divendres, 14 de novembre del 2008

El meu vot serà en Blanc…. Tot i que podria haver estat en contra

Podria parlar de molts motius però per ser concret podem parlar de:

Un candidat a president que no em mostra la motivació necessària per impulsar la Iniciativa que volem.

Una candidatura que no em mostra la radicalitat política que ens hauria de definir.

Una opció que no em demostra una capacitat de demostrar un perfil propi, diferenciant dels nostres socs de govern

Una alternativa que no em mostra quins han de ser els mecanismes per recuperar l’espai de carrer i els referents propers que ens han dut a ser la força política que som...

Una candidatura que no em mostra quin equip de gent, nova, engrescadora, propera i amb iniciativa em farà recuperar la il•lusió per fer política

En definitiva hem demanen un vot a favor de seguir amb la mateixa grisor dels últims anys... i això no hi estic disposat. I per això optaré pel vot en Blanc... i per això us demano a tots aquells militants i amics d’ICV que esteu cridats a fer el mateix entre avui i demà a que ho feu igual.

I per això comparteixo i impulso l’opinió de la gent del Manifest de Maig:

Comunicació del Corrent d’Opinió MANIFEST DE MAIG
davant la candidatura de Joan Saura com a presidenciable d’ICV.

El corrent d'opinió MANIFEST DE MAIG, davant la presentació de la candidatura del company Joan Saura a presidir ICV, informen que el nostre vot serà en blanc, i així ho fem saber als adherits i adherides, amics i amigues d'ICV, als quals recomanem un vot en la mateixa línia.

Aquesta recomanació de vot està fonamentada en la valoració crítica que els components del corrent fem del període més recent de la política d'ICV que ha suposat - a parer nostre - una involució del projecte del partit en relació als seus objectius de ser referent de l'esquerra transformadora, d'esdevenir força de govern i de lluita i de dotar-nos d'un funcionament i d'una dinàmica de treball més lligada als elements que caracteritzen el nostre projecte diferenciat de les altres forces polítiques.

ICV ha reproduït en excés unes formes d'actuació que no corresponen a una trajectòria acumulada de compromís social, referència política i innovació organitzativa. El segon govern d'esquerres ha marcat una línia de desafecció entre la militància i un considerable augment de l'aïllament del partit en relació al seu entorn i, especialment, entre els sectors socials organitzats que ens han tingut com a punt de referència.

Els episodis relacionats amb la gestió de la sequera, els punts d'indefinició en temes territorials i d'infrastructures, algunes intervencions del departament d'interior en relació a moviments socials i polítics no violents i altres casos, han contribuït a un increment del rebuig envers ICV per part de sectors fins ara propers, exigents i combatius.

Aquesta trajectòria erràtica té molt a veure amb la manera de gestionar el partit, amb la deriva institucionalista, l'acumulació de càrrecs descapitalitzant el partit, i la manca de projecció externa d'un perfil diferenciat a partir dels nostres trets que són els d'una esquerra roja, verda, violeta, nacional i alternativa.

Des de la nostra condició de corrent d'opinió que vol un debat d'idees a fons, ens volem significar com a part activa d'un partit que necessita un rellançament, uns canvis de maneres de fer, de comunicar i de treballar.

En consonància amb aquests arguments, demanem el vot el blanc a la candidatura de Joan Saura i ens comprometem a treballar per un rellançament del partit que el situï en millors condicions per afrontar els reptes de canvi social, de lluita contra el capitalisme i de governança d'esquerres.

El corrent d’opinió Manifest de Maig valora en el mateix sentit les altres formes

dijous, 13 de novembre del 2008

Sr Maragall, sigui conseqüent i dimiteixi!

Sr Maragall, fa un any ens va fer una proposta de bases per a la llei d’educació, feta sense consens, sense diàleg, sense escoltar i sense fer cas al Pacte Nacional...

Fa nou mesos es va evidenciar que la comunitat educativa no compartia els principis d’aquesta proposta amb el posicionament públic de moltes entitats en contra i la major manifestació de mestres i estudiants que es recorda en temps, vostè en devia prendre bona nota i al juliol, amb nocturnitat, ens va presentar una nova proposta ... ara ja de llei, que mantenia molts dels principis de les bases i que sobretot mantenia les formes al escoltar i tenir en compte els implicats de la mateixa forma que ho fa fer amb les bases.

Avui, una segona vaga menor (evidentment ja que era convocada per menys sindicats) però massiva al carrer i si no digui quin col•lectiu posa 15.000 persones al carrer (prenent els números de la guàrdia urbana) per manifestar-se, en aquest cas, a favor d’una escola pública de qualitat i en contra d’aquesta llei que no ho permet.

Però es que el dia 30 tindrà una altra concentració massiva de mestres, pares, estudiants i altres membres de la comunitat educativa dient-li que no, que aquesta no és la Llei d’Educació que el nostre país es mereix.

I ens trobem en un departament que manté les millors formes d’un govern convergent que ja no és el nostre, ja que: fa una proposta de llei d’educació amb clars tons de centredreta, amb defensa del liberalisme en la gestió i amb la promoció dels centres privats i concertats, ja que utilitza els mitjans per minimitzar el crit unànime del sector, ja que segueix intentant imposar les seves tesis fent oïdes sordes de qui les hauran de viure i de qui les hauran d’aplicar,...

Senyor Maragall sigui conseqüent amb el que fa i dimiteixi d’un govern que es diu d’esquerres i de progrés... o agafis el carnet de convergència o, perquè no, d’unió! (no ens vulgui enganyar més!)

dilluns, 10 de novembre del 2008

Per una Llei d’educació pública i de qualitat… hem de fer vaga!

Després que fa nou mesos el Conseller escoltava al carrer la veu alta, forta i clara del sectors de l’educació que dèiem que no ens agradava aquesta llei que ens volia proposar ens trobem que el departament ha traslladat una proposta de llei al parlament en que encara hi figuren alguns dels elements que varen motivar la convocatòria de vaga.

Per tant torno a estar en la cruïlla de si cal o no cal fer vaga, vaig escoltar el posicionament de CCOO, que em venia a dir que la Llei no és bona per Catalunya i per l’educació Pública, que el conseller s’ha tornat a passar les taules d’interlocució per on ell sap, que en el redactat final han caigut coses importants però que no aniran a la vaga perquè els mestres no ho volen (43% contra un 47%, diferencia petita!), perquè la proposta de llei ja està en mans del parlament i perquè cal una acció conjunta de la comunitat educativa. I el d’USTEC que em posa sobre la taula totes les maldats de la proposta i passa de puntetes per les bondats. I després d’aixó vaig decidir no deixar-me porta pel cor i recuperar els post escrits al febrer on argumentava els motius que em portaven a fer vaga el 14-F i veure si aquests motius encara eren vigents desprès del nou redactat.

La veritat és que en aquell moment, i de forma breu, constatava:

Defectes de Forma:
El conseller es treia de la màniga una proposta de document base sense consultar a ningú, i la proposta de llei surt al juliol, sense tenir en compte les opinions de molts del col•lectius de l’educació i sense recollir gaires coses de les que es reivindicaven el 14 de febrer. A més des dels sindicats es comenta que no hi ha hagut un diàleg clar sobre el tema i que algunes de les coses que es varen poder fer arribar al final han desaparegut.

El diagnosi o el preàmbul:
Tot i que, en el preàmbul de la proposta de llei, la música que sona és adequada i es parla de l’educació com a eina indispensable per a oferir igualtat d’oportunitats a tothom i per treballar la cohesió social, després el redactat està ple d’articles que apunten a la competitivitat entre centres o entre mestres com a mecanisme de millora de l’educació. La competitivitat, fonamentada en els resultats educatius, no pot generar igualtat sinó diferència poden optar a més recursos aquells que ja tenen molt. A més en el redactat de la llei es segueix mostrat que el departament fa responsables dels resultats als mestres, sense assumir la pròpia responsabilitat (inversió, recursos, marc educatiu,...)

Educació com agent sociablitzador
Com deia al febrer “Crec que l’educació ha d’esser un element sociabilitzador, integrador i de igualtat social, és a dir li correspon al sistema educatiu el cabdal paper de minimitzar les diferències i de posar les condicions per trencar les diferencies socioeconòmiqes d’una societat” Però en la proposta es genaralitza la competitivitat, s’ofereixen recursos als centres públics i privats en funció dels resultats, el mestre obtindrà un plus en el sou segons el resultats del seu grup classe, això en comptes d’apostar decididament per una formula que inverteixi més allà on falta més, on els resultats son pitjors per tal de facilitar el procés educatiu a qui segurament ho té més complicat.


Llei d’educació o llei del sistema educatiu?
La llei d’educació de Catalunya no pot obviar que l’escola no és l’únic agent educador, no pot obviar, o passar de puntetes, el paper de les famílies, dels esplais, de les extraescolars, de les AMPA, del 0-3,...

Xarxa Pública o Concertada
El departament hauria d’impulsar la seva pròpia xarxa i on la seva oferta no arribi concertar, però la proposta de llei no ho fa així ja que permet que les privades concertades mantinguin, legalitzin o puguin ampliar els seus privilegis. Des de permetre el cobrament de quotes, fins a acceptar la religió dins l’horari lectiu (contrari al nou estatut), o prioritzar la oferta de nous mòduls en la privada i no en la pública..
.
Drets laborals dels mestres
Com deia pel 14-F “Al mateix temps posa negre sobre blanc les diferencies laborals entre persones que fan la mateixa feina, fa possible que un centre públic o privat hi treballin persones amb la mateixa feina i condicions laborals diferents. Per això tants anys de lluita per igualar les condicions laborals del professionals de les privades o dels interins?”

Per tant ho observat que els motius que em varen portar a la vaga, o millor dit que ens hi varen portar, són plenament vigents. La vaga del 14-F ha fet que es retiressin alguns dels principis que apuntava el document de bases, però no n’hi ha prou. S’ha de sentir la nostra veu al carrer tornant a dir que aquesta no és la nostra LEC, i hi haurem de tornar el 30 de novembre amb tota la comunitat educativa.

No si val a badar, que amb la LEC ens hi juguem molt!!!!