el pla de Santa Susanna, espai agrícola protegit on haurà de passar la sortida Pineda-Santa Susanna) i alhora també comportarà un augment de la pressió immobiliària i especulativa de les zones de (el creixement urbanístic a l’Alt Maresme té un impuls diferent després del allargament de l’autopista).

L’altra és la millora ferroviària, connexió amb Granollers, millora de la línia a alt maresme i línia interior en la zona del sud. Aquesta proposta té diversos punts positius, per una banda el tren és un mitja de transport més net i socialment més just (hi poden accedir tothom no cal un carnet, una edat, invertir en un vehicle,...), per altra banda evitem el punt de col·lapse que suposa el coll d’ampolla viari de Barcelona, l’impacte ambiental és menor...

La part negativa és que la proposta sobre infraestructures viàries està prevista que es desenvolupi en una primera etapa i les infraestructures ferroviàries s’hauran d’esperar al 2016. També cal pensar quin cost econòmic pot tenir el desdoblament de la C-32, està l’estat o la generalitat disposat a invertir aquests diners? O ens tornarem a trobar amb que cal que vinguin les privades a cobrar-nos el peatge?

Bona música i mala lletra,

El departament de política territorial i obra pública ha posat sobre la taula el nou pla d’infraestructures del transport, i el que sembla un bon pla en els seus plantejaments teòrics, en que es planifica la mobilitat de forma progressista i sostenible, es té en compte l’impacte ambiental i altres elements que aporten esperances en la millora de la mobilitat i el respecte del medi ambient, deixa de ser-ho quan veiem l’aplicació pràctica que en fan.

Em sorprenen diverses coses.

1. La manca d’aposta pel transport ferroviari. Se que alguns diran que més del 60 % de les inversions planificades seran en trens, que es contempla la línia orbital i la transversal, Però la realitat és que:
• El 50% d’aquesta inversió és en la línia d’alta velocitat, la major inversió per el transport que té menys usuaris!
• Aquestes infraestructures (orbital i transversal) venen tard, quan l’eix viari transversal fa anys que ja existeix i parts de l’orbital també (Túnel viari de parpers fa 16 anys que existeix) encara haurem d’esperar més de 10 anys per iniciar les obres d’aquestes infraestructures.
• Actuacions en certa mesura contradictòries, per exemple al maresme es planifica el trasllat de la línia cap a l’interior fins a Mataró i en canvi es preveu el desdoblament a partir de Mataró, perquè no planifiquem ja la interior fins a Malgrat?

2. Seguim sense preveure l’eliminació de peatges, anem a fer desdoblaments i vies paral·leles i en canvi, tonant a prendre l’exemple del Maresme, no s’actua activament per eliminar el peatge de la c-32, o fer-lo només troncal (lliure pels residents), ja fa 37 anys que el paguem!, o a fer carrils VAO (per vehicles amb més de tres ocupants) a tota la C-32 i no només en el seu últim tram.

3. S’aposta un altre cop per un model de mobilitat que prioritza el vehicle privat, tornant a posar sobre la taula el quart cinturó molt abans que el tren orbital que pot ser un alternativa, planificant els laterals de la C-32, i prioritzant les actuacions en carreteres abans que les vies de tren.

Sembla que tot i que els plantejaments teòrics son interessants segueixin defensant un model territorial antic. Alguns no han entès que un embut més gran no resol el problema. Per més que posem més carrils, més carreteres, més vies ràpides sinó preveiem formes alternatives de transport provoquem i fomentem diverses situacions:

1. Els punts d’arribada són els mateixos, desplaçarem els taps circulatoris però seguiran existint, augmentarem el nombre de vehicles en els carrers de les grans ciutats sense tenir més espai per circular-hi (la ciutat no admet més carrils paral·lels) i sense tenir espai real on aparcar-lo.
2. Augmentar els vehicles privats en circulació, i cercant aparcament, suposa augmentar les emissions de gasos i per tant seguir incomplint kyoto.
3. Si seguim apostant pel vehicle privat, seguim facilitant la mobilitat a un sector de la societat, aquells que tenen vehicle i carnet, i seguirem posar-los difícil a aquells que no, joves, gent gran, classes baixes,...

Esperem que en els pocs dies d’exposició pública que queden pugui canviar, o si més no sempre em quedarà la convicció que aquest model antic té irremediablement un final, el col·lapse del sistema viari i que els usuaris demanem un canvi necessari. La llàstima és que aquesta última opció ens requereix més temps, esperem no perdre una oportunitat.