Homes llops a la Vallalta!!! i altres jocs...

Avui toca parlar de jocs. Algun cop ja he apuntat la meva dèria pels jocs i he parlat en veu alta dels valors del joc d'ordinador o de l'obsessió pels sudokus . Però no són aquests els únics que em porten de cap.

Fa temps en la secció jugar per jugar del programa del Grasset, en què l'Oriol Comas es dedica a comentar els jocs, vaig sentir-me atret per un que comentaven, "los hombres lobos de Castronegro". Suposo que aquí quedaria bé parlar dels homes llops de Tevertet o de la Vallfosca o de la més propera Vallalta. I ja hi vaig ser, cercant referències per Internet, rellegint els comentaris d'en Grasset i cia a la seva web, i detectant que podria comprar-lo al carrer Jaume I de Barcelona... prop d'ICV. Segur que no trigaria a caure-hi!

I així va ser. Cap el setembre ja el tenia a les mans. Resulta que és un joc per gran grup i per tant es fa difícil trobar el moment per jugar-hi. Per exemple, un cap de setmana de castanyada, on perdem una oportunitat que dediquem a descobrir als companys els atractius del mus, amb pipes per amarracos (una mica delicte...)

Al final arriba un bon moment, celebrant el cap d'any amb un sopar d'amics. Fem festa i deprés, cap al tard, ho intentem. Experimentem amb el joc que té una base senzilla, la del joc de l'assassí, aquell que jugàvem a l'esplai guinyant l'ull per matar, amb la complexitat d'anar introduint personatges que ens posen en situacions curioses. L'enamorament de dos personatges (cupido), l'assassinat venjatiu del que mor matant (caçador), una innocent que pot veure quan els homes llop maten (nena) o la vident que pot saber el rol d'algun personatge en són alguns exemples.

En el joc, la nit arriba i els homes llops poden matar algú del poble. Durant el dia, tots els habitants (inclosos els homes llops) han de decidir la mort d'algún sospitós. La paraula entra en joc, el convèncer que ets el que no ets, o que no ets el que pensen, la protecció de l'enamorat, la intriga, la capacitat de convèncer, la decisió democràtica del sacrifici...

Res, que us l'aconsello fervorosament. El podeu trobar a la botiga del carrer Sant Jaume de Barcelona que deia i a Internet. Suposo que en algún lloc de Mataró també.

Dies després torno a passar per la botiga de Sant Jaume i la temptació m'atrapa. Entro per cercar altres jocs similars i m'ensenyen diversos. Però, tot i no semblar similar al dels homes llop, acabo temptat pel Waz Baraz, un joc de lògica per descobrir dues bruixes triades entre 20... el provem i tot i que al principi no sembla tant atractiu ens dura la partida un parell d'hores...

Per cert hauré de tornar a passar-hi. Tot i que crec que no el tenen, fa unes setmanes vaig tornar a sentir el Grasset i el comentarista de jocs i m'han tornat a posar el cuquet... em toca buscar el " ciudadelas"... Bé, un altre dia espero comentar-lo.

Per cert si sabeu de jocs similars, no dubteu a temptar-me, je,je,je

Obsessions (I), ELS SUDOKUS...

És cert he caigut a la Moda... i suposo que no serveis l’excusa de dir que m’hi vaig enganxar des del primer que vaig veure, crec que era al periòdico i que des de llavors no he pogut parar de fer-ne!

Una anècdota, que evidència com n’estic d’enganxat, fa dues nits vaig decidir explicar com i perquè m’atrauen aquests reptes i mentre apuntava idees vaig buscar alguna imatge per fer més visual els comentaris... total que arribo a la web trebejos.net (una de les millors que he trobat) i em vaig quedar pillat quasi dues hores intentant fer el sudoku on línia del dia, us hi heu de donar d’alta però té nivell i pots participar en el ranking..., que per cert no vaig ser capaç de completar-lo...(i no és per posar-me floretes però ha estat el primer dia que he estat incapaç de fer-lo).

Dels Sudokus no entraré en la història, ni en la procedència ho podeu trobar a molts llocs, per exemple a la web citada abans , si que vull comentar dues modalitats interessants:

El Sudoku Samurai, els que compreu el país cada diumenge ja sabeu de que parlo, són cinc sudokus entrellaçats, en certa forma autònoms cada un però que comparteixen un dels quadrants. Aquest provoca que per deduir la posició dels nombres haguem de fer un treball en paral•lel dels 5 sudokus, entretingut i interessant (però agafeu-lo amb temps, no he baixat de 3h per fer-lo!)

El Sumoku, és un sudoku normal però incorpora una variable més al donar (a part d’algun numero) la suma dels diversos nombres adjacents. Per tant a la deducció topogràfica de la posició dels nombres cal incorporar les combinacions de nombres que sumen un resultat concret, “aquí pot anar un nombre que amb el del costat sumi 8” per exemple...apassionant per aquells que els hi agraden les matemàtiques!

Però anem al que deia al principi, que és el que provoca aquesta atracció (almenys a la meva persona). Hi ha diversos elements que els fan interessants:

Repte; suposa un repte complex de resolució, possible si hi esmercem atenció i dedicació.

Maneig de variables, m’atrau aquells problemes que com la vida de cada dia comporta observar diferents factors per a fer possible una solució. Moltes vegades et troben en tenir en compte la columna per resoldre la fila o la interrelació dels diferents quadrants per a ubicar un nombre correctament.

Abstracció, submergir-se en un sudoku suposa, al haver de concentrar l’atenció en la mobilitat dels 81 dígits, i en controlar que no s’escapi cap d’ells de la quadricula, que comporta la desaparició sistemàtica dels objectes i persones que t’envolten. Et trobes tu i els nombres sol, en una baralla per ubicar-lo en el seu propi espai per aconseguir que tot el conjunt sigui harmònic, trobar el lloc on cada nombre juga el seu paper únic i intransferible.

Lògica; un sudoku hi juga només la lògica en les seves diferents opcions de complexitat des de les premisses d’una o dues variables les prediccions, els supòsits múltiples,...

Per mi aquest quatre són els més rellevants, els que em porten al cap d’una estona a tenir la quadricula amb l’engranatge a punt, amb tots al seu lloc jugant el seu paper, recollint el polsim de la goma i els trossets de mina del portamines, amb tots de nombres descartats (ratllats o mig esborrats) al voltant de la quadricula i amb el somriure complaent del qui ha superat, amb cert esforç, un repte més... fins que arribi el següent (“como la vida misma!”)

ELS JOCS D’ORDINADOR…

El diumenge a “el pais” hi havia un article sobre els beneficis dels jocs d’ordinador, vaig llegir-lo amb interès donat que comparteixo l’opinió que el titular exposava i com a mestre és un debat que moltes vegades he tingut amb altres mestres o educadors...



Abans d’entrar en els suposats beneficis, i per estalviar opinions contraries abans d’hora, cal esmentar que comparteixo la preocupació pels comportaments additius que pot comportar i per l’excés de violència que poden contenir. Però no més que altres elements que ens envolten, la tele, el cine, el tabac i molts altres elements poden ser igual de nocius. Per tant el primer que hem de tenir en compte és que en l’ús com adults i en l’acompanyament dels infants hem de ser conscients d’aquest perills i saber, i ensenyar a, fer un bon ús d’aquest mitjà.

A partir d’aquí els beneficis que reporten poden ser diversos, millora dels reflexes, capacitats d’ús de certs aparells de control remot ( hi ha estudis que denoten una millor i més ràpida utilització d’aparells d’estereoscòpia), millor percepció de l’espai i identificació d’objectes en entorn de caos, més capacitat de concentració...

També s’ha comprovat, el que molts hem vist en companys, infants i en nosaltres mateixos, que el interès per un joc o un aparell decau en un temps i es resitua en un ús més racional. La novetat ens atrau i captiva a tots, en jocs i en qualsevol cosa de l’entorn... sinó fos així les modes no serien modes. Per cert un altre dia haurem de parlar dels estudis “perogrullos”, d’aquells que preguntant a qualsevol s’arriba al mateix resultat sense necessitat de perdre temps i recursos, però avui no toca! (ui, massa anys de Pujol, perdoneu)

Per acabar per tant una reflexió, no hi ha blanc ni negre, en els jocs d’ordinador i en molt poques coses en aquesta vida... però cal que siguem conscients i responsables en l’ús, acompanyament en el joc, jugar en l’espai comunitari, fer prendre consciencia de la diferència entre virtualitat i realitat...

Els que el pugueu recuperar us aconsello la lectura de l’article, aporta més elements que els que la meva memòria us pot citar.