24-7 acaba l'escalfament... arriba la FESTA!

Avui he anat a veure el concert de Gospel, la veritat és que ha estat força bé, ja que per començar la festa sentir les veus d’aquest grup de gent i veure que son gent que coneixes de vista (com diu la Núria a un post recent, aquells que ens creuem moltes vegades pels carrers de Mataró i que en una nit de Santes podem arribar a xerrar com si ens coneguéssim de sempre), és una forma de plasmar el que son les Santes!

Però com les Santes també tenen una part de polèmica tres crítiques, per una banda l’espai que s’ha fet petit, i era un fet evident ja que entre que el grup el formen 70 persones (i evidentment això arrastra molta gent!) i les ganes de començar la festa han portat a la plaça molts capgrossos!

Un segon és el so, en part condicionat pel fet de la molta afluència de gent, hem estat a un lateral i es perdia tota la força del concert, crec que en la part de davant es sentia millor... però la veritat és que molts ens hem perdut una part important del concert al no poder ni sentir bé els solistes, ni sentir el director, i al perdre part de l’energia del grup.

Un tercer el poc respecte de la gent, la xaxara, el soroll, les converses, fins i tot el contestar el mòbil... no espero estar al liceu, i per tant no cal el silenci, però si un mínim ambient de respecte a la feina de la gent i de seguir el concert...

Bé i ara ja toca anar preparant el dia 25, que té tots els ingredients que el fan el gran dia de Santes. Per una banda un ball infantil, veure la cara dels més petits amb la il·lusió de l’inici de la festa i la proximitat de la família Robafaves i la resta de colles. Per altra banda la Crida que té diversos ingredients l’expectativa del que passarà (reivindicacions, la crida, o altres possibles polèmiques...), el típic no n’hi ha prou per evitar que en Robafaves marxi, els ulls dels nens i les corredisses per estar dins la plaça, i per mi aquest any els nervis d’estrenar-me en el ball del drac... i per acabar l’escapada, la bogeria col·lectiva de la gent saltar, cridar, cantar, ballar, suar,... El ball i per tant la persecució de la galeta i del porro, la pujada ja amb una copa de més? El correfoc, que encén la nit i la ruixada que l’apaga (si és que pot!)... ja sabeu els que ho vulgueu viure encara hi sou a temps!!!! Sinó, l’any vinent!