Hem de defensar l'Escola Pública!

La notícia d'aquests dies en el món de l’educació de la nostra ciutat gira al voltant de la preinscripció, amb la recuperació de la segona línia de l’escola Coromines, i quan parles amb gent del nostre sector o mires comentaris als mitjans sembla que estem en una batalla de capelletes on cada centre ha de defensar lo seu i només mirar els seus interessos, això quan defensen el seu centre i no es queden en els seus interessos personals!. I moltes vegades obviem que aquesta forma de veure les escoles públiques les debilita, ja que la força d’una escola sola i petita no és la mateixa que la de 20-25 centres units defensant els interessos de tots. I hem de tenir clar que seguiran venint amenaces des de la pròpia administració, sinó només cal escoltar al nostre regidor que diu “·"El tancament d'una línia de P3 haurà de recaure l'any que ve en una altra escola" i tingueu clar que el model de CIU es de fer-ho en una pública...

Per altra banda ens arriba la llei Wert, que no només és una llei contra la immersió lingüística catalana, sinó que també es un atac frontal a l’escola laica i a l'escola pública. Personalment, dubto si la nostra estimada consellera farà tanta guerra amb la religió a l’escola o amb el finançament dels centres privats que segreguen per gènere com diu que ho farà per defensar la llengua.

I tot i aquests, evidents, mostres de bel·ligerància respecte l’escola pública encara hi ha poques veus que demanin la unitat de les comunitats educatives dels centres públics per a defensar el model d’escola pública. Cal que deixem de veure la necessitat del propi centre per lluitar per la defensa de la xarxa pública d’educació. 

Cal defensar la pública, hem de tenir clar que no té sentit tancar centres públics i pagar l’escolarització en els centres privats, concertats o no. Cal recordar que els concerts tenen el seu sentit en aquells llocs on no hi ha, o hi havia, prou oferta pública... un cop hi ha oferta quin sentit té tancar línies a la pública i mantenir concerts?

Però aquesta defensa passa perquè direccions, mestres, ampes, s’unifiquin al voltant del model d’escola pública... Mentre els permetem que ens disgreguin, mentre els donem la satisfacció d’estar batallant entre nosaltres, cadascú des de la seva Taifa, els qui decideixen actualment tenen les mans lliures per anar desballestant l’escola pública.

Sobre can Fabregas i de Queralt.

Ja fa mesos que a Mataró “gaudim” al carrer d’un debat que com tots sabem ha captat l’atenció fins i tot als guionistes de telenovel·lles. I es que realment la decisió sobre la ubicació d’un centre comercial a la zona del carrer Biada té tots els elements per ser dignes d’una novel·la costumista.

Al respecte d’aquest tema, i a tenor de les ultimes notícies conegudes, se’m obren diversos interrogants.

El primer ronda pel meu cap des de fa molts mesos, és cert que prèviament al debat sobre la ubicació hi havia un debat sobre la necessitat d’un centre comercial, de la dita locomotora, al centre de Mataró, semblava que més enllà de les discrepàncies i pors que podia generar s’havia construït cert consens sobre el interès per disposar d’una locomotara que dinamitzes la vida comercial de Mataró. És va consensuar certs criteris que, corregiu-me si m’equivoco, definien entre altres la mida idònia del centre (uns 14.000 m2), sobre la necessitat de situar-lo al voltant del centre, per allargar i dinamitzar la vida comercial dels centres al aire lliure, i de treballar conjuntament tot el tema de la mobilitat amb transport públic i els elements de dissuasió del transport privat. Però en un moment donat qui li interessa ubicar-se a Mataró reclama un espai més gran (més de 20.000 m2) i no sé quins altres condicionants. La pregunta per mi és clara, qui ha de definir la política econòmica de la ciutat?

Un segon interrogant és va obrir en el moment i forma de decatalogació de la fabrica, o abans no era tant (quan és va protegir) o ara no pot ser tant poc. I si és tant fàcil la descatalogació hauré de començar a patir per altres elements patrimonials, tant fàcil pot ser al govern de torn que, per exemple, es pugui construir a les Cinc Sènies?

I un tercer, que no vol dir últim, al saber les propostes de trasllat o reconstrucció de la fabrica al c. Tetuan amb Biada, amb el cost econòmic que suposa. Els dubtes són diversos, primer aquest cost econòmic diuen que l’assumirà el promotor, i això em sona a cert maquillatge ja que si ho assumeix el promotor d’algun lloc haurà de sortir de les carregues que se li puguin exigir, del sobre cost dels productes (comercials, pisos, lloguers...) o de l’ús usufructuari del equipament per 50 anys.. Per altra banda perque plantejar el trasllat del que ja hi ha i no que la construcció del centre comercial es faci a 150 metreson volen ubicar la fabrica o a la cantonada del davant (crec que és la zona de ca l’Ymbern) es a dir perqué hem de fer doble feina, derruir una fabrica i construïr un centre comercial i al mateix temps tornar a construïr la fabrica a pocs metres, el sentit comú em diu que seria millor fer directament el centre comercial a pocs metres, no?. A més perquè no plantejar l’ús de la fabrica com equipament públic, no necessitem un auditori, o no es podria estudiar la possibilitat d’ubicar el nou monumental rehabilitant la fàbrica?