dimecres, 31 de gener del 2007

Lluitem per denunciar el canvi climàtic

Demà dijous 1 de febrer el Grup Aliança pel Planeta ens convida a lluitar contra el canvi climàtic d’una manera senzilla.

Apagant les llums durant 5 minuts de 19.55 hores a 20.00 hores. D’aquesta manera es denunciarà el malbaratament mundial d’energia que es fa. És una iniciativa que pretén conscienciar la ciutadania d’aquesta problemàtica i que coincidirà amb la sortida de l’informe d’experts climàtics de Nacions Unides aquell mateix dia.

Aquesta és una d’aquelles accions que en un primer moment et sembla que són imperceptibles, que no afecten a ningú, però que tenen algun element que li donen valor. Per una banda el seguiment mediàtic que es dona al tema, durant tot el dia d’avui diferents mitjans i sobretot Internet s’ha fet ressò de la iniciativa. Per altra banda és una acció que es pot quantificar, o almenys això diuen els tècnics, un dia d’aquests sortiran dades de consum sobre l’impacte de l’acció (d’igual forma que són capaços de mesurar el moment de màxim consum de l’estiu o hivern ) i Per acabar, i no per això menys important, cal tenir en compte que iniciatives d’aquest tipus a part de fer-te sentir personalment millor han estat la llavor de moviments com el No a la Guerra.

És mitjançant aquestes iniciatives com podem demostrar que encara tenim força i podem fer alguna cosa per demostrar als governs, empresaris, mitjans i a la societat en general que no som indiferents a com estem, entre tots, tractant al planeta.
Es veritat que la sensació d’estar sols a casa durant cinc minuts a les fosques pot ser com a mínim curiosa, però com diu un company “La Terra es mereix 5 minuts de descans! Individualment ens costarà mol poc, però l'estalvi energètic pot ser brutal!!”

Passeu la notícia...i recordeu al capità enciam “els petits canvis són poderosos”

dissabte, 27 de gener del 2007

Resposta atrasada, cinc coses que no saps de mi... o no?

Fa molts dies en Miguel hem passava un meme sobre cinc coses que no sap de mi…vaig donar-hi voltes i al final vaig preguntar a alguns amics quines coses podria explicar... total que aquí en van algunes (tot i que segurament alguns ja les coneixeu)

Puch Condor trail.

Després de passar-me molts mesos anant amunt i avall de les Cinc Sènies a Mataró i al reves amb les derbi Variant de les meves germanes. Em varen donar la oportunitat de comprar-ne una i ja em veieu amunt i avall amb una puch Condor Trail de 49 cc de color vermell. Mirant-ho amb distancia la veritat és que l’estampa devia ser .... (no se quins adjectius posar-hi) però “que me quiten lo bailado”.

Esplai Tu-Tué

La meva entrada en el món de l’educació va ser de la mà d’alguns amics, sense saber molt bé alà on em posava varem constituir un centre d’esplai. En aquells moments dins del marc catòlic de l’escola pia Santa Anna, quan algú amb certa confusió va pretendre fer catequesis en comptes d’esplai varem decidir fer-nos grans i independitzar-nos... però això ja son altres historietes que quan em faci vell aniré explicant als meus nets!

Caravana Teatral

Amb 16 anys em vaig apuntar a unes colònies d’estiu, un xic peculiars, ens convertíem en circ nòmada (i no estic parlant de centres d’interès) durant 5 dies preparàvem un espectacle i la resta de dies de poble en poble a fer-lo en festes majors, de barri o en qualsevol lloc que ens deixàvem. Malabarismes, pallassos, màgia i teatre entre d’altres coses...

La història em va enganxar de manera que al cap d’uns anys, vaig fer els possibles per ressuscitar-les (l’entitat que les organitzava les havia deixat de fer) i varem repetir, casa, pobles i algun que altre numero... aquest cop com a responsable de la Caravana.

Dimoni pastorets

Com molta d’altra gent de la ciutat he fet el meu pas pel escenari de la sala cabañas, la ventafocs, el somni de Bagdad, les dones sàvies i altres petits papers o simples col·laboracions. I evidentment no podia faltar els pastorets, fent de Somiel (un dels lloctinents de Satanàs), en aquell moment, i gràcies a les idees i consells d’en Pere Anglas, li varem intentar donar un gir introduint (en el seu monòleg ) un retorn desesperat al seu regne al adonar-se que han perdut en el seu cop d’estat al Bé. Aquest dies em comentaven que part del que varem introduir encara es manté en l’escena.

Religio

15 anys d’escola pia comporten un recorregut molt llarg i concret entorn de la religió catòlica, i així va ser a l’educació que vaig rebre a casa si va afegir la religiosa a l’escola, lectura de l’avengeli i de textos biblics cada any, comunió, catequesis, confirmació...i no només això, monitor de confirmació, representat dels alumnes al consell pastoral... Desprès d’aquest camí i de donar voltes a les coses i a la vida vaig optar per no creure-hi, i com molts sabeu ara soc un activisme de la Laïcitat. Que consti que no amago ni renego d’aquell camí, en tot cas ha estat la meva educació i ha ajudat a formar la persona que soc ara... conec força bé el que dic quan no comparteixo les ideologies de l’església, i quan reclamo la separació de poders estat església, la religiositat és un valor d’àmbit privat de la gent.

dimecres, 10 de gener del 2007

Reflexions sobre les festes, el reciclatge i la recollida

Després d’unes quantes setmanes de blog-vacances, recupero un tema que fa dies que vull comentar. Els residus, el reciclatge i la recollida de deixalles, el Nadal té diversos temes de debat o polèmica tant al moment de fer el cafè com al mateix blog, així l’any passat li va tocar a l’oportunitat de lligar administració pública i representació religiosa (la polèmica entre post i comentaris sobre el pessebre a la casa gran va ser un hit el nadal del 06), altres anys pot ser el excés de consumisme (regals, compres i més compres!) o els innombrables àpats familiars i la cada cop major semblança al ninot de Michelin que aquest provoquen en el nostres físic (almenys al meu), o el debat sobre les formes en que s’ha de fer el Amic Invisible (si notetes o no, si cal descobrir qui ets...).

En tot cas, amb el permís d’en Jordi Merino, aquest any tinc algunes preguntes entorn el tema de les deixalles i el reciclatge. Cal tenir clar la premissa que aquest no és un tema exclusiu de les festes de Nadal, però el creixement exponencial de consum d’aquestes dates comporta un creixement exponencial de deixalles i una major visibilitat del problema.

El primer element de reflexió és a l’entorn dels que generem les piles de deixalles, primer pel fet de ser incapaços de reduir els embalatges, tan ens costa que la carnisseria ens embolcalli les hamburgueses amb un únic paper, i no amb la safata, els plàstics, el paper film i la bossa. Però també pel fet de acumular les bosses de deixalles al costat dels contenidors, si està ple ens podem apropar al següent? I si està vuit perquè no fem l’esforç d’obrir-lo i deixar la nostra bossa a la panxa, o de plegar les caixes, cartrons i altres elements per encabir-los a dins?

El segon element de reflexió és a l’entorn de la recollida dels contenidors, en uns dies completament previsibles respecte a la quantitat de deixalles cal un reforç adequat tant per evitar que els contenidors estiguin plens en els moments puntes (Nadal, cap d’any o reis) i un reforç en les recollides que permeti recollir l’excés en el moment de pas del camió. En tot cas hauríem d’evitar piles de brossa al costat de contenidors vuits i, com es pot constatar a la imatge, veure que s’ha retirat les piles per poder buidar el contenidor (encara que hagi estat de forma mecànica)

I un tercer punt de reflexió es sobre la recollida de voluminosos, fins ara hi havia l’opció d’avisar al telèfon del civisme i de baixar-lo al carrer al vespre on el passarien a recollir. Era un bon sistema, ja que era còmode pels usuaris que feien bon us d’aquest protocol (trucar-baixar), actualment truques i t’ho venen a buscar a casa, en tot cas aquest sistema comporta dues pèrdues respecte l’anterior per una banda ho fa més lent, pots tardar fins a tres dies a desfer-te d’una tele o d’un sofà (amb lo que “incordia” en els nostres pisos de menys de 90 metres) per altra banda has de quedar amb la gent que ho recull i per tant en lliga a estar a casa (crec que era de 9 a 14 o de 15 a 18). En tot cas ens ho complica, ja sigui per la gent que deixava objectes sense avisar, ja sigui perquè el sistema és mes còmode o barat pels gestors...

Cal, honestament, fer esment de la celeritat amb que es varen recollir els excessos de la nit de reis, a les poques hores d’avisar (dilluns 8 al matí) ja estava retirat i de la bona forma de fer de la recollida de voluminosos.

Aquest post el podria allargar amb altres temes sobre el reciclatge, però deixarem per un altre dia la recollida d’orgànica que té alguns punts calents, des de la campanya explicativa fins a la decepció de veure contenidors en que alguns han tirat de tot (plàstics, rebuig, vidre...)