dilluns, 19 de novembre del 2007

Hi ha formes de creure's excepcional que no paguen la pena

Hi ha formes de creure's excepcional que no paguen la pena.



Enric Sòria (Oliva, la Safor 1958)

Aquesta frase que em va arribar de minimalia encerta de ple en resumir pensaments i sentiments que moltes vegades volten pel meu cap. És cert que la satisfacció de sentir-se excepcional mou i impulsa moltes vegades les nostres vides.


Però aquesta excepcionalitat no pot ser impulsada en primera persona. Per mi, la millor vivència és quan els companys et fan sentir la excepcionalitat: quan el retrobament amb algú que fa setmanes que no veus, o que tots dos han passat moments complicats, és fa des del sentiment més pur amb una abraçada d’aquelles que et fan sentir viu i que et fan volar pel aire (com a la peli Odette). I més quan alguns per fer-se sentir excepcionals a si mateixos necessiten o busquen la recerca de les possibles misèries o defectes dels demes.


No paga la pena sentir-se excepcional si això vol dir que ens hi sentim a costa del despreci cap els altres. Massa vegades observem com la gent viu la seva excepcionalitat contrastada amb la resta de gent. És a dir com per sentir-se excepcional necessitem demostrar i ressaltar les suposades debilitats dels que els envolten. La seva forma de sentir-se excepcional és com la d’aquell branquilló que per poder-se veure necessita que tallin (o tallar) la resta de branques. És molt fàcil sentir-se excepcional en un desert!


Un ha de fer esforços conscients per sentir-se excepcional des de la primera vessant, eludint aquelles formes que impulsen la excepcionalitat des de la negació de l’entorn, sempre que sigui possible.

dijous, 15 de novembre del 2007

Tornem a lluitar pel Canvi climàtic

una gran quantitat de ONG i entitats ecologites, sindicats, fundacions i plataformes ciutadanes, ajuntaments, organismes privats, ens convoquen a fer una apagada aquesta tarda, més enllà de l'efectivitat d'aquest acte en les factures de la llum hem de fer-ho per concienciar a ttohom de la necessitat d'actuar i d'incidir en el camí que el món està prenent.

Fa uns mesos ja ho deia, però ja va bé recordar-ho, encara que sigui repetitiu:

Apagant les llums durant 5 minuts de 20:00 hores a 20.05 hores. D’aquesta manera es denunciarà el malbaratament mundial d’energia que es fa. És una iniciativa que pretén conscienciar la ciutadania d’aquesta problemàtica i que coincidirà amb la sortida de l’informe d’experts climàtics de Nacions Unides aquell mateix dia.

Aquesta és una d’aquelles accions que en un primer moment et sembla que són imperceptibles, que no afecten a ningú, però que tenen algun element que li donen valor. Per una banda el seguiment mediàtic que es dona al tema, durant tot el dia d’avui diferents mitjans i sobretot Internet s’ha fet ressò de la iniciativa. Per altra banda és una acció que es pot quantificar, o almenys això diuen els tècnics, un dia d’aquests sortiran dades de consum sobre l’impacte de l’acció (d’igual forma que són capaços de mesurar el moment de màxim consum de l’estiu o hivern ) i Per acabar, i no per això menys important, cal tenir en compte que iniciatives d’aquest tipus a part de fer-te sentir personalment millor han estat la llavor de moviments com el No a la Guerra.

És mitjançant aquestes iniciatives com podem demostrar que encara tenim força i podem fer alguna cosa per demostrar als governs, empresaris, mitjans i a la societat en general que no som indiferents a com estem, entre tots, tractant al planeta.
Es veritat que la sensació d’estar sols a casa durant cinc minuts a les fosques pot ser com a mínim curiosa, però com diu un company “La Terra es mereix 5 minuts de descans! Individualment ens costarà mol poc, però l'estalvi energètic pot ser brutal!!”

Passeu la notícia...i recordeu al capità enciam “els petits canvis són poderosos”

dimarts, 13 de novembre del 2007

Porque no te callas!

Aquesta ha estat la imatge, la frase i el moment de la setmana i es possible que tinguin un lloc destacat en els resums de l’any 2007 que aviat començaran a emetre per ràdios i televisions.

En tot cas vull destacar tres sensacions, per una banda la actitud xulesca i impresentable d’en Chaves, més enllà de si té o no té raó en el tracte de les empreses o del propi Aznar cap al seu país i la seva persona no puc compartit cap dels exabruptes que aquest personatge ens acostuma a deixar anar dia si dia també.

Per altra banda la visceralitat i inconsciència dels dirigents del PP que cerquen ofuscats qualsevol excusa per atacar el govern de Zapatero. Estic cansant de no sentir alternatives de govern, encara que estiguin a les antípodes dels meus plantejaments polítics, i de només sentir atacs, critica destructiva, insults i discursos plens de retrets i ancorats en la nostàlgia del que no tenen.

I un últim element de reflexió el podem agafar a partir de la “broma” de pensar que hem invertit molt en l’educació i formació d’un monarca perquè en el moment que més ho requereix no sàpiga estar al seu lloc. És evident que amb actituds i amb la demostració del poc saber fer fa oblidar el paper del 23-F (aquell dia va prendre cert valor la monarquia) i a la contra em fa creure més fervorosament en la necessitat de reclamar un canvi de model d’estat que es fonamenti en la igualtat de tots (la república) i en el reconeixement de les identitats nacionals (federalisme).

Però el que realment és preocupant és que, amb raó, estiguem parlant més del exabrupte del rei i no del fons (la forma evidentment era completament equivocada) de les paraules d’en Chaves i del Sr. Ortega, hauríem d’analitzar acuradament quin va ser el paper del Govern Aznar en el cop d’estat a Chaves del 2002 i quin és el paper que juguen els empresaris espanyols al continent sud-americà, no se si en certa mesura acabaríem donant-los la raó en el fons del que diuen...

divendres, 9 de novembre del 2007

Mediterrània, ritme de festa!

Amine & Hanza amb Tactequeté:
Els primers , que no els coneixia, son músics tunisians que toquen el llaut àrab i el Kanun. Els de Tactequeté ja els havia gaudit en concerts familiars a Mataró, són un grup de percussió magnífica.

La combinació és espectacular, una hora continuada de ritmes i que fan que el cos vagi saltant a ritme a la cadira del Kursaal. Com deia alguns d’ells els músics tunisians sembla que els hagin posat un glaço per l’esquena i porten un ritme frenètic al cos que ens traslladen a tots amb els seus ràpids moviments de dits, la veritat és que els sis músics de Tactequeté estan a l’alçada amb els múltiples instruments de percussió amb que omplen l’escenari.

L’hora i el cansament fa que els petits no aguantin tot el concert, però crec que el que han sentit els ha captivat almenys casi tant com a mi i a la Núria. Hem de tornar cap a Mataró, agafem carretera i a començar a pensar en com ens ho muntarem l’any vinent i en que ens seguirà oferint la fira d’arrel tradicional.

dijous, 8 de novembre del 2007

Mediterrania, sentir la dansa!

4 i 1 cinc de Factoria Mascaró:
Aquest és un dels millors treballs que els he vist fer a la gent de Factoria, segueixen trencant esquemes desdibuixant les fronteres entre la dansa, el ball tradicional d’esbart, i entre la tradició i la modernitat.

Ens fan un passeig pels quatre elements, aigua, aire, terra i foc i la relació dels humans amb aquests. He de reconèixer que a la gent de Factoria els tinc certa debilitat, des del moment en que vaig tenir de mestre a la facultat al Joan Serra, però la veritat és que pocs espectacles de dansa tenen un sentit tant global i capten l’atenció des d’un inici fins al últim minut de tot el públic que era a la sala.

dimecres, 7 de novembre del 2007

Mediterrània, circ a la basca!


Zirko Lluna de Hortzmuga teatroa

Varem acostar-nos-hi pensant que anàvem a veure circ, i salvant que aquest és principalment un espectacle de Teatre, ens varem trobar amb una història tendre i molt ben resolta.

Quatre artistes de Circ ens faran reviure els seus records en el moment en que han d’abandonar definitivament un circ en decadència, fan servir diferents recursos senzills per portar-nos elefants, homes bales, malabaristes, i ens apropen els sentiments d’alegria i de nostàlgia que els records els ofereixen. Alhora que en acabar la història trista, en el moment que tanquen i s’allunyen definitivament del circ ens ofereixen també una segona forma de veure-ho, la vida segueix i tot depèn de com ho vulguis mirar.

dimarts, 6 de novembre del 2007

Mediterrània, terrabastall!

Terrabastall XXL de Xarop de Canya

Espectacular passacarrers amb tres elements que ens criden l’atenció, primer un gran far movible que ens portarà per els grans ports de la Mediterrània, seguit per un amplíssim grup de músics que ens acompanyarà i posa ritme al viatge amb percussió, gralles i altres instruments de vent, i per acabar uns incansables xanquers que faran de mariners, barques o cavalcaran cavallets de mar.

El ritme et porta a ballar i seguir el camí que ens indica el far i de tant en tant parem per fer alguna acció que ens portarà a illes i ports diversos, des de representar les festes de Sant Joan de Ciutadella, fins a les havaneres de molts ports catalans.
Aquest és un espectacle ideal per dinamitzar espais de festa, per portar la gent amunt i avall, fent-los entrar a les festes amb gran disbauxa, ens fa pensar en que és un espectacle interessant pel Sarau de Santes (ho compartim amb alguns dels molts mataronins que ens hem trobat per Manresa).

Un altre element a destacar és la sonorització dels músics, tots amb el seu micro inalambric i amb els altaveus al “carro” del far, altres passa carrers funcionen igual (un d’ells amb els altaveus integrats en un canó francès de la època napoleònica). El PMC s’ho hauria d’estudiar per la tant polèmica sonorització de l’escapada (es podrien posar els altaveus en una motxilla al Robafaves, :-))

dilluns, 5 de novembre del 2007

Mediterrània, una odissea

Una odissea de Butxaca del teatre de l’home dibuixat:

Aquest espectacle fa una aproximació a la Odissea d’Ulises, de forma atractiva i acurada fa que els infants coneguin aquesta història. Només per aquest fet ja caldria destacar-la, doncs donar a conèixer els clàssics de forma que sigui i interessant per a totes les edats no és senzill

Però cal destacar també que un sol actor sap captar l’atenció del públic, creant una obra dinàmica i atractiva per als infants, els enganxa a les cadires i els fa viure alguns dels moments d’aquesta història, la guerra re Troya, el sac dels vents, o la cova del ciclop son tractats amb petits teatre, argamboys, mascares, text rimat, cançons i altres elements que fan molt amena i atractiva la hora que dura l’espectacle.

La única pega és la insistència d’alguns muntatges d’inserir “bromes” per els grans que en molts de casos no poden esser captades pels més petits ja sigui per la ironia o ja sigui perquè fan referència a elements de la nostra infància.

diumenge, 4 de novembre del 2007

Mediterrània, 10 anys!

Aquest any hem tornat a anar a la fira d’espectacles d’arrel tradicional que es fa cada any a Manresa. I la veritat és que ha tornat a ser un encert, ha estat un cap de setmana intens de feta, cultura, teatre, música,...

Durant quatre dies pels carrers de Manresa hi podem trobar qualsevol acte cultural que té com a referència la cultura popular, de la nostra tradició catalana i de la mediterrània que compartim.

Per tant divendres varem fer cap a Manresa, arribem cap al migdia, anem a recollir les entrades d’algun espectacle i ens situem a la Fira, dinar a l’arbreda que hi ha al costat de la Seu i de cap al centre d’operacions de la Fira, la taberna on contínuament sentim dolçaines, sacs de gemecs, acordions,... Un passeig pel passeig Pere III on podem trobar firaires, des de la parada de Xarop de Canya fins a les coques del Pont de Cabrianes. I cap als altres pols d’atenció, per una banda els teatres i sales de la ciutat que tenen activitat quasi continuada, i els carrers i places on podem observar des de les dinàmiques més espectaculars fins a petits espectacles de titelles.

Aquest any hem encertat en quasi tot el que em anat a veure i voldria comentar-ne durant els propers dies algun de forma específica, però seria injust no citar els altres que també m’han semblat interessant, des de les ombres xineses de la Lluna la Pruna (molt interessants per a públic molt infantil), les divertides i fresques titelles d’Axioma Teatro (adaptant obres curtes d’autors com Garcia Lorca), la Música per ballar “en taberna” de 21BOuTONS(música d’acordions de diferents racons d’europa) o d’Es Revetllers (des de les illes), les cançons versionades pel Belda i els Badabadocs o els passacarrers d’artristas o del Viatge dels Aquasomnis (que varen omplir els carrers de Manresa de animals o de personatges imaginaris del mar.)