divendres, 30 de juny del 2006

Autopista o tren?

El Pla d’infraestructures del transport preveu pel maresme dues grans actuacions una primera que és el desdoblament de la C-32, que amb l’excusa d’un pretès col·lapse de la C-32 i agafant-se a la necessitat imperiosa de convertir la N-II en un passeig urbà proposa doblar la traçada de l’autopista al Maresme passant de 6 a 10 carrils, això suposa primer de tot un fort impacte ambiental que afectarà a espais naturals (turo de Cerdanyola per exemple) i zones urbanes (ja em direu on es desdoblarà al seu pas pel Masnou...) i agrícoles (els floricultors de la zona de Vilassar per exemple o el pla de Santa Susanna, espai agrícola protegit on haurà de passar la sortida Pineda-Santa Susanna) i alhora també comportarà un augment de la pressió immobiliària i especulativa de les zones de (el creixement urbanístic a l’Alt Maresme té un impuls diferent després del allargament de l’autopista).

L’altra és la millora ferroviària, connexió amb Granollers, millora de la línia a alt maresme i línia interior en la zona del sud. Aquesta proposta té diversos punts positius, per una banda el tren és un mitja de transport més net i socialment més just (hi poden accedir tothom no cal un carnet, una edat, invertir en un vehicle,...), per altra banda evitem el punt de col·lapse que suposa el coll d’ampolla viari de Barcelona, l’impacte ambiental és menor...

La part negativa és que la proposta sobre infraestructures viàries està prevista que es desenvolupi en una primera etapa i les infraestructures ferroviàries s’hauran d’esperar al 2016. També cal pensar quin cost econòmic pot tenir el desdoblament de la C-32, està l’estat o la generalitat disposat a invertir aquests diners? O ens tornarem a trobar amb que cal que vinguin les privades a cobrar-nos el peatge?

dilluns, 19 de juny del 2006

Contradiccions de la política II:

La campanya

Ahir varem realitzar el referèndum de l’estatut i tot just han passat poques hores de tenir resultats i sobretot dos dies després del tancament de campanya podríem mirar com ha anat aquesta campanya mirant els cartells de les cinc forces polítiques pressents al parlament.

Per una banda les dues del No.

El PP dient “Pensa en Catalunya: digues No” i ERC dient “Ara toca NO, catalunya mereix més”









I desprès tenim els 3 del si

PSC que en el cartell electoral podem llegir “Sí:guanya Catalunya No: guanya el PP” o un curt “Sí” o CIU amb el també curt “1979 o futur” i al final ICV amb un cartell que diu “D’esquerres, catalanista i ecologista Sí a l’estatut” i un segon cartell on diu “reconeixement de Catalunya com a nació. Més i millor funcionament. Més competències. Més protecció del medi ambient. Més competències en renfe, immigració, educació. Mes drets per a la gent jove, per a les dones, per als treballadors i les treballadores,per als infants , per a la gent gran.” Evidentment sembla que només uns volien explicar el que anàvem a votar els altres han estat per altres guerres o quimeres.

És com un pati d’escola, tenim l’opció de canviar la pilota amb la que juguem i resulta que hi ha un grup que diu que no, que la que tenim (que està bruta, desinflada i vella) ja els hi va bé, n’hi ha uns altres que tampoc volen la que podem agafar perquè volen la oficial del mundial (aquella amb la que juga Serbia-Montenegro), uns altres diuen que Sí que la volen (explicant que així foten als que volen la que ja tenim), uns altres que diuen que Sí que volen la pilota nova (perquè l’altra està vella i desinflada) i uns últims que diuen que si mirant la nova pilota dient que és vermella, que té un disseny especial, que així podrem jugar tots... senyors una mica de seny!!!!!

No ens podem queixar de qui no participa sinó fem (TOTS!!!) un esforç per explicar perquè i sobre que han de decidir

* fotos capgros.com

dimecres, 14 de juny del 2006

Contradiccions de la política (I)

el dret a la igualtat

Com a cada campanya he hagut de veure l’espot de televisió d’ICV-EUiA a través de la web i de fet molts companys em diuen que no l’han vist. I passa el mateix amb els talls del telenotícies, hi ha dies que no sortim i si tenim sort de sortir ho resolen en pocs segons. La veritat és que és curiós que haguem lluitat tant per la democràcia, que tinguem una constitució que garanteix la igualtat d’oportunitats en el seu redactat i que al moment d’iniciar conteses electorals tinguem en els mitjans diferents punts de partida. El fet de tenir en compte els resultats anteriors comporta dos situacions injustes, la primera respecte els espais gratuïts de propaganda electoral ja que estadísticament és quasi impossible veure l’espot d’algunes forces en canvi estem cansant de veure la d’altres, la segona és respecte a la valoració de la capacitat professional dels periodistes ells saben fer la seva feina i si de cas ja ens queixarem després sinó recullen allò que és més important.

Ho podem comparar amb l’educació, molts de cops hem dit que garantir la mateixa educació per tothom és garantir les mateixes opcions a tothom, i és en el moment en que hi ha dobles sistemes, o amb centres “gettitzats” o en que l’accés a serveis educatius de suport o reforç té un cost econòmic important que es generen o s’agreugen les diferencies socials.

La veritat és que el sistema polític és igual d’injust respecte les forces petites o les noves formacions.